Dues raons,una és a la que es refereix a les Corts Generals de tota la Confederació i una altra la que es refereix a la Coronació dels Reis.
En primer lloc,pel que concerneix a les Corts Generals, no ha estat prou remarcat que el Rei,és a dir, el representant físic de la Corona , va parlar-hi sempre i en tota avinentesa en llengua catalana,una prova irrefutable de la naturalesa catalana de la Monarquia medieval.Aquest capteniment no va ser mai contestat per ningú, ni pels mateixos aragonesos, que si van combatre la Monarquia mitjançant les Unions durant més d'un segle, gens per això van deixar mai de respectar el procedir reial pel que fa a la llengua catalana.
En segon lloc que és de molta importància per a la Història de Catalunya, no ha estat rellevat pels Historiadors que s'han ocupat dels estudis de la mal anomenada “Corona d'Aragó".L’historiador en Josep Coroleu en els seus "Fueros de Cataluña" noticien ,com a dada sobresellent i elogiable, que a les Corts de Montsó l’any 1382 es va acordar que el Rei hi faria la Proposició reial en en llengua catalana i que la resposta es faria en llengua aragonesa.
La veritat és que els Reis Catalans d'Aragó i dels altres països per ells senyorejats, a totes les Corts Generals de Montsó, sense necessitat de cap Acta de Cort ni de cap Constitució ni de cap Pragmàtica, van emprar-hi sempre la llengua catalana sense protesta de ningú, i que si a les Corts Generals de Montsó es va plantejar la qüestió, aquesta va aparèixer al temps del rei Pere III.
L’Assoliment aragonès va consistir tan sols en això: que havia de ser pronunciada en llengua aragonesa la resposta a la proposició reial; ara bé, es va tractar d'una concessió purament nominal, perquè l'infant Martí es va limitar en aquelles Corts Generals a complir el tràmit pronunciant unes poques paraules en aragonès i fent servir tot seguit el català durant les sessions en totes les seves restants, llargues i nombroses intervencions.El mateix acord que concedia a I'aragonès la categoria de llengua responsiva a la proposició reial, indica que abans d'aquell moment, o sia, a les corts anteriors, la llengua catalana juntament amb la llengua llatina per a la convocació i alguns acords, havia estat la llengua de les Corts Generals.
Pel que es referieix a la Coronació dels Reis,aquests es coronaven a la ciutat de Saragossa, capital del Regne d'Aragó, per bé que hi ha noticies que alguns dels Reis van sostenir el dret a coronar-se en qualsevol lloc dels seus dominis.Doncs,s'ha de tenir en compte que les coronacions dels Reis d'Aragó celebrades a Saragossa, eren efectuades en llengua catalana, tal com disposaven les Ordinacions del Rei Pere III, les especials confegides per ell per a la Coronació dels reis i de les reines-.
La condició de Reis catalans i per tal, de Monarquia catalana que posseïen aquells sobirans que empraven com a nom primer el títol de Rei d'Aragó, és evident,i essent així, la Corona , símbol d'aquells monarques, era per aquesta raó una Monarquia catalana-.El títol no implicava cap altra sobirania que no fos l'estricta sobirania damunt aquell Regne ,i és per això que tenien els altres títols de Sobirania que els conferien jurisdicció sobre els altres territoris.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada