El poder polític mana sobre l'Educació (1775)

Hom observa en els mtjans de comunicació les accions que s’impulsen des del poder polític per intervenir en el Sistema Educatiu general,com per exemple el Decret d’Humanitats,Ensenyament públic o privat,Llei de Reforma Universitària,etc-.És obvi que l’objectiu se centra en millorar la qualitat de l’Educació entesa com un element decisiu en el desenvolupament de la societat,però darrera d’aquest objectiu,també és evident,tot i que es té una percepció més esvaïda,la voluntat d’exercir un determinat control polític,d’altra banda legitimitat pel Sistema Democràtic-. *Tanmateix aquesta situació no és nova,es remunta al S.XIX,quan l’Estat comença a intervenir en l’Educació,un àmbit que fins aleshores havia estat gairebé monopolitzat per l’Església-.Cal,doncs,investigar i conèixer la Història de l’Ensenyament per a poder entendre i particiar en la polèmica actual. *A Catalunya La “Junta de Comerç” vers la “Societat Mercantil” i tanmateix la “ Societat Econòmica d’Amics del País” vers la “Pagesia Catalana”.La Junta de Comerç (JC) defensava els interessos de la Burgesia catalana en formació al segle XVIII,després de la mort de Felip Vè,que permetia més llibertat a alguns sectors socials a costa de renunciar a la llengua catalana com a vehicle escolar i cultural. *N’hi havia objectius comuns entre la Burgesia Comercial,la Industrial i la Noblesa dirigent de la Monarquia,però serioses divergències entre l’estament nobiliari i la nova Burgesia amb el handicap de l’aprenentatge de la llengua castellana pràcticament desconeguda pel poble català-. *No n’hi havia en les diverses mutacions que s’estaven produint durant el segle XVIII cap canvi tant en el món cultural com l’educatiu-.Tanmateix,a destacar el fracàs total de les Societats Econòmiques d’Amics del País a Catalunya;aquestes Societats Econòmiques es dirigien més que res al món rural de la pagesia,mentre que les Juntes de Comerç obeïen a estratègies urbanoindustrials.Aquestes dues concepcions catalanes creaven polítiques educatives i escolars totalment diferents que incidiran sobre l’Educació catalana en general i la formació tècnica en particular-. *La situació a Catalunya al segle XVIIIè contrastava profundament amb el Projecte Campomanes,el Fiscal de Castella,que partia de la base zero,corresponent a la Monarquia espanyola-.Les diferències venien condicionades per les contradiccions existents entre una burgesia comercial i industrial i un nou estament o grup que en nom de la Il.lustració,afermava el poder establert amb aparença de modernitat-. *El projecte educatiu,la política educativa escolar i l’economia formaven un tot,impulsat des del poder polític-.El projecte educatiu,clar i sitgetà,anava des de l’Escola Pública de Primeres Lletres fins a l’educació de la classe dirigent,tot plegat,,concebut des de compartiments estancs-.Per exemple la política educativa de la Junta de Comerç venia determinada per una economia ja existent,projectada as més dinàmiques del territori català-. *Ara bé,en la realitat,com a la Societat Econòmica d’Amics del País no existia un pla elaborat,pel cal baix fins a la cloenda del segle XVIII,sinó que es tractava d’un procés evolutiu,dins del qual tant els particulars com el grup jugaven un paper fonamental-.La trajectòria de la Junta de Comerç catalana,responia al dinamisme d’un grup social amb iniciatives amb base burgesa de la societat catalana,singularment la barcelonina-. *Al contrari,la ideologia de la Il.lustració,concretada en la Societast Econòmica d’Amics del País,la de la Burgesia de Catalunya,no presentava un projecte racionalista,malgrat la seva existència al llarg de la segona meitat del segle XVIII d’un seguit de propostes per a la modernització catalana-. *El pedagog universal català l’Alexandre Galí manifestava al respecte “Encara que hi ha artistes que havien viatjat,metges,químics i matemàtics que haguessin estat en correspondència amb els corifeus de l’Enciclopèdia...no hi havia a Catalunya una tradició de filosofisme semblant a la que es va produir al nucli d’Azcoitia i que es va escolar després al Seminari de Bergara”,cosa que no vol dir que els catalans desconeguessin en Diderot i J.J Rouseau-. *Aquestes reflexions corresponen al Marc de l’Educació i de la Política educativa de finals del segle XVIIIè,bo i tenint-les presents perquè incidiran,clar i sitgetà, en el desenvolupament posterior de la trajectòria de l’escola pùblica a Sitges vista des d’una perspetiva local-.El seu coneixement,ens ha d’ajudar a conèixer i a comprendre el món educatiu sitgetà del segle XIX,ben poc estudiat pels prohoms savis-. *La Il.lustració no proposava un canvi revolucionari,però esdevenia un primer pas vers uns nous horitzons escolars que,a l’hora de la veritat,ers manifestarien de diferent forma a Sitges i a Catalunya,especialment a partir de la segona meitat del segle XVIIIè-.L’historiador en Josep Fontana diu de la Il.lustració “No és que de la Il.lustració neixi el liberalisme: de la Il.lustració se’n pot sortir cap al liberalisme o cap a la reacció”-.