Rosa Sensat i Vilà encara en l'actual societat...!

Com a consoci i alumne de l’Associació de Mestres –Rosa Sensat- de Barcelona (1976) un cop que n’arribo de Mungia (Viscaia),festes diverses Escoles d’Estiu els 15 primers dies de juliol,mai no podré oblidar-me d’una de les Pedagogues Catalanes més importants del segle XX. *L’any 1923,la Rosa Sensat i Vilà va publicar un llibre força singular i innovador -Les Ciències en la vida de la llar-, que en el Pròleg recordava el paper que la dona havia tingut en altres èpoques i continuava exposant els avenços femenins en el moment actual, que no sempre eren compresos o compartits per tota la societat. El gruix de la Introducció,però, el reservava a l'Exposició del paper que la –Dona moderna- havia de tenir en els temps moderns i,per tant al tipus d'Educació que en necessitava. *La lectura d'uns fragments ens aclarirà els principals arguments i conclusions. En rimer lloc que la dona ha lluitat, i lluita encara coratjosament, tenaç i ardida, per les seves reivindicacions. Fa molt bé. És molt digne i força lloable defensar i reclamar els drets que hom creu tenir. *Potser la inferioritat en què tants segles ha viscut (sic i resic),l’ ha portada a la lluita com a conseqüent reacció a tota opressió i esclavatge, estridències i exageracions lamentables. No pas per elles, sinó perquè és de justícia, un dia l'un, un dia l'altre, aniran conquerint tots els seus drets. *L’any 2014 la dona ha tingut ocasió de demostrar amb fets la seva aptitud per a totes les professions i polítiques i el tremp del seu caràcter; i això li ha valgut un gran avenç en el camí de les Concessions.Té accés a les carreres lliberals; pot lluir la toga de doctor; practica la Medicina; la Universitat i les Acadèmies li obren les portes oferint-li llocs en lliure concurrència amb l'home. *En la majoria dels pobles se li ha concedit el vot, i pot assolir els escons de la Representació del País. En aquest punt les coses, sociòlegs i estatistes resten consirosos i perplexos. ¿Pot una societat basada en la justícia negar a la dona la igualtat que reclama com a membre de la gran família humana? Per altra part ¿no contribuirà aquesta concessió a allunyar-la de la seva llar? I ¿pot consentir, una societat conservadora i curosa del seu perfeccionament, la destrucció de la família, primera cèl•lula social?