El Mestre i els Alumnes a Catalunya (2014)

Encara n’hi ha mestres que arriben a classe i obrin la pàgina del llibre i aleshores conviden els alumnes a obrir la mateixa pàgina. *N’hi ha que pensen que no els cal ni això.El tenen tot al cap, tot absolutament. I no els cal sinó anar buidant allò que saben. Encara n’hi ha que els agrada improvisar, els agrada improvisar tant que s’arrisquen a no programar res, res de res, perquè no interferesca en el seu Art improvisatori.. *Com podem saber si els mestres programem el millor per als alumnes? Com podem saber que allò que programen és el millor que oferiran?, Com podem ajudar-los a completar una Programació d’interés, exigent, culta, que posi l’inici de cada classe en un indiscutible repte per l’ensenyament? *Els mestres parlen poc de Programació, o en parlen per maleir quant de temps hi han de dedicar, un temps que consideren perdut i, per tant, acaben no dedicant-se. Potser si plantejarem la Programació-planificació com el guió per no perdre mai de vista que ofereix el millor als seus alumnes, com l’eina que evita d’extraviar-se en banalitats o activitats de poc calat intel•lectual, els mestres, sobretot els mestres preocupats de la bona Educació, no malparlarien gratuïtament. *De cop podem adobar-nos de la incompetència pròpia, o de la pobresa de la nostra oferta intel•lectual, amb l’excusa que això de les Programacions o les planificació són una de les feines més feixugues, constrenyidores que alguns han interpretat com la falca perfecta a la seva creativitat i ofici. Res més lluny, però !. *La reflexió no té res a veure amb les Programacions burocràtiques, inútils i mediocres que pretén l’administració, quan vol obligar els mestres a una paperassa avorrida, buida d’allò que ha de ser l’Educació.I ara, un altre repte, afegit a la pregunta de l’inici: i les programacions grupals, en equip? *Avui que faràs de la història, i tindrà res a veure amb la ciència, amb la matemàtica, amb el present que viuen, com lligaran què els preocupa amb allò que aprenen? Com aprendran a resoldre problemes, sense l’avidesa de conèixer, de saber sobre la llengua i què l’amenaça? De quina cosa parlem els mestres, quan en parlem?