dissabte, 12 de maig del 2012
Catalunya versus el pioner europeu en Johan Cruiff
Hi ha països on el seleccionador nacional és estranger, i quan aquest arriba el país, com és normal, no parla la llengua del lloc a on l'han contractat.
Però Catalunya exigent amb el personal que porta anys i panys com ara els molts anys que hi viu en Johan Cruyff,malgrat tot, pot exigir-li com a estranger el que encara no exigeix a un d'aquí en el dia rere dia,perquè quants catalanoparlants de soca-rel se li dirigeixen sempre en català?.
Catalunya és força realista, i sap que la majoria de catalans practiquen la submissió lingüística.Quants catalans canvien al castellà només de sentir un "hola" amb una o tancada…?
Personalment,l’he conegut al camp de futbol d’Aiguadolç,en penso que no és veritat que en Cruyff parli malament.En Johan Cruyff parla un holandès d’excel.lència, com tots els catalans parlen la seva llengua mare, només faltaría…!.És més,el seu castellà,home no és que sigui perfecte,però sí que és més que envejable.A mi, ja m'agradaria de parlar l'holandès com ell parla el castellà.A més, parla l'anglès i l'alemany amb soltura i els parla més que correctament.També m'agradaria a mi parlar-los com ell.
No comprenc pas el per què,però ara alguns catalans es posem amb el Cruyff, però hi ha molta gent catalana que dirigeix Empreses ben bé catalanes, de fa anys i panys, els quals tampoc parlen català, i tampoc fan cap producte etiquetat en català.M’hi pregunto:per què en Cryuff parla l'anglès, l'alemany i el castellà, però no el català?.
Molt curiós,la resposta amb tants a Catalunya,personalment no la sé,doctors té el fultbol català que el sabran respondre-hi.En Johan Cruyff s'ha mostrat "orgullós" de ser el nou Seleccionador català perquè la Federació Catalana ha iniciat "una direcció pionera a Europa" que li permet "entrenar i educar" mitjançant projectes socials per a infants i discapacitats (sic).
Hom li va preguntar si aprendria català com a seleccionador nacional que s'ha convertit,en Cruyff va respondre així: “els nens mereixen més els fets que si parles en qualsevol idioma".És a dir,que en Cruyff informa els catalans i a Catalunya el segúent:"El que és important és explicar les coses, no en quin idioma fer-ho"-.Per llogar-hi cadires,Catalunya !
L’excel.lent esportista català i hores d’ara Selecionador Nacional de Fultbol,reconeix olímpicament que és importantíssim conèixer com més idiomes molt millor "per anar pel món",fet que no inclou el català, perquè tal com ha afirmat en alguna ocasió, la llengua catalana no casa amb una mentalitat internacional: "Jo sóc originari d'Holanda, un país molt petit, i no pretenc que tot el món aprengui holandès", ha declarat, convençut-.Malgrat tot, deu haver notat que aquestes declaracions tenen poc de solidàries, atès que, sota un pretès acte d'humilitat, ha dit que no domina cap de les llengües que parla (castellà, anglès, alemany i holandès) i que per tant ara no vol "violar el català",va sentencia no fa gaire-.EnJohan Cruyff porta 35 anys vivint a Catalunya.
El problema per a Catalunya i els catalans és el repte que “ja dura” sobre l'oficialitat de la Selecció Catalana de Futbol.En Cruyff va dir al respecte que tampoc s'hi pensa esmerar perquè és "una qüestió de política esportiva i per tant dels polítics".Tot amb tot,el Johan Cruyff s'ha delatat en reconèixer que la seva relació amb el president de la UEFA, Michel Planiti, és "excel•lent".
Malgrat que per la seva amistat podria convèncer-lo fàcilment que s'oficialitzés la selecció, Cruyff ha dit que prefereix s'alliberarà de traslladar-li la qüestió catalana,ai las!.Ara bé,en Joan Cruyff és un bon treballador del futbol i la seva línia de sempre a Catalunya ha estat destinada al foment de la pràctica de l’esport entre els nens i els discapacitats.
D’ací que va assegurar que no cobrarà diners en els pròxims quatre anys,un acord que l’honora notablement-.Ell vol ésser pioner a Europa «Creant una línia de treball que serà única a Europa»,perr això es declarà «orgullós» de ser el Seleccionador de Catalunya,abans d’Holanda. Amb els seus compatriotes no va arribar mai a un pacte. «Si he de treballar en un lloc, el preu el poso jo, i decideixo si ho faig gratis o no», va comentar.
«He tingut molta sort a la vida i ara tot el que faig és per als nens. Estic encantat que els diners que em podrien pagar serveixin per millorar l’atenció dels nens»-.Clar i català,en Joan Criff predica,no des de la trona,sinó amb un exemple d’altruisme amb un programa de treball «únic a Europa» que té un objectiu: «Invertir en la formació dels nens és invertir en el futur».
Froilan Franco.El Mestre. Sitges
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada