El Mestre i els Alumnes a Catalunya (2014)

Encara n’hi ha mestres que arriben a classe i obrin la pàgina del llibre i aleshores conviden els alumnes a obrir la mateixa pàgina. *N’hi ha que pensen que no els cal ni això.El tenen tot al cap, tot absolutament. I no els cal sinó anar buidant allò que saben. Encara n’hi ha que els agrada improvisar, els agrada improvisar tant que s’arrisquen a no programar res, res de res, perquè no interferesca en el seu Art improvisatori.. *Com podem saber si els mestres programem el millor per als alumnes? Com podem saber que allò que programen és el millor que oferiran?, Com podem ajudar-los a completar una Programació d’interés, exigent, culta, que posi l’inici de cada classe en un indiscutible repte per l’ensenyament? *Els mestres parlen poc de Programació, o en parlen per maleir quant de temps hi han de dedicar, un temps que consideren perdut i, per tant, acaben no dedicant-se. Potser si plantejarem la Programació-planificació com el guió per no perdre mai de vista que ofereix el millor als seus alumnes, com l’eina que evita d’extraviar-se en banalitats o activitats de poc calat intel•lectual, els mestres, sobretot els mestres preocupats de la bona Educació, no malparlarien gratuïtament. *De cop podem adobar-nos de la incompetència pròpia, o de la pobresa de la nostra oferta intel•lectual, amb l’excusa que això de les Programacions o les planificació són una de les feines més feixugues, constrenyidores que alguns han interpretat com la falca perfecta a la seva creativitat i ofici. Res més lluny, però !. *La reflexió no té res a veure amb les Programacions burocràtiques, inútils i mediocres que pretén l’administració, quan vol obligar els mestres a una paperassa avorrida, buida d’allò que ha de ser l’Educació.I ara, un altre repte, afegit a la pregunta de l’inici: i les programacions grupals, en equip? *Avui que faràs de la història, i tindrà res a veure amb la ciència, amb la matemàtica, amb el present que viuen, com lligaran què els preocupa amb allò que aprenen? Com aprendran a resoldre problemes, sense l’avidesa de conèixer, de saber sobre la llengua i què l’amenaça? De quina cosa parlem els mestres, quan en parlem?

Santiago Rusiñol,l'Art com a sacerdoci

Santiago Rusiñol, l’art com a sacerdoci Tot i que s’inaugurà com a museu l’any 1933, el Cau Ferrat existeix des de finals del segle XIX, quan Santiago Rusiñol, el seu creador, adquirí dues cases de pescadors que s’aixecaven en aquest lloc i les convertí en un nou edifici que li serví alhora de taller i habitatge, i en el qual conservà les seves col·leccions artístiques. Pintor, narrador, col·leccionista, viatger incansable i curiós impenitent, agitador cultural, dramaturg d’èxit, arqueòleg aficionat, periodista i, per damunt de tot, capdavanter del moviment modernista, Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) fou un personatge intel·lectualment polièdric i vitalment apassionat. Un personatge que concebia l’art com un sacerdoci i l’artista com l’escollit predestinat al sacrifici de viure del seu ideal fins a les últimes conseqüències. De Sitges estant, Rusiñol va difondre la teoria de l’Art Total, de l’art entès com una nova religió. La celebració de les Festes Modernistes (1892-1899), l’edificació del mateix Cau Ferrat (1893-1894) i la inauguració del monument a El Greco (1898) convertiren Sitges en la Meca del Modernisme i Rusiñol en el summe pontífex d’aquest nou moviment artístic i cultural.

L'Etapa Contemporània a Catalunya (1979-2006)

Ni Catalunya ni els catalans,en l'Etapa Contemporània,mai no van fer servir l'Argument dels "Drets Històrics" fins ara.No el van fer en la redacció de l'Estatut de l'any 1979,no el van fer en la redacció de l'Estatut de l'any 2006,ni tampoc no s'està fent ara,en el Procés de Transició Nacional. *Renunciar,de franc,als Drets Històrics de Catalunya ha estat un error estratègic, però els que han comandat el Catalanisme Polític en les últimes dècades l'han volgut així. Què hi farem...! *El que molesta de veritat -no és que els catalans obvien els Drets Històrics, sinó que -els contraris al Procés de Transició Nacional- s'escudin amb el pretext de la Constitució espanyola.Perquè, què és la Constitució espanyola sinó un dret històric? I això no val...!.De Drets Històrics, o en tenim tots o no en tenim ningú. *Deia en Francesc Ferrer i Gironès que “Catalunya és l'ens juridicopolític que té els Drets Històrics més clars i més definits.Ningú com Catalunya pot disposar de Constitucions escrites i votades que han estat proclamades, impreses i observades. I que aquestes Constitucions atorguen als catalans els Drets Històrics en determinades competències,les quals, des de l'origen de l'Estat Català, mai ningú no els va eliminar,"A part del cas de 1714, que s'hagué de fer per violència i en contra de la voluntat dels catalans”.L'última compilació de les Constitucions Catalanes,va ser eliminada pel Dret de Conquesta. *Aquesta és la pregunta:Per què ha de tenir Validesa Històrica la Constitució Espanyola del 1978 i no n'han de tenir les Constitucions del Principat de Catalunya, -abolides per la força de les armes pel Decret del 1715 dictat pel rei Felip IV d'Aragó i V de Castella, després d'una derrota militar?. *I si les Constitucions Catalanes no són un Dret Històric, el Dret de Conquesta sí que n'és?. En què quedem...?.N'hi ha una Disposició Addicional, la primera, de la Constitució espanyola, que diu: “La Constitución Espanyola ampara y respeta los Derechos Históricos de los territorios forales”. *També s'hi ha d'incloure els Drets Històrics de Catalunya: “Tenim l'obligació d'exigir-los-en i reivindicar-los-en”.Visca Catalunya!

Totes tenen un nexe en comú:Vinyet

!Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet. L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”. Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé. L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic. Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60. Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

Trajectòria de l'Escola,vista des d'una Perspectiva Local

Com a estudiós de la “Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,vista des d’una Perspectiva local (1775 – 2010)”,desitjo que l’actual AMPA del centre escolar m’informés sobre els membres de la seva Junta Directiva (2004- 2010) amb la finalitat de llistar-los al costat dels de la Junta Directiva dels anys anteriors (1957-2003). *Les mares i els pares de l’Escola Pública Esteve Barrachina,primer quan només existia de jure i de facto l’Escola Concentrada Miquel Utrillo i Morlius (1975-1978) amb dos edificis per tal de donar cabuda a la Segona Etapa d’EGB,la de Canyelles i els alumnes de Vallcarca,i després quan ja només actua l’AMPA de l’actual CEIP Esteve Barrachina (1979-2010,han estat “pioners a Sitges” i “nats col.laboradors” per una Escola Pública,on la llengua catalana,la música i l’Educació Física,presionant les institucions i pagant amb els seus diners van fer “Escola de primera categoria” i una “Escola de Pares”-. *Van ésser anys escolars de molta emprenta,quan les famílies sitgetanes enviaven els seus fills,paral.lelament,a l’Escola pública i a l’Escola Pia,foça ben conceptuades les dues en aquells moments. De l’actual AMPA com a professional docent i mestre que va ser durant 16 anys al CEIP Esteve Barrachina,n’espero que “ja” comencin a preparar i organitzar les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina (1960-2010) en un Pla d’Excel.lència l’any 2010.Ja m’agradaria que l’AMPA,sempre davantera i pionera,presentés en col.laboració amb l’Equip Directiu i el Claustre de Professors i la Regidoria Municipal d’Educació,quel com tan meravellós com una mena de Congrés o de Fòrum amb aquest Lema: “El CEIP Esteve Barrachina: la república dels petits ciutadans”.

Maria Ossó i Massip,àlies la Rosa Sensat sitgetana

Els Plans d’Estudi de Magisteri tenen un caràcter prioritàriament -político-doctrinal- d’acord amb la Ideologia del Nacional-catolicisme,escassament cultural i gens professionala la dècada 1940-50. *Aquest d’Ensenyament és substituït -de mica en mica- per un model d’Ensenyament Tecnocràtic,arran de l’ascens al Poder dels sectors neocapitalistes que tracten de racionalitzar i de modernitzar el Sistema Escolar.Malgrat el desolador Panorama de la negra nit del règim dictatorial a Sitges,cal destacar la meritòria resistència de molts Mestres que,individualment i col.lectiva ,a l’escola pública sitgetana,mantenien la flama de la Renovació pedagògica de l’Escola democràtica i sitgetano-catalana. *En aquest sentit,cal esmentar la tasca de la mestra Maria Montserrat Ossó i Massip ,àlies la “Rosa Sensat sitgetana”,qui entre altres actuacions,recupera la -Tradició de les Idees Republicanes-.L’infant sitgetà no és un adult en miniatura i adquireix un estatus com a grup social.La infància ja no és una qüestió domèstica,sinó un assumpte muncipal i estatal que es va incorporant a les Constitucions,als Programes i als Pressupostos nacionals. *Procés d’escolarització dels infants:a)Escola bressol.b)Ensenyament primari,secundari i superior.Mentrestant l’Església Catòlica i l’Estat espanyol pugnen pel Control de l’Ensenyament públic sene aturar-se fins al segle XXI.L’Escola pública, propietat i finançada pel municipi sitgetà i l’Estat espanyol primer i per la Generalitat de Catalunya a patir de l’any 1978. *L’Escola Privada-confessional a Sitges,és l’escola d’orientació catòlica o altres religions reconegudes a la Vila.Les MM Concepcionistes,els Germans Maristes,Les MM Mercedàries,l’Escola Pia i les Escoles Dominicals,com ara la de la Isabel Julià. L’Escola particular té un doble perfil Escola particular “subvencionada”,de propietat i administració privada,de finançament segons alumnes matriculats com ara el *Col.legi Ntra Sra del Vinyet del Mestre Caballero al C/ Major.*Col.legi Sant Josep d’en Magí Casanova al C/ Bonaire. *Centre de la Confraderia de Sant Telm,amb els fills dels consocis. *Col.legis dels Capellans de la Parròquia,que l’Ajuntament de Sitges hi trobava una Solució tant acadèmica com social per a la Vila de Sitges.. *Les Escoles Dominicals o clases per a les Persones Adultes,les mares de família i les dones treballadores,totalment gratuïtes.A Sitges va existir la creada per la vídua Isabel Julià.Eren classes de 10 a 12 del matí per a majors de 14 anys,que desitjaven aprendre la lectura,escriptura,aritmètica i els principis de la Moral.També s’impatia Gramàtica Castellana,Tenidoria de Llibres,Dibuix Natural i un curs industrial complet per mitjà del qual s’ensenyava l’Aritmètica,Algebra i Geometria,Física i Mecànica-.Es tractava d’instruir les persones adultes en establiments de lliçons de nit o dels diumenges,la instrucció dels quals havia estat descuidada,o si volien aprendre molt més del que ja sabien.

Rosa Sensat i Vilà encara en l'actual societat...!

Com a consoci i alumne de l’Associació de Mestres –Rosa Sensat- de Barcelona (1976) un cop que n’arribo de Mungia (Viscaia),festes diverses Escoles d’Estiu els 15 primers dies de juliol,mai no podré oblidar-me d’una de les Pedagogues Catalanes més importants del segle XX. *L’any 1923,la Rosa Sensat i Vilà va publicar un llibre força singular i innovador -Les Ciències en la vida de la llar-, que en el Pròleg recordava el paper que la dona havia tingut en altres èpoques i continuava exposant els avenços femenins en el moment actual, que no sempre eren compresos o compartits per tota la societat. El gruix de la Introducció,però, el reservava a l'Exposició del paper que la –Dona moderna- havia de tenir en els temps moderns i,per tant al tipus d'Educació que en necessitava. *La lectura d'uns fragments ens aclarirà els principals arguments i conclusions. En rimer lloc que la dona ha lluitat, i lluita encara coratjosament, tenaç i ardida, per les seves reivindicacions. Fa molt bé. És molt digne i força lloable defensar i reclamar els drets que hom creu tenir. *Potser la inferioritat en què tants segles ha viscut (sic i resic),l’ ha portada a la lluita com a conseqüent reacció a tota opressió i esclavatge, estridències i exageracions lamentables. No pas per elles, sinó perquè és de justícia, un dia l'un, un dia l'altre, aniran conquerint tots els seus drets. *L’any 2014 la dona ha tingut ocasió de demostrar amb fets la seva aptitud per a totes les professions i polítiques i el tremp del seu caràcter; i això li ha valgut un gran avenç en el camí de les Concessions.Té accés a les carreres lliberals; pot lluir la toga de doctor; practica la Medicina; la Universitat i les Acadèmies li obren les portes oferint-li llocs en lliure concurrència amb l'home. *En la majoria dels pobles se li ha concedit el vot, i pot assolir els escons de la Representació del País. En aquest punt les coses, sociòlegs i estatistes resten consirosos i perplexos. ¿Pot una societat basada en la justícia negar a la dona la igualtat que reclama com a membre de la gran família humana? Per altra part ¿no contribuirà aquesta concessió a allunyar-la de la seva llar? I ¿pot consentir, una societat conservadora i curosa del seu perfeccionament, la destrucció de la família, primera cèl•lula social?

Història de l'Escola Esteve Barracchina (1957-2010)

“Història de l’Escola Pública Esteve Barrachina (1957-2010)” Vist el Panorama de crisi -econòmica i d’idees- que corren pels Ajuntaments catalans, només queden les -Iniciatives com la de Puigmoltó-, d’Entitats privades o Persones a nivell individual que s’hi vulguin implicar tant econòmicament com emocionalment. Potser vosaltres que coneixeu molt el municipi sitgetà, a Sitges, trobaríeu alguna Entitat o algun Mecenes -disposat a fer el pas i la petita inversió que requereix-. Ep!! Si us interessa, us puc passar els números més concrets del Cost -que suposaria la publicació de la Història de l’Escola Publica Esteve Barrachina (1958-2010)-.També potser la mateixa Escola E.Barrachina amb aportacions d’alumnes i antics alumnes podria ser una veritable i autèntica solució. Espero que aquest any 2014 ens porti millores en tots els sentits i que aquest Llibre escolar pugui ser una autèntica realitat. Un dia passarem a veure-us a casa vostra. Una abraçada ben forta per a tu i la teva dona. Eulàlia. 23 Gener 2014 Benvolgut mestre Froilan, Tal com et vaig dir i perquè et Serveixi d’Orientació, et passo els Costos que vam mirar per a la publicació de l’Escola de Puigmoltó. *50 llibres: 10’28 Euros/unitat + IVA *40 llibres: 10’70 Euros/unitat + IVA *30 llibres: 12’50 Euros/unitat + IVA *20 llibres: 13’00 Euros/unitat + IVA Em sap molt greu haver de dir-te -que no podré Coordinar la correcció del teu llibre sobre l’Escola Barrachina de Sitges-, doncs és una feina que requereix molt de temps i dedicació que actualment no en tinc. La cura dels meus fills, de la meva mare, ja gran, i la feina a l’IEC a Barcelona, fan que no disposi de temps per a corregir. Podria localitzar alguns Correctors que el farien, però aleshores tindria un Cost Addicional als números que t’he donat, ja que acostuma a ser difícil trobar algú que ho faci de manera altruista.Repeteixo que em sap molt de greu però no veig possible poder fer aquesta feina. Espero que trobis alguna alternativa -la idea de comentar-ho a la mateixa escola seria una opció a tenir en compte-, tot i que ja saps que pots comptar amb la meva ajuda puntual per quan us faci falta.Salutacions i una abraçada per a tu.

Catalonha deurà pagar 6000 éuros a cada escolan...!

La Generalitat de Catalonha deurà pagar 6000 èuros a cada escolan qu’ane dins un centre privat per estudiar en espanhòl *Intra en vigor una lei de l’educacion que met en perilh l’immersion en occitan dins las escòlas d’Aran *Lo ministre espanhòl de l’educacion a fach un decret per que lo govèrn de Catalonha pague 6057 èuros a cada escolan que vòlga far los estudis solament en espanhòl dins una escòla privada. Dins aquel sens, Wert declarèt arunan que “cal preservar l’espanhòl dins las comunautats autonòmas qu’an de lengas cooficialas”, en tot presentar una lei per reformar l’educacion, e refusada pels ensenhaires araneses e catalans. *Fa justament qualques jorns que lo Conselh d’Estat espanhòl reclamava a Wert de reconsiderar lo decret sus l’escolarizacion en espanhòl en de centres privats. *La Generalitat de Catalonha a dich qu’aquela decision es improvisada. Remembra justament lo jutjament del Conselh d’Estat e crei que la posicion del ministèri “fa evident que se coneis pas la realitat del país” e l’usatge de las lengas.

Com era Sitges l'Any 1700

A començaments del segle XVIII, Sitges era un poble d’aproximadament 1.600 habitants, majoritàriament pagesos i mariners, que desprès de la Guerra de Successió, encarava un període de creixement demogràfic. Físicament estava dividit en dues parts. La part alta comprenia el castell (avui Ajuntament), l’església, l’hospital i les cases del carrer d’en Bosc, envoltat tot per la muralla medieval amb tres torres, una al Baluard, una altra al capdamunt del carrer Major (la torre de les Hores) i la tercera a la Torreta. La part baixa estava formada per les cases del carrer Major amb els carrers que hi desembocaven ; el carrer Nou, el d’en Tacó, el de la Carreta, el dit avui de Pau Barrabeig i el de l’Aigua. Era l’anomenat Raval, envoltat també per una muralla bastant menys consistent que l’anterior, que passava pel carrer d’Àngel Vidal (anomenat antigament com el carrer de la Muralla) i pel carrer de Mn. Fèlix Clarà baixava cap a can Falç i després seguia per la Ribera fins al Baluard. Quina participació va tenir en la Guerra de Successió Sitges no hi va tenir cap paper destacat ni cap protagonisme respecte a la resta de pobles de Catalunya pel que fa a la seva història. La vila va anar seguint simplement el curs dels esdeveniments i son alguns fets aïllats els que tocaren de prop la població, i que podem detallar gràcies a les anotacions en el Llibre del Consell. L’any 1701 Sitges va notar l’Arribada Reial a Barcelona, perquè el 18 de setembre va rebre una notificació del Veguer, manant que s’enviessin 30 matalassos, 20 parells de llençols i 16 parells de coixineres “per lo trànsit que sa majestat (Déu lo guarde) ha de fer a la vila de Martorell”. Durant el pas de l’armada aliada per davant de Sitges, la vila va prendre precaucions. En el consell es decidí que “com [que] saben molt bé que l’armada enemiga del rei nostre senyor (Déu lo guarde) se troba davant la present vila, es tanquessin tots els portals” acceptat [exceptuat] lo portal del carrer de l’Aigua i un altre portal a la mar, i que als dos portals que quedaran oberts s’hi pòsien guardes”, i que “cada nit vage la ronda”. El 1706, que hi hagué l’atac fracassat de Felip V, el Consell decidí “que es traguen los dos canons de bronzo de la vila d’allí on són i se transporten per dit efecte allí on més convingue. Ja el 1713, amb l’arribada dels felipistes a Sitges, el 9 de juliol, es volgué recuperar “los canons de bronzo que foren aportats en Tarragona”. Dos ja havien estat fosos, però el governador de Tarragona va prometre tornar el gros, “sols [que] la vila li enviàs... una barca a Tarragona per lo seu transport de família i alhages a Barcelona” . Tanmateix, l’incident més greu que posà en perill la vila fou el mes de juny de 1714. Una de les partides armades, comandades pel Marqués de Poal, es va apoderar de Vilafranca i Vilanova, i els borbònics van enviar, per reconquerir-les, 200 soldats d’infanteria i 500 a cavall. Aquests soldats van passar per Sitges i van seguir cap a Vilanova, però el Marquès de Poal els va fer fugir cap a Cubelles. L’endemà d’aquesta victòria, amb el camp lliure, Poal es va dirigir a Sitges. Va ocupar fàcilment la vila baixa i després va assetjar l’alta. Fins i tot va conquerir dues de les torres de la muralla medieval. Els borbònics resistiren, insistint en l’atac, a punt de rendir-se quan van rebre una columna castellana de 2.000 homes. Poal va haver d’abandonar el setge. Com a càstig per aquests fets, els borbònics van agafar diferents persones importants de Vilanova i de Sitges, imposant-los una multa de 3.515 dobles, sota pena, si no pagaven en vuit dies, de fer penjar els presoners i passar les dues viles a sang i foc. Tampoc no faltaren altres abusos dels invasors. Així, el llibre d’actes explica que “dies atràs la vila hagué de pagar a un tinent coronel, per l’amenaça de crema, saqueig i deshonra, set-centes quaranta-sis lliures i catorze sous, los quals hagueren de pagar diferents particulars de la vila”.

En Joaquim Solà,Mestre i Acadèmic Reial (1805)

En Joaquim Solà,Mestre de Sitges i Acadèmic Reial,informa l’Ajuntament de la vila en aquests termes: *En Joaquim Solà,mestre de primeres lletres,Numerari del Reial Col.legi Acadèmic de la ciutat de Barcelona,a més de mestre de Sitges haig de manifestar que en atenció d’haver fet un recurs als Jutges i al Col.legi Acadèmic pel gran perjudici que està causant a la vila la nova Escola particular oberta al febrer-1805 al C/ Oncinelles,el mestre de la qual és en Francesc Siexe,natural de França,manifesto que no haurien d’haver permès l’obertura d’aquesta Escola particular per moltes raons,a més que a Sitges en tenim oberta l’Escola municipal de nois,el mestre de la qual sóc jo mateix,doncs recomanat tant pels Jutges com pel Reial Col.legi Acadèmic,com consta als escrits a l’Ajuntament de Sitges,aquest mestre francès molts dies,abans d’obrir la seva escola particular vé a casa meva amb cara d’ovella i cor de llop per dir-me el que segueix: *Sr Joaquim,encara que és veritat que intento obrir una Escola particular a Sitges per a la que en tinc el permís d’algun Regidor municipal,podeu estar segur que no li us faré cap mal,ni causar-vos el menor dany escolar;que a més en donarà el llistat dels alumnes no fos el cas que alguns nois vinguin a la seva escola particular per tal de retornar-los-en,com és just,a l’Escola pública que jo dirigeixo”-. *Ara bé,aquest mestre francès,un cop oberta la seva escola particular,observo que el primer dia em falten alumnes,el segon dia més.el 3r dia molts més i així successivament-.Es disculpa dient-me que ell també ha de menjar,malgrat que sap que és un intrús en l’Ensenyament primari,tot perjudicant,greument,la Germandat de Sant Telm-.Davnt això vaig fer un recurs tant als Jutges protectors de la vila com al Col.legi Acadèmic perquè hi resolguin aquest problema d’intrusisme-.

Unitat per l`Escòla en catalan e en occitan en Aran

Las associacions d’ensenhaires del Principat de Catalonha, del País Valencian e de las Illas Balears manifestaràn amassa a Barcelona per l’escòla en catalan, e en occitan en Aran. *Los atacs qu’a recebut la lenga catalana dins l’escòla pendent los darrièrs ans an fach que la comunautat dels ensenhaires dels Païses Catalans s’organize eficaçament.Cada territòri a respondut als atacs coma a pogut tre qu’èran arribats. *Mas ièr, las tres principalas associacions coordenairas educativas que defendon la lenga dels Païses Catalans s’amassèron: Sèm l’Escòla (Somescola, Principat de Catalonha, Escòla Valenciana -País Valencian- e l’Assemblada dels Ensenhaires de las Illas Balearas faguèron ièr lo primièr acte conjonch per l’escòla en catalan en s’amassant a Barcelona. *Las tres principalas coordinacions civicas e educativas dels Païses Catalans revendiquèron amassa lo drech dels enfants del Principat e de Catalonha Nòrd, del País Valencian e de las Illas Balearas a recebre l’educacion en lor lenga pròpria. *Se faguèt tanben una crida conjoncha a la mobilizacion convocada per Sèm l’Escòla pel 14 de junh que ven a 18h a Barcelona), que i reclamaràn la defensa de l’escòla catalana e lo drech de decidir lo modèl educatiu. *Las 43 associacions que se coordenan dins Sèm l’Escòla fan una crida a protegir lo modèl catalan d’escòla contra una menaça imminenta: la senténcia del Tribunal Superior de Justícia de Catalonha que, lo 2 de junh, pòt començar d’impausar una quòta lingüistica de 25% en espanhòl dins las escòlas catalanas se solament un sol escolan o demanda. *Sèm l’Escòla fa evident que mancan pauc de jorns per que los tribunals pòscan escafar lo modèl educatiu catalan e aranés, en menaçar l’immersion lingüistica dins las escòlas en catalan, e en occitan en Aran. E mai se s’agís d’un modèl de succès reconegut internacionalament, las Corts espanhòlas meton en dangièr un sistèma educatiu decidit per las quitas associacions de professors e aprovat pel Parlament de Catalonha

El poder polític mana sobre l'Educació (1775)

Hom observa en els mtjans de comunicació les accions que s’impulsen des del poder polític per intervenir en el Sistema Educatiu general,com per exemple el Decret d’Humanitats,Ensenyament públic o privat,Llei de Reforma Universitària,etc-.És obvi que l’objectiu se centra en millorar la qualitat de l’Educació entesa com un element decisiu en el desenvolupament de la societat,però darrera d’aquest objectiu,també és evident,tot i que es té una percepció més esvaïda,la voluntat d’exercir un determinat control polític,d’altra banda legitimitat pel Sistema Democràtic-. *Tanmateix aquesta situació no és nova,es remunta al S.XIX,quan l’Estat comença a intervenir en l’Educació,un àmbit que fins aleshores havia estat gairebé monopolitzat per l’Església-.Cal,doncs,investigar i conèixer la Història de l’Ensenyament per a poder entendre i particiar en la polèmica actual. *A Catalunya La “Junta de Comerç” vers la “Societat Mercantil” i tanmateix la “ Societat Econòmica d’Amics del País” vers la “Pagesia Catalana”.La Junta de Comerç (JC) defensava els interessos de la Burgesia catalana en formació al segle XVIII,després de la mort de Felip Vè,que permetia més llibertat a alguns sectors socials a costa de renunciar a la llengua catalana com a vehicle escolar i cultural. *N’hi havia objectius comuns entre la Burgesia Comercial,la Industrial i la Noblesa dirigent de la Monarquia,però serioses divergències entre l’estament nobiliari i la nova Burgesia amb el handicap de l’aprenentatge de la llengua castellana pràcticament desconeguda pel poble català-. *No n’hi havia en les diverses mutacions que s’estaven produint durant el segle XVIII cap canvi tant en el món cultural com l’educatiu-.Tanmateix,a destacar el fracàs total de les Societats Econòmiques d’Amics del País a Catalunya;aquestes Societats Econòmiques es dirigien més que res al món rural de la pagesia,mentre que les Juntes de Comerç obeïen a estratègies urbanoindustrials.Aquestes dues concepcions catalanes creaven polítiques educatives i escolars totalment diferents que incidiran sobre l’Educació catalana en general i la formació tècnica en particular-. *La situació a Catalunya al segle XVIIIè contrastava profundament amb el Projecte Campomanes,el Fiscal de Castella,que partia de la base zero,corresponent a la Monarquia espanyola-.Les diferències venien condicionades per les contradiccions existents entre una burgesia comercial i industrial i un nou estament o grup que en nom de la Il.lustració,afermava el poder establert amb aparença de modernitat-. *El projecte educatiu,la política educativa escolar i l’economia formaven un tot,impulsat des del poder polític-.El projecte educatiu,clar i sitgetà,anava des de l’Escola Pública de Primeres Lletres fins a l’educació de la classe dirigent,tot plegat,,concebut des de compartiments estancs-.Per exemple la política educativa de la Junta de Comerç venia determinada per una economia ja existent,projectada as més dinàmiques del territori català-. *Ara bé,en la realitat,com a la Societat Econòmica d’Amics del País no existia un pla elaborat,pel cal baix fins a la cloenda del segle XVIII,sinó que es tractava d’un procés evolutiu,dins del qual tant els particulars com el grup jugaven un paper fonamental-.La trajectòria de la Junta de Comerç catalana,responia al dinamisme d’un grup social amb iniciatives amb base burgesa de la societat catalana,singularment la barcelonina-. *Al contrari,la ideologia de la Il.lustració,concretada en la Societast Econòmica d’Amics del País,la de la Burgesia de Catalunya,no presentava un projecte racionalista,malgrat la seva existència al llarg de la segona meitat del segle XVIII d’un seguit de propostes per a la modernització catalana-. *El pedagog universal català l’Alexandre Galí manifestava al respecte “Encara que hi ha artistes que havien viatjat,metges,químics i matemàtics que haguessin estat en correspondència amb els corifeus de l’Enciclopèdia...no hi havia a Catalunya una tradició de filosofisme semblant a la que es va produir al nucli d’Azcoitia i que es va escolar després al Seminari de Bergara”,cosa que no vol dir que els catalans desconeguessin en Diderot i J.J Rouseau-. *Aquestes reflexions corresponen al Marc de l’Educació i de la Política educativa de finals del segle XVIIIè,bo i tenint-les presents perquè incidiran,clar i sitgetà, en el desenvolupament posterior de la trajectòria de l’escola pùblica a Sitges vista des d’una perspetiva local-.El seu coneixement,ens ha d’ajudar a conèixer i a comprendre el món educatiu sitgetà del segle XIX,ben poc estudiat pels prohoms savis-. *La Il.lustració no proposava un canvi revolucionari,però esdevenia un primer pas vers uns nous horitzons escolars que,a l’hora de la veritat,ers manifestarien de diferent forma a Sitges i a Catalunya,especialment a partir de la segona meitat del segle XVIIIè-.L’historiador en Josep Fontana diu de la Il.lustració “No és que de la Il.lustració neixi el liberalisme: de la Il.lustració se’n pot sortir cap al liberalisme o cap a la reacció”-.

Després de l'any 1714 el Regne de Castella.

Castella va instaurar un absolutisme monàrquic sobre els països de la confederació catalanoaragonesa, països envaïts i incorporats al regne de Castella per dret de conquesta. *Catalunya va patir un règim d'excepció molt dur amb la introducció del castellà tant en l'ensenyament com en la imposició religiosa.El Rei Felip V no va respectar els Acords del Tractat d'Utrecht, a pesar de les recomanacions de les Cancelleries Europees, davant de l'anomenat “cas dels catalans”. *La denominació -Arxiu Reial de Barcelona- la va tenir fins que una Real Cédula del 1754 va donar "per primer cop a l'Arxiu el nom " d'Archivo de la Corona de Aragón.És a dir,que era l'Arxiu de l'-Estat Reial radicat on havia radicat tradicionalment l'administració de l'Estat Compost,el continuador de l' "antic estat dels Comtes de Barcelona". *El Comte de Barcelona era Rei d'Aragó, en virtut de la donació del Rei Ramir II i de tres Ordes Militars, que "eren les autentiques Hereves del Rei Alfons. Ramir II va buscar l'empara del Comte de Barcelona per fer front als embats del regne de Castella i dels castellans.Més que curiós...a pesar de ser un regne castellà, li mereixia més confiança el Comtat de Barcelona. *L'ús dels termes Corona d'Aragó o Regne d'Aragó per anomenar globalment l'Estat sota la Sobirania del Comte de Barcelona, té com a finalitat última -esborrar el record històric de l'existència d'uns Reis catalans, d'una Nació catalana i, sobretot, d'un Estat Català.

Víctor Balaguer i Cirera,vilanoví amb Sitges

Sent alcalde de Sitges en Josep Vidal i Martí,exalumne del mestre públic sitgetà,docent que va exercir el ministeri durant 44 anys, en Joan Tarrida i Tardà,a més de la transformació urbanística que va fer amb l’enrunament del Castell Medieval per tal de construir la Casa Consistorial de la Vila,en l’àmbit cultural passa a la Història Local com a el promotor d’una Biblioteca municipal l’any 1886-. *President de la Junta Local d’Instrucció Pública,formada per eminents personalitats de la població, informa els membres-vocals sobre el Reial Decret sobre Llibertat d’Ensenyament,de 5/II/1886 pel qual es declara en vigor els Decrets de 27/VII/1875 i el de 29/IX/1874,bo i derogant la legislació de 1885,doncs,que allò que molt contribueix al millorament i engrandiment de la Cultura a Sitges és una Biblioteca municipal. *Ara bé,el que n’estic resolent és l’exploració de les intencions del Diputat en Corts pel Districte de Vilanova i la Geltrú,en Víctor Balaguer i Cirera,per tal de saber si el nostre Diputat encara persisteix en la seva idea de donar a la Vila de Sitges els volums per duplicat (sic),ja existents a la Biblioteca-Museu de la seva titularitat a Vianova-. *Només insinuar-lo a en Víctor Balaguer, la idea de l’Ajuntament de crear una Biblioteca municipal,de sobte es va apressurar,no només a reiterar l’oferta de la tramesa ,sinó que,a hores d’ara,ja n’està disposat a remetre’s-hi algunes capses de llibres,tot podent assegurar-ne que ja és un fet l’existència d’una Biblioteca popular municipal i no pas sense cap fonament,sinó amb la base d’alguns centenars (sic) de volums,com poques poblacions de la importància de Sitges els hi hagin tingut en el seu inici. *Davant aquesta explicació del President de la Junta Local d’Instrucció Pública,tots els membres-vocals presents,per unanimitat acorden que consti en Acta la “nostra més cordial aprovació” al procediment de l’Ajuntament de Sitges en crear la Biblioteca popular municipal,sota l’excel.lent protecció i els ajuts de l’eminent literat,en Víctor Balaguer i Cirera,tanmateix Diputat en Corts pel Districte de Vilanova i la Geltrú-. *I,un cop publicat l’Eco de Sitges l’1 de març de 1886 per l’il.lustre patrici sitgetà,en Josep Soler i Cartró,amb el recolzament de l’Inspector municipal de Sanitat,en Gaietà Benaprès i Mestre,d’en Bonaventura Julià i Massó i del mateix alcalde,en Josep Vidal i Martí,amb data de 28/Abril/1886,la Junta Local d’Instrucció Pública,presidida per en Josep Vidal expressa l’agraïment envers en Víctor Balaguer,qui des del Ministeri de Foment a Madrid ja hi havia enviat una magnífica col.lecció de làmines de Calcografia nacional per al guarniment de la Biblioteca popular municipal,a més de l’aprenentatge del veïnat que els hi examinarà detingudament-. *Finalment,el maig-1886,un cop més reunida la Junta Local d’Instrucció Pública a la Casa Consistorial,en Josep Vidal anuncia,solemnement,que un cop iniciada la Biblioteca popular municipal,ara ja comptem amb la generosa oferta d’un bon nombre de volums donats per diversos personatges importants de Sitges-. *Tot i destacant-ne que el Consistori municipal ja en té aprovat el Reglament de Règim Intern per tal de regir aquesta important Institució de la Vila,així com,també,el nomenament de Bibliotecari en favor del Tinent d’Alcalde-1,en Gaietà Benaprès i Mestre,membre de la Junta Local d’I.P.-.Que la inauguració oficial serà durant el mes d’agost-1886-. *Clar i sitgetà que en Víctor Balaguer i Cirera,mercès al seu agraïment com a Diputat en Corts per Vilanova i la Geltrú,sempre hi era a punt per un Sitges cultural-.A la Sala de Juntes de l’Ajuntament de la Vila,hi consta públicament com a Fill adoptiu de Sitges-La solució la dóna la celebració del Centenari de la seva mort a Vilanova i la Geltrú..Estudiosos vilanovins així com sitgetans ens en fan una crida a la generositat-.L’agraïment és la memòria del cor,sitgetans!-.

A Sitges seguirem construint la nostra Itaka.

A la Vila de Sitges seguirem construint la nostra Ítaka particular a favor de la llengua catalana i la dignificació dels nostres grans literats. *Enguany tornaré a memoritzar amb recitacions poètiques.M'he preparat la recitació d' "Assumiràs la veu d'un poble". La memorització no m'ha estat fàcil, però me l'he pres amb el màxim interès i la màxima il•lusió. Sembla un poema escrit expressament per mi, en aquesta històrica recitació en què s'ha endegat “La flama de la Llengua Catalana...imparable” !. <+Deia el poeta: "Assumiràs la veu d'un poble" i "serà la veu del teu poble i seràs, per a sempre, poble...!”. No t'han infantat per a dormir, t'infantaren per a vetlar en la llarga nit del teu poble...seràs un poble caminant entre una amarga polseguera...sense pensar en ninguna posteritat que no sigui la del teu poble...”. *Allò que val, és la consciència de no ser res, sinó s'és poble...entranyable i inolvidable amics i amigues,poetes i poetesses de les meves classes de la Literatura sitgetana a l’Escola pública Esteve Barrachina.Com deia un altre dels grans catalans, en Joan Fuster, un català de Sueca: O ara o mai!!!...Allò que val és la consciència de no ser res, sinó s'és poble. *Una de les dites més cruels sobre la condició humana és aquella que diu que “Ningú és profeta a la seva terra”,que ve a significar que ni tan sols pots esperar que els del teu entorn et facin costat. L’Ajuntament de Sitges,ha mantingut des de l’any 1967 i a través de moltes circunstàncies el guardó Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes per als escriptors i aquesta és una de les millors accions que des de les institucions es pot fer pels escriptors: *Fer que la seva societat es reconeixi i s’hi reconeixi-. L’aiguabarreig entre memòria,història i realitat la trobem tant en Josep-Manel Soler i Soler,Director del setmanari L'Eco de Sitges,en Jacint Picas com en Ramon Planas,que feien prevaler a vegades l’idealisme a la veracitat i la memoralística que li demanaven els sitgetans.

Història de l'Escola Esteve Barrachina (1957-2010)

Froilan Franco recorda els antecedents i procés de construcció de la primera escola pública (1957-2010) *El mestre Froilan Franco va recordar les persones i arquitectes que van fer possible la reclamació històrica de la Escola Pública, que porta el nom d'Esteve Barrachina. *Froilan Franco va comentar que el tret de sortida del primer Grup Escolar Estatal, antecedent directe de l'escola pública, va arribar el 1926 amb dos concursos, dirigits als intel·lectuals de Sitges i els terratinents, del qual aquest últim guanyaria Rafael Llopart situant el lloc de l'escola al mateix carrer que anys després portaria el seu nom. *L'arribada de la República no va fer possible la construcció de l'escola, que s'hauria d'esperar fins l'any 1957, amb el projecte definitiu, sent alcalde Rafael Burguera, i amb l'arquitecte Municipal Josep Antoni Martino, fill de Josep Maria Martino, autor del segon projecte de l'escola, l'any 1931. *Un cop es va definir el projecte es va accelerar la construcció de l'escola, que inicialment disposava d'una planta baixa. El mes de febrer del 1959 es va col·locar la primera pedra i el 24 d'octubre del 1960, la inauguració oficial que va ser tot un esdeveniment a Sitges. Un cop inaugurada l'escola ha tingut diferents ampliacions, com la que es va realitzar el 1979, amb l'alcaldia de Jordi Serra, on es van construir dues aules prefabricades al pati i a prop del c/ Isabel Julià. *Els actes commemoratius de l'Esteve Barrachina tvan tenir un dels moments culminants amb una gran festa, amb activitats esportives, lúdiques, el descobriment d'una rajola commemorativa, l'homenatge als primers alumnes i el bateig del nou gegant Esteve Barrachina.

27 Juliol,finalitza la Festa Major de Sant Jaume

L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes acorda cedir l'ús del Centre Cívic de Puigmoltó del Garraf amb una durada de la cessió de 5 anys. *Amb aquest acord,l’Ajuntament com a titular durant 52 anys de l’edifici del que va ser de l’antiga Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó del Garraf,col.laborarà amb la comunitat puigmoltonina a la creació d'aquest Equipament Cultural a l’Ús Social d’aquesta població garrafenca, principalment. *Això ha de contribuir a que la gestió de "L’A Social i Cultural de Puigmoltó" dinamitzi (sic i resic" l’Activitat social de Puigmoltó, tot i impulsant la promoció de la cultura i la promoció de l’associacionisme,especialment. *La durada d’aquesta cessió és de cinc anys,de moment amb possibilitat de prorrogar-ne el Conveni d’any en any fins a un màxim de cinc anys més, per acord exprés de totes les parts. *No obstant, l’Ajuntament podrà dur a terme determinades activitats en aquest equipament i tant l’Ajuntament com l’Agrupació Social i Cultural de Puigmoltó podran promoure que altres entitats puguin programar activitats en aquest centre cívic de Puigmoltó de Garraf.En Froilan Franco,darrer Mestre de l'antiga Escola Unitària i Mixta pugmoltonina agraeix de tot cor que el centre escolar suprimit,hores d'ara la Comunitat Educativa l'hagi covertit un Excel.lent Associació Cultural.Enhorabona !

Sant Jaume,Patrò de Puigmoltó del,Garraf

Any 2014 i els Goigs de Sant Jaume, patró de Puigmoltó del Garraf, que podem sentir cantats per la coral Bitxac són explícits respecte del caràcter del Sant, a qui anomenen Fill del Tro. A ell es va encomanar fa segles l’Amo del Carç, que li erigí un altar. L’any 1924, els habitants de Puigmoltó del Garraf, un típic nucli de la regió El Gran Penedés, van agafar aquesta devoció familiar com a pròpia i Sant Jaume Apòstol va esdevenir el seu patró. La festa major de Puigmoltó esdevenia una de les fites festives de la Comarca El Garraf. La festa té lloc durant el cap de setmana més proper a Sant Jaume,l’any 2014 el 28 d’agost Generalment, s’obre divendres amb el campionat de truc. Dissabte al migdia disparen la traca i durant la tarda hi ha activitats divers com la Cercavila amb Balls populars dels Pobles del voltant i curses. A la nit hi ha un castell de focs i el Ball de Revetlla, que congrega gran nombre de persones. L’endemà al matí hi ha les matinades a càrrecs dels grallers del poble. Al matí hi ha la Missa Solemne al Carç i a la tarda activitats dedicades als nois i les noies. La Festa Major de Sant Jaume a Puigmoltó del Garraf es tanca tal com ha començat, amb el Campionat de Truc. Visca Puigmoltó del Garraf ,sense oblidar-nos-en de la Vegueria del Gtan Penedès !

Festa Major de Sant Jaume a Puigmoltó del Garraf

La Festa Major de Puigmoltó del Garraf transformarà durant uns dies aquesta petita Vila del Garraf *Els actes centrals tindran lloc els dies 25, 26 i 27 de juliol. El programa d'actes l'obrirà el cros de Sant Jaume, el dijous 24, a les 20h. Per participar-hi cal inscripció prèvia (a la Penya Barcelonista de Ribes, Evasion Running de Vilanova i a la Sitgetana). El preu és de 2 euros- *Ja a partir de divendres, dia 25, començarà la primera de les tres jornades on s’hi agrupen més propostes. Així, a les 20h, es farà la inauguració de l’exposició de vitralls “Del Modernisme al Mandala”, a càrrec dels artistes plàstics Andrea Johnstone i Mario Garegnani. *Més tard, a les 21’30h, hi haurà la lectura del Pregó de Festa Major, que enguany farà Josep Martí i Guillaumes, i a les 22’30h, s’iniciarà la 32a edició del Campionat de Truc, memorial Josep Pascual “Beppo”, que anirà celebrant diferents eliminatòries fins arribar a la final, el dimecres 30 de juliol. *Qui vulgui prendre part en aquest campionat també s’hi ha d’inscriure abans a la floristeria Flors Ribes.L’endemà, dissabte 26, l’esclat d’una gran traca, a les 13h, i el posterior vermut popular amb música, a càrrec del grup CMP People, seran els actes previstos pel migdia. De cara a la tarda, agafarà el relleu la cercavila dels balls populars, amb gegants, timbalers, cabeçuts, etc., a les 18’30h, a la que seguirà l’actuació dels Castellers de les Roquetes, a les 19’30h. *La nit estarà amenitzada, a partir de les 23h, pel gran ball de Festa Major amb els grups Voramar, Spiders i Jarm, i els DJ’s Ribes Electrònic Màfia.El darrer dia del cap de setmana, diumenge 27, la capella dels Cards acollirà la missa solemne, a les 10’30h, oficiada per mossèn Pere Corbera i Palau. Tot seguit, concert de cançons populars catalanes amb la veu de Lluïsa Millán i la guitarra de Luís del Val. I a la tarda, les activitats que s’han programat van dedicades als més petits de casa, amb l’espectacle infantil “Lluc Cahís, el mag que fa país”, a les 18’30h, i a continuació es muntaran diferents jocs per a la canalla (trencar l’olla, curses de sacs, curses ciclistes de lentitud i curses atlètiques). *Cal a dir que la portada del programa d’enguany és un dibuix de la dissenyadora local Berta L. Millán i la separata, dedicada als Camins de Puigmoltó, l’ha fet la Teresa Puig i Bisbal,alumna que va ser de l'Escola Unitària (1931-1983).

12 Estudiants del Garraf.un Exce.lent a la Selectivitat

El Conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha lliurat les distincions als estudiants que han obtingut una qualificació d'Excel·lent en les "Proves d'Accés a la Universitat (PAU)" del passat mes de juny. *L'any 2014,el nombre de guardonats és el més alt en la història de les PAU. La nota d’aquests estudiants en la fase general de les proves ha estat igual o superior a 9 i, per primer cop, un alumne, el vilanoví Carles Domingo, ha tret un 10. Dels estudiants distingits avui, hi ha un alumne del Baix Penedès, 8 de l'Alt Penedès i 12 del Garraf. *El Conseller ha estat acompanyat pel secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà; el secretari de Polítiques Educatives, Joan Mateu; la directora general d’ESO i Batxillerat, Teresa Pijoan; el president de l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), Josep Joan Moreso; i el Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Claudi Alsina. *Acompanyaven els estudiants del Garraf la resta fins a 300,distingits que han recollit el guardó en un acte que s’ha celebrat a l’Auditori de Barcelona. *La Generalitat va crear aquests guardons, el 2001, amb la finalitat de premiar els alumnes que havien obtingut millors resultats en les PAU. Els 8 estudiants amb millor nota han rebut, a més del diploma acreditatiu, un obsequi especial. *6 dels 326 guardonats procedeixen de centres públics, i 180 de centres concertats/privats. Dels 326, 178 són noies i 148 nois. I pel que fa a la seva procedència, la majoria d’estudiants pertanyen a les comarques de Barcelona. Els guardonats es distribueixen entre 26 comarques i 67 centres tenen més d’un distingit. Dels 8 primers estudiants (4 noies i 4 nois), amb notes iguals o superior a 9.65, cinc pertanyen a centres públics i tres a centres concertats/privats

Obligació de Catalunya d'exigir-ne i reivindicar-ne (2014)

En l'Etapa Contemporània,ni Catalunya ni els catalans mai no havien usat l'argument dels “drets històrics” fins ara.No el van fer en la "Redacció de l'Estatut d'Autonomia-1979". *De Drets Històrics a Catalunya,en deia Francesc Ferrer i Gironès -o en tenim tots o no en tenim ningú-.Catalunya és "L'ens Juridicopolític que té els Drets Històrics més clars i més ben definits". Cap poble com Catalunya pot disposar de -Constitucions escrites i votades que han estat proclamades, impreses i observades-. *Claríssim,que aquestes Constitucions atorguen als catalans els Drets Històrics en determinades -Competències-, les quals, des de l'origen de l'Estat Català, mai ningú no els va eliminar, "A part del cas de 1714, que s'hagué de fer per violència i en contra de la voluntat dels catalans”.Clar i català,hem de dir que l'última compilació de les Constitucions Catalanes va ser eliminada pel "Dret de Conquesta". *Per què ha de tenir -Validesa Històrica la Constitució Espanyola del 1978- i no n'han de tenir les -Constitucions del Principat de Catalunya- "Abolides per la força de les armes i pel "Decret del 1715", dictat pel Rei Felip IV d'Aragó i V de Castella, després d'una derrota militar? *Les -Constitucions Catalanes- no són un Dret Històric, el -Dret de Conquesta- sí que n'és? En què quedem?. N'hi ha una disposició addicional, la primera, de la Constitució Espanyola, que diu: “La Constitución Española ampara y respeta los derechos históricos de los territorios forales”.També s'hi ha d'incloure els de Catalunya,i per tant els catalans: “Tenim l'obligació d'exigir-los i reivindicar-los.”

L'any 2014 se celebra un 80è Aniversari amb ressò !

El passat 25 de desembre, dia de Nadal, vam commemorar el 80è aniversari de la mort de Francesc Macià i Llussà. Quan sovint reclamem un record pels que ens han precedit en la defensa de la nostra identitat com a poble, emergeix amb força la figura de Francesc Macià, primer President de la Generalitat Republicana i un dels polítics més venerats i respectats de la Història Moderna de Catalunya. *El llegat d'en Francesc Macià es fonamenta en el compromís ferm en la defensa sòlida i perseverant d'uns ideals, en la capacitat de generar il·lusió i empatia política i en la virtut d'acompanyar tota aquesta passió idealista amb una idea concreta de país, amb un model de societat basat en la modernitat i en els ideals democràtics. *Els temps canvien i Catalunya necessita Lideratges igualment sòlids basats en la força compartida i transversal entre la direcció política del país i també amb figures carismàtiques entre les organitzacions sorgides de la Societat civil. Un lideratge compartit que, cal no oblidar-ho, compta amb el reforç inestimable d'una població molt motivada, molt conscienciada i amb un grau de compromís poderosíssim. En Francesc Macià és l'any 2014 un referent que guia la política i el poble. Tots en som hereus. Ja som pocs els qui havíem nascut quan en Macià va morir però som conscients que hi ha una generació que pren el relleu amb il·lusió i força, conscient de la seva responsabilitat. *El 2014 celebrem sobretot el futur que comença.Catalunya s'ha aixecat, deixant enrere la submissió, l'autoodi, i els plantejaments benintencionats però utòpics i contraproduents. Estem tancant tres segles d'esclavitud,un Tricentenari reconstruint el nostre Estat català i preparant-nos per a tornar a formar part de la Comunitat Internacional.

Formació de l'Estat Català Medieval

L’Estat resultant de la unió de Catalunya i Aragó es va constituir per vigor de la doble, per no dir quàdruple donació efectuada per tots els defensors del Regne d’Aragó en favor del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, de la seva sobirania i del mateix regne. L’origen remot i alhora recent, tanmateix, de la dita donació i per això mateix de l’Estat nou que en va eixir, va s er el testament del Rei Alfons I d’Aragó, anomenat el Bataller. *És a bastament conegut el testament d’aquest Rei, en virtut del qual el Regne d’Aragó havia de pervenir al Sant Sepulcre, a l’Hospital i al Temple de Jerusalem per terceres parts,és a dir, com molt bé diu Percy Schramm, no pas a les comunitats d’aquells noms, sinó als llocs als quals servien. Només en els suplements s’esmenten els Cavallers dels Ordes.També és prou sabut que els aragonesos no acceptaren mai les Disposicions testamentàries del difunt Rei Alfons, sinó que, com escriu l’autor citat, “per als aragonesos l’acompliment del Testament d’Alfons hauria representat haver de sacrificar la seva vida independent, cristal•litzada ja en el transcurs d'un segle. *El Rei difunt no havia previst prou que els aragonesos s’hi resistirien. “La protesta es va desfermar amb la notícia que els navarresos havien nomenat Rei un descendent de la Branca Dinàstica que en altre temps els havia governats. Si no actuaven de pressa els aragonesos podien donar per descomptat que el que havia estat fins aleshores domini d’Aragó sobre Navarra es transformaria molt aviat en el contrari. *El resultat final,dels dos factors,és a dir, de la darrera voluntat del rei Alfons I d’Aragó, palesada en el Testament d’octubre de 1131, corroborat per un altre atorgat tres dies abans de morir el setembre de 1134 i del rebuig que en feren els aragonesos, va ser l’entronització del Monjo Ramir (Ramimirus), germà del Rei difunt, amb l'aquiescència de la major part del país.Pel que fa l'Adveniment del Comte de Barcelona al Tron d’Aragó,va tenir lloc tres anys després dels fets que acabo de relatar i seria per obra i a conseqüència de la donació reiterada que el Rei Ramir va fer del Regne d’Aragó a favor del Comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Marta Mata,Pedagoga catalana universal.

El convenciment de la Marta per promoure la lectura i aconseguir que tots els centres educatius de les Comarques tinguessin una Biblioteca Escolar, que permetés a infants i a joves -Gaudir amb els llibres i accedir al món de la informació-. va fer que ella mateixa iniciés un "Ggrup de Treball" perquè tots i totes nosaltres ens poguéssim anar formant i així aconseguir aquests importants reptes. *Per a poder fer realitat el somni d’una Biblioteca Escolar en funcionament, dinàmica i realment viva, des d’on es realitzessin activitats per a fomentar l’hàbit i el gust lector, des d’on els mestres i les famílies i l’alumnat cerquessin i tractessin la informació (present en els diferents mitjans iformats) per transformar-la en coneixement… ara bé per a tot això calia mestres amb il·lusió i formació. *Uns mestres que creguessin en aquesta manera de treballar, des de totes les etapes educatives i des de tots els sabers, utilitzant la Biblioteca-mediateca. Mestres que, amb la seva il·lusió, transmetessin la màgia i el poder de la lectura als seus nens i nenes, compartint amb ells l’aventura de créixer amb la literatura. *I sobretot -perquè el camí encara no està prou adobat amb el suficient convenciment per poder engrescar a aquells que encara no han descobert les possibilitats de treballar amb aquest recurs, i des d’una perspectiva metodològica que encaixa perfectament amb els actuals plantejaments curriculars.

Jaume Monstario i Sella,Becari universitari.

Com a Mestre vaig sentir molt de satisfacció i alegria per la notícia.Es tracta d'un exalumne del CEIP Esteve Barrachina,molt simpàtic i carinyós.El seu pare,sempre va ser un entusiasta com a membre de la Junta Directiva de l'AMPA del centre escolar.Jaume Monasterio i Sella guanya una beca a la Formació Superior i Universitària d’estudiants amb discapacitats.Actualment, estudia el primer curs del mòdul de Grau Superior d’Aplicacions Informàtiques a l’Institut Joaquim Mir de Vilanova i la Geltrú. *Amb esforç i valentia, eljove sitgetà Jaume Monasterio Sella ha aconseguit una fita important.Als seus 18 anys ha estat premiat amb la beca a la formació superior i universitària d'estudiants amb discapacitat, atorgada per la Fundación Prevent. La cerimònia d'entrega dels guardó va tenir lloc el passat 2 de desembre a Barcelona en el marc del Dia internacional de Persones amb discapacitat. *El jurat ha volgut distingir el bon currículum escolar del jove que mai ha repetit cap curs. Gràcies a la beca, dotada d'un ajut econòmic, Jaume Monasterio i Sella comprarà un ordinador per continuar adquirint més coneixements informàtics. I és que l'ordinador sempre l'ha acompanyat per estudiar des de primer curs d'Educació Primària. *Actualment.el seu objectiu és continuar formant-se mentre el combina amb la seva altra passió; la Natació.Entrena diàriament al Club Natació Sitges i participa en les campionats de natació adaptada de Catalunya i Espanya. El proper repte serà al mes de març quan anirà als campionats absoluts d'Espanya de natació adaptada, que es faran a Saragossa. *Tot plegat, configura una sèrie d'èxits personals que el motiven a continuar lluitant pas a pas per aconseguir fer realitat els seus somnis.Enhorabona,Jaume i sempre endavant. Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Medalla d'Or al Tenor Josep Carreras (2014)

El Parlament de Catalunya reconeix la "rellevant” carrera artística i “l'acció cívica de profund impacte social” per combatre la leucèmia a través de la seva Fundació.La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la I legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla. *La Presidenta Núria de Gispert,ha destacat a través de l'acord de concessió que “amb el conreu del seu talent i amb el seu testimoni vital,en Josep Carreras projecta universalment -els valors de l'esforç, de l'excel·lència i de la solidaritat-”. La medalla d'or que és la màxima distinció de la institució, li serà lliurada en el decurs d'un acte el proper 9 de setembre. *En Josep Carreras va néixer a Barcelona el 1946, on hi va cursar estudis musicals i on va iniciar la carrera professional, al Gran Teatre del Liceu. Ha cantat als teatres i festivals més importants del món. El seu repertori inclou més de seixanta papers operístics i més de sis-centes cançons dels més diversos estils, i la seva discografia, més de cent cinquanta gravacions. Ha rebut nombrosos discs d'or i de platí, i premis i distincions arreu del món. El 1992 va assumir la direcció musical dels Jocs Olímpics de Barcelona. *El Tenor va crear a Barcelona la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia juntament amb un equip de científics i empresaris, i amb el suport de la seva família.El va fer després de superar ell mateix aquesta malaltia. Posteriorment, se van crear d'anàlogues als EUA, Suïssa i Alemanya. L'objectiu principal de la Fundació és aconseguir que algun dia la malaltia sigui 100% curable i per aquest motiu la recerca científica és un puntal de la seva activitat. *En les edicions anteriors hi han estat distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); la il·lustradora Roser Capdevila (2010); l'exfutbolista i entrenador Josep Guardiola (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012), i l'activista social Núria Gispert, la cuinera Carme Ruscalleda i la biòloga Anna Veiga (2013).

La Nació catalana versus la Nació cultural.

Com les altres Nacions europees, la Nació catalana és també una Nació cultural, amb una mateixa Llengua i uns referents Socioculturals comuns, si bé no n’és, com els altres països europeus,una Nació política. *El Mercat Cultural Català (MCC), probablement, no existeix com a tal, si més no com altres mercats a Europa d'un pes demogràfic similar al de la Comunitat Lingüística Catalana (CLC), i,per tant ja és més que evident que el -fraccionament polític, administratiu i legal- només ha jugat en contra de Catalunya i els Països Catalans. *Des del segle XVII,concretament des de l'any 1659 ençà, va fer i encara dura la seva funció i l'estructuració del Regne d'Espanya en disset Comunitats Autònomes ha reforçat i també accelerat el procés interior català divergent.Si a això hi afegim el –Barceloninocentrisme-, ja no es pot dir que els elements hagin jugat gaire a favor de la idea catalana, sinó més aviat tot a l'inrevés. *Llevat dels terrenys de la Literatura i la Música,tant el País Valencià, les Illes Balears com la part de Catalunya emplaçada al Nord de l'Albera,tampoc no existeixen per a la majoria de catalans del Principat de Catalunya, els seus partits polítics i les seves institucions catalanes, amb totes les conseqüències negatives que això comporta. *Tot plegat, ve a tomb per la decisió de la CCMA d'eliminar les corresponsalies de TV3 a l'Ebre, els Pirineus-Andorra i la Catalunya Nord.Com a docent,en crec que és una autèntica barbaritat i un desastre i no tan sols un simple error, sobretot si tenim en compte el Cost Econòmic Real (CER) que en comportava el manteniment, comparant-lo amb la generositat amb què es continuen premiant, via subvenció multimilionària, iniciatives comunicatives privades que ben poc tenen a veure amb una vertadera i certa idea de país. *Dissortadament, entre els Sectors Dirigents de Catalunya (SDC), a gairebé tots els àmbits no existeix una Visió Nacional del Territori (VNT), no ja a nivell dels Països Catalans, sinó del mateix espai situat entre la Jonquera i Alcanar,dos confins dels Països Catalans.Molt sovint, fa tot l'efecte -que Catalunya s'acaba a Sitges- i -que la Catalunya Nova ja és una altra cosa-, singularment les Terres de l'Ebre,enllà on,justa la fusta, s'acaba la gratuïta Autovia i la doble via que hauria de fer més fluid el trànsit ferroviari entre el nord i el sud del Riu Sénia. *El Riu Ebre,un altre confí dels Països Catalans -massa lluny de Barcelona-, com també n'és i se'n senten al Pirineu. Però, en aquest cas, més enllà de la realitat de les Comarques Pirinenques, hi és Andorra,un Estat català independent i membre de l'ONU, amb el català com a única llengua oficial. *N’hi ha encara la Catalunya Nord,enllà on la Generalitat de Catalunya fa alguns anys que hi manté una Delegació ben bé cèntrica,la Vila de Perpinyà amb carrers bilingües i que es presenta com a “Perpinyà, la catalana”, enllà on des de l’any 1969 s’hi celebra la -Universitat Catalana d'Estiu (UCE)”-, amb un Salses on hi ha la Porta dels Països Catalans, una Prada on és enterrat Pompeu Fabra i un Portús on reposa Rovira i Virgili, i Cotlliure i Banyuls i Argelers i Port-Vendres i Sallagosa, i Ceret i Cuixà, i -paisatges força emocionals que són “La carn de la carn catalana”. I,no oblidem pas en Pere Codonyan, és a dir,la veu i el rostre que havia aconseguit fer molt familiar la Catalunya Nord i la Catalunya Sud.

Repte a la quarta escola pública de Sitges (2014)

Monsenyor Torres i Bages,l'expressió de la Catalunya rural,ens dirà:Donarà la fesomia espiritual al Catalanisme;austeritat,esperit de justícia,pietat,amor i estimació de la terra i sentiment estètic. *A Vila de Sitges,des del Curs 2005-2006 té la quarta escola pública,àlies l'Escola Agnès de Sitges,considerada com la Plaça Major de l'Ensenyament,,que canalitza intercanvis d'idees,coneixements i persones,ubicada en barracons.És una capsa de ressonància del moviment renovador del nucli de població Can Pei i el seu contorn. *És un constant servei a la comunitat de la Plana del Vinyet,com a nu barri sitgetà,on els vailets reben el seu patrimoni cultural i a la vegada el conreen.Sitges,com altres pobles urbans i turístics,encara no disposa de prou centres culturals,els "Cap i Casals de Cultura catalana";tampoc d'una quarta escola pública,ubicada en un edifici escolar construït a Quint Mar per atendre la constant i permanent formació dels seus membres de l'any 2005 al 2014,amb la qual cosa aquest nucli de població de Quint Mar es queda en permanent i notable desavantatge en relació amb els veïns dels altres nuclis i fins i tot del contorn. (...) *Clar i sitgetà si l'anul.lació o supressió d'un col.legi es sempre un repte greu i dissortat a mestres il.lusionats i a tants i tants nuclis de població,que gens ni mica no es resisteixen a una vida gris i abúlica,ens cal imaginar-nos-en que -mutatis mutandis- que una comunitat educativa hi romangui tants cursos en barracons 2005-2014 i més...!.

L'Agraïment és la Memòria del Cor.

El mes de març de l’any 1995,sent Alcalde de la vila de Sitges,en Jordi Serra i Villalbí,va tenir lloc a l’Ajuntament la reunió de la Comissió de Govern de la Corporació Municipal amb la finalitat de determinar quin personatge serà el qui opti al premi més prestigiós,la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes 1995,creat l’any 1967 pel Consistori amb l’objectiu de premiar aquelles persones que més s’hi hagin distingit en la seva trajectòria professional envers la vila de Sitges-. *Formen la Comissió de Govern:en Jordi Serra i Villalbí i els regidors municipals l’Antonieta Montserrat i Robert,en Jordi Baijet i Vidal d’Ensenyament i de Cultura,respectivament,a més del regidor de Governació i el Secretari de l’Ajuntament. Hom confirma que un cop fet i debatut -entre quatre possibles i idonis personatges-tot el que caldria per ésser-ne mereixedor,va ser votat en secret aquell personatge que durant algun temps venia fent-hi quelcom molt important per als interessos de la vila de Sitges-. *Per unanimitat va ser elegit-democràticament-el mestre públic en Froilan Franco i Franco de Lleó,resident a Ponferrada i domiciliat a Sitges al C/ Pompeu Fabra,2,en actiu al Col.legi Públic “Esteve Barrachina” de l’any 1983 fins ara,l’any 1995-. *Fundador del "Taller d’Escriptura en Català",amb el nom de "Club Amics de l’Eco",amb l’objectiu d’establir a Sitges un Club de Parla al centre escolar per tal de socialitzar la normalització de la llengua sitgetana,en un moment en què la cultura catalana necessita més empenta a les escoles públiques-. *A més que és un estudiós de la Geografia i Història de Sitges amb els alumnes de la Segona Etapa d’Egb amb l’entrega a cada alumne de diversos quadernets per ell preparats”-. *Finalitzada la reunió,és el mateix senyor Alcalde qui dóna les oportunes ordres perquè en Froilan Franco se n’assabenti d’aquesta 35 concessió de la -Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes-,que s’atorgarà -junt al Trinitat Catasús de Periodisme al Cronista-periodista en Rafael Casanova- el dia 28 d’abril de 1995-.

La Biblioteca-mediateca i la seva utilitat escolar.

A Saifores, un poblet del Baix Penedès envoltat d’horts i vinyes, una colla de mestres conversen il•lusionats i il•lusionades, entre llibres, tot fent el cafè o una infusió…! *L’hospitalitat de la pedagoga universal catalana,la Marta Mata, per acollir-ne a casa seva, a la Biblioteca Curtó de Cal Mata, actual seu de la Fundació Àngels Garriga, i la generositat de compartir amb els docents el seu saber i el seu mestratge va fer que aquella colla de mestres, amants de la lectura i amb la convicció de l’important paper de les biblioteques escolars, emprenguéssim un interessant i engrescador camí pel qual, encara l'any 2014,hom avança tot superant dificultats i entrebancs…! *El convenciment de la Pedagoga per promoure la lectura i aconseguir que tots els centres educatius de la comarca tinguessin una biblioteca, que permetés a infants i a joves gaudir amb els llibres i accedir al món de la informació, va fer que ella mateixa iniciés -un grup de treball- perquè tots i totes se'n poguéssim anar formant i així aconseguir aquests importants reptes. *Per a poder fer realitat el somni d’una Biblioteca Escolar en funcionament, dinàmica i realment viva, des d’on es realitzessin activitats per a fomentar l’hàbit i el gust lector, des d’on els mestres,els professors i l’alumnat cerquessin i tractessin la informació "Present en els diferents mitjans i formats" per transformar-la en coneixement…! *Uns mestres iuns professors que creguessin en aquesta manera de treballar, des de totes les etapes educatives i des de tots els sabers, utilitzant la vulgo dicto Biblioteca-mediateca. Mestres i prpfessors que, amb la seva il•lusió, transmetessin la màgia i el poder de la lectura als seus nens i nenes, compartint amb ells l’aventura de créixer amb la literatura. *I sobretot -perquè el camí encara no està prou adobat amb el suficient convenciment per poder engrescar a aquells que encara no han descobert les possibilitats de treballar amb aquest recurs, i des d’una perspectiva metodològica que encaixa perfectament amb els actuals plantejaments curriculars.

Principal Manifestació Cinematogràfica de Catalunya

Un referent del Cinema Fantàstic arreu del Món. *El Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic ja és ben a prop.La Vila de Sitges serà la principal manifestació cinematogràfica de Catalunya un cop iniciat el mes d'octubre. *La Generalitat de Catalunya hi participa amb prop de mig milió d'euros per al Festival Internacional de Sitges.El Govern català ha acordat concedir una subvenció per un màxim import -de 450.000 euros a la Fundació Sitges- *Aquest proper "Festival Internacional de Cinema de Catalunya",en aquest any 2014 és organizat com a la "Quaranta-setena Edició del "Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya". *La Vila de Sitges,a través del Festival,clar i català,com sempre es constituirà en un excel.lent Aparador de les diverses i variades -Tendències del Cinema- amb una especialíssima incidència en el "Gènere Fantàstic" *L'Edició d'aquest Any 2014 se celebrarà del dia 3 d'Octubre al dia 12 d'aquest mateix mes.

Cent anys d'Escola d'Estiu (1914-2014)

Aquest any 2014 se celebra el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya. *Una de les seves iniciatives culturals seria l'Escola d'Estiu. L'inspirador i primer director, l'any 1914, va ser l'Eladi Homs, que havia assistit com a alumne -a l'Escola d'Estiu de Chicago-, a principis del segle XX.L'any següent -2015-, l'Escola d'Estiu de Barcelona seria organitzada fora del marc provincial, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya.Alexandre Galí va assumir-ne la Direcció del 1916 fins que la Dictadura primoriverenca la clausurà,l'any 1923. *L'any 2014,és a dir,cent anys després,l'Escola d'Estiu ha esdevingut una autèntica institució pública pedagògica catalana.Personalment com a Mestre i Pedagog vaig fer durant els primers 15 dies del mes de juliol,8 Escoles d'Estiu (1983/1990) a la Facultat de Geografia i Història (5),a l'Escola Universtària de Blaquerna (2) i el Patronat Ribes (1.On hi vaig conèixer excel.lents Mestres i Pedagogs com ara la Marta Mata i d'altres. *L'Escola d'Estiu ha estat sempre un espai de trobada, durant el "Període estival de Vacances escolars", en el qual Mestres i Professors d'arreu intercanvien experiències pedagògiques, reflexionen sobre la seva pràctica docent i actualitzen els seus coneixements científics i didàctics, per avançar cap a una escola de qualitat i per afavorir l'èxit educatiu de tot l'alumnat. *Clar i sitgetà,l'Escola d'Estiu ha potenciat la innovació i la renovació pedagògica, des de la confluència de dos agents, claus de volta de la seva incidència:a)La iniciativa del Professorat i el Suport, el Reconeixement i el Patrocini de l'Administració educativa catalana. De fet,l'Escola d'Estiu a Catalunya ha tingut una positiva incidència en tots els nivells educatius i a més una significativa presència en tot el territori català. *Al llarg dels cent anys (1914-2014) l'Escola d'Estiu catalana ha estat un catalitzador del compromís dels Mestres i els Professors amb els Països Catalans.Ha fet importants contribucions al Model de país i d'Escola Catalana que volem: defensant l'Escola pública, catalana, de qualitat i per a tothom.Ha vetllat, igualment, per fer explícits -els vincles de l'Escola amb la Societat i la Cultura en cada moment-. *Clar i català,des dels seus inicis, a l'Escola d'Estiu es va adoptar el "Pluralisme metodològic i es va practicar una "Pedagogia ben bé d'aula", no llibresca, contrastada des d'una experiència compartida.La seva és una llarga Història que parla de constància, tenacitat, innovació, capacitat de renovació, treball intergeneracional, il·lusió i generositat. *Més que mai i força agraït a l'Associació de Mestres Rosa Sensat (en el meu cas)cal felicitar i felicito els organitzadors de l'Escola d'Estiu i el Departament d'Ensenyament pel fet de donar-li continuïtat i adaptar-la, quan s'escau, a les exigències i circumstàncies del moment.Mil enhorabones...!!

El desijos estiuencs d'enguany a Catalunya

No són diferents als d’altres anys, doncs la pau, l’amor,el benestar de les persones, la felicitat i la prosperitat, són els tòpics quan es vol transmetre un missatge estiuenc exempt de sentit material. *Tanmateix, no es pot obviar la situació social, real, que estem vivint tots els catalans plegats. I segons com queda una mica poc actual per les circumstàncies llançar un missatge que de forma genèrica ja és el correcte, però diu poca cosa envers la realitat. *Per això potser són temps de pensar i actuar molt més a la vora de cadascú, és a dir,afegir la solidaritat, el voluntariat, l’estat de consciència, la perspectiva de reconeixement al nostre entorn, l’agraïment, i malgrat tot mantenir el somriure per allò que és realment important en aquestes dates, estiuenques “els infants”, el present i el futur, els que han de créixer per mantenir, o canviar, el que hem creat fins ara. *Els veritables protagonistes d’unes dates estiuenques on es barreja la cruesa de la dura realitat amb la màgia que els més petits veuen i que molts de nosaltres probablement ja oblidem un dia sí i un altre també. En aquesta nova edició estiuenca agraeixo de tot cor a tots els que esteu al costat -mes rere mes- recolzant i confiant en nosaltres els educadors i els mestres. Reconeix l’esforç que això suposa,i ens fem forts pensant que si hi ha esforç hi ha profit, que res no es en va, i que de vegades cal aturar la màquina i donar un cop d’ull al voltant per desprès continuar sabent que és el que ens envolta realment. En defini􀆟va,en aquest especial Estiu-2014 vull felicitar a tots i per a tots donant el protagonisme als infants del món, amb una imatge que cada dia captem a Tailàndia per TV3. A tots els infants del món, els éssers que amb una mirada poden transmetre l’essència de l’amor, pels que val la pena fer-ne tot, els que dissortadament i malaurada han heretat de nosaltres els adults un món que deixa molt que desitjar, i als que espera una dura tasca per millorar el present.Bones vacances estiuenques a tots els infants del món.Fins aviat i visca Catalunya!

El Papa Francesc critica el Clericalisme.

En una entrevista a La República (Itàlia) informa que vol transformar l'Església des de dins,tot i criticant el Clericalisme.ja que “la Cort és la lepra del Papat”. *Una de les coses que diferencien el Papa Francesc dels seus Predecessors és que -manté un constant diàleg amb els que no pensen com ell.El diari La Repubblica publicava una ntrevista firmada pel seu fundador, l’Eugenio Scalfari, un ateu convençut, amb qui el Papa Francesc va contactar “sense cap ànim de convertir-lo”,El Papa Francesc va reconèixer -Que el principal defecte de la Cúria Romana- que és "Vaticanocèntrica",tot i oblidant-se del món que l'envolta. *Segons el Pontífex,“els Caps de l'Església Catòlica,molt sovint són uns Narcisistes adulats pels Cortesans".El màxim representant del Catolicisme es va definir, a més, com a “anticlerical”.“El Clericalisme no hauria de tenir res a veure amb el Cristianisme. Sant Pau va ser el primer que ens el va ensenyar”, va dir el Papa Francesc. *En Penso que el liberalisme salvatge fa els forts més forts i els pobres, més pobres”, va dir, i va afegir: “Es necessita la intervenció directa de l'Estat per corregir les desigualtats més intolerables.” Respecte a si havia estat mai seduït pel Comunisme, el Papa Francesc d’Assís va respondre que el “Materialisme no el va atrapar”, -però que conèixer-lo a través d'una persona “coratjosa i honesta” –en referència a una seva admirada Mestra d'Universitat, comunista, torturada i assassinada pel règim de Pinochet– li ha estat “útil”, perquè “ha entès moltes coses, una doctrina social”, que “també es troba en la Doctrina Social de l'Església”.

Lo Trobador Català (1892)

Fins ara,a Catalunya,a partir de les -Pràctiques Bilingües-,la llengua catalana s’introduïa a l’Escola pública,però,paral.lelament a aquest fet,-Apareixia la Consciècia que la Llengua catalana havia de tenir-hi moltíssima més presència a Catalunya i,per això n’hi havia "Edicions escrites íntegrament en català",encara que de manera esporàdica-. Un llibre escolar força emblemàtic l’any 1892 va ser “Lo Trobador Català". *Va ser un -Llibre de Lectura en Vers- amb destinació als Col.legis de nois i de noies,de Catalunya.Era un Llibre de Lectura de molt bona acollida a l’Escola pública de Catalunya. * -Lo Trobador Català-,va ser del Mestre públic l'Antoni Bori i Fontestà,escrit com un "Llibre de Text en català",text que tindrà més d’una Edició:a) La de l’any 1892 i b) La de l’any 1963 (purament sentimental...). *Per tant n'hi havia clars indicis que els Mestres públics,amb especialitat- en feien servir la Lllengua catalana a les seves classes,malgrat la forta pressió a què estaven sotmesos.

Biblioteca a Catalunya amb LivingLab

Sant Cugat del Vallès tindrà a partir de l'any 2015 la primera Biblioteca amb LivingLab de Catalunya,un laboratori amb experiments i aplicacions tecnològics que els Usuaris podran posar a prova. *La idea és semblant al que podem trobar a CosmoCaixa, ha explicat Vilariño, que ha assegurat que la intenció és traslladar la investigació que es desenvolupa al CVC de la UAB a aquest espai per definir com han de ser els serveis digitals de la Biblioteca del futur.La nova instal·lació tindrà 850 metres quadrats on es podran recopilar fins a 18.000 documents, disposarà de 90 punts de lectura, estarà oberta 35 hores a la setmana i inclourà una àrea infantil de 130 metres quadrats. *Es tracta de la Biblioteca de Volpelleres, que es dirà Miquel Batllori i que neix de la col·laboració entre els veïns d'aquest barri de la ciutat, l'Ajuntament de Sant Cugat, el Centre de Visió per Computador (CVC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona. *Es tracta d'un equipament que tindrà 100 metres quadrats dedicats a l'experimentació, ha assegurat Fernando Vilariño, del Centre de Visió per Computador de la UAB, que ha explicat -que s'instal·laran prototips perquè els Usuaris puguin provar-los que s'aniran renovant periòdicament-. *Així, a mesura que un experiment funcioni i es pugui incorporar al dia a dia de l'equipament, serà substituït per un altre: "Una de les innovacions que volem incloure és un traductor automàtic de paraules per a aquelles persones que llegeixen en altres idiomes", ha comentat el científic, que ha indicat que s'utilitzarà un projector per augmentar llibres físics. *Una altra de les propostes que s'implementaran és el projecte 'Our Shared Escenari', un experiment mitjançant el qual els nens podran dibuixar personatges que cobraran vida en un moment del conte molt peculiar i gràcies a un innovador dispositiu tecnològic. *El pressupost d'aquesta instal·lació serà de 2,5 milions d'euros, dels quals un milió correspon al cost del local, que és de l'empresa municipal Promusa i que ja està construït, i un altre milió l'aportarà la Diputació de Barcelona per adaptar el local i integrar el sistema informàtic a la xarxa de biblioteques.

Reinauguració de l'Acoblament Sitgetà a Cuba

En iniciar-se l’acte,la Teresa Marquès canta al piano l’Himne Nacional Cubà,el sitgetà Enric Morera toca la sardana “Festa Major”,que recorda força la Matinal de la Festa Major de Sitges,frenèticament aplaudida per tots els sitgetans. *Tot seguit,el President de l’Acoblament Sitgetà,en Salvador Carbonell i Puig va fer un parlament adreçat a la Vila de Sitges tot recordant els deures i els drets del bon sitgetà amb la vila de Sitges,perquè deixant aquell trànsit de terra catalana han deixat la seva ànima i,que des de Cuba cada sitgetà deu ajudar Sitges per tal d’enfortir-lo. *Seguidament el violinista en Carles S.Miranda toca el Minuetto de Beethoven,dansa espanyola de Moszkonski.En Josep Carbonell va recitar el poema d’en S.Borrut i Soler,intitulat “Sitges”.En Narcís Güell,també llegeix la poesia “Paisatge de la terra” del poeta sitgetà en Trinitat Catasús i Catasús,la teresa Font G.de Peralta toca al piano el “Rondó capritxós” d’en Mendelshon havent estat premiada amb un bonic pomell de roses vermelles.També en Ramir Carbonell i Ros llegeix la narració “Visió”,que traspua una entranyable vista envers la Vila de Sitges.Al bell mig de l’acte i abans de començar la segona part,la Comissió de Festes va obsequiar els presents a l’Acte Literari cultural en català amb dolços i malvasia de Sitges-. *Un cop iniciada la segona part,sona la música del sitgetà Antoni Català en la “Processó de Sant Bartomeu", a més de la cançó de R.de Palau intitulada “Voreta la Mar” per en Josep Manuel Mampel-.Un altre participant és en Joan Ciré amb el seu treball “Recordances”,sobre la vila de Sitges-. *No podria faltar-hi la presència de la Srta C.Renau cantant l’ "Ombrel.la" a més de la "Pubilleta",dues cançons populars de Catalunya,i la Srta Teresa Marquès torna a tocar al piano la “Marxa militar de Seluiber” així com en Joaquim Miró,que sentimentalment canta “Lluny de ma Terra” d’en Magí Carbonell a més de la Traviata. *R.Alayon recita el poema d’En Barbauen intitulat “Sitges”,tot finalitzant la segona part d’aquesta Reinauguració de l’Acoblament Sitgetà el mestre E.Soto que acompanyava tots els actes al piano-.I,així amb la reinauguració de l’entitat citada,també l’APEC àlias la Protectora hi restava força reconeguda davant els sitgetans tant socis com amics d’una entitat universal catalana com va ser tant a l’Illa de Cuba com a Sitges i Catalunya-.

El secret dels Templers és un enigma històric

El secret dels Templers és un enigma històric força conegut.La sev adissolució va ser ordenada pel Papa Climent V a instàncies del Rei Feip IV de França. *Els ordes militars són unes congregacions religioses cristianes creades a partir de l'inici de l'època de les croades (segles XI-XIII), amb el propòsit de fer la guerra contra els infidels. Per als europeus medievals, tots aquells que no fossin cristians eren infidels.Igual com tots els altres ordes religiosos, els ordes militars es dotaven d'uns estatuts, d'una norma de conducta -la regla- i la seva creació havia de ser aprovada per la Santa Seu. Els membres d'aquests ordes eren alhora monjos i soldats. *Molts ordes militars van neixer amb el propòsit de defensar Terra Santa. Segons el cristianisme, Palestina és Terra Santa perquè allà hi va viure i predicar Jesús de Natzaret. Com moltes altres regions de la Mediterrània, al segle VII, Palestina va ser conquerida pels àrabs i, amb el pas del temps, la seva població va arabitzar-se i islamitzar-se. *Al segle XI, en començar l'expansió econòmica de la Cristiandat llatina (=l'Europa occidental), va iniciar-se el fenomen de les peregrinacions. A Europa, molta gent viatjava per anar a visitar llocs de culte cristià: Sant Jaume de Compostel•la (Galícia), Roma, el Mont Sant Michel i la ciutat santa de Jerusalem. *En un principi, el pelgrinatge a Terra Santa tenia un caràcter pacífic, i la població palestina -arabo-musulmana- no mostrava cap mena d'hostilitat envers els pelegrins cristians. A finals del segle XI, els països de l'actual Orient Mitjà foren envaïts pels turcs, una tribu asiàtica islamitzada que es mostrà intolerant amb els cristians. *Per altra banda, durant el segle XI, a Europa s'havia viscut el canvi feudal: tota una sèrie de crisis socials, amb lluites molt violentes, que havien afirmat el poder de la noblesa, una classe guerrera sense cap més font d'ingressos que els tributs dels pagesos i el botí de guerra. A més, alguns fills de pagesos rics adquirien armes per allistar-se a les tropes dels senyors i, així, mirar d'integrar-se a la noblesa, aquests eren els dits cavallers. *A Europa, doncs, hi havia un excès de combatents. Una manera de proporcionar una sortida digna i honorable a molts nobles i cavallers bel•licosos va ser incitar-los a lluitar per alliberar Terra Santa del domini dels infidels. Per això, el 1095, el papa Urbà II va reunir un concili a Clermont-Ferrand (Occitània) i va predicar la primera croada cap a Terra Santa.

Els ideals de la Burgesia Nacionalista:El Noucentisme

El projecte pedagògic és una síntesi de les idees de l’Escola Nova i del nacionalisme noucentista de l’Eugeni d’Ors,el millor executiu que reclamaven els ideals de la burgesia nacionalista formulats en el Noucentisme-. *L’entusiame despertat per la fundació del Col.legi Sant Jordi, a Catalunya sorgeix una ascendent il.lusió per l’Escola Catalana-.El patró a seguir era el Col.legi Sant Jordi,la primera Escola Catalana dels temps moderns-.I,així,a cavall dels dos segles XIX i XX, l’empenta d’aquesta societat catalana animà institucions privades com l’APEC,nascuda l’any 1899 i,acomboià l’esclat dels pioners de la nova Pedagogia entre els catalans:en Francesc Flos i Calcat,en Francesc Ferrer i Guàrdia,en Joan Bardina,en Pau Vila-. *I,una mica més tard,en plena onada noucentista,arribaran l’Alexandre Galí,l’Eladi Homs,l’Artur Martorell,en Pere Vergés,i vora seu,la feina de promoció d’en Jaume Bofill i Mates -i sobretot d’en Manel Ainaud-.Els acords van ser els següents:a) Constituir una Agrupació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC),adoptant el reglament que brinda la Unió Catalanista,a qual entitat s’adhereix aquesta APEC-. *Tres càrrecs per a la Junta Directiva,sent elegits com a: President,en Josep Fiter i Inglès,que serà per a la història de l’APEC el seu primer president-.Tressorer:en Francesc Figueres-.Secretari:L’Enric Ciurana-. *Uns i altres pedagogs catalans ompliren d’entusiasme educador el primer terç del segle XX i hi consolidaren realitats tan emblemàtiques com l’Escola del Bosc a Montjuïc i l’Escola del Mar a la Barceloneta,els Projectes innovadors de Colònies escolars,la introducció de les escoles Montessor,la fundació del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona,l’Escola del Patronat Domènech i la creació del Laboratori i Seminari de Pedagogia,la direcció del qual s’oferí a la Maria Montessori,que fixà residència uns anys a la ciutat de Barcelona-.

Catalunya i la República Francesa (1873)

Regnant a l'Estat espanyol Carles IV (1788-1808),fill de Carles III, va esclatar a França l'any 1873 la Revolució qui va posar fi a la Monarquia i va portar una pregona renovació en les idees polítiques i en l'organització dels Estats.Mercès a la seva política, Carles IV i el seu fill Ferran VII li van cedir els seus drets a la Corona d'Espanya. *Agents revolucionaris com ara Robespierre recorren tot Catalunya,però Catalunya, malgrat la simpatia que la República francesa sentia envers ella, va lluitar-hi tenaçment, quan França va declarar la gerra a Espanya.Aquesta guerra va ser anomenada la "Guerra Gran". *Sobre el capgirament produït per la Revolució francesa es va adreçar un home genial, el Napoleó Bonaparte I,qui des del seu origen humil va saber elevar-se fins al Tro Imperial de França i esdevenir l'Àrbitre d'Europa.Napoleó I no va ser més sortós amb Catalunya que la República francesa. Malgrat que, constituït el Govern de Catalunya, va declarar Oficial la Llengua catalana, malgrat que es va proposar una política altament beneficiosa per a la Terra catalana, Catalunya, qui ja havia perdut la Consciència de la seva Personalitat, va mostrar-se irreductible. *A Lleida es va constituir la -Junta Suprema de Catalunya-.A poc a poc, va anar caient en poder dels francesos tota la terra catalana, malgrat fets d'armes tan heroics com la "Batalla del Bruch (1808)" i la -Resistència de la Ciutat de Girona-. *Però Napoleó, amenaçat en altres indrets pels seus -Enemics coalitzats-, va haver de treure tropes de lEstat espanyol, i va pactar amb Ferran VII.

Any 1898 i segle XIX:la Unió Catalanista

A finals de l'any 1898 es va crear l'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC) en un acte en què els que participaven acordaren: "Constituir una Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana", adoptant la reglamentació que apropiadament brinda la "Unió Catalanista" i a la qual entitat s'adhereix aquesta Agrupació per a coadjuvar als seus fins en general. *Tot seguit fou acordat també, a proposta del senyor Ciurana, fossin tres i no més els càrrecs de la Junta Directiva, resultant elegits los següents: President, En Josep Fiter i Inglès; Tresorer, Francisco Figueras; Secretari, Enric Ciurana". *Any 1902,l'"AgPed" es va transformar en l' "Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC)". L'APEC va nèixer lligada a la "Unió Catalanista",que ben aviat mostrà que els seus objectius tenien poca relació amb les opcions polítiques concretes i que el que pretenia era crear una escola catalana, amb tot el que això comportava, amb la qual se sentís implicada la societat catalana, tant des de les institucions públiques i privades, com des dels individus. Escoles, mestres, cursos d'estiu, concursos de llengua i d'història, llibres...! *El Moviment va anar creixent sobretot a partir de 1916, quan cal destacar les aportacions dels socis americans. A principis dels anys 20 es produí el moment de màxima esplendor de l'APEC, que sobrepassà els 10.000 socis i comptava amb l'adhesió de la Mancumunitat, Ajuntaments i altres Institucions. *L'any 1923, però, la Dictadura de Primo de Ribera va suposar una notable davallada de la seva expansió, encara que va continuar les diverses tasques en què es trobava implicada, que, inevitablement, van acabar l'any 1939 amb la fi de la guerra civil. *No em propuso recordar la història de l'APEC, i,resseguir la seva trajectòria i les vinculacions que tingué amb altres institucions pot consultar Pàtria i escola.Des d'aquí únicament podreu entreveure la importantíssima tasca que l'APEC va fer en el camp de la renovació pedagògica a través dels textos d'algunes de les obres que va anar publicant per a ús d'infants i de joves de parla catalana. *Es tractava de llibres innovadors, escrits per professionals de prestigi, que encara avui se'ns presenten com a models a tenir en compte, sobretot en el seu vessant didàctic, i que, amb freqüència, marcaren un abans i un després en la història de l'ensenyament en el nostre país.

Saifores pot marcar el camí pel combat escolar.

Saifores pot marcar el camí, en temps carregats de dificultats, per reprendre amb més força que mai el combat per l’escola pública que fa més trenta anys que va començar. *La Mancomunitat de Catalunya va fer una tasca notable, excel·lent en moltes matèries i també en el camp educatiu, la famosa frase de cap poble, per petit que sigui, sense escola, biblioteca i telèfon, ja assenyalava quin volia ser l’objectiu, estendre l’educació i la cultura i obrir-se la món. *Serà quan la mancomunitat pren els regnes de l’educació que de manera pautada i estructurada al 1914 es fa la primera escola d’estiu, l’historiador diu: “Serà durant el període de la Mancomunitat de Catalunya que s’organitzaran, a Barcelona, promogudes pel Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial, unes trobades per posar els mestres en contacte amb noves idees i procediments d’ensenyança. *En Salomó Marqués, també explica els inicis de l’escola d’estiu: ”L'Escola d'Estiu aplegava, durant l'època de vacances, gent interessada per la problemàtica educativa, generalment mestres, amb la intenció de: - reciclar els mestres, sobretot de comarques, per a eixugar les deficiències de llur formació acadèmica i introduir-los a les concepcions de la nova pedagogia, que acabaria derivant cap al moviment de l'Escola Nova. *L'Estiu són un oasis després d’un curs escolar per debatre sobre món educatiu i la mateixa escola sense la pressió del dia a dia, dels currículums, de veure com superar les retallades del govern de Mas, de com esquivar la llei Werd... *Les comparacions històriques no són massa vàlides, les escoles de l’any 1914 i els professionals tenien unes mancances brutals, no hi havia escoles a arreu ni els professorat podia arribar a tot arreu, cent anys més tard l’escola és present a tots els pobles o mancomunada entre pobles propers, el professorat està molt més preparat i té molts més recursos. Però, tot plegat, amb un futur més que dubtós pel que fa a la qualitat si segueixen les retallades. *Dèiem fa uns anys que potser caldria retornar a l’èpica altra vegada per salvar a l’escola i els mestres, sense voler convertir-se en herois de res, sí que hauran de demostrar, altra vegada, que malgrat els inconvenients, els volguts legalment i els conjunturals, la majoria del professorat vol mantenir i millorar l’escola pública del nostre país. La feina està, encara, en molts fronts però també en escoles d’estiu plenes i, com sempre, amb un treball fruitós.

Formes de celebrar la Nit de Sant Joan als Països Catalans

Al País Valencià,a Alacant preparen les fogueres amb monuments satírics i burlescos per celebrar la Festa Major.A València, destaca la revetlla de la platja de Malva-rosa, se segueix la tradició de mullar-se els peus al mar o bé fan un bany de nit. *A les Illes Balears, la festa amb més renom és la de la població menorquina de Ciutadella, on els protagonistes són els rituals i els jocs amb els cavalls. A Mallorca hi ha festa grossa a tots els pobles, i de manera especial a Deià, Mancor de la Vall, Muro i Son Servera, on els actes duren uns quants dies, perquè sant Joan n’és el patró. *La Flama del Canigó està dipositada al Castellet de Perpinyà i des d’allà s’escampa el dia 23 de juny per totes les terres de parla catalana. Va ser Francesc Pujades, veí d’Arles de Tec (Vallespir), qui va iniciar aquesta tradició. Pujades es va inspirar en el poema ‘Canigó’ de mossèn Cinto Verdaguer i va encendre una flama la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó, i des d’allà la va repartir per totes les terres de parla catalana, com a símbol d’una identitat comuna. *La forma més atàvica de celebrar la Nit de Sant Joan té lloc als Pirineus. A la Val d’Aran, a Lés, planten la tarda de la diada de Sant Pere un tronc d’una dotzena de metres, asclat, tatxonat de falques i coronat amb flors. Aquest tronc anomenat ‘haro’ resta plantat fins a la Nit de Sant Joan de l’any següent i a la revetlla, enmig de danses i de jocs amb foc, es crema. *A l’Alta Ribagorça, les falles , van esdevenir la festa comarcal per excel·lència. Les baixades de falles comencen el cap de setmana abans de Sant Joan a Durro i acaben el tercer cap de setmana de juliol a Taüll. Baixen falles a la major part de poblacions i la majoria es concentra la Nit de Sant Joan. Destaquen les de Boí o el ‘mai’, com s’anomena el tronc plantat a Senet. *Al Pallars Sobirà festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat. Un mes abans es preparen les falles, que són troncs de pi negre d’un metre i mig, asclats i tatxonats de falques per una punta, que es planten drets per assecar la part asclada. La Nit de Sant Joan, just quan es fa fosc, s’encén la falla gran a la plaça d’Isil, un tronc de 8 o 10 metres, també preparat amb tascons. *La gent que celebra Sant Joan les manté de forma inconscient, motivats pel sentit de festa lliure i pel costum. La nit del solstici és lúdica per si mateixa i els costums són d’alliberament o de desig, de manera que hi ha una simbiosi entre el concepte tradicional i el concepte lúdic, la qual cosa fa difícil destriar on comença l’un i on acaba l’altre.

Sitges es vestirà amb 200.000 flors Corpus Cristi

Sitges es vestirà amb 200.000 flors aquest diumenge Els expositors de l’Exposició Nacional de Clavells seran els encarregats de fer la catifa del Cap de la Vila, amb motiu del seu 75è aniversari, i Montserrat Marcet donarà el tret de sortida dissabte a la Festa amb la tradicional lectura del Pregó. .Els actes oficials de la festivitat començaran aquest dissabte amb la lectura del pregó a càrrec de Montserrat Marcet, la inauguració de la 75a edició de l'Exposició Nacional de Clavells i la 24a Mostra de Bonsais i Suiseki als Jardins del Retiro. A partir de demà, però, l'Exposició ja obrirà les seves portes. Un dels elements principals del Corpus, és la Catifa del Cap de la Vila. Aquest any els responsables de la seva confecció seran els expositors de clavells de Sitges amb motiu del 75è aniversari de l'Exposició de Clavells. L'acte central de la Festa serà, com és tradició, les catifes de flors. Diumenge, milers de persones podran gaudir de les 35 confeccions florals que comptaran amb 200.000 clavells, a més d'altres materials com gespa, clofolla d'arròs, xiprer i altres tipus de flors. Un dels moments culminants de la Festa és la Processó del Santíssim Sagrament acompanyat pels infants que aquest any han fet la Primera Comunió, els feligresos, les pubilles, els Gegants, la Moixiganga, el Drac i l'Àliga. Una altra de les tradicions que es poden veure és l'Ou com Balla que té el seu origen al segle XVII i que actualment es podrà visitar de nou al Palau Maricel, i a l'Hospital St.Joan Baptista, al Palau del Rei Moro i al Museu Romàntic. Tot i que Corpus començarà oficialment dissabte, la festa ja es respira des de fa dies gràcies al Concurs d'Ornamentació Floral de Balcons, Finestres i Façanes que compta amb una vintena de participants que des de fa mesos treballen per tal que les seves cases llueixin amb el seu màxim esplendor. A banda dels actes principals, la Festa inclou altres propostes. Per primera vegada s'ha fet un Taller de Cuina amb Flors a càrrec de les Cuineres de Sitges. També, diferents establiments ofereixen Menús Florals, Gelats de Flors, pastissos o begudes florals. I al Mercat s'hi podrà veure petita exposició dels clavells que han pogut cultivar les escoles Agnès de Sitges, Esteve Barrachina, l'IES Vinyet, i les llars d'Infants la Moixiganga i La formigueta. La Comissió encarregada de l'organització de la festa ha dissenyat noves joies i unes bosses fetes a partir de la pancarta de Corpus de l'any passat que es podran adquirir a la Fira de Corpus, a partir de demà a la tarda i fins diumenge al Passeig de la Ribera. Des de la comissió es convida a tots els veïns i veïnes a “vestir les finestres i balcons per tal que diumenge, al pas de la Processó, Sitges llueixi més que mai. Decoreu-los amb domassos, amb flors i amb tot allò amb el que puguem fer del dia de la Festa del Corpus de Sitges, un dia únic”. Els actes s'allargaran fins la setmana vinent, amb l'entrega de premis als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro que tindrà lloc diumenge 29 de juny. Corpus 2.0 Totes les persones que vulguin seguir la festa de Corpus a través de twitter i instagram ho podran fer a través de l'etiqueta #corpussitges14. La Comissió del Corpus també informarà de tots els actes de la festivitat a través del compte de twitter @corpusdesitges.

Navegar en la mateixa direcció i "dins" el mateix nivell.

La societat catalana està canviant de fa molt de temps i sembla que ni els pares/mares ni els docents es posen d’acord -En qué han de remar en la mateixa direcció...i no anar contra corrent- perquè és el que més desgasta i no porta a cap destí, tot el contrari...! Els més perjudicats, sempre i per sempre els alumnes...! *Tant abans com ara, molts pares/mares han delegat en els/les mestres la principal responsabilitat,com ara en la Formació i Educació dels seus fills/es, encara que en societats més rígides i autoritàries aquesta Delegació anava acompanyada de Permís i Recolzament absoluts, fins l’extrem que a casa, eren recolzades totes les decisions escolars per arbitràries que fossin. *Al segle XXI, la -tendència s’ha invertit de manera escandalosa-, de tal manera que alguns pares i mares exerceixen vers l’Escola un paper Inquisidor, fins i tot Opositor, molt per sobre dels drets humans i ètics que real l justament n’hi tenen. Ep!.En aquest any 2014,sembla que alguns pares consideren que poden i han de decidir sobre la feina del docent dins l’aula i en les proves o exàmens dels seus fills, tot i controlant-ne tot el que fan i buscant on i com poden iniciar-ne les “crítiques”, que lluny d’èsser-ne enriquidores i contribuir-hi a la millora de l’Acció Educativa es tradueixen en una –“Devastadora participació” en les decisions acadèmiques i pedagògiques dels centres (sic). *La desconfiança, que pren més força! Un altre aspecte de les famílies és no aprovar fàcilment les decisions professionals i educatives dels docents, es recrimina, es critica i, sobretot, se li resta autoritat, cosa que genera “Poder al fill-alumne “ que acaba tractant de igual manera el mestre i el professor. Llavors no és estrany que acabant l’Educació Primària i especialment a l’Educació Secundària hi hagi alumnes que assetgen, insulten, maltracten i fins i tot, agredeixen els seus profesors, arribant a esfereïdors extrems que, a vegades, finalitzen als Tribunals. *Sortosament,cal dir-ne, que no totes les famílies funcionen de igual manera, i en el camí,s’hi troben famílies que recolzen i ajuden els mestres en la tasca educativa que s’ha de fer, sempre, conjuntament, i els resultats són ràpidament evidents des de l’inici de l’escolaritat.Són aquells alumnes que escolten i respecten els seus mestres,elsseus professors i companys des del primer dia, alumnes exemplars que els han ensenyat des de casa “educació i respecte”. *Darrera d’això,els resultats acadèmics també queden reflectits i, normalment són aquells alumnes “Que no saben què és el Fracàs escolar”.Aquest èxit,però, no és del mestre o del professor o de la Comunitat educativa, la feina més important està a casa i des de casa, en el dia a dia, amb la implicació dels pares i mares, que finalment són un imprescindible Model educatiu. *N’és imperiosament necessari que pares,mestres i professors navegin en la mateixa direcció i “dins” el mateix vaixell. Seria bo que les famílies entenguessin que els Docents són professionals de l’Educació i que són preparats per ajudar activament als pares i mares en aquesta tasca, cal prendre consciencia que l’educació, el respecte i la tolerància, entre altres, són condicions indispensables per ser, finalment, bones persones i construir amb això una societat catalana molt millor.

Teologia de l'Alliberament als Països Catalans

Fa molts segles que, sense adonar-se’n, l’Església Catòlica pateix aquell Principi Bàsic que va donar validesa a la Teologia de l’Alliberament.-Mutatis mutandis-un cas més actual i proper, té i ha tingut un doble raser en les relacions dona-home. *Pocs teòlegs o capellans segueixin mantenint que el -Vincle de la parella és indissoluble- quan existeix violència física comprovada per part d’un dels membres. Convivència forçada. Però també podreu comptar amb els dits d’una mà els que són partidaris del divorci. *Del trencament civilitzat fruit d’un desencís de la relació de parella. Amb els mateixos efectes i resultats que la primera situació, però sense l’aplicació de cap estratègia violenta o limitant-la a l’àmbit psicològic, econòmic o social. Igualment violenta però que no deixa ferides aparents. *Perquè significa que els països, pobles, nacions, colles, grups, ètnies, moviments, etc... de l’anomenat “Primer Món”, no tenen dret a reclamar la Independència, la Defensa de la pròpia Cultura o el Reconeixement de la pròpia condició sexual. *Nosaltres, en tant que catòlics, ens hem de reprimir.Com Catalunya,el poble català, en tant que històric, s’ha de resignar a seguir sota la bota –no violenta segons el Papa Francesc- del Poder Central que, també segons Ell, no va provocar cap annexió forçada. *Hom diu que el Papa Francesc ha de recordar que Iugoslàvia va sorgir de -l’Annexió acordada pel Senyor Tito- damunt uns territoris que l’Imperi Austro-hongarès i el Turc havien anat configurant, no a través de la Conquesta però si a través de la Migració, evidentment forçada, d’ètnies senceres. *Catalunya, ara fa 300 anys, va veure culminat un procés de partició i repartició que ja feia segles que durava. A través d’unes converses de pau on els catalans no tenien ni veu ni vot. Per tant, que els hi foren imposades. *El Papa Francesc d’Assís ha considerat que la “Secessió d'una nació” que no tingui un antecedent d'unitat forçosa "cal prendre-la amb moltes pinces i analitzar-la cas per cas", ja que, segons la seva opinió, hi ha casos que poden ser justos i altres que no. Preguntat per les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, ha distingit entre la Independència per Emancipació --com les americanes que es van emancipar dels Estats europeus—i la Independècia per Secessió, de la qual ha posat com a exemple l'antiga Iugoslàvia. *Assenyala el Summe Pontífex.El cas iugoslau és molt clar, però jo em pregunto si és tan clar en altres casos, en altres pobles que fins ara han estat junts".Per aquesta raó, i després d'alertar que tota divisió el preocupa, ha demanat analitzar aquestes situacions cas per cas: "Cal estudiar cas per cas. Escòcia, Padània, i Catalunya”. "No sóc cap il•luminat", assegura el Pontífex.