Sant llorenç de Morunys (2012)

Confins dels Països Catalans: Sant Llorenç de Morunys (2012)

Vila coneguda vulgarment a Lleida per Sant Llorens dels Piteus.Està situada en una profunda Vall als Baixos Pirineus a prop del Riu Cardener.La seva població, antigament, era defensada amb una Muralla d'uns 34 pams d'altura i 8 pams d'ampla, amb set torres als set angles del seu poblament,tot i conservant-s’hi, encara, les seves Restes l’any 2012, havent quedat senceres un tros de Muralla de més de trenta vares, la torre d’un antic Monestir i les Cinc portes amb què es tanca  al segle XXI  aquesta Vila .

El poblament de Sant Llorenç de Morunys va ser cremat  per ordre del General Mina, a causa d'haver-la abandonat els seus pobladors davant l'aproximació de les seves tropes: els carrers del poblament són bastants espaiosos i una miqueta pendents. N’hi ha la Casa de l’Ajuntament,un Hospital Clínic de fundació particular, les Rendes del qual tan sols donen per a socórrer els malalts pobres, amb un llit, un ral diari i assistència mèdica,tot i abonant-se aquests Socors,durant algun temps als  propis domicilis.També una Escola de nens/es dotada amb 2.200 rals a la qual hi concorren cinquanta alumnes,a més d’un Banc de Pagesos, ara mateix es pot reputar com un dels més antics dels Països Catalans.

 Els pagesos van crear el seu Banc de la Pagesia a través d’una Societat popular, fundada al segle XIV pel Regent de la Rectoria de la Vila,mossèn Josep Codol,amb l’objecte d’atendre i de socórrer les diverses “Necessitats dels Pagesos” i d’altres calamitats públiques i privades,sota l’Advocació i protección de la Mare de Dèu dels Colls. Aquesta Societat popular es va fundar,tot i reunint la quantitat,que cadascun dels veïns de Sant Llorenç de Morunys i dels poblets dels voltants Santa Cruz i Sant Cerní, bo i nomenant una Comissió popular,amb la finalitat de “Pregar l’ajut al Vescomte de Cardona en Ramon Tèlech”-.

Una Comissió popular que va aplegar-s’hi la quantitat de 3..039 lliures catalanes de les quals es van destinar 343 al Socors dels necessitats, 330 per a edificar un Hospici i 6 de plata per als  pagesos presos,tot i quedant la resta en poder dels bons Administradors.L'any 1532  n’hi havia a la Caixa un total de 2.079 Lliures Catalanes,amb la qual cosa es van comprar diversos masos de  la població de Clarà,bo i pagant-se’n dels mateixos Fons la dotació de dues-centes Lliures catalanes  que s’hi satisfeia com a salari al Mestre de Primeres Lletres.

La Societat de Socors, fundada pel mossèn Josep Codol, era titular de les “Senyories de Perecamps, Clará i Torrens”. Ara bé,malgrat la circumstància d'haver-se invocat com a “Patrona la Mare de Dèu dels Colls”, va succeir que en comptes de “Societat de Socors” s’anomenés a partir d’ara “Cofradia dels Colls”, però que no hi ha res més que la diferència de nom, ja que en totes les Actes i Reglaments no res hi havia que no sigui laical o civil.Els Clergues quedaven expresament i terminant -inhabilitats per a ser administradors-  dels fons d'aquesta Cofradia dels Colls.

Dins del poblament de Sant Llorenç de Morunys n’hi ha l’Església Parroquial,dedicada a Sant Llorenç,un temple molt antic,amb un bell Orgue de música i la Capella de la Mare de Dèu dels Colls,que segons la Tradició hi va ser trobada en una “Collada a l'Est de la Vila”, on l’any 2012 hi ha la Capella del Puit o dels Àngels.Aquest temple parroquial va ser un  Monestir dels Monjos Benedictins i Filial de l’Abadiat de Tabernoles.Al segle XII,també hi va haver una “Col•legiata de Canonges de força prestigi”,segons  se’n dedueix d'una escriptura de l'any 1196. Aquest Monestir Benedictí,àlies un Priorat, va ser extingit a finals del segle XVI després d'haver-se erigit el Bisbat de Solsona, al qual van ser adjudicats els seus béns el 1593, segons una Butlla, de Sa Santedat,donada a instància del Rei Felipe II.

Les comunicacions vilatanes de Sant Llorenç són Transversals per a Berga, Manresa, Solsona i la Seu d'Urgell, totes  en mal esta-.Vers la seva Indùstria,molt poc avançada,són famosos els “Teixits grollers” de llana per a mantes, peücs i vestit de la gent del camp, els draps dels quals són coneguts amb el nom de “Piteus”, el mateix que com ja hem dit més amunt, es dóna vulgarment a la població: n’hi una dotzena de Telers de Piteus.N’hi ha una Indústria Cotonera, contant-se en l'actualitat sobre cinquanta Telers amb les seves Màquines per a Filatura,i,per a Cardar el Cotó hi ha una màquina moguda per aigua del Riu Cardaner, situada a l’Est del poblament,construïda l'any 1826 per compte  del Mossèn Llorenç Riu, Rector que va ser d'Oliva (Barcelona), però natural d'aquesta vila;el Pressupost de l'obra va ser de 6.000 lliures catalanes, i es paga per cada arroba de cotó que es carda una petita retribució per a la conservació de l'establiment i algun altre objecte de Beneficència.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges