Ara Portàtils per a cada nen, ara també per al centre escolar; ara sisena hora, ara la traiem perquè no fa falta;ara suprimim la setmana intensiva, ara la tornem a permetre; ara proposem setmana blanca, ara cinc dies com es vulgui; ara mestres especialistes per a les oposicions, ara mestres generalistes; ara traiem els exàmens de setembre,i ara els recuperem…!
*L’escola ja sembla la universitat.
Canviar per a tornar a recanviar. I després tornar a recuperar el canvi –o el recanvi– d’abans d’ahir.Sempre amb constants modificacions, però tot continua si fa no fa igual que sempre.
*Per què les institucions educatives i les seves administracions són tan fluctuants i conservadores alhora...!.Per què han de generar una inestabilitat constant? Per què no es poden afrontar els canvis després dels estudis pertinents que els justifiquin, amb dades, amb arguments rigorosos, amb resultats constatables i no des de la cultura de la urgència i la immediatesa?
Quants canvis proposem a l’escola i com n’és de conservadora!
*Tanmateix hi ha força excepcions, és molt cert. Equips i projectes que malden per surar en un oceà d’immobilisme. Innovacions i alternatives que mantenen l’esperança d’un moviment de fons que algun dia esdevindrà el suficientment fort per a desemmascarar totes les excuses que permeten no moure’s, fer la viu viu i no encarar el canvi de paradigma pedagògic que necessitem amb urgència.
*Dotem d’autonomia als centres i fem que prenguin les seves decisions des de la lògica i l’argumentari d’un projecte col•lectiu, singular, contextualitzat, innovador i de qualitat. Donem confiança i avaluem després els resultats. I des de la transparència d’aquests resultats estabilitzem el sistema per a poder consolidar projectes i, alhora, fer aflorar les experiències de referència per a la resta del sistema. Serem capaços de fer-ho o continuarem sotmesos al mareig dels constants canvis que res de substancial modifiquen?
*Com podríem garantir que els Mestres d’una escola, que els Professors d’un IES català, romanguessin en el centre perquè ho desitgen, perquè se senten identificats amb un projecte educatiu col•lectiu i perquè es troben a gust amb els alumnes i els companys de feina?
*Sona a plena utopia i tanmateix aquesta circumstància pot ser una de les claus de volta fonamentals per a assolir la qualitat educativa. Perquè, mirem-ho des de l’altra banda. Quan hom no es troba bé amb l’equip del centre, quan es tanca a la seva aula, o amb els seus alumnes, i gairebé no participa en les decisions col•lectives, o es comunica el mínim possible amb la majoria dels seus col•legues, és senyal que quelcom fonamental falla.
*I encara pitjor, quan són els alumnes els que ens fan sentir malament, allò que ens pertorba els vespres de diumenge, o cada dia a l’hora de llevar-nos al pensar que avui també ens trobarem davant aquell grup de nens o adolescents amb els qual no hi acabem de connectar, llavors romandre resignats a un centre pot significar el principi de la desvinculació emocional vers la professió docent.
*A voltes és un sol individu, o uns pocs, aquells que ens fan malviure a la feina, ja siguin alumnes, un professor determinat, la direcció, la majoria del claustre, etc. Llavors desitjaríem que fossin ells els que marxessin i ens deixessin tranquils, que ens permetessin il•lusionar-nos per la feina, recuperar l’entusiasme per a poder canviar les coses a millor. Però ben sovint succeeix que aquells individus no marxen mai, o bé costa que ho facin, i nosaltres a poc a poc anem perdent la il•lusió, l’entusiasme i l’empenta per a la innovació i el risc. Ens acomodem, ens autolimitem, ens anem encarcarant gradualment, a vegades entre queixes i retrets i, finalment, des del silenci o la resignació.
*Però per què no marxem nosaltres? Per què no canviem de vaixell i desitgem albirar noves rutes, esperances i nous ports d’arribada? Alguns no poden perquè al ser interins no poden marxar i altres ja funcionaris, tot esperant les condicions idònies per demanar trasllat, es debaten entre continuar amb la rutina a canvi d’alguna comoditat (distància al domicili, context conegut millor que un altre per conèixer, etc.) o optar pel risc de marxar envers un rumb desconegut i potser molt allunyat de les compensacions a les què l’actual situació ens té acostumats, o acomodats.
*Quan prioritzarem la qualitat de vida i, per tant, la feina que il•lusiona per sobre de la resignació de la comoditat? Quan establirem un sistema d’assignació de centre en funció del projecte educatiu que compartim, amb l’equip humà que ens fa sentir bé, per sobre de la plaça fixa funcionarial guanyada només per l’acumulació dels punts d’antiguitat?
*Aquest sistema garanteix que els nois i noies tinguin davant mestres i professors il•lusionats i implicats en un projecte pedagògic bastit precisament pensant en aquests alumnes, al seu servei? Em sembla que ara,molt sovint, es troben al davant alguns professionals desganats, resignats, desconnectats de la resta i del projecte, envellits en l’esperit…
*Hauríem de canviar el sistema de provisió de places als centres i vincular-les a la identificació de projectes i equips concrets per fidelitzar complicitats i per guanyar implicació i entusiasme docent, condició indispensable per a un bon projecte educatiu en tots els seus aspectes.La LEC el confirma.
Froilan Frano,àlies El Mestre.Sitges
dimecres, 31 d’agost del 2011
dimarts, 30 d’agost del 2011
"PREMIS BARRACHINA" a l'Escola Inclusiva
Premis Barrachina
"Premis Barrachina" al Moviment Inclusor
VilaSitges és un poble amb bona memòria històrica-.Vila ambiciosa de saber tant dels seus prohoms com de les antigues activitats ciutadanes-.Des d’una memòria enaltidora que diu defensar tot allò que és sitgetà s’ha creat un sitgetanisme a aquesta inciativa pedagògica i cultural-.I caram,quina carregada !-.Curiosament la novetat ha coincidit amb la celebració de la diada dels Premis Nit de Sitges,nit entranyable per obligació,reconvertida també en nit de dos nous premis i,alhora,insigne nit de la sitgetaneïtat i glòria per als patricis sitgetans-.
*Però sobre la diada de la "Nit de Premis Sitges",dia que per activa o per passiva tots ens hi veiem “obligats una mica” a celebrar...,ni piu tant per a l’escola pública com per als mestres de l’ensenyament públic ni concertat-.En aquestes nits,d’emocionada memòria per als guanyadors i guanyadores,una Escola Pública, comandada pel Mestre de mestres, l’Esteve Barrachina i Benages (1906-1939) -sitgetaneïtzat per la historiografia oficial sitgetana en una operació d’estimació històrica exultant, que tot just ara comença a quedar al descobert- arribava al Sitges escolar-.I rere seu,l’Escola Nova,el progressisme,l’estudi de l’entorn sitgetà i el nou enaltiment de la geografia local-.El curs 1906-1907 va començar el millor acte acadèmic-escolar fet en tota la història de la nostra Vila-.I aquest és l’any 2006 el Primer Aniversari de l’Arribada de D.Esteban Barrachina,l’any de la presència física de la Família Barrachina-.I el celebrem com toca,perquè no sabem fer-lo d’una altra manera-.
*Honorant l’Escola Pública,eixida d’un atac cultural escolar sitgetà,i traient la cultura sitgetana de sempre al carrer amb els edificis escolars,llogats, de l’ensenyament públic al davant-.Mentre el combat escolar sitgetà va ser contra els locals antihigiènics i antipedagògics,sempre denunciats,i la mesquinesa municipal per un edifici escolar,l’aventura de Sitges va ser un constant esperar on els nois i noies no tenien possibilitats de defensar-se,on la desigualtat de condicions escolars semblava la guerra que no acaba:els infants pels carrers resistint com podien i els municipals jugant a fer comissions des del Consistori-.I això no té res d’èpic i sí d’abandonament i menyspreu cultural i escolar-.
*Quan,coincidint amb el Primer Aniversari de l’Arribada del mestre Esteve Barrachina a Sitges com a mestre públic,el tot Sitges organitzarà ! un seguit d’actes commemoratius amb una vocació clarament cultural-escolar,ningú es pot imaginar que s’estigui pensant a festejar una escola i un mestre,sense memòria històrica-.Ben al contrari,per començar es recupera la memòria històrica que un règim dictatorial ha amagat deliberadament,menystenint l’epopeia de l’Escola Nova,desqualificant-la per antipedagògica o bàrbara-.Com si el senyor Barrachina,carlista de cor i boina vermella, del segle XX fos germaneta de la caritat-.Curiós que els escolars de l’actual generació ja saben molt d’informàtica,mitificada als ulls dels escolars,però ben poquet del mestre públic més destacat del segle XX a Sitges-.La del senyor Barrachina és una apassionant història que donaria per fer alguna pel.lícula.en record del mític fundador del Tradicionalisme-. gaudiríem,tant o més,de les gestes d’un mestre públic que combatia sota la bandera de Sitges per una escola pública i per un ensenyament públic primari,recolzat pel seu amic,el mecenes en Rafael Llopart i Ferret-.
*Jo hi sé veure èpica en aquesta memòria històrica del mestre senyor Barrachina-.Però sobretot,i és el que més m’interessa,hi veig un forat per reescriure la història dels Premis Escolars en ocasió de la Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges i donar a conèixer,com cal, un passat escolar sitgetà ben sucós i massa desconegut:els “Premis Municipals” als infants de l’escola pública,recolzats pel mecenes en Rafael Llopart.els independents “Premis Llopart” i els “Premis Via” d’en Guillem Via i Via per tal d’incentivar els alumnes de l’ensenyament públic sitgetà-.Aquest és un dels motius que públicament em va conduir a demanar per als Premis Nit de Sitges la proposta de redescobrir el passat escolar en la Festa Major-.Tots els pobles,totes les escoles públiques i concertades de la nostra vila necessiten la seva èpica per reivindicar-se com a cultura escolar:els “Premis Barrachina”-.Sense autoestima,sense autoconcepte l’escola pública i concertada sitgetana no té futur-.Sitges necessita també -com els millors temps del senyor Barrachina els seus referents i descobrir que hi va haver uns premis escolars que s’atorgaven en ocasió de la Fresta Major-.
*Així que no m’estaré de reivindicar els premis escolars,als quals cal tornar a situar en la història de la Festa Major de Sant Bartomeu amb tota la importància que es mereixen-.Perquè aquells tres classes de premis escolars formant part de la nostra història de l’escola pública protagonitzant un dels episodis més interessants de l’ensenyament públic sitgetà.que lluitava per superar la foscor de la impossible consecució d’un edifici públic estatal durant anys i panys.
*I ,a Sitges s’ha de tirar enndavant amb els “Premis Barrachina” sense complexos-Es van guanyar un lloc a la Història de la Vila amb la pedagogia i didàctica del mestre D.Esteban Barrachina i no pot ser que per la seva condició d’escolars segueixen tristament i perpètua oblidats-.La Festa Major de Sant Bartomeu no serà mai una festa normal mentre els nostres escolars no la visquin el dia 25 d’agost amb la normalitat dels premis escolars o “Premis Barrachina”,com el faria qualsevol poble educador dels seus fills-.
*Potser,per allò que tot evoluciona,a hores d’ara que la Festa Major petita de Santa Tecla és més infantil que mai i la diada festivalera dels menuts, que una Comissió del Consell Municipal d’Ensenyament,formada per representants de totes les escoles sitgetanes,hi organitzi els “Premis Barrachina” per tal d’enaltir tant l’educació com la instrucció-.Si en edificis escolars d’emprenta,la nostra Vila encara no s’hi ha lluït,n’espero que els “Premis Barrachina”,memòria històrica d’un passat sitgetà en tornin a redescobrir-s’hi-.
*I,ara més que mai,que el Moviment Inclusor fa desaparèixer la paraula "Especial"a les escoles públiques i als IES,en què les aules són acollidores "per igual" dels alumnes sense discriminacions,sota la consigna d'inclusió i no pas d'integració,per una Escola Inclusiva,els "Premis Barrachina" són força pedagògics per tal de motivar,estimular,és a dir,premiar els alumnes més avantatjats de la població infantil en edat escolar en el Moviment Inclusor-.
"Premis Barrachina" al Moviment Inclusor
VilaSitges és un poble amb bona memòria històrica-.Vila ambiciosa de saber tant dels seus prohoms com de les antigues activitats ciutadanes-.Des d’una memòria enaltidora que diu defensar tot allò que és sitgetà s’ha creat un sitgetanisme a aquesta inciativa pedagògica i cultural-.I caram,quina carregada !-.Curiosament la novetat ha coincidit amb la celebració de la diada dels Premis Nit de Sitges,nit entranyable per obligació,reconvertida també en nit de dos nous premis i,alhora,insigne nit de la sitgetaneïtat i glòria per als patricis sitgetans-.
*Però sobre la diada de la "Nit de Premis Sitges",dia que per activa o per passiva tots ens hi veiem “obligats una mica” a celebrar...,ni piu tant per a l’escola pública com per als mestres de l’ensenyament públic ni concertat-.En aquestes nits,d’emocionada memòria per als guanyadors i guanyadores,una Escola Pública, comandada pel Mestre de mestres, l’Esteve Barrachina i Benages (1906-1939) -sitgetaneïtzat per la historiografia oficial sitgetana en una operació d’estimació històrica exultant, que tot just ara comença a quedar al descobert- arribava al Sitges escolar-.I rere seu,l’Escola Nova,el progressisme,l’estudi de l’entorn sitgetà i el nou enaltiment de la geografia local-.El curs 1906-1907 va començar el millor acte acadèmic-escolar fet en tota la història de la nostra Vila-.I aquest és l’any 2006 el Primer Aniversari de l’Arribada de D.Esteban Barrachina,l’any de la presència física de la Família Barrachina-.I el celebrem com toca,perquè no sabem fer-lo d’una altra manera-.
*Honorant l’Escola Pública,eixida d’un atac cultural escolar sitgetà,i traient la cultura sitgetana de sempre al carrer amb els edificis escolars,llogats, de l’ensenyament públic al davant-.Mentre el combat escolar sitgetà va ser contra els locals antihigiènics i antipedagògics,sempre denunciats,i la mesquinesa municipal per un edifici escolar,l’aventura de Sitges va ser un constant esperar on els nois i noies no tenien possibilitats de defensar-se,on la desigualtat de condicions escolars semblava la guerra que no acaba:els infants pels carrers resistint com podien i els municipals jugant a fer comissions des del Consistori-.I això no té res d’èpic i sí d’abandonament i menyspreu cultural i escolar-.
*Quan,coincidint amb el Primer Aniversari de l’Arribada del mestre Esteve Barrachina a Sitges com a mestre públic,el tot Sitges organitzarà ! un seguit d’actes commemoratius amb una vocació clarament cultural-escolar,ningú es pot imaginar que s’estigui pensant a festejar una escola i un mestre,sense memòria històrica-.Ben al contrari,per començar es recupera la memòria històrica que un règim dictatorial ha amagat deliberadament,menystenint l’epopeia de l’Escola Nova,desqualificant-la per antipedagògica o bàrbara-.Com si el senyor Barrachina,carlista de cor i boina vermella, del segle XX fos germaneta de la caritat-.Curiós que els escolars de l’actual generació ja saben molt d’informàtica,mitificada als ulls dels escolars,però ben poquet del mestre públic més destacat del segle XX a Sitges-.La del senyor Barrachina és una apassionant història que donaria per fer alguna pel.lícula.en record del mític fundador del Tradicionalisme-. gaudiríem,tant o més,de les gestes d’un mestre públic que combatia sota la bandera de Sitges per una escola pública i per un ensenyament públic primari,recolzat pel seu amic,el mecenes en Rafael Llopart i Ferret-.
*Jo hi sé veure èpica en aquesta memòria històrica del mestre senyor Barrachina-.Però sobretot,i és el que més m’interessa,hi veig un forat per reescriure la història dels Premis Escolars en ocasió de la Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges i donar a conèixer,com cal, un passat escolar sitgetà ben sucós i massa desconegut:els “Premis Municipals” als infants de l’escola pública,recolzats pel mecenes en Rafael Llopart.els independents “Premis Llopart” i els “Premis Via” d’en Guillem Via i Via per tal d’incentivar els alumnes de l’ensenyament públic sitgetà-.Aquest és un dels motius que públicament em va conduir a demanar per als Premis Nit de Sitges la proposta de redescobrir el passat escolar en la Festa Major-.Tots els pobles,totes les escoles públiques i concertades de la nostra vila necessiten la seva èpica per reivindicar-se com a cultura escolar:els “Premis Barrachina”-.Sense autoestima,sense autoconcepte l’escola pública i concertada sitgetana no té futur-.Sitges necessita també -com els millors temps del senyor Barrachina els seus referents i descobrir que hi va haver uns premis escolars que s’atorgaven en ocasió de la Fresta Major-.
*Així que no m’estaré de reivindicar els premis escolars,als quals cal tornar a situar en la història de la Festa Major de Sant Bartomeu amb tota la importància que es mereixen-.Perquè aquells tres classes de premis escolars formant part de la nostra història de l’escola pública protagonitzant un dels episodis més interessants de l’ensenyament públic sitgetà.que lluitava per superar la foscor de la impossible consecució d’un edifici públic estatal durant anys i panys.
*I ,a Sitges s’ha de tirar enndavant amb els “Premis Barrachina” sense complexos-Es van guanyar un lloc a la Història de la Vila amb la pedagogia i didàctica del mestre D.Esteban Barrachina i no pot ser que per la seva condició d’escolars segueixen tristament i perpètua oblidats-.La Festa Major de Sant Bartomeu no serà mai una festa normal mentre els nostres escolars no la visquin el dia 25 d’agost amb la normalitat dels premis escolars o “Premis Barrachina”,com el faria qualsevol poble educador dels seus fills-.
*Potser,per allò que tot evoluciona,a hores d’ara que la Festa Major petita de Santa Tecla és més infantil que mai i la diada festivalera dels menuts, que una Comissió del Consell Municipal d’Ensenyament,formada per representants de totes les escoles sitgetanes,hi organitzi els “Premis Barrachina” per tal d’enaltir tant l’educació com la instrucció-.Si en edificis escolars d’emprenta,la nostra Vila encara no s’hi ha lluït,n’espero que els “Premis Barrachina”,memòria històrica d’un passat sitgetà en tornin a redescobrir-s’hi-.
*I,ara més que mai,que el Moviment Inclusor fa desaparèixer la paraula "Especial"a les escoles públiques i als IES,en què les aules són acollidores "per igual" dels alumnes sense discriminacions,sota la consigna d'inclusió i no pas d'integració,per una Escola Inclusiva,els "Premis Barrachina" són força pedagògics per tal de motivar,estimular,és a dir,premiar els alumnes més avantatjats de la població infantil en edat escolar en el Moviment Inclusor-.
dilluns, 29 d’agost del 2011
Denuncien la situació de l'Escola Pública Agnés de Sitges
L'AMPA del CEIP Agnès de Sitges ha denunciat aquest dijous 29 d'agost que els alumnes del Centro escolar porten 7 cursos rebent les seves classes en barracons, i ha reclamat la construcció d'una Escola "Digna".Segons ha explicat a Europa Press la Presidenta de la Junta de l'AMPA,la Marian Antón,l'Escola Agnès de Sitges va nèixer l'any 2005 amb la promesa de l'aleshores Conceller d'Educació, l'Ernest Maragall i Mira,que l'edifici definitiu estaria construït l'any 2008.
*A partir d'aquest moment, la construcció de la quarta Escola pública de Sitges se ha anat posposant i els alumnes han tingut que acostumar-s'hi a fer classe en barracons que, segons la Presidenta Marian Anton,aquests barracons “són de segona mà”,ja que hi haviestat utilizats per la tercera escola pública ,la Maria Ossó, y durante los dos primers años van ésser compartits pel segon IES Vinyet de la localitat.
*A més a més,la Presidenta Marian Anton,ha denunciado que els patis d'esbargiment són molt petits,massa petits, que la Biblioteca i el Gimnàs no hi reuneixen les condicions mínimes, que els lavabos són insuficients i que la situació de les aules és insostenible per antigièniques i antipedagògiques.
“Confirma la Presidenta Marian Anton que alguns estudiants, com la meva filla,va a pasar tota la seva escolarització básica en barracons”,cosa que lamenta,que ha assenyalat que la data de construcció del nou edifici escolar propi s'ha anat postposant any rere any.
*Segons els pares i mares de la Junta de l'AMPA en un Comunicat de Premsa,el Proyecto de Construcción de l'Escola Agnès de Sitges está aprovat i adjudicat des del mes d'octubre de l'any 2010,i fins i tot va haver-hi una Presentación Oficial, perquè devia entrar en Servicio el Curs 2011-2012.Però,el Parlament de Catalunya ha aprovat l'any 2011 una Moció,segons la qual l'Escola Pública Agnès de Sitges ja estarà construïda el Curso 2013-2014...!!
*La Presidenta Marian Antón ha assegurat que l'Edifici escolar es crearà amb una construcció industrialitzada,i que ya está licitada i adjudicada,per la qual cosa l'edifici “podria estar construït 6 mesos...”però hortes d'ara ens hi diuen que no n'hi ha euros i ni l'economia va bé,que la Generalitat de Catalunya no pot construir l'Escola Ceip de Sitges a causa de los Retallades.I tant,que no és el nostre problema,confirma la Presidenta de l'AMPA, que els diners els busquin o el treguin d'uns altres llocs", ha reclamat.
*El mes de Maig d'aquest any 2011, poc abans de les Eleccions,els nacionalistes de CiU de Sitges van emetre un comunicat en què afirmava i confirmava que la construcció d'un nou i propi edifici per a aquesta quarta escola de Sitges,l'Escola Agnès de Sitges era una de les seves prioridats d'inversió un cop logressin reconduir l'economia i les finances de la ‘Casa Gran’.
*En Miquel Forns i Fusté,en la primera Entrevista com a Alcalde de Sitges per a Ràdio Municipal de Maricel,va afirmar que el nou Govern Municipal.ja treballava a prop de la Generalitat per a avançar en aquesta construcció escolar a Sitges,l'obertura de la qual- en aquest agost 2011,estava prevista per a l'any 2012.
*En la primera semana d'agost,hi va tenir lloc una Reunió amb el Responsable de Centros Públics de la Generalitat,en Jordi Roig, en la què hi haurien participat l'Alcalde en Miquel Forns i la Regidora Municipal d'Ensenyament de Sitges,la Vinyet Lluís,amb la finalitat d'interesar-s'hi per la situació del nou Edifici que ha de eirigir-se a Quint Mar, en substitución dels actuals Barracones de Can Pei a la Plana del Vinyet.
Rere aquesta reunió,Vilanova Digital va publicar un artícle en el que hi feia a entendre que la Generalitat de Catalunya s'hi comprometía a accelerar l'inici de les obres,quelcom que sembla no haber-se confirmat,encara finalment, d'acord a allò que afirma hores d'ara la Presidenta de l'Ampa de l'Escola Pública Agnès de Sitges.
*A partir d'aquest moment, la construcció de la quarta Escola pública de Sitges se ha anat posposant i els alumnes han tingut que acostumar-s'hi a fer classe en barracons que, segons la Presidenta Marian Anton,aquests barracons “són de segona mà”,ja que hi haviestat utilizats per la tercera escola pública ,la Maria Ossó, y durante los dos primers años van ésser compartits pel segon IES Vinyet de la localitat.
*A més a més,la Presidenta Marian Anton,ha denunciado que els patis d'esbargiment són molt petits,massa petits, que la Biblioteca i el Gimnàs no hi reuneixen les condicions mínimes, que els lavabos són insuficients i que la situació de les aules és insostenible per antigièniques i antipedagògiques.
“Confirma la Presidenta Marian Anton que alguns estudiants, com la meva filla,va a pasar tota la seva escolarització básica en barracons”,cosa que lamenta,que ha assenyalat que la data de construcció del nou edifici escolar propi s'ha anat postposant any rere any.
*Segons els pares i mares de la Junta de l'AMPA en un Comunicat de Premsa,el Proyecto de Construcción de l'Escola Agnès de Sitges está aprovat i adjudicat des del mes d'octubre de l'any 2010,i fins i tot va haver-hi una Presentación Oficial, perquè devia entrar en Servicio el Curs 2011-2012.Però,el Parlament de Catalunya ha aprovat l'any 2011 una Moció,segons la qual l'Escola Pública Agnès de Sitges ja estarà construïda el Curso 2013-2014...!!
*La Presidenta Marian Antón ha assegurat que l'Edifici escolar es crearà amb una construcció industrialitzada,i que ya está licitada i adjudicada,per la qual cosa l'edifici “podria estar construït 6 mesos...”però hortes d'ara ens hi diuen que no n'hi ha euros i ni l'economia va bé,que la Generalitat de Catalunya no pot construir l'Escola Ceip de Sitges a causa de los Retallades.I tant,que no és el nostre problema,confirma la Presidenta de l'AMPA, que els diners els busquin o el treguin d'uns altres llocs", ha reclamat.
*El mes de Maig d'aquest any 2011, poc abans de les Eleccions,els nacionalistes de CiU de Sitges van emetre un comunicat en què afirmava i confirmava que la construcció d'un nou i propi edifici per a aquesta quarta escola de Sitges,l'Escola Agnès de Sitges era una de les seves prioridats d'inversió un cop logressin reconduir l'economia i les finances de la ‘Casa Gran’.
*En Miquel Forns i Fusté,en la primera Entrevista com a Alcalde de Sitges per a Ràdio Municipal de Maricel,va afirmar que el nou Govern Municipal.ja treballava a prop de la Generalitat per a avançar en aquesta construcció escolar a Sitges,l'obertura de la qual- en aquest agost 2011,estava prevista per a l'any 2012.
*En la primera semana d'agost,hi va tenir lloc una Reunió amb el Responsable de Centros Públics de la Generalitat,en Jordi Roig, en la què hi haurien participat l'Alcalde en Miquel Forns i la Regidora Municipal d'Ensenyament de Sitges,la Vinyet Lluís,amb la finalitat d'interesar-s'hi per la situació del nou Edifici que ha de eirigir-se a Quint Mar, en substitución dels actuals Barracones de Can Pei a la Plana del Vinyet.
Rere aquesta reunió,Vilanova Digital va publicar un artícle en el que hi feia a entendre que la Generalitat de Catalunya s'hi comprometía a accelerar l'inici de les obres,quelcom que sembla no haber-se confirmat,encara finalment, d'acord a allò que afirma hores d'ara la Presidenta de l'Ampa de l'Escola Pública Agnès de Sitges.
diumenge, 28 d’agost del 2011
L'AMPA de l'Escola Pública Agnès de Sitges (2011)
El comunicat de premsa que ha recollit la pràctica totalitat de premsa escrita en les seves edicions on line, així com en informatius de TV3 i Telecinco, i portals de notícies d’internet és el següent:
La construcció de l’edifici definitiu de l’Escola AGNÈS DE SITGES (nascut com a CEIP SITGES 2) NO POT PATIR MÉS DEMORES.
Són ja SET CURSOS els que aquests alumnes estan fent classes en barracons, amb totes les mancances que això suposa, la sensació de provisionalitat perpetua, i donada la data possible (mai segura!!!) d’inauguració, hi haurà alumnes que tota la seva educació infantil i primària l’hauran fet en barracons.
El projecte de construcció de l’Escola està aprovat i adjudicat des del passat 21 d’octubre de 2.010, fins i tot es va fer una presentació oficial del mateix el passat mes de gener. Des de les hores, cap notícia ni informació per part del Departament d’Ensenyament/Educació.
Des del mateix ex - Conseller d’Educació, Sr. Maragall, se’ns van donar com a dates d’entrada al nou edifici: l’any 2.008, el curs 2011-2012, … i ara ens trobem en que, des de Parlament de Catalunya s’aprova una moció per tal de que entrem a la nova edificació el curs 2013-2014.
És a dir: des del curs 2005-2006 fins al curs 2013-2014 els nens i nenes de l’Agnès de Sitges estudiaran en barracons, tindran uns patis de ridícules dimensions per acollir-los, diran “gimnàs” a una aula buida, la biblioteca desapareixerà, el nombre de lavabos és ja absolutament insuficient …. I és que nou anys en barracons donen per a moltes decepcions i desil·lusions!!
Simplement NO ÉS JUST.
Els nens i nenes de l’Agnès de Sitges tenen dret a gaudir d’un edifici definitiu, amb totes les instal·lacions que li corresponen, a la seva ubicació definitiva i amb totes les condicions de seguretat que ha de tenir una escola pública, sense més excuses, demores ni retards.
És per això que exigim que la construcció es dugui a terme de manera immediata: els nostres nens i nenes es mereixen unes instal·lacions adequades per gaudir-ne, encara que sigui només uns quants mesos per a alguns.
Junta AMPA Agnès de Sitges
La construcció de l’edifici definitiu de l’Escola AGNÈS DE SITGES (nascut com a CEIP SITGES 2) NO POT PATIR MÉS DEMORES.
Són ja SET CURSOS els que aquests alumnes estan fent classes en barracons, amb totes les mancances que això suposa, la sensació de provisionalitat perpetua, i donada la data possible (mai segura!!!) d’inauguració, hi haurà alumnes que tota la seva educació infantil i primària l’hauran fet en barracons.
El projecte de construcció de l’Escola està aprovat i adjudicat des del passat 21 d’octubre de 2.010, fins i tot es va fer una presentació oficial del mateix el passat mes de gener. Des de les hores, cap notícia ni informació per part del Departament d’Ensenyament/Educació.
Des del mateix ex - Conseller d’Educació, Sr. Maragall, se’ns van donar com a dates d’entrada al nou edifici: l’any 2.008, el curs 2011-2012, … i ara ens trobem en que, des de Parlament de Catalunya s’aprova una moció per tal de que entrem a la nova edificació el curs 2013-2014.
És a dir: des del curs 2005-2006 fins al curs 2013-2014 els nens i nenes de l’Agnès de Sitges estudiaran en barracons, tindran uns patis de ridícules dimensions per acollir-los, diran “gimnàs” a una aula buida, la biblioteca desapareixerà, el nombre de lavabos és ja absolutament insuficient …. I és que nou anys en barracons donen per a moltes decepcions i desil·lusions!!
Simplement NO ÉS JUST.
Els nens i nenes de l’Agnès de Sitges tenen dret a gaudir d’un edifici definitiu, amb totes les instal·lacions que li corresponen, a la seva ubicació definitiva i amb totes les condicions de seguretat que ha de tenir una escola pública, sense més excuses, demores ni retards.
És per això que exigim que la construcció es dugui a terme de manera immediata: els nostres nens i nenes es mereixen unes instal·lacions adequades per gaudir-ne, encara que sigui només uns quants mesos per a alguns.
Junta AMPA Agnès de Sitges
dissabte, 27 d’agost del 2011
Occitània,nació bessona de Catalunya (2011)
S’hi apropa la Diada Nacional de Catalunya i també d’Occitània.A l’Ostal d’Occitània,per primer cop se celebra a Tolosa de Llenguadoc.Les Calandretes,escoles occitanes el confirmen a través de missatges.Gràcies
*Dia 11 de setembre 2011,el grup polític nacionalista occità,anomenat ”Convergència” el clebra dins l’Ostal d’Occitània,hi festejarà per primer cop la Diada de Catalunya i la Diada d’Occitània.Clar i occità,en ocasió de la Diada en paral.lel,se celebra una “granda Eesta Federatritz Catalana per Convergència Occitana en partenariat amb el Casal Català de Tolosa de Llenguadoc.
Els Cadres Catalans de Tolosa ens hi conviden a tots els admiradors a pasar un aprèp miègjorn e cultural a l’Ostal d’Occitània,bessona de Catalunya,al carriera Malcosinat.
*Convergència Occitana hi presentarà e hi oferirà gratuïtament “Mini-concerts de Música i Cant Occitano-Catalan”,una peça de teatre originala,coralas,la participación de nombroses convidats i artistas famoses que traparètz lo detalh dins qualques jorns sul site de l’Ostal d’Occitània,bessona de Catalunya e per Mejans de Comunicación.
*Aquesta manifestación festiva será tanben lo momento de nos remembrar nòstres amics Anna Mauri Graells e Lugan Bedel que nos tragicament lo tres de julhet passat.Lor será dedicada per vivificar lo simbol en eles l’amistat seculària re Catalans e Occitans.Mercé de notar aquesta data e d’estre massivament presents lo 11 setembre,la Diada Occitana.
*Personalment haig de manifestar aquesta invitació a la Diada Occitana,a través d'Internet,que s’hi organitza per primer cop a Tolosa Llenguadoc en paral.lel amb la Diada Catalana,no en deixa absent,sinó que com a part activa,convidat per l'Ajuntament de Sitges,aquesta és la meva memoria histórica occitana-catalana:
”En ocasió del Centenari del Naixement de l’escriptor i intel.lectual sitgetà en Josep Carbonell i Gener (1897-1979) hi sóc convidat a formar part en la Comissió Executiva,presidida per l’Alcalde en Pere Junyent, per a les Activitats Escolars,tot plegat amb en Manuel Alquèzar,l’Andreu Bosch,tot i representant el Col.legi Públic Mixt Esteve Barrachina.
*El nostre objectiu era l’organització del Concurs Carbonell i Gener per trobar referents entre escolars sitgetans sobre la vida i obra d’en Josep Carbonell i Gener.Hi era l’Any Carbonell i Gener i l’inici de la Commemoració de l’any 1898.
M’agrada transcriure-hi la Circular d’en Pere Junyent i Dolcet adreçada a la meva persona el 22 de setembre de l’any 1997: “Benvolgut amic:Des que el passat 24 de març 1997 va arrencar la commemoració de l’Any Carbonell i Gener,s’han succeït diversos actes que tenien com a objectiu ressaltar la faceta d’aquest intel.lectual sitgetà i,canalitzar una Programació Cultural que tingués com a element central el seu llegat (l’Art d’avantguardes,la dinamització cultural,l’Occitanisme i la historia local entre d’altres.Amb l’entrada del nou curs 1997-1998,els actes de l’Any Carbonell i Gener adquireixen un nou protagonisme.
*La Nit Occitana de Sitges i l’Exposició Josep Carbonell i Gener,com a membre de la Comissió Pedagògica Executiva per a les activitats escolars,amb l’entrega de Premis del Concurs Commememoratiu del Centenari del naixement d’en Josep Carbonell i Gener al Saló d’Or del Palau Maricel,va quedar imprès tant els flaixos d’una vida d’un sitgetà com l’existència de la Nació Occitana i l’Occità,cosa que any rere any me n’assabento dels Encontres Occitans,especialmente a Provença a les Escoles Occitanes d’Estiu.
*Durant aquests anys aprenc de memoria el llistat de regions de l’Occitània,com ara,Lemotges,Bordéu,Clarmont,Valença,Niça,Acs,Tolon,Tolosa,Nimes,Marselha,Montpelhier i Vielha.Sí,també Vielha i la seva llengua i literatura,rica de mil anys d’història i un important patrimoni textual,l’occità és un cas ben remarcable de tradició que ha aconseguit de constituir-se com a resultat de múltiples represes,dels trobadors als autors barrocs i de Mistral a les darreres generacions,malgrat la discontinuïtat,la marginalitat i els severs condicionants socioculturals que afeixuguen Vielha i el seu idioma occità de l’Edat Mitjana ençà i encara al segle XXI.
Tant Pompeu Fabra o Josep-Sebastià Pons i d’altres,hi van exercir un estimulant mestratge,o van col.laborar en el seu procés de modernització,com va fer l’intel.lectual i escriptor sitgetà en Josep Carbonell i Gener.Ara bé,malgrat la migradesa de plataformes i iniciatives o el desconeixement públic,l’interès renovat entre els catalans i la mateixa Generalitat monárquica per aquella tradició germana-bessona i la seva llengua occitana,oficial a Catalunya i més que propia a l’Aran,és una baula més d’una llarga cadena en l’Occitanisme cultural de Vielha.
*N’hi ha un afebliment de la consciencia lingüística dels Occitans d’Aran,que se senten també estrictament gascons,provençals,llemosins o llenguadocians,ressò de la crisi linguïstica a Occitània,on la fragmentació d’aquestes identitats a un nivel local,com és el cas del “Mondin” a Tolosa.
*Al segle XIX es constitueix el “Felibritge com a Associació”,que integra lletraferits joves d’Avinyó i Arles,Frederic Mistral i Teodór Aubanèl,el projecte del qual és forjar una Llengua literaria que s’alliberés del “patés”,tot i adoptant una grafia els hàbits lectors,alfabetitzats en francés.Tant a Provença com a Llenguadoc,fa feia anys que s’interessaven per la llengua d’Occitània,conforme a la tradició trovadoresca.El Felibritge no va trigar en imposar-se,tot i obtenint a París un Excel.lent acolliment.
*En penso que Sitges no deuria mai cedir a no celebrar-hi la "Nit Occitana",doncs ha estat una exaltació tant d'Occitània,germana bessona de Catalunya com del nostre Josep Carbonell i Gener,potser l'intel.lectual sitgetà més internacional així com a escriptor.Per tant "Volem La Nit d'Occitània" amb la presència occitana de Vielha,en aquest moment de crisi lingüística imposada des de l'Estat espanyol.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Membre de la Comissió Pedagògica del Centenari d'en Josep Carbonell i Gener
*Dia 11 de setembre 2011,el grup polític nacionalista occità,anomenat ”Convergència” el clebra dins l’Ostal d’Occitània,hi festejarà per primer cop la Diada de Catalunya i la Diada d’Occitània.Clar i occità,en ocasió de la Diada en paral.lel,se celebra una “granda Eesta Federatritz Catalana per Convergència Occitana en partenariat amb el Casal Català de Tolosa de Llenguadoc.
Els Cadres Catalans de Tolosa ens hi conviden a tots els admiradors a pasar un aprèp miègjorn e cultural a l’Ostal d’Occitània,bessona de Catalunya,al carriera Malcosinat.
*Convergència Occitana hi presentarà e hi oferirà gratuïtament “Mini-concerts de Música i Cant Occitano-Catalan”,una peça de teatre originala,coralas,la participación de nombroses convidats i artistas famoses que traparètz lo detalh dins qualques jorns sul site de l’Ostal d’Occitània,bessona de Catalunya e per Mejans de Comunicación.
*Aquesta manifestación festiva será tanben lo momento de nos remembrar nòstres amics Anna Mauri Graells e Lugan Bedel que nos tragicament lo tres de julhet passat.Lor será dedicada per vivificar lo simbol en eles l’amistat seculària re Catalans e Occitans.Mercé de notar aquesta data e d’estre massivament presents lo 11 setembre,la Diada Occitana.
*Personalment haig de manifestar aquesta invitació a la Diada Occitana,a través d'Internet,que s’hi organitza per primer cop a Tolosa Llenguadoc en paral.lel amb la Diada Catalana,no en deixa absent,sinó que com a part activa,convidat per l'Ajuntament de Sitges,aquesta és la meva memoria histórica occitana-catalana:
”En ocasió del Centenari del Naixement de l’escriptor i intel.lectual sitgetà en Josep Carbonell i Gener (1897-1979) hi sóc convidat a formar part en la Comissió Executiva,presidida per l’Alcalde en Pere Junyent, per a les Activitats Escolars,tot plegat amb en Manuel Alquèzar,l’Andreu Bosch,tot i representant el Col.legi Públic Mixt Esteve Barrachina.
*El nostre objectiu era l’organització del Concurs Carbonell i Gener per trobar referents entre escolars sitgetans sobre la vida i obra d’en Josep Carbonell i Gener.Hi era l’Any Carbonell i Gener i l’inici de la Commemoració de l’any 1898.
M’agrada transcriure-hi la Circular d’en Pere Junyent i Dolcet adreçada a la meva persona el 22 de setembre de l’any 1997: “Benvolgut amic:Des que el passat 24 de març 1997 va arrencar la commemoració de l’Any Carbonell i Gener,s’han succeït diversos actes que tenien com a objectiu ressaltar la faceta d’aquest intel.lectual sitgetà i,canalitzar una Programació Cultural que tingués com a element central el seu llegat (l’Art d’avantguardes,la dinamització cultural,l’Occitanisme i la historia local entre d’altres.Amb l’entrada del nou curs 1997-1998,els actes de l’Any Carbonell i Gener adquireixen un nou protagonisme.
*La Nit Occitana de Sitges i l’Exposició Josep Carbonell i Gener,com a membre de la Comissió Pedagògica Executiva per a les activitats escolars,amb l’entrega de Premis del Concurs Commememoratiu del Centenari del naixement d’en Josep Carbonell i Gener al Saló d’Or del Palau Maricel,va quedar imprès tant els flaixos d’una vida d’un sitgetà com l’existència de la Nació Occitana i l’Occità,cosa que any rere any me n’assabento dels Encontres Occitans,especialmente a Provença a les Escoles Occitanes d’Estiu.
*Durant aquests anys aprenc de memoria el llistat de regions de l’Occitània,com ara,Lemotges,Bordéu,Clarmont,Valença,Niça,Acs,Tolon,Tolosa,Nimes,Marselha,Montpelhier i Vielha.Sí,també Vielha i la seva llengua i literatura,rica de mil anys d’història i un important patrimoni textual,l’occità és un cas ben remarcable de tradició que ha aconseguit de constituir-se com a resultat de múltiples represes,dels trobadors als autors barrocs i de Mistral a les darreres generacions,malgrat la discontinuïtat,la marginalitat i els severs condicionants socioculturals que afeixuguen Vielha i el seu idioma occità de l’Edat Mitjana ençà i encara al segle XXI.
Tant Pompeu Fabra o Josep-Sebastià Pons i d’altres,hi van exercir un estimulant mestratge,o van col.laborar en el seu procés de modernització,com va fer l’intel.lectual i escriptor sitgetà en Josep Carbonell i Gener.Ara bé,malgrat la migradesa de plataformes i iniciatives o el desconeixement públic,l’interès renovat entre els catalans i la mateixa Generalitat monárquica per aquella tradició germana-bessona i la seva llengua occitana,oficial a Catalunya i més que propia a l’Aran,és una baula més d’una llarga cadena en l’Occitanisme cultural de Vielha.
*N’hi ha un afebliment de la consciencia lingüística dels Occitans d’Aran,que se senten també estrictament gascons,provençals,llemosins o llenguadocians,ressò de la crisi linguïstica a Occitània,on la fragmentació d’aquestes identitats a un nivel local,com és el cas del “Mondin” a Tolosa.
*Al segle XIX es constitueix el “Felibritge com a Associació”,que integra lletraferits joves d’Avinyó i Arles,Frederic Mistral i Teodór Aubanèl,el projecte del qual és forjar una Llengua literaria que s’alliberés del “patés”,tot i adoptant una grafia els hàbits lectors,alfabetitzats en francés.Tant a Provença com a Llenguadoc,fa feia anys que s’interessaven per la llengua d’Occitània,conforme a la tradició trovadoresca.El Felibritge no va trigar en imposar-se,tot i obtenint a París un Excel.lent acolliment.
*En penso que Sitges no deuria mai cedir a no celebrar-hi la "Nit Occitana",doncs ha estat una exaltació tant d'Occitània,germana bessona de Catalunya com del nostre Josep Carbonell i Gener,potser l'intel.lectual sitgetà més internacional així com a escriptor.Per tant "Volem La Nit d'Occitània" amb la presència occitana de Vielha,en aquest moment de crisi lingüística imposada des de l'Estat espanyol.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Membre de la Comissió Pedagògica del Centenari d'en Josep Carbonell i Gener
Aconseguir la Vegueria del Penedès,tot un deure
L'aprovació de la creació de l' "àmbit de planificació territorial" per a les Comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia; aquestes comarques afronten el Repte de buscar la fórmula que els permeti iniciar la planificació conjunta i aconseguir la Vegueria del Penedès. Però abans de saber com han de planificar el territori, els ciutadans i els seus representants polítics han de decidir en què volen convertir aquest territori.
*Des de l'Alt Penedès s'ha iniciat durant l'últim període del 2010 una important tasca de promoció de l'Enoturisme i el Sector de serveis. El Garraf i el Baix Penedès ja fa anys que exploten el Turisme com una part important del seu P.I.B. Comarcal.L'any 2011, aquestes tres comarques hauran de trobar la manera de relacionar els diferents productes que venen als seus visitants:a)Turisme de sol i platja.b)Turisme cultural i c)Turisme de negocis. Les peces del trencaclosques han de començar a encaixar.
*L'any 2011 s'hauria de resoldre el conflicte obert que hi ha entre l'Alt Penedès i el Garraf per la Marca Turística que ha de servir per fer Promoció a l'exterior. És evident que el debat econòmic centrarà bona part dels projectes del 2011. I precisament en aquesta direcció el Govern de Sitges haurà de fer els primers passos.
*El fet d' “Haver posat xifres a l'Economia de les Arts" i haver convertit un Projecte d'intangibles en una Plataforma Econòmica de Primer Ordre per al municipi sitgetà obliga el Govern Local a començar a donar forma a la feina feta.
*La Vila de Sitges vol ésser un contundent referent de les Arts i el Coneixement i el Repte és que aquells que l’han de fer realitat comencin a obtenir els primers resultats.Tanmateix, Sitges també quedarà immersa en el "Procés de Reordenació Sanitària" que s'ha iniciat a la Comarca del Garraf i que es concentrarà fonamentalment en el nou Hospital de Vilanova i la reconversió del Sant Camil de Sant Pere de Ribes.
*Aquest procés pot donar per tancat un llarg "Cicle de queixes i menysteniments" que l'Administració pública ha provocat amb decisions molt sovint incompreses des de les Comarques esmentades-afectades.
*A Vilafranca del Penedès també hi ha queixes i incomprensions pendents de solució,per exemple els veïns afectats pel pas del tren d'alta velocitat (TAV) s'han començat a moure per crear un front ciutadà que reclami el que el ple ja va aprovar per unanimitat: la reclamació de la cobertura total de la via del tren, des del Pont de Moja fins al Pont de la Pelegrina.El Govern Local de Vilafranca haurà de tancar durant el 2011 un acord amb Adif si no vol que s'acabi la paciència.
*ElRepte de buscar la Fórmula que els permeti iniciar la planificació conjunta i aconseguir la Vegueria del Penedès,és més que mai una necessitat:els Penedesencs s'hi veuen marginats davant la Campanya perquè la Costa Daurada sigui dita la Costa de Barcelona,és a dir conventir el Gran Penedès en un raval de Barcelona i per tant metropolità.
*Des de l'Alt Penedès s'ha iniciat durant l'últim període del 2010 una important tasca de promoció de l'Enoturisme i el Sector de serveis. El Garraf i el Baix Penedès ja fa anys que exploten el Turisme com una part important del seu P.I.B. Comarcal.L'any 2011, aquestes tres comarques hauran de trobar la manera de relacionar els diferents productes que venen als seus visitants:a)Turisme de sol i platja.b)Turisme cultural i c)Turisme de negocis. Les peces del trencaclosques han de començar a encaixar.
*L'any 2011 s'hauria de resoldre el conflicte obert que hi ha entre l'Alt Penedès i el Garraf per la Marca Turística que ha de servir per fer Promoció a l'exterior. És evident que el debat econòmic centrarà bona part dels projectes del 2011. I precisament en aquesta direcció el Govern de Sitges haurà de fer els primers passos.
*El fet d' “Haver posat xifres a l'Economia de les Arts" i haver convertit un Projecte d'intangibles en una Plataforma Econòmica de Primer Ordre per al municipi sitgetà obliga el Govern Local a començar a donar forma a la feina feta.
*La Vila de Sitges vol ésser un contundent referent de les Arts i el Coneixement i el Repte és que aquells que l’han de fer realitat comencin a obtenir els primers resultats.Tanmateix, Sitges també quedarà immersa en el "Procés de Reordenació Sanitària" que s'ha iniciat a la Comarca del Garraf i que es concentrarà fonamentalment en el nou Hospital de Vilanova i la reconversió del Sant Camil de Sant Pere de Ribes.
*Aquest procés pot donar per tancat un llarg "Cicle de queixes i menysteniments" que l'Administració pública ha provocat amb decisions molt sovint incompreses des de les Comarques esmentades-afectades.
*A Vilafranca del Penedès també hi ha queixes i incomprensions pendents de solució,per exemple els veïns afectats pel pas del tren d'alta velocitat (TAV) s'han començat a moure per crear un front ciutadà que reclami el que el ple ja va aprovar per unanimitat: la reclamació de la cobertura total de la via del tren, des del Pont de Moja fins al Pont de la Pelegrina.El Govern Local de Vilafranca haurà de tancar durant el 2011 un acord amb Adif si no vol que s'acabi la paciència.
*ElRepte de buscar la Fórmula que els permeti iniciar la planificació conjunta i aconseguir la Vegueria del Penedès,és més que mai una necessitat:els Penedesencs s'hi veuen marginats davant la Campanya perquè la Costa Daurada sigui dita la Costa de Barcelona,és a dir conventir el Gran Penedès en un raval de Barcelona i per tant metropolità.
divendres, 26 d’agost del 2011
Nou Curs Acadèmic a Sitges en Barracons (2011-2012)
El mig segle (1960-2010) de la presència del primer establiment escolar propi a Sitges ben val la pena de fer-li un homenatge d’excel•lència,encara que sigui modest amb actes austers per la progressiva trajectòria de decantament sitgetanista i socialment avançada. *No hi ha cap dubte que la personalitat de la primera Directora la Montserrat Ossó i Massip,nomenada a dit,la del director Salvador Fontdevila i Carból,directors de cada secció de nois i noies,respectivament, han deixat una petjada històrica notable,com el demostra l’alt nivell de representació institucional.Proclamar una Escola Pública amb tots els ets i els uts,pactar i esdevenir populars entre la comunitat educativa,ja demostra l’actitud si no èpica,sí molt pragmàtica dels seus carismes-.
*Evidentment no descobrirem la figura d’aquestes dos mestres-directors en paral.lel,al llarg dels seus mandats que han organitzat molts i excel.lents actes escolars i extraescolars que han ajudat a apropar la figura de l’establiment escolar als sitgetans i les sitgetanes
*La commemoració de les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina i els seus cinquanta cursos acadèmics,n’esperem una altra celebració ha mig tapada en l’àmbit sitgetà una altra celebració com és la construcció de CEIP Agnès de Sitges definitivament i la celebració de la seva Inauguració Oficial al nucli sitgetà Quint Mar,víctima injusta d’uns barracons des de l'any 2005,que l’aculleixin,més aviat no favorables amb el perfil d’elegància del sitgetaneïtat escolar i del sitgetanisme educatiu-.
*Si la significació dels cinquanta cursos d’escola pública en edifici propi és prou important per poder-la considerar com una precursora del que després s’anomenarà l’Escola model a la Comarca del Garraf sota el lema Escola Neta i Bonica,els protagonistes de la qual hi eren la Vinyet Rosés i en Jordi Baijet i Vidal,ex-alcalde de Sitges-.
*Cinquanta anys més tard estaria bé que la ciutat de Sitges,que sempre ha estat per les causes justes i fidel a les seves conviccions,que fes memòria,encara que sigui modesta,en primer lloc del Grup Escolar estatal en règim graduat,que amb totes les seves possibles contradiccions també va ser un lluitador pels altres edificis escolars que n’arribarien com per exemple la quarta Escola Pública Agnès de Sitges,ubicada en barracons des de l'any 2005 i li sigui reconeguda la seva dignitat de construir l'edifici escolar promès i iniciar el curs fora dels barracons,la vergonya escolar sitgetana.
*Va de debò,que ja van passar dos màxims responsables de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i hores d'ara,a punt de començar el nou curs 2011-2012 sota la presidència d'una nova i 3a Consellera,la Irene Rigau i Oliver,que ja va dir "Prioritzem els mestres",tot i informant que tant l'Escola Pasifae de Vilanova com l'Escola Agnès de Sitges,no és clara encara la seva construcció als terrenys ja concedits pels respectius Ajuntaments.
A destacar l'interès i l'esforç de l'AMPA del CEIP Agnès de Sitges per una quarta escola pública arquitectònicament ben construïda al lloc ja predeterminat de l'Aquàtic i no pas aquests barracons a la Plana del Vinyet (2005-2011)
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Evidentment no descobrirem la figura d’aquestes dos mestres-directors en paral.lel,al llarg dels seus mandats que han organitzat molts i excel.lents actes escolars i extraescolars que han ajudat a apropar la figura de l’establiment escolar als sitgetans i les sitgetanes
*La commemoració de les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina i els seus cinquanta cursos acadèmics,n’esperem una altra celebració ha mig tapada en l’àmbit sitgetà una altra celebració com és la construcció de CEIP Agnès de Sitges definitivament i la celebració de la seva Inauguració Oficial al nucli sitgetà Quint Mar,víctima injusta d’uns barracons des de l'any 2005,que l’aculleixin,més aviat no favorables amb el perfil d’elegància del sitgetaneïtat escolar i del sitgetanisme educatiu-.
*Si la significació dels cinquanta cursos d’escola pública en edifici propi és prou important per poder-la considerar com una precursora del que després s’anomenarà l’Escola model a la Comarca del Garraf sota el lema Escola Neta i Bonica,els protagonistes de la qual hi eren la Vinyet Rosés i en Jordi Baijet i Vidal,ex-alcalde de Sitges-.
*Cinquanta anys més tard estaria bé que la ciutat de Sitges,que sempre ha estat per les causes justes i fidel a les seves conviccions,que fes memòria,encara que sigui modesta,en primer lloc del Grup Escolar estatal en règim graduat,que amb totes les seves possibles contradiccions també va ser un lluitador pels altres edificis escolars que n’arribarien com per exemple la quarta Escola Pública Agnès de Sitges,ubicada en barracons des de l'any 2005 i li sigui reconeguda la seva dignitat de construir l'edifici escolar promès i iniciar el curs fora dels barracons,la vergonya escolar sitgetana.
*Va de debò,que ja van passar dos màxims responsables de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i hores d'ara,a punt de començar el nou curs 2011-2012 sota la presidència d'una nova i 3a Consellera,la Irene Rigau i Oliver,que ja va dir "Prioritzem els mestres",tot i informant que tant l'Escola Pasifae de Vilanova com l'Escola Agnès de Sitges,no és clara encara la seva construcció als terrenys ja concedits pels respectius Ajuntaments.
A destacar l'interès i l'esforç de l'AMPA del CEIP Agnès de Sitges per una quarta escola pública arquitectònicament ben construïda al lloc ja predeterminat de l'Aquàtic i no pas aquests barracons a la Plana del Vinyet (2005-2011)
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dijous, 25 d’agost del 2011
L'Orde Militar Lleonesa de Sant Julià de Pereiro (segle XII)
Alcántara, un poble a la vora del Riu Tajo (a la cruïlla d'un pont - cantés, d'aquí el seu nom), està situat a la plana d'Extremadura, un gran camp de conflicte entre els musulmans i cristians d'Espanya durant el segle XII.
*Presa primer pel Rei de Lleó el 1167, Ferran II, Alcántara va caure de nou (el 1172) a les mans del ferotge Yusuf, el tercer dels almohades africans, no va ser recuperada sinó fins el 1214 quan va ser presa per Alonso de León, el fill de Fernando. Per poder defensar aquesta Conquesta en una frontera exposada a molts assalts, el Rei de Lleó va recórrer a les Ordes Militars.
*L'Edat Mitjana no coneixia els Exèrcits permanents ni les Guarnicions, una mancança que les Ordes Militars abastien,tot i combinant com elvan fer l'Entrenament militar amb l'Enteresa monàstica.El poble d'Alcántara va ser encomanada primer (1214) a la cura dels Cavallers Castellanos de Calatrava, que havien donat moltes proves de la seva valentia en la famosa batalla de Las Navas de Tolosa contra els almohades (1212).
*El Rei de Lleó l'Alonso desitjava fundar en Alcántara una branca especial d'aquesta famosa Orde per al seu Regne de Lleó. Però quatre anys més tard aquests Cavallers Castellans de Calatrava van sentir que el lloc estava massa lluny de les seves Casernes castellans.Renunciar a l'esquema i transferir el Castell, amb el permís del Rei, a una peculiar "Orde Lleonesa" encara en un estat de formació, coneguda com "Els Cavallers de Sant Julià de Pereiro".
*Sant Julià de Pereiro va ser un Ermità de Salamanca on, sota el seu consell, alguns Reis van construir un Castell a la vora del Tajo per oposar-se als musulmans. Són esmentats en 1176, en una concessió del Rei Ferran de Lleó, però sense eludir al seu caràcter militar. Són coneguts per primera vegada com Orde Militar per un Privilegi del Papa Celestí III el 1197.
*A través del seu pacte amb els Cavallers Castellan de Calatrava, van acceptar la Regla cistercenca i l'hàbit,un mantell blanc amb una Creu Escarlata, i es van sotmetre al dret d'introspecció i correcció del Mestre de Calatrava. Aquesta unió no va durar molt. Els Cavallers de Alcántara, sota el seu nou nom, van adquirir molts Castells i Estats, gran part d'ells a compte dels Musulmans. Amassat una gran fortuna dels botins durant la guerra i per donacions pietoses.
*Va ser un gir en les seves carreres. No obstant això, l'ambició i les disputes es van incrementar entre ells. El càrrec de Gran Mestre es va convertir en la meta d'aspirants rivals. Van emprar l'espasa uns contra els altres, tot i el vot de fer-ho únicament en guerra contra els infidels.El 1318, el castell d'Alcántara presentava el lamentable espectacle del Gran Maestre, Ruy Vaz, sent assetjat pels seus propis Cavallers, recolzats pel Gran Mestre de Calatrava. Aquesta divisió, en conjunt, mostrava no menys de tres grans mestres en contesa, recolzats respectivament pels Cavallers, els Cistercencs i pel Rei.
*Aquests exemples mostraven clarament en el que s'havia convertit l'Esperit monàstic. Tot el que es pot dir per atenuar aquest escàndol és que les Ordes Militars van perdre el principal objectiu de la seva vocació quan els moros van ser expulsats de la seva última posició a Espanya.Alguns autors assignen com a causes de la seva desintegració la reducció dels claustres a causa de la Pesta Negra al segle catorze, i la laxitud amb què els reclutaven dels subjectes més pobrament qualificats.
*Finalment, hi va haver una revolució a la guerra, quan el creixement de l'artilleria moderna i la infanteria van superar la cavalleria armada dels temps feudals;les Ordes Militars encara es cenyien a la seva manera obsoleta de lluitar. Les Ordes, però, per les seves riqueses i nombrosos vassalls, van romandre tremendament poderoses en el Regne, i en poc temps es van veure embolicades en profundes agitacions polítiques.
*Durant el Cisma fatal entre Pere el Cruel i el seu germà, Enric el Bastard, el qual dividir mitja Europa, els Cavallers de Alcántara van ser dividits al seu torn en dues faccions que van lluitar una contra l'altra.Els reis, per la seva banda, no van dubtar a prendre part activa en l'elecció del Gran Mestre, que podria donar-li un valuós suport a l'autoritat reial.
*El 1409, el Regent de Castilla va triomfar a l'aconseguir que el seu fill, Sanç, un nen de vuit anys, es convertís en el Gran Mestre d'Alcántara.Aquestes intrigues van continuar fins a 1492, quan el papa Alexandre VI va investir al Rei Catòlic, Ferran d'Aragó, amb la gran mestratge d'Alcántara de per vida.Adrià VI va anar més lluny, a favor del seu Pupil, Carles V, ja que el 1522 li va atorgar les tres màsters d'Espanya a la Corona, i encara li va permetre que fossin heretades a través de la línia femenina. Els Cavallers de Alcántara van ser alliberats del vot de celibat per la Santa Seu el 1540, i els vincles de vida en comú van ser separats.
*L'Orde va ser reduïda a un sistema de dots a disposició del rei, de les quals es va aprofitar ell mateix per recompensar als seus nobles. Hi havia no menys de trenta-set "Encomiendas", amb 53 castells o poblats.
*Sota el domini francès les rendes d'Alcántara van ser confiscades, el 1808, i van ser retornades només en part el 1814, després de la restauració de Ferran VII. Les Encomiendas desaparèixer finalment durant les subsegüents revolucions espanyoles i des de 1875 l'Orde d'Alcántara és només una condecoració personal, conferida pel Rei per Serveis militars.
*Presa primer pel Rei de Lleó el 1167, Ferran II, Alcántara va caure de nou (el 1172) a les mans del ferotge Yusuf, el tercer dels almohades africans, no va ser recuperada sinó fins el 1214 quan va ser presa per Alonso de León, el fill de Fernando. Per poder defensar aquesta Conquesta en una frontera exposada a molts assalts, el Rei de Lleó va recórrer a les Ordes Militars.
*L'Edat Mitjana no coneixia els Exèrcits permanents ni les Guarnicions, una mancança que les Ordes Militars abastien,tot i combinant com elvan fer l'Entrenament militar amb l'Enteresa monàstica.El poble d'Alcántara va ser encomanada primer (1214) a la cura dels Cavallers Castellanos de Calatrava, que havien donat moltes proves de la seva valentia en la famosa batalla de Las Navas de Tolosa contra els almohades (1212).
*El Rei de Lleó l'Alonso desitjava fundar en Alcántara una branca especial d'aquesta famosa Orde per al seu Regne de Lleó. Però quatre anys més tard aquests Cavallers Castellans de Calatrava van sentir que el lloc estava massa lluny de les seves Casernes castellans.Renunciar a l'esquema i transferir el Castell, amb el permís del Rei, a una peculiar "Orde Lleonesa" encara en un estat de formació, coneguda com "Els Cavallers de Sant Julià de Pereiro".
*Sant Julià de Pereiro va ser un Ermità de Salamanca on, sota el seu consell, alguns Reis van construir un Castell a la vora del Tajo per oposar-se als musulmans. Són esmentats en 1176, en una concessió del Rei Ferran de Lleó, però sense eludir al seu caràcter militar. Són coneguts per primera vegada com Orde Militar per un Privilegi del Papa Celestí III el 1197.
*A través del seu pacte amb els Cavallers Castellan de Calatrava, van acceptar la Regla cistercenca i l'hàbit,un mantell blanc amb una Creu Escarlata, i es van sotmetre al dret d'introspecció i correcció del Mestre de Calatrava. Aquesta unió no va durar molt. Els Cavallers de Alcántara, sota el seu nou nom, van adquirir molts Castells i Estats, gran part d'ells a compte dels Musulmans. Amassat una gran fortuna dels botins durant la guerra i per donacions pietoses.
*Va ser un gir en les seves carreres. No obstant això, l'ambició i les disputes es van incrementar entre ells. El càrrec de Gran Mestre es va convertir en la meta d'aspirants rivals. Van emprar l'espasa uns contra els altres, tot i el vot de fer-ho únicament en guerra contra els infidels.El 1318, el castell d'Alcántara presentava el lamentable espectacle del Gran Maestre, Ruy Vaz, sent assetjat pels seus propis Cavallers, recolzats pel Gran Mestre de Calatrava. Aquesta divisió, en conjunt, mostrava no menys de tres grans mestres en contesa, recolzats respectivament pels Cavallers, els Cistercencs i pel Rei.
*Aquests exemples mostraven clarament en el que s'havia convertit l'Esperit monàstic. Tot el que es pot dir per atenuar aquest escàndol és que les Ordes Militars van perdre el principal objectiu de la seva vocació quan els moros van ser expulsats de la seva última posició a Espanya.Alguns autors assignen com a causes de la seva desintegració la reducció dels claustres a causa de la Pesta Negra al segle catorze, i la laxitud amb què els reclutaven dels subjectes més pobrament qualificats.
*Finalment, hi va haver una revolució a la guerra, quan el creixement de l'artilleria moderna i la infanteria van superar la cavalleria armada dels temps feudals;les Ordes Militars encara es cenyien a la seva manera obsoleta de lluitar. Les Ordes, però, per les seves riqueses i nombrosos vassalls, van romandre tremendament poderoses en el Regne, i en poc temps es van veure embolicades en profundes agitacions polítiques.
*Durant el Cisma fatal entre Pere el Cruel i el seu germà, Enric el Bastard, el qual dividir mitja Europa, els Cavallers de Alcántara van ser dividits al seu torn en dues faccions que van lluitar una contra l'altra.Els reis, per la seva banda, no van dubtar a prendre part activa en l'elecció del Gran Mestre, que podria donar-li un valuós suport a l'autoritat reial.
*El 1409, el Regent de Castilla va triomfar a l'aconseguir que el seu fill, Sanç, un nen de vuit anys, es convertís en el Gran Mestre d'Alcántara.Aquestes intrigues van continuar fins a 1492, quan el papa Alexandre VI va investir al Rei Catòlic, Ferran d'Aragó, amb la gran mestratge d'Alcántara de per vida.Adrià VI va anar més lluny, a favor del seu Pupil, Carles V, ja que el 1522 li va atorgar les tres màsters d'Espanya a la Corona, i encara li va permetre que fossin heretades a través de la línia femenina. Els Cavallers de Alcántara van ser alliberats del vot de celibat per la Santa Seu el 1540, i els vincles de vida en comú van ser separats.
*L'Orde va ser reduïda a un sistema de dots a disposició del rei, de les quals es va aprofitar ell mateix per recompensar als seus nobles. Hi havia no menys de trenta-set "Encomiendas", amb 53 castells o poblats.
*Sota el domini francès les rendes d'Alcántara van ser confiscades, el 1808, i van ser retornades només en part el 1814, després de la restauració de Ferran VII. Les Encomiendas desaparèixer finalment durant les subsegüents revolucions espanyoles i des de 1875 l'Orde d'Alcántara és només una condecoració personal, conferida pel Rei per Serveis militars.
Fundació del Regne de Lleó (segle X)
Després de la mort d'Alfons III el Magne, el Regne d'Astúries es va dividir i va quedar repartit entre els seus fills:Garcia I va rebre Lleó, Àlaba i Castella, fundant de fet el Regne de Lleó;Ordoni (Ordoño)I va rebre Galícia i Fruela II,va rebre Astúries.
*En morir el primer fill,el Garcia I el 914 sense descendents,l'Ordoni II(Ordoño) es va traslladar a Lleó on fou aclamat Rei, amb el que seria Rei de Lleó i Galícia, i el qual traslladaria definitivament la capital del Regne d'Astúries des d'Oviedo a Lleó.Amb això es crearà un nou regne, el Regne de Lleó, que aglutinarà a l'asturià, ja que Fruela II va romandre a Astúries, però reconeixent la primacia del Regne de Lleó.Amb la formació del nou regne continuarà la Reconquesta contra els Musulmans i fins i tot la lluita contra altres regnes cristians com el de Navarra.
*El Regne de Lleó s'expandeix cap al Riu Duero i el Sistema Central fins a l'actual Extremadura, però la manca de repobladors fa que sigui una terra de ningú.El Regne de Lleó assoleix fites importants, com la dotació de Furs d'Alfons V, la creació d'un Art lleonès i un gran desenvolupament dels sistemes administratius.
*Al segle XI, Sanç III El Major de Navarra es converteix també en Comte de Castella, vassall com a tal del Rei de Lleó. Com herència deixa aquest Comtat de Castella al seu fill Ferran, casat amb Sança, germana al seu torn de Beremund. Quan Ferran va a prestar vassallatge a Beremund III, Rei de Lleó, provoca una guerra en la qual mor el Sobirà lleonès en batalla contra una coalició castellano-navarresa.
*En no tenir descendència Beremund III, el seu cunyat s'apropia de la Corona Lleonesa,tot i esgrimint els drets de la seva dona, prenent el títol de Rei de Lleó amb gran oposició entre els lleonesos, que no volen veure convertit en Monarca al castellà que ha mort el seu rei.
*A la mort de Ferran I,el seu testament segueix la Tradició navarresa de dividir els Regnes entre els seus hereus.Al primogènit, Sanç, se li llega el Comtat de Castella i, per Dret de Primogenitura, aquest Comtat es converteix en el Regne de Castella.Al segon fill, Alfons, se li atorga el territori aportat per la seva mare: Lleó; i al tercer fill, Garcia,se li lliura el Regne de Galícia i a la seva filla, Urraca, li deixa la Senyoria de Zamora.
*Sanç II de Castella, no conforme amb aquest repartiment, ja que el segon germà es queda amb el regne més important, comença una guerra. Conquisten entre ambdós Galícia, però Sanç es regira contra el seu germà i ocupa Lleó. Aquest es refugia a Zamora amb el gruix més important de l'exèrcit lleonès, posant-li Sanç un veritable setge; serà el vulgo dicto "Setge de Zamora", on el rei castellà és mort pel noble lleonès Vellido Dolfos, retirant-se les tropes castellanes.D'aquesta manera Alfons VI recupera tot el territori, governant com a Rei de Lleó i Galícia.
*En el regnat d'Alfons VI es consolida el poder del Monarca lleonès sobre Castella, sent reconegut Emperador dels Regnes Hispans pel Papa Gregori VII, aquests regnes reconeixeran la superioritat del Rei lleonès, sorgint així l'Imperi Lleonès.En època d'Alfons VII l'Emperador, reis de tota la Península Ibèrica i el Sud de França es declaren els seus vassalls.
*A poc a poc la Idea Imperialista Lleonesa entra en un ràpid declivi i en no gaire temps s'extingirà; així després d'una etapa d'esplendor imperial la unitat s'esvaeix, desapareixent també el títol d'Emperador de Lleó. Amb aquesta desaparició els Estats Cristians Peninsulars consoliden les seves respectives independències.
*El seu fill Ferran II heretarà el Regne de Lleó; sota el seu mandat s'incrementaran les lluites frontereres amb Castella, i Portugal es va independitzar del Comtat.El seu successor, Alfons IX, es converteix en un dels més actius Monarques del Regne de Lleó. Sota el seu mandat es convoquen les Corts Lleoneses de 1188 "Primeres Corts Europees" en les quals participa el tercer Estat. En elles es reconeix la inviolabilitat del domicili, del correu, la necessitat del Rei de convocar Corts per a fer la guerra o declarar la pau, i es garanteixen nombrosos drets individuals i col•lectius.
*A aquestes Corts li seguiran les Corts de Benavente l'any 1202 (segle XIII) en les quals es fixaran els Principis i Drets Econòmics del Regne de Lleó i els seus habitants.Alfons IX crea el 1218 la Universitat de Salamanca "perquè els lleonesos no hagin de sortir a estudiar fora del regne", assolint així evitar que els lleonesos es veiessin obligats a acudir a Castella, concretament a Palència. I es que fins l'any 1230 (segle XIII Lleó no queda definitivament unit a Castella.
*Amb Alfons IX el regne s'estén per Extremadura, assolint una gran expansió territorial. L'animadversió del Regne de Lleó cap a Castella crea forts llaços d'unió amb els Regnes Àrabs, amb els quals en ocasions s'uneix en coalició per a lluitar contra els castellans. Lleó no participarà en la Batalla de Las Navas de Tolosa, arribant per això a ser excomunicat el Sobirà Lleonès pel Papa. A la seva mort, el rei ordena mantenir la independència de Lleó, declarant hereves a les seves filles, i garants de la mateixa a les Ordres de Cavalleria.
*En morir el primer fill,el Garcia I el 914 sense descendents,l'Ordoni II(Ordoño) es va traslladar a Lleó on fou aclamat Rei, amb el que seria Rei de Lleó i Galícia, i el qual traslladaria definitivament la capital del Regne d'Astúries des d'Oviedo a Lleó.Amb això es crearà un nou regne, el Regne de Lleó, que aglutinarà a l'asturià, ja que Fruela II va romandre a Astúries, però reconeixent la primacia del Regne de Lleó.Amb la formació del nou regne continuarà la Reconquesta contra els Musulmans i fins i tot la lluita contra altres regnes cristians com el de Navarra.
*El Regne de Lleó s'expandeix cap al Riu Duero i el Sistema Central fins a l'actual Extremadura, però la manca de repobladors fa que sigui una terra de ningú.El Regne de Lleó assoleix fites importants, com la dotació de Furs d'Alfons V, la creació d'un Art lleonès i un gran desenvolupament dels sistemes administratius.
*Al segle XI, Sanç III El Major de Navarra es converteix també en Comte de Castella, vassall com a tal del Rei de Lleó. Com herència deixa aquest Comtat de Castella al seu fill Ferran, casat amb Sança, germana al seu torn de Beremund. Quan Ferran va a prestar vassallatge a Beremund III, Rei de Lleó, provoca una guerra en la qual mor el Sobirà lleonès en batalla contra una coalició castellano-navarresa.
*En no tenir descendència Beremund III, el seu cunyat s'apropia de la Corona Lleonesa,tot i esgrimint els drets de la seva dona, prenent el títol de Rei de Lleó amb gran oposició entre els lleonesos, que no volen veure convertit en Monarca al castellà que ha mort el seu rei.
*A la mort de Ferran I,el seu testament segueix la Tradició navarresa de dividir els Regnes entre els seus hereus.Al primogènit, Sanç, se li llega el Comtat de Castella i, per Dret de Primogenitura, aquest Comtat es converteix en el Regne de Castella.Al segon fill, Alfons, se li atorga el territori aportat per la seva mare: Lleó; i al tercer fill, Garcia,se li lliura el Regne de Galícia i a la seva filla, Urraca, li deixa la Senyoria de Zamora.
*Sanç II de Castella, no conforme amb aquest repartiment, ja que el segon germà es queda amb el regne més important, comença una guerra. Conquisten entre ambdós Galícia, però Sanç es regira contra el seu germà i ocupa Lleó. Aquest es refugia a Zamora amb el gruix més important de l'exèrcit lleonès, posant-li Sanç un veritable setge; serà el vulgo dicto "Setge de Zamora", on el rei castellà és mort pel noble lleonès Vellido Dolfos, retirant-se les tropes castellanes.D'aquesta manera Alfons VI recupera tot el territori, governant com a Rei de Lleó i Galícia.
*En el regnat d'Alfons VI es consolida el poder del Monarca lleonès sobre Castella, sent reconegut Emperador dels Regnes Hispans pel Papa Gregori VII, aquests regnes reconeixeran la superioritat del Rei lleonès, sorgint així l'Imperi Lleonès.En època d'Alfons VII l'Emperador, reis de tota la Península Ibèrica i el Sud de França es declaren els seus vassalls.
*A poc a poc la Idea Imperialista Lleonesa entra en un ràpid declivi i en no gaire temps s'extingirà; així després d'una etapa d'esplendor imperial la unitat s'esvaeix, desapareixent també el títol d'Emperador de Lleó. Amb aquesta desaparició els Estats Cristians Peninsulars consoliden les seves respectives independències.
*El seu fill Ferran II heretarà el Regne de Lleó; sota el seu mandat s'incrementaran les lluites frontereres amb Castella, i Portugal es va independitzar del Comtat.El seu successor, Alfons IX, es converteix en un dels més actius Monarques del Regne de Lleó. Sota el seu mandat es convoquen les Corts Lleoneses de 1188 "Primeres Corts Europees" en les quals participa el tercer Estat. En elles es reconeix la inviolabilitat del domicili, del correu, la necessitat del Rei de convocar Corts per a fer la guerra o declarar la pau, i es garanteixen nombrosos drets individuals i col•lectius.
*A aquestes Corts li seguiran les Corts de Benavente l'any 1202 (segle XIII) en les quals es fixaran els Principis i Drets Econòmics del Regne de Lleó i els seus habitants.Alfons IX crea el 1218 la Universitat de Salamanca "perquè els lleonesos no hagin de sortir a estudiar fora del regne", assolint així evitar que els lleonesos es veiessin obligats a acudir a Castella, concretament a Palència. I es que fins l'any 1230 (segle XIII Lleó no queda definitivament unit a Castella.
*Amb Alfons IX el regne s'estén per Extremadura, assolint una gran expansió territorial. L'animadversió del Regne de Lleó cap a Castella crea forts llaços d'unió amb els Regnes Àrabs, amb els quals en ocasions s'uneix en coalició per a lluitar contra els castellans. Lleó no participarà en la Batalla de Las Navas de Tolosa, arribant per això a ser excomunicat el Sobirà Lleonès pel Papa. A la seva mort, el rei ordena mantenir la independència de Lleó, declarant hereves a les seves filles, i garants de la mateixa a les Ordres de Cavalleria.
dimecres, 24 d’agost del 2011
Els bons Mestres i els grans Alumnes
La Historiadora de l'Art,Beli Artigas escriu el següent:
Cada un té les seves “neures”, i les meves les coneixeu tots. Desprès d’un cap de setmana intentant anar amunt i avall per Sitges, millor que no en parli gaire, ja que les darreres obres que s’estan realitzant al centre del poble no ens posen les coses gens fàcils….. no us podeu ni imaginar que difícil és fer passar una cadireta de nen per sobre dels carrers de pedretes….. callo!
*Seguint amb el meu buidatge de diaris antic (tranquils que ja em queda poc), aquest dies he pensat molt en Froilan Franco,mestre de l'Escola Pública Esteve Barrachina a Sitges. A les pàgines del Baluard de Sitges de la dècada dels anys trenta del segle passat, constantment apareixen notícies que fan referència al clamor popular que en aquells anys 20 i 30 hi havia al poble reclamant la fundació i construcció d’unes Escoles Graduades a Sitges,és a dir,el primer Grup Escolar Estatal de Sitges. No m’hi posaré més a fons en el tema, ja que si voleu saber-ne més, només cal dirigir-se al Blog del Mestre Froilan Franco, on hi podeu llegir tota mena d’informacions…!!
Doncs aquest matí, just quan llegia un text de l’1 de febrer de 1931 en el que es parla de l’Escola Graduada construïda a Sant Pere de Ribes “amb el qual dóna una lliçó contundent a la Vila de Sitges, que encara té per resoldre aquest afer”, justament he rebut un missatge del mestre Froilan Franco-.Deixant de banda la seva “neura” escolar, el Mestre públic en Froilan Franco, em recomanava una interessant notícia publicada a la revista sitgetana “ On “, sobre una de les tradicions més significatives del nostre poble,el Xató i el guanyador Valentí Mongay,el seu alumne per excel.lència.
Evidentment aquí us poso el link de la notícia, però en aquest moments en que es posa tant en dubte la política educativa del país, així com la relació entre alumnes-mestres-pares, m’ha agradat moltíssim el veritable rerefons del missatge que m’ha enviat el Mestre públic en Froilan Franco. Les seves paraules, que espero no li molesti que les hagi publicat aquí, em mostren "un professor orgullós dels seus alumnes i que tot i els anys passats, mai els hi perd el camí i desitja els millors èxits i propòsits".
Benvolguda amiga Beli:“Tu que t’interesses per tot allò que olori a sitgetà,t’adjunto l’homenatge al meu deixeble en Valentí Mongay perquè facis algun comentari sobre ell. És una persona que jo me l’estimo por dos conceptes sitgetans:és un personatge autodidacta que s’ha fet a ell mateix i un cavaller de la paraula. El curs 1976-1977 va ésser alumne meu a l’Escola Miquel Utrillo i no vegis l’interès i la humilitat d’aquest simpàtic i entranyable noi. No faria carrera superior,però sempre l’he catalogat amb un futur obert,com l’està demostrant al segle XXI.
Hom diu que “Els premis no són ètics”,però en dic i amb força que en Valentí Mongay mereix quelcom més que un premi d’aquests dels “Premis Sitges”.Evidentment en cap moment he dubtat en parlar de Valentí Mongay en el meu blog, guanyador del XXIII premi Jofre Vilà de Folklore de Sitges 2009, guardó que li va ser entregat el passat dissabte durant la Nit de Premis Sitges, ja que ell també és una persona que des de la seva cuina i des dels arxius treballa per la conservació del patrimoni sitgetà, tant sigui gastronòmic com cultural.
Jo no puc dir que conegui molt el Valentí Mongay, ja que tot i que hem estat tota la vida veïns del carrer Sant Pau, els pocs anys que ens separen no ens han permès coincidir en altres llocs. Se que li diuen Valen, que és un gran cuiner i també un obsessionat per la recerca sobre la cultura tradicional i impulsor de la renovació dels balls populars a Sitges. Segueixo i conservo articles seus publicats en diverses revistes locals i nacionals, però, tot i que ara ja no em passa tant, durant els primers anys del seu Restaurant “La Salseta”, en un primer moment sempre em venia al cap la imatge dels seus pares i la barberia… ara, passats els anys, al passar per davant ja se m’obre la gana.
Així doncs que, des del meu blog m’afegeixo a les felicitacions a Valentí Mongay pel seu premi, i seguint l’estela del Mestre públic en Froilan Franco, desitjo que aquest sigui el primer reconeixement de molts ciutadans sitgetans.
Cada un té les seves “neures”, i les meves les coneixeu tots. Desprès d’un cap de setmana intentant anar amunt i avall per Sitges, millor que no en parli gaire, ja que les darreres obres que s’estan realitzant al centre del poble no ens posen les coses gens fàcils….. no us podeu ni imaginar que difícil és fer passar una cadireta de nen per sobre dels carrers de pedretes….. callo!
*Seguint amb el meu buidatge de diaris antic (tranquils que ja em queda poc), aquest dies he pensat molt en Froilan Franco,mestre de l'Escola Pública Esteve Barrachina a Sitges. A les pàgines del Baluard de Sitges de la dècada dels anys trenta del segle passat, constantment apareixen notícies que fan referència al clamor popular que en aquells anys 20 i 30 hi havia al poble reclamant la fundació i construcció d’unes Escoles Graduades a Sitges,és a dir,el primer Grup Escolar Estatal de Sitges. No m’hi posaré més a fons en el tema, ja que si voleu saber-ne més, només cal dirigir-se al Blog del Mestre Froilan Franco, on hi podeu llegir tota mena d’informacions…!!
Doncs aquest matí, just quan llegia un text de l’1 de febrer de 1931 en el que es parla de l’Escola Graduada construïda a Sant Pere de Ribes “amb el qual dóna una lliçó contundent a la Vila de Sitges, que encara té per resoldre aquest afer”, justament he rebut un missatge del mestre Froilan Franco-.Deixant de banda la seva “neura” escolar, el Mestre públic en Froilan Franco, em recomanava una interessant notícia publicada a la revista sitgetana “ On “, sobre una de les tradicions més significatives del nostre poble,el Xató i el guanyador Valentí Mongay,el seu alumne per excel.lència.
Evidentment aquí us poso el link de la notícia, però en aquest moments en que es posa tant en dubte la política educativa del país, així com la relació entre alumnes-mestres-pares, m’ha agradat moltíssim el veritable rerefons del missatge que m’ha enviat el Mestre públic en Froilan Franco. Les seves paraules, que espero no li molesti que les hagi publicat aquí, em mostren "un professor orgullós dels seus alumnes i que tot i els anys passats, mai els hi perd el camí i desitja els millors èxits i propòsits".
Benvolguda amiga Beli:“Tu que t’interesses per tot allò que olori a sitgetà,t’adjunto l’homenatge al meu deixeble en Valentí Mongay perquè facis algun comentari sobre ell. És una persona que jo me l’estimo por dos conceptes sitgetans:és un personatge autodidacta que s’ha fet a ell mateix i un cavaller de la paraula. El curs 1976-1977 va ésser alumne meu a l’Escola Miquel Utrillo i no vegis l’interès i la humilitat d’aquest simpàtic i entranyable noi. No faria carrera superior,però sempre l’he catalogat amb un futur obert,com l’està demostrant al segle XXI.
Hom diu que “Els premis no són ètics”,però en dic i amb força que en Valentí Mongay mereix quelcom més que un premi d’aquests dels “Premis Sitges”.Evidentment en cap moment he dubtat en parlar de Valentí Mongay en el meu blog, guanyador del XXIII premi Jofre Vilà de Folklore de Sitges 2009, guardó que li va ser entregat el passat dissabte durant la Nit de Premis Sitges, ja que ell també és una persona que des de la seva cuina i des dels arxius treballa per la conservació del patrimoni sitgetà, tant sigui gastronòmic com cultural.
Jo no puc dir que conegui molt el Valentí Mongay, ja que tot i que hem estat tota la vida veïns del carrer Sant Pau, els pocs anys que ens separen no ens han permès coincidir en altres llocs. Se que li diuen Valen, que és un gran cuiner i també un obsessionat per la recerca sobre la cultura tradicional i impulsor de la renovació dels balls populars a Sitges. Segueixo i conservo articles seus publicats en diverses revistes locals i nacionals, però, tot i que ara ja no em passa tant, durant els primers anys del seu Restaurant “La Salseta”, en un primer moment sempre em venia al cap la imatge dels seus pares i la barberia… ara, passats els anys, al passar per davant ja se m’obre la gana.
Així doncs que, des del meu blog m’afegeixo a les felicitacions a Valentí Mongay pel seu premi, i seguint l’estela del Mestre públic en Froilan Franco, desitjo que aquest sigui el primer reconeixement de molts ciutadans sitgetans.
dimarts, 23 d’agost del 2011
L'ODA A LA PÀTRIA (1833-2011)
Hi celebrem el 178 Aniversari de la publicació de l’Oda a la Pàtria d’en Bonvantura Carles Aribau (1833-2011).Precisament el 23 d’agost la publicava El Vapor.Aquesta Oda a la Pàtria ,com a efemèride literària,és considerada com el Tret de Sortida al Moviment de la Renaixença a Catalunya.
“Adèu-siau,turons,per sempre adèu-siau,o serres desiguals que allì en la Pàtria mia dels núvols e del cel de lluny vos distingia per lo repós etern,perr lo color més blau.Adéu tu,vell Montseny,que des de ton alt palau com guarda vigilant cobert de boira e neu guaites per un forat la tomba del Jueual mig del mar immens la malloruina neu”.
*Jo ton superbe front coneixia llavors com conéixer pogués lo front de mos parents,coneixia també lo so de tos torrents com la veu de ma mare,o de mon fill los plors.Més arrencat després per fats perseguidors,ja no conec ni sent com en millors vegades;així d’arbre migrat a terres apartades son gust perden los fruits e son perfum les flors.
*Què val que m’haja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella,si el cant del trobador no sent la mia orella ni desperta en mon pit un generós record?.En va a mon dolç país en ales jo em transport e veig delLlobregat la platja serpentina,que,fora de cantar en llengua llemosina no em queda més plaer,no tinc altre conhort.
*Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,la llengua d’aquells forts que acataren los reis,defengueren llurs drets,venjaren llurs agravis.Muira,muira l’ingrat que,en sonar en sos llavis per estranya regió l’accent nadiu,no plora;que,en pensar en sos llars,no es consum ni s’enyora,ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.
*En llemosí sonà lo meu primer vagit quan del mugró matern la dolça llet bevia.En llemosí al Senyor pregava cada dia e càntics llemosins somiava cada nit.Sí,quan me trobo sol parla ab mon esperit,en llemosí li parl,que llengua altra no sent;e ma boca llavors no sap mentir ni ment,puix surten més raons del centre de mon pit.
Ix,doncs per a expressar l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel.Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.Ix,e crida pel món,que mai mon cor ingrat cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria e passe per ta veu son nom e sa memòria als propis,als estranys,a la posteritat.
*En Bonaventura Carles Arribau i Farriols (1798-1862) va escriure aquest poema a Madrid per a felicitar el banquer Gasspar de Remisa.És un poema culte que està dividit en sis estrofes de vuit versos nobles,el poema portà realment per títol La Pàtria (Trobes),però ha estat popularment conegut per Oda a la Pàtria.E la carta que l’Aribau adjuntà al manuscrit del poema i que envià al seu amic Francesc Renart i Arús.hi exposà el motiu d’haver escrit l’Oda i li encomanà de corregir-la i de remetrela a limpressor Antoni Bergnes de les Cases.
Estructura del poema:
*A la primera estrofa l’Aribau lamenta la pèrdua per sempre de la llengua catalana.És un plany,un comiat resignat d’una Pàtria entesa com a llengua.L’evocació de la pàtria es fa com d’un paisatge.Aquesta opció prengué força amb el Romanticisme.
*La Segona estrofa ens diu que la retòrica del poema està al servei de l’enyorament,de l’elegia.Ara s’associa al paisatge amb la família i enyorant els elements físics,hom evoca els personals.
*La tercera estrofa és també un cant d’enyorament perquè sembla una última maniobra per a recordar la glória a la llengua,la glòria passada.Això es pot relacionar amb les Apologies de la llengua d’en JosepPau Ballot i Torres i també amb la frase d’en Manuel Milà i Fontanals en el primer discurs dels Jocs Florals:Fem-li un refugi a la llengua,almenys fem-li un recer per recordar-la.
*La quarta estrofa,el que abans era un to de renúncia,ara és una invitació,un crit,un programa.Deixa clar que la llegua ha desaparegut del món literari.Esmenta savis,autoritats,costums i lleis.Vol tenir un efecte sobre la gent que no té consciència sobre la llengua i ho fa amb el ropòsit de l’obra perquè la grandesa s’encomana a l’amo i alhora la llengua de la pàtria és la llengua del patró.
*A la cinquena,torna l’evocació de pròpia i trascendental,doncs és amb la que usa quan es troba sols i parla amb el seu esperit.
*I,a la sisena,l’Aribau evoca la seua infantesa a Catalunya i amb exaltació del lloc d’origen lloa la figura del patró,a qui equipara simbólicament amb la Pàtria
“Adèu-siau,turons,per sempre adèu-siau,o serres desiguals que allì en la Pàtria mia dels núvols e del cel de lluny vos distingia per lo repós etern,perr lo color més blau.Adéu tu,vell Montseny,que des de ton alt palau com guarda vigilant cobert de boira e neu guaites per un forat la tomba del Jueual mig del mar immens la malloruina neu”.
*Jo ton superbe front coneixia llavors com conéixer pogués lo front de mos parents,coneixia també lo so de tos torrents com la veu de ma mare,o de mon fill los plors.Més arrencat després per fats perseguidors,ja no conec ni sent com en millors vegades;així d’arbre migrat a terres apartades son gust perden los fruits e son perfum les flors.
*Què val que m’haja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella,si el cant del trobador no sent la mia orella ni desperta en mon pit un generós record?.En va a mon dolç país en ales jo em transport e veig delLlobregat la platja serpentina,que,fora de cantar en llengua llemosina no em queda més plaer,no tinc altre conhort.
*Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,la llengua d’aquells forts que acataren los reis,defengueren llurs drets,venjaren llurs agravis.Muira,muira l’ingrat que,en sonar en sos llavis per estranya regió l’accent nadiu,no plora;que,en pensar en sos llars,no es consum ni s’enyora,ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.
*En llemosí sonà lo meu primer vagit quan del mugró matern la dolça llet bevia.En llemosí al Senyor pregava cada dia e càntics llemosins somiava cada nit.Sí,quan me trobo sol parla ab mon esperit,en llemosí li parl,que llengua altra no sent;e ma boca llavors no sap mentir ni ment,puix surten més raons del centre de mon pit.
Ix,doncs per a expressar l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel.Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.Ix,e crida pel món,que mai mon cor ingrat cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria e passe per ta veu son nom e sa memòria als propis,als estranys,a la posteritat.
*En Bonaventura Carles Arribau i Farriols (1798-1862) va escriure aquest poema a Madrid per a felicitar el banquer Gasspar de Remisa.És un poema culte que està dividit en sis estrofes de vuit versos nobles,el poema portà realment per títol La Pàtria (Trobes),però ha estat popularment conegut per Oda a la Pàtria.E la carta que l’Aribau adjuntà al manuscrit del poema i que envià al seu amic Francesc Renart i Arús.hi exposà el motiu d’haver escrit l’Oda i li encomanà de corregir-la i de remetrela a limpressor Antoni Bergnes de les Cases.
Estructura del poema:
*A la primera estrofa l’Aribau lamenta la pèrdua per sempre de la llengua catalana.És un plany,un comiat resignat d’una Pàtria entesa com a llengua.L’evocació de la pàtria es fa com d’un paisatge.Aquesta opció prengué força amb el Romanticisme.
*La Segona estrofa ens diu que la retòrica del poema està al servei de l’enyorament,de l’elegia.Ara s’associa al paisatge amb la família i enyorant els elements físics,hom evoca els personals.
*La tercera estrofa és també un cant d’enyorament perquè sembla una última maniobra per a recordar la glória a la llengua,la glòria passada.Això es pot relacionar amb les Apologies de la llengua d’en JosepPau Ballot i Torres i també amb la frase d’en Manuel Milà i Fontanals en el primer discurs dels Jocs Florals:Fem-li un refugi a la llengua,almenys fem-li un recer per recordar-la.
*La quarta estrofa,el que abans era un to de renúncia,ara és una invitació,un crit,un programa.Deixa clar que la llegua ha desaparegut del món literari.Esmenta savis,autoritats,costums i lleis.Vol tenir un efecte sobre la gent que no té consciència sobre la llengua i ho fa amb el ropòsit de l’obra perquè la grandesa s’encomana a l’amo i alhora la llengua de la pàtria és la llengua del patró.
*A la cinquena,torna l’evocació de pròpia i trascendental,doncs és amb la que usa quan es troba sols i parla amb el seu esperit.
*I,a la sisena,l’Aribau evoca la seua infantesa a Catalunya i amb exaltació del lloc d’origen lloa la figura del patró,a qui equipara simbólicament amb la Pàtria
diumenge, 21 d’agost del 2011
A favor del Monolingüisme,sempre i per sempre
En parteixo del principi que el “Bilingüisme Social” és de debò, completament impossible, perquè no existeix com s’ha demostrat sobradament a qualsevol territori de l’Estat espanyol que tenen dues llengües oficials, la pròpia i la de l’Estat, i el bilingüisme individual al 50% tampoc no existeix.
*Clar i català no hi ha cap persona que “simultàniament i durant tot el dia parli les dues llengües”, ni tampoc el fa alternadament, de tal manera que es pugui dir que l’ ha fet al 50%-.Per tant, una persona “ja és bilingüe” quan és capaç d’entendre perfectament dues llengües, si és capaç de parlar-les serà més bilingüe, i si les llegeix i les escriu serà bilingüe complet, però prescindint del 50%.
*En canvi,les societats,són monolingües (sic i resic). Quan a qualsevol poble una llengua dominant vol desplaçar i substituir la llengua pròpia i històrica del lloc, sempre es produeixen moltes situacions de Bilingüisme, que podria ésser el ”Bilingüisme Social”, però,justament, com que aquest és impossible, la “situació aparent de bilingüisme” és quelcom més que transitòria,perquè sempre es camina cap al monolingüisme.
*Sabem molt bé que fan els espanyols,que la seva pretensió de “bilingüisme” és per avançar cap al monolingüisme espanyol. En el territori, purament espanyol, la societat és monolingüe en espanyol i, en canvi, hi viuen moltes persones bilingües i multilingües i la societat catalana és monolingüe en català, encara que massa vegades, individu a individu, siguin obligats (a vegades es pensen que el fan perquè escullen la llengua, però,la realitat pura i dura,el fan pels segles d’opressió) a expressar-se en espanyol.
*El que ocorre, és que en el Territori Català,és a dir,als Països Catalans hi ha un gran nombre de Grups Lingüístics,on el grup més nombrós és l’espanyol, ja que els catalans formam l’única comunitat lingüística existent i l’objectiu de l’Estat espanyol és destruir aquesta comunitat lingüística, per a posar-hi en el seu lloc la comunitat lingüística espanyola, i, per això, en temps de Dictadura el fan amb Lleis, Normes, Prohibicions, Insults, Multes i tota casta d’elements repressors i en temps de democràcia, utilitzen el recurs del bilingüisme, per anar retallant l’ús de la llengua catalana allà on es produeix, per això, estic completament d’acord amb els meus amics sitgetans, quan parlen que defensen el bilingüisme els partits que advoquen per l’hegemonia de l’espanyol. Personalment n’estic completament d’acord amb el fet que la Immersió Lingüística no soluciona el problema de l’ús del català (sic), perquè la Immersió Lingüística mai no es fa al 100% als centres escolars catalans.
Una anàlisi de la llengua, realment utilitzada, en quina llengua parla el Mestre i el Professor, en quina llengua escrivia, en quina llengua parlaven els alumnes amb el Mestre i el Professor, quina llengua utilitzaven dins la classe per comunicar-se, com escrivien, en quina llengua estaven escrits els cartells de les parets, etc. Si als centres escolars catalans hi afegissim la llengua d’ús als passadissos, als rebedors i als patis, segurament arribessin a un ús de la llengua catalana d’un 25% aproximadament.
*Alguna cosa d’aquestes crec que ocorre a les escoles que fan immersió lingüística, on l’ús real de la llengua catalana, difícilment crec que pugui arribar al 50%.Passar l’Escola i l’IES a fer de manera oficial el 50% de les assignatures en català i el 50% en castellà com es fa a les Illes Balears, és condemnar el català a un ús aproximat del 20%, i no fa més que allargar la vida del condemnat a mort.
*Clar i català no hi ha cap persona que “simultàniament i durant tot el dia parli les dues llengües”, ni tampoc el fa alternadament, de tal manera que es pugui dir que l’ ha fet al 50%-.Per tant, una persona “ja és bilingüe” quan és capaç d’entendre perfectament dues llengües, si és capaç de parlar-les serà més bilingüe, i si les llegeix i les escriu serà bilingüe complet, però prescindint del 50%.
*En canvi,les societats,són monolingües (sic i resic). Quan a qualsevol poble una llengua dominant vol desplaçar i substituir la llengua pròpia i històrica del lloc, sempre es produeixen moltes situacions de Bilingüisme, que podria ésser el ”Bilingüisme Social”, però,justament, com que aquest és impossible, la “situació aparent de bilingüisme” és quelcom més que transitòria,perquè sempre es camina cap al monolingüisme.
*Sabem molt bé que fan els espanyols,que la seva pretensió de “bilingüisme” és per avançar cap al monolingüisme espanyol. En el territori, purament espanyol, la societat és monolingüe en espanyol i, en canvi, hi viuen moltes persones bilingües i multilingües i la societat catalana és monolingüe en català, encara que massa vegades, individu a individu, siguin obligats (a vegades es pensen que el fan perquè escullen la llengua, però,la realitat pura i dura,el fan pels segles d’opressió) a expressar-se en espanyol.
*El que ocorre, és que en el Territori Català,és a dir,als Països Catalans hi ha un gran nombre de Grups Lingüístics,on el grup més nombrós és l’espanyol, ja que els catalans formam l’única comunitat lingüística existent i l’objectiu de l’Estat espanyol és destruir aquesta comunitat lingüística, per a posar-hi en el seu lloc la comunitat lingüística espanyola, i, per això, en temps de Dictadura el fan amb Lleis, Normes, Prohibicions, Insults, Multes i tota casta d’elements repressors i en temps de democràcia, utilitzen el recurs del bilingüisme, per anar retallant l’ús de la llengua catalana allà on es produeix, per això, estic completament d’acord amb els meus amics sitgetans, quan parlen que defensen el bilingüisme els partits que advoquen per l’hegemonia de l’espanyol. Personalment n’estic completament d’acord amb el fet que la Immersió Lingüística no soluciona el problema de l’ús del català (sic), perquè la Immersió Lingüística mai no es fa al 100% als centres escolars catalans.
Una anàlisi de la llengua, realment utilitzada, en quina llengua parla el Mestre i el Professor, en quina llengua escrivia, en quina llengua parlaven els alumnes amb el Mestre i el Professor, quina llengua utilitzaven dins la classe per comunicar-se, com escrivien, en quina llengua estaven escrits els cartells de les parets, etc. Si als centres escolars catalans hi afegissim la llengua d’ús als passadissos, als rebedors i als patis, segurament arribessin a un ús de la llengua catalana d’un 25% aproximadament.
*Alguna cosa d’aquestes crec que ocorre a les escoles que fan immersió lingüística, on l’ús real de la llengua catalana, difícilment crec que pugui arribar al 50%.Passar l’Escola i l’IES a fer de manera oficial el 50% de les assignatures en català i el 50% en castellà com es fa a les Illes Balears, és condemnar el català a un ús aproximat del 20%, i no fa més que allargar la vida del condemnat a mort.
Montserrat Roig i Transitorra
La Montserrat Roig,neix a Barcelona el 13 de juny de 1946, envoltada d’una família que li transmet l’amor per la literatura i per la seva llengua, la catalana.
*L'Educació Primària la fa al Col·legi Mare del Diví Pastor, i el Batxillerat a l’Institut Montserrat.El 1963 ingressa en la Universitat i s’hi implica amb els Moviments Marxistes de Resistència al Franquisme. El 1966 es casa amb Albert Puigdomènech, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on més tard ella també s’afilia, de manera intermitent.
*Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1968), comença a treballar com a Redactora en la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1969 viatja a la Universitat de Perugia (Itàlia); un any després neix el primer fill, Roger, i rep el premi Víctor Català pel seu primer llibre, Molta roba i poc sabó. Simultàniament, comença la seva intensa trajectòria periodística: en Tele-Exprés, Serra d’Or i com a redactora en el Diccionari de Literatura Catalana —més endavant, escriurà també per a L’Avenç, Els Marges, Destino, Cuadernos para el diálogo, Triunfo i Vindicación Feminista, entre altres.
*El 1971 se separa del marit i, poc temps després, comença una llarga relació amb Joaquim Sempere, pare del seu segon fill, Jordi, nascut el 1975. El 1972 apareix Ramona, adéu, i del 1973 al 1974 treballa com a lectora d’espanyol a la Universitat de Bristol (Anglaterra). El 1976 guanya el premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, novel·la que provoca un impacte considerable en la crítica literària del moment.
*El reconeixement unànime es confirma amb Els catalans als camps dels nazis (1977) —premi de la Crítica Serra d’Or—, ingent obra de recuperació de la memòria històrica. S’enceta en aquestos anys la seva carrera televisiva, amb el programa "Personatges" (TV2, 1977-1978). El 1980 resideix durant dos mesos a Leningrad, convidada per l’editorial Progreso de Moscú, per a fer un reportatge que es materialitza en Mi viaje al bloqueo (1982) i, també, L’agulla daurada (Premi Nacional de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, 1985). El 1980, a més, apareix L’hora violeta, novel·la que reflecteix la seva maduresa literària, i ¿Tiempo de mujer?, recull d’articles que, amb El feminismo (1981/1984), mostra el seu compromís amb la lluita per l’alliberament de la dona.
*El 1982 publica la novel·la L’òpera quotidiana i viatja a Mèxic i a Cuba, i l’any següent a la Universitat de Strathclyde (Glasgow). Durant aquests anys continua col·laborant amb diversos Programes Televisius ("Líders", premi Òmnium Cultural, i "Búscate la vida").El 1987 edita la novel·la La veu melodiosa i TV3 retransmet l’obra dramàtica El mateix paisatge. Dos anys després, apareix el recull de relats El cant de la joventut, que consolida la importància de la seva obra en el panorama literari dels vuitanta.
Poc després, viatja a la Universitat Estatal d'Arizona i quan torna se li diagnostica un càncer de mama, contra el qual comença una lluita contra rellotge. El 1990 —i fins a un dia abans de la seva mort— escriu per al diari Avui articles sota el títol "Un pensament de sal, un pessic de pebre", i el 1991 apareix el llibre que resumeix la seva visió de la literatura des del feminisme, Digues que m’estimes encara que sigui mentida. El mateix any, l’obra Retrat de la senyora Clito Mestres és representada al teatre Romea per la seva germana Glòria. Mor el 10 de novembre de 1991, a Barcelona. Les seves obres han tingut una considerable difusió internacional gràcies a les traduccions, i l’estima dels lectors es manifesta en la successió d’homenatges que, des de diverses institucions, l’han recordada com a escriptora, periodista i intel·lectual feminista.
*L'Educació Primària la fa al Col·legi Mare del Diví Pastor, i el Batxillerat a l’Institut Montserrat.El 1963 ingressa en la Universitat i s’hi implica amb els Moviments Marxistes de Resistència al Franquisme. El 1966 es casa amb Albert Puigdomènech, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on més tard ella també s’afilia, de manera intermitent.
*Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1968), comença a treballar com a Redactora en la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1969 viatja a la Universitat de Perugia (Itàlia); un any després neix el primer fill, Roger, i rep el premi Víctor Català pel seu primer llibre, Molta roba i poc sabó. Simultàniament, comença la seva intensa trajectòria periodística: en Tele-Exprés, Serra d’Or i com a redactora en el Diccionari de Literatura Catalana —més endavant, escriurà també per a L’Avenç, Els Marges, Destino, Cuadernos para el diálogo, Triunfo i Vindicación Feminista, entre altres.
*El 1971 se separa del marit i, poc temps després, comença una llarga relació amb Joaquim Sempere, pare del seu segon fill, Jordi, nascut el 1975. El 1972 apareix Ramona, adéu, i del 1973 al 1974 treballa com a lectora d’espanyol a la Universitat de Bristol (Anglaterra). El 1976 guanya el premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, novel·la que provoca un impacte considerable en la crítica literària del moment.
*El reconeixement unànime es confirma amb Els catalans als camps dels nazis (1977) —premi de la Crítica Serra d’Or—, ingent obra de recuperació de la memòria històrica. S’enceta en aquestos anys la seva carrera televisiva, amb el programa "Personatges" (TV2, 1977-1978). El 1980 resideix durant dos mesos a Leningrad, convidada per l’editorial Progreso de Moscú, per a fer un reportatge que es materialitza en Mi viaje al bloqueo (1982) i, també, L’agulla daurada (Premi Nacional de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, 1985). El 1980, a més, apareix L’hora violeta, novel·la que reflecteix la seva maduresa literària, i ¿Tiempo de mujer?, recull d’articles que, amb El feminismo (1981/1984), mostra el seu compromís amb la lluita per l’alliberament de la dona.
*El 1982 publica la novel·la L’òpera quotidiana i viatja a Mèxic i a Cuba, i l’any següent a la Universitat de Strathclyde (Glasgow). Durant aquests anys continua col·laborant amb diversos Programes Televisius ("Líders", premi Òmnium Cultural, i "Búscate la vida").El 1987 edita la novel·la La veu melodiosa i TV3 retransmet l’obra dramàtica El mateix paisatge. Dos anys després, apareix el recull de relats El cant de la joventut, que consolida la importància de la seva obra en el panorama literari dels vuitanta.
Poc després, viatja a la Universitat Estatal d'Arizona i quan torna se li diagnostica un càncer de mama, contra el qual comença una lluita contra rellotge. El 1990 —i fins a un dia abans de la seva mort— escriu per al diari Avui articles sota el títol "Un pensament de sal, un pessic de pebre", i el 1991 apareix el llibre que resumeix la seva visió de la literatura des del feminisme, Digues que m’estimes encara que sigui mentida. El mateix any, l’obra Retrat de la senyora Clito Mestres és representada al teatre Romea per la seva germana Glòria. Mor el 10 de novembre de 1991, a Barcelona. Les seves obres han tingut una considerable difusió internacional gràcies a les traduccions, i l’estima dels lectors es manifesta en la successió d’homenatges que, des de diverses institucions, l’han recordada com a escriptora, periodista i intel·lectual feminista.
divendres, 19 d’agost del 2011
Perquè Sitges no ens digui "Adèu " (2011)
La sortida d’un possible atzucac del “Sitgetanisme Reduccionista” és el raonament que la via de sortida és en primer terme, moral i cultural,d’ací la seva dificultat,si bé la seva concreció final,lógicament és política.El Sitgetanisme ha de reconstruir “Béns Constitutius”,és a dir,aquells amb capacitat de vertebrar un ordre social específic de Sitges-.Són béns que arrenquen d’una “Concepció de la Persona,que és capaç de lligar la Dimensió individual amb la col.lectiva,,i, així fer front al problema que fa inviable el sitgetanisme: el d’una societat formada per homes i dones desvinculats de tota dimensió col.lectiva-.
*Aquesta “Concepció de la Persona” necessita la trascendència que uneix la invidualitat amb el sentit col.lectiu de pertinença vilatana,sense el qual Sitges és inviable-.La família,la vila,la solidaritat,la justícia només són possibles si hom surt d’un mateix i es retroba amb els altres-.Això és la trascendència-.La seva dimensió transhistòrica és el sentit religiós,la relació amb Déu-.La Religió Catòlica,forma part de la nostra arrel moral i fonament cultural,però no limita ni exclou d’altres confessions servidores del sentit religiós,ni de les concepcions que limiten la tracendència a la relació humana i prou-.
*Ella és principi d’identitat,de pertinença,generadora de nissaga i per tant de sentit de continuïtat històrica,de reconeixement de l’altre-.Reconstruir el sentit de pertinença vilatana és vital,per tant,cal lluitar contra la ideologia i la cultura del “jo” desvinculat perquè significa la condemna a mort del sitgetanisme-.El sentit de pertinença necessita emocionalment del mite i de la simbologia,però també de les condicions de vida reals de les persones-.El sitgetanisme necessita avui un factor de diferenciació i afirmació que en les coordenades socials i històriques de Sitges només pot ser l’excel.lència-.Ella ha de ser la vida i l’exercici del poder-.
*Ara bé,la Cultura i l’Ensenyament,entesos com a millora personal i col.lectiva han de ser concebuts en termes de construcció de l’excel.lència en cada sitgetà-.És des d’aquesta perspectiva que hom pot concebre el Sitgetanisme que reconegui i actualitzi els Drets de Sitges,perduts fins ara-.És des d’aquests fonaments que podem pensar en termes reals com el nou Sitges,que es construeix ens serà acollidor,en lloc de passar-nos literalment per sobre-.
Però,què volem que sigui Sitges?.
*Potser sóc un agosarat en manifestar aquesta necessitat per a un poble amb una tradició cultural de primer ordre,encara que en l’actualitat sembla ser no gaire explicitada,tot limitant-se a conrear una Cultureta (sic i resic),mesurada pel nombre d’entrades als museus i d’altres entitats-.Quan s’ha d’emprendre un viatge,el primer que cal fer és escollir el destí,així com aplegar prou informació sobre el lloc que es vol visitar,així com seleccionar la ruta més idònia per tal d’arribar-hi.
*També,segons la disponibilitat de cadascú.fixar els dies destinats al periple,calcular els necessaris diners i preparar un equipatge que pot ser el més útil-.Tot plegat és prou obvi,i aquest senzill procediment és el que s’hauria de seguir en l’àmbit de la Cultura a Sitges-.Actualment,me’n pregunto: sabem tots/totes com hem d’actuar o de quines coses disposem ?-.
*Dels meus 35 anys a Sitges,ja fa uns anys que des de les Administracions públiques l’esforç,sempre insuficient,s’ha canalitzat envers la creació d’Equipaments culturals així com la recuperació del Patrimoni monumental-.A hores d’ara,ja es comença a constatar la consolidació d’algunes infraestructures culturals: els Museus,l’Arxiu Històric,les Biblioteques públiques,l’Eco de Sitges amb més força que mai amb la Creu de Sant Jordi,la Sardana,els Castellers,el Cinema,el Teatre...!.
*D’altra banda, bona part de l’Oferta Cultural de Sitges s’ha centrat ,durant massa temps, en els espectacles de consum de masses,espectacles molt costosos que ja vénen precedits per l’éxit,o bé,en un altre sentit,en la hipervaloració de les manifestacions de la cultura tradicional-.
*Altrament,la Iniciativa privada o les Associacions culturals,lluny de la vitalitat mitificada que s’observa en el discurs recurrent dels estaments polítics,presenta algunes activitats força interessants: un petit desenvolupament d’una indústria editorial-.L’Eco de Sitges,S.L., Papers Terramar,el Pati Blau,una programació estable de música contemporània per Joventuts Musicals i de projecció de pel.lícules en versió original-.La publicació de la Xarmada,l’any 2011 no sabem res sobre ella,a més de revistes d’entitats i poquets llibres de divulgació i de recerca-.
*Justa la fusta,el panorama cultural sitgetà no és desolador,ni Sitges és un desert cultural. Tanmateix,cal recórrer encara un llarg i penós camí-.Perquè,mentre que l’Administració pública “desconeix bona part de les inciatives del sector privat i associatiu”,les Entitats culturals tampoc no s’esforcen o no volen o no saben vendre per “criteris restrictius i sitgetanisme reduccionista” alguns projectes i es conformen a rebre les imprescindibles subvencions de l’administració pública-.
*Aquesta “Concepció de la Persona” necessita la trascendència que uneix la invidualitat amb el sentit col.lectiu de pertinença vilatana,sense el qual Sitges és inviable-.La família,la vila,la solidaritat,la justícia només són possibles si hom surt d’un mateix i es retroba amb els altres-.Això és la trascendència-.La seva dimensió transhistòrica és el sentit religiós,la relació amb Déu-.La Religió Catòlica,forma part de la nostra arrel moral i fonament cultural,però no limita ni exclou d’altres confessions servidores del sentit religiós,ni de les concepcions que limiten la tracendència a la relació humana i prou-.
*Ella és principi d’identitat,de pertinença,generadora de nissaga i per tant de sentit de continuïtat històrica,de reconeixement de l’altre-.Reconstruir el sentit de pertinença vilatana és vital,per tant,cal lluitar contra la ideologia i la cultura del “jo” desvinculat perquè significa la condemna a mort del sitgetanisme-.El sentit de pertinença necessita emocionalment del mite i de la simbologia,però també de les condicions de vida reals de les persones-.El sitgetanisme necessita avui un factor de diferenciació i afirmació que en les coordenades socials i històriques de Sitges només pot ser l’excel.lència-.Ella ha de ser la vida i l’exercici del poder-.
*Ara bé,la Cultura i l’Ensenyament,entesos com a millora personal i col.lectiva han de ser concebuts en termes de construcció de l’excel.lència en cada sitgetà-.És des d’aquesta perspectiva que hom pot concebre el Sitgetanisme que reconegui i actualitzi els Drets de Sitges,perduts fins ara-.És des d’aquests fonaments que podem pensar en termes reals com el nou Sitges,que es construeix ens serà acollidor,en lloc de passar-nos literalment per sobre-.
Però,què volem que sigui Sitges?.
*Potser sóc un agosarat en manifestar aquesta necessitat per a un poble amb una tradició cultural de primer ordre,encara que en l’actualitat sembla ser no gaire explicitada,tot limitant-se a conrear una Cultureta (sic i resic),mesurada pel nombre d’entrades als museus i d’altres entitats-.Quan s’ha d’emprendre un viatge,el primer que cal fer és escollir el destí,així com aplegar prou informació sobre el lloc que es vol visitar,així com seleccionar la ruta més idònia per tal d’arribar-hi.
*També,segons la disponibilitat de cadascú.fixar els dies destinats al periple,calcular els necessaris diners i preparar un equipatge que pot ser el més útil-.Tot plegat és prou obvi,i aquest senzill procediment és el que s’hauria de seguir en l’àmbit de la Cultura a Sitges-.Actualment,me’n pregunto: sabem tots/totes com hem d’actuar o de quines coses disposem ?-.
*Dels meus 35 anys a Sitges,ja fa uns anys que des de les Administracions públiques l’esforç,sempre insuficient,s’ha canalitzat envers la creació d’Equipaments culturals així com la recuperació del Patrimoni monumental-.A hores d’ara,ja es comença a constatar la consolidació d’algunes infraestructures culturals: els Museus,l’Arxiu Històric,les Biblioteques públiques,l’Eco de Sitges amb més força que mai amb la Creu de Sant Jordi,la Sardana,els Castellers,el Cinema,el Teatre...!.
*D’altra banda, bona part de l’Oferta Cultural de Sitges s’ha centrat ,durant massa temps, en els espectacles de consum de masses,espectacles molt costosos que ja vénen precedits per l’éxit,o bé,en un altre sentit,en la hipervaloració de les manifestacions de la cultura tradicional-.
*Altrament,la Iniciativa privada o les Associacions culturals,lluny de la vitalitat mitificada que s’observa en el discurs recurrent dels estaments polítics,presenta algunes activitats força interessants: un petit desenvolupament d’una indústria editorial-.L’Eco de Sitges,S.L., Papers Terramar,el Pati Blau,una programació estable de música contemporània per Joventuts Musicals i de projecció de pel.lícules en versió original-.La publicació de la Xarmada,l’any 2011 no sabem res sobre ella,a més de revistes d’entitats i poquets llibres de divulgació i de recerca-.
*Justa la fusta,el panorama cultural sitgetà no és desolador,ni Sitges és un desert cultural. Tanmateix,cal recórrer encara un llarg i penós camí-.Perquè,mentre que l’Administració pública “desconeix bona part de les inciatives del sector privat i associatiu”,les Entitats culturals tampoc no s’esforcen o no volen o no saben vendre per “criteris restrictius i sitgetanisme reduccionista” alguns projectes i es conformen a rebre les imprescindibles subvencions de l’administració pública-.
dijous, 18 d’agost del 2011
Fernando Tarrida i del Màrmol,sitgetà i anarquista
L’any 2011,massa oblidat de desmemoriats sitgetans –i particularment de catalans–, descansa en una tomba del cementiri de Ladywell, prop de Lewisham, als afores de Londres.Hom va fer esculpir a la seva làpida el sentit ple de la seva existència: “For liberty and the cause of the humbled he gave all he had”, és a dir: “Per la llibertat i la causa dels humils va donar tot el que tenia”...!
*L’any 2011,ara fa 150 anys,neixia a Santiago de Cuba,fill de l’Enginyer Joan Tarrida i Ferratges i la cubana Margarita del Marmol i Mayagüez i,ben bé desconegut per la majoria de les actuals sitgetans.Com a persona d’ideologia anarquista hi participa en els debats ideològics de finals del segle XIX i, sobretot, en la campanya internacional contra l'anomenat “Procés de Montjuïc”.
*Va tornar a Sitges amb els seus quatre fills,tot i coincidint amb el Sexenni Democràtic -.A la Vila es dedica a la industria del calçat,bo i donant treball a més de quatre-cents treballadors i hi fabricant diàriament 2.000 parells de sabates.Ara bé el Fernando Tarrida del Màrmol,es va desentendre ben aviat del negoci i de la fortuna familiar i, es gradua Enginyer Industrial,i tamateix dedicant-se a la Docència-.Abraça i accepta les Idees republicanes de la Primerea República i no trigant gaire les idees anarquistes i s’integra en els cenacles tan Racionalistes com Lliurepensadors.Déu n’hi dó…!
*Col•labora en publicacions i desplega una destacada Oratòria en Tribunes,tot i elaborant un vertader Cos Doctrinal al servei de l'entesa i la conciliació dels diversos corrents llibertaris.A ell,li correspon, per exemple, la Formulació de l'anomenat “Anarquisme sense Adjectius”, una síntesi real i objectiva que va contribuir a posar terme, a finals de la Dècada de 1880, a la llarga i encesa Disputa Doctrinal que s'havia produït entre els col•lectivistes sitgetans i catalans i els anarcocomunistes en general.
*En plena efervescència dels Atemptats Anarquistes del final del segle XIX, quan va explotar l'artefacte del carrer dels Canvis Nous, durant la processó de l'Octava de Corpus Cristi de Santa Maria del Mar de l’any 1896, en Fernando Tarrida i del Màrmol no se sostreu pas a les conseqüències de la terrible i indiscriminada Repressió que van engegar les Autoritats governatives i Militars de Barcelona i que va afectar molts més dels quatre-cents anarquistes que habitualment se solen assenyalar.
Dirigent del Moviment Llibertari i com tots els altres dirigents principals ,tots ells van ésser empresonats al Castell de Montjuïc a Barcelona, però a diferència dels altres va aconseguir sortir-ne al cap de trenta-vuit diez,mercès als contactes de la seva familia amb les autoritats barcelonines.Va deixar l'Acadèmia Politècnica que dirigia a Barcelona –i on formaven els futurs enginyers– i se'n va anar a la citat de París. Allà,publicava articles d’opinió a La revue blanche –articles reproduïts a la Premsa de tot Europa,
*Organitza la “Campanya de Denúncia contra l'Arbitrarietat de la nova Inquisició espanyola”, que no només havia clausurat tots els centres obrers i detingut qualsevol persona suspecta d'Anarquisme, sinó que també havia practicat amb crueltat la tortura i acabaria afusellant cinc homes innocents el 4 de maig de 1897, acusats per un Atemptat d'Autoria incerta. La campanya d’en Fernando Tarrida i del Màrmol va tenir un extraordinari ressò,cosa que va generar “Centenars d'Articles i de Mítings no només a tot Europa ,sinó també als Estats Units-.Tant a França com a Anglaterra, on ell mateix es va haver d'acabar exiliant i on acabaria adquirint, al final de la seva vida, la “Naturalització Britànica”.
*A Londres,un cop ja s'havia assolit un indult per als presos de Montjuïc l’any 1900 i per tant ja minvant els efectes de la campanya,el Fernando Tarrida del Mármol va dedicar-se molt preferentment a una intensa activitat com a corresponsal de diversos periòdics europeus i sud-americans, alhora que continuava activíssim en tota mena d'activitats vinculades a l'Anarquisme, el Lliurepensament, el Pacifisme i la defensa de la Democràcia.
*També,va formar d'un il•lustre nucli d'exiliats on hi havia gent tan significada com el príncep Kropotkin, Errico Malatesta, Gustav Landauer o Louise Michel, alhora que establia lligams estrets d'amistat amb els dirigents principals de l'aleshores incipient Laborisme Anglès, entre els quals el futur premier britànic Ramsay MacDonald. Precisament en aquells anys finals de la seva vida, i sense abjurar del seu Pensament Llibertari, l'Enginyer català en Fernando Tarrida i del Màrmol es va anar decantant a col•laborar estretament amb els Grups i Moviments que,tot i confluint de diverses Tradicions, van fer possible el Labour Party.
*En Fernando Tarrida i del Mármol va morir molt jove, als 54 anys, concretament el dia 15 de març de 1915, víctima d'un vessament cerebral. I,casat amb una vídua anglesa, la Bessie George, amb qui va tenir tres fills i amb qui, a desgrat de l'intens treball periodístic que va dur a terme fins al darrer moment, va menar una vida tranquil•la i certament modesta. La seva mort prematura va causar una profunda commoció en amplíssims cercles d'amics, coneguts i coreligionaris que, fins i tot més enllà de les idees progressistes, n'apreciaven sobretot la generositat, la lleialtat, el profund magnetisme i la bondat natural.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*L’any 2011,ara fa 150 anys,neixia a Santiago de Cuba,fill de l’Enginyer Joan Tarrida i Ferratges i la cubana Margarita del Marmol i Mayagüez i,ben bé desconegut per la majoria de les actuals sitgetans.Com a persona d’ideologia anarquista hi participa en els debats ideològics de finals del segle XIX i, sobretot, en la campanya internacional contra l'anomenat “Procés de Montjuïc”.
*Va tornar a Sitges amb els seus quatre fills,tot i coincidint amb el Sexenni Democràtic -.A la Vila es dedica a la industria del calçat,bo i donant treball a més de quatre-cents treballadors i hi fabricant diàriament 2.000 parells de sabates.Ara bé el Fernando Tarrida del Màrmol,es va desentendre ben aviat del negoci i de la fortuna familiar i, es gradua Enginyer Industrial,i tamateix dedicant-se a la Docència-.Abraça i accepta les Idees republicanes de la Primerea República i no trigant gaire les idees anarquistes i s’integra en els cenacles tan Racionalistes com Lliurepensadors.Déu n’hi dó…!
*Col•labora en publicacions i desplega una destacada Oratòria en Tribunes,tot i elaborant un vertader Cos Doctrinal al servei de l'entesa i la conciliació dels diversos corrents llibertaris.A ell,li correspon, per exemple, la Formulació de l'anomenat “Anarquisme sense Adjectius”, una síntesi real i objectiva que va contribuir a posar terme, a finals de la Dècada de 1880, a la llarga i encesa Disputa Doctrinal que s'havia produït entre els col•lectivistes sitgetans i catalans i els anarcocomunistes en general.
*En plena efervescència dels Atemptats Anarquistes del final del segle XIX, quan va explotar l'artefacte del carrer dels Canvis Nous, durant la processó de l'Octava de Corpus Cristi de Santa Maria del Mar de l’any 1896, en Fernando Tarrida i del Màrmol no se sostreu pas a les conseqüències de la terrible i indiscriminada Repressió que van engegar les Autoritats governatives i Militars de Barcelona i que va afectar molts més dels quatre-cents anarquistes que habitualment se solen assenyalar.
Dirigent del Moviment Llibertari i com tots els altres dirigents principals ,tots ells van ésser empresonats al Castell de Montjuïc a Barcelona, però a diferència dels altres va aconseguir sortir-ne al cap de trenta-vuit diez,mercès als contactes de la seva familia amb les autoritats barcelonines.Va deixar l'Acadèmia Politècnica que dirigia a Barcelona –i on formaven els futurs enginyers– i se'n va anar a la citat de París. Allà,publicava articles d’opinió a La revue blanche –articles reproduïts a la Premsa de tot Europa,
*Organitza la “Campanya de Denúncia contra l'Arbitrarietat de la nova Inquisició espanyola”, que no només havia clausurat tots els centres obrers i detingut qualsevol persona suspecta d'Anarquisme, sinó que també havia practicat amb crueltat la tortura i acabaria afusellant cinc homes innocents el 4 de maig de 1897, acusats per un Atemptat d'Autoria incerta. La campanya d’en Fernando Tarrida i del Màrmol va tenir un extraordinari ressò,cosa que va generar “Centenars d'Articles i de Mítings no només a tot Europa ,sinó també als Estats Units-.Tant a França com a Anglaterra, on ell mateix es va haver d'acabar exiliant i on acabaria adquirint, al final de la seva vida, la “Naturalització Britànica”.
*A Londres,un cop ja s'havia assolit un indult per als presos de Montjuïc l’any 1900 i per tant ja minvant els efectes de la campanya,el Fernando Tarrida del Mármol va dedicar-se molt preferentment a una intensa activitat com a corresponsal de diversos periòdics europeus i sud-americans, alhora que continuava activíssim en tota mena d'activitats vinculades a l'Anarquisme, el Lliurepensament, el Pacifisme i la defensa de la Democràcia.
*També,va formar d'un il•lustre nucli d'exiliats on hi havia gent tan significada com el príncep Kropotkin, Errico Malatesta, Gustav Landauer o Louise Michel, alhora que establia lligams estrets d'amistat amb els dirigents principals de l'aleshores incipient Laborisme Anglès, entre els quals el futur premier britànic Ramsay MacDonald. Precisament en aquells anys finals de la seva vida, i sense abjurar del seu Pensament Llibertari, l'Enginyer català en Fernando Tarrida i del Màrmol es va anar decantant a col•laborar estretament amb els Grups i Moviments que,tot i confluint de diverses Tradicions, van fer possible el Labour Party.
*En Fernando Tarrida i del Mármol va morir molt jove, als 54 anys, concretament el dia 15 de març de 1915, víctima d'un vessament cerebral. I,casat amb una vídua anglesa, la Bessie George, amb qui va tenir tres fills i amb qui, a desgrat de l'intens treball periodístic que va dur a terme fins al darrer moment, va menar una vida tranquil•la i certament modesta. La seva mort prematura va causar una profunda commoció en amplíssims cercles d'amics, coneguts i coreligionaris que, fins i tot més enllà de les idees progressistes, n'apreciaven sobretot la generositat, la lleialtat, el profund magnetisme i la bondat natural.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimecres, 17 d’agost del 2011
La Recerca Arxivística a la Vila de Sitges (segle XXI)
No és gens ni mica una qüestió d’opció,és una qüestió de supervivència,és a dir,de si volem ésser quelcom més escaient o volen tancar i viure de l’oblit per sempre.
*Si volem una super escola pública i no una acadèmia,hem d’acreditar i per acreditar-nos-en a Sitges no n’hi ha prou amb les hores de classe,sinó fer recerca i estudiar a fons uns nous models de futur.Els resultats són que potser avancem poc des del punt de vista educatiu dels ciutadans sitgetans,i si no fem això,Sitges i l’Escola Pública ems quedarem enrere.
*Heus ací una proposta de Grup Escolar en règim graduat,l’any 1926,a través de la creació d’un Patronat de Cultura,feta pel mestre màrtir de Vallcarca i Alcalde accidental de Sitges durant la República,en un moment que els sitgetans somniaven en el “Grup Escolar Santiago Rusiñol” com a homenatge al seu mecenes cultural.
*L’Antoni Canals i Porta,mestre de l’Escola particular-privada de l’Empresa Cimentera de Vallcarca,davant el greu problema escolar fa la proposta de crear al municipi de Sitges un “Patronat de Cultura”,molt similar al que regeix el Sant Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges,que fos prou autònom per tal de ponderar la voluntat local en pro d’una tant benemèrita “Institució escolar a la vila”-.Aconseguir el projecte,els plànols,el plec de condicions i el presspost del “Patronat de Cultura”,tot i estudiant alhora els mitjans més adequats per a cristal.litzar-lo a l’emblemàtica Vila de Sitges-.
*Una primera etapa,seria el permetre practicar-hi l’Educació primària en règim graduat tant dels nois com de les noies al mateix edifici escolar-.Una segona etapa el successiu descapdellament dels Plànols preparats de l’aquesta Institució cultural fins a arribar a l’execució completa del “Patronat de Cultura”: amb un pensionat,unes classes per al perfeccionament dels diversos oficis a aprendre, l’Aula-Escola de l’Art de la Forja del Ferro i una altra aula per al perfeccionament de les indústries locals de Sitges, com ara el calçat,el tèxtil,així com crear-hi un Centre d’Iniciatives de bon gust i de la moda.
Mitjans per a aconseguir-lo
*
El Consistori Municipal de Sitges o en el seu nom el “Patronat de Cultura” sol.licitaria, primer als particulars una desinteressada aportació econòmica en bé de la Vila i segon el sufragar una part del sosteniment de l’edifici per a escola o dels interessos i amortitzacions d’altres capitals que se sol.licitessin a entitats ,com l’Institut Nacional de Previsió,la Caixa de Pensions,Bancs locals,etc-.
Les condicions per a la consecució d’aquest “Patronat de Cultura” serien: a) els terrenys que siguin de propietat municipal;b)la construcció de l’edifici escolar,adjunt al Patronat de Cultura seria amb un préstec de la Caixa de Pensions,pagant l’Ajuntament de la vila el 5% anual pels interessos del préstec-
L’amortització podria ser d 2 a 20 anualitats,a voluntat del Municipi sitgetà,mitjançant el pagament d’un cànon anyal de capital i interessos compresos,a pagar per quantes parts,al venciment dels corresponents trimestres naturals-.
Les hipoteques tant dels terrenys com de l’Edifici i el gravamen sobre una de les partides del capitol d’ingressos del Pressupost Municipal,suficient per a cobrir el cànon que havem esmentat,serien les garanties-.
*Al setmanari sitgetà “La Gaseta de Sitges”,el patrici sitgetà,l’ Antoni Canals i Porta,com a pare de família i destacat membre i mestre oficial del Patronat d’Acció Social de Sitges,traductor del francès de les obres “El pont del diable” i “El mort a cavall”,succesor del mossèn Pere Baixeres,en la Direcció de l’Escola de nois al nucli Vallcarca,de Ciments Fradera,S.A. Eren moments en què el Grup Escolar de Sitges va estar a punt de ser construït,com consta de l’Ofici de l’Ajuntament,nº 724,adreçat pel Batlle accidental,l’Antoni Canals i Porta al Director General del Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya en els següents termes:
“Sou pregat de disposar que sigui inscrit en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya,per durant el termini de quinze dies hàbils,dels Plec de Condicions,Plànols i Pressupostos per a la construcció d’un Grup Escolar en aquesta Vila,exposició la qual es farà als efectes d’allò previst a l’article 26 del Reglament per a la Construcció de les Obres i Serveis Municipals de data de 2 de juliol de 1924”.
dilluns, 15 d’agost del 2011
El nom "Corona d'Aragó" és ben bé bàrbara.
“Corona d’Aragó” era aplicada a l’ens polític compost originàriament pel Comtat de Barcelona i el Regne d’Aragó i més endavant per aquests dos Estats i d’altres adquirits pels seus Sobirans.Insisteixo que la locució “Corona d’Aragó” és ben bé bàrbara i si voleu estulta.Per tant la seva anàlisi ja n’hi hauria prou per demostrar la seva impropietat. *Tanmateix,atès que aquella designació a un “Ens polític determinat”,l’estudi del Títol,que erradament hom li posa,ens mena de Dret a l’examen de la seva constitució.Clar i català,el que podrem veure com el nom d’Aragó,”a Dreta Llei no li pertoca”,perquè els seus Trets Nacionals no són aragonesos (sic),sinó predominantment Catalans (resic) i en l’aspecte jurídic i polític,és a dir,en el Pla Institucional,era de Soca-rel força català.
*Ara bé,en què consistia aquell Estat,aquella “Corona”.Era una Unió Personal,era una Unió Real,era una Confederació.Tot és opinable.Els autors aragonesos, en la seva recruada d’ofensiva aragonesista, i potser com a reacció a un millor coneixement de la Història de la “Corona” per part dels actuals historiadors estrangers,que han esbandit diversos “entelaments de visió” i “bandejat molts judicis erronis”, han emprès un combat adreçat a restablir els tòpics, fomentats per la Historiografia Política Espanyola, d’un regne d’Aragó en general, superior, de caràcter i de Nació Aragonesa i de Sobirania general.
*Aquesta concepció anti-històrica,acollida complaentment pels historiadors poc exigents i menys rigorosos, “ha trobat els seus cridadors” en alguns Historiadors Contemporanis com ara J. Ramos Loscertales, J.M. Lacarra i L. González Antón.Aquest darrer comença el Pròleg de l’Obra Col•lectiva “La Corona de Aragón” amb l’afirmació ben certa: “que el terme de Corona d’Aragó és d’ús molt tardà” i que no té altre significat que aquell que li presta la simple conveniència,que l’han dotada els mateixos Historiadors.Aquesta afirmació va en la línia de denunciar la dita denominació “Corona”, titllant-la de bàrbara i tardana.
*Ara bé, González Antón qüestiona la locució “Corona d’Aragó”, no pas per motius intrínsecs d’impropietat, sinó perquè la considera lesiva envers el seu país. Per ell, la unió d’Aragó i de Barcelona -que posa a tort a l’any 1162 (segle XII) és, en la successió d’Alfons I d’Aragó, i pervinguda, la Peronella i no pas del seu pare, el comte Ramon Berenguer IV, és a dir, que “va una mica més enllà d’una mera Unió Personal del Regne d’Aragó i Comtats,sota el govern d’un sol monarca” afegint-hi que tal “unió” no es va reduir a una mera juxtaposició de territoris”.
*Sobre aquesta idea de configurar un Regne únic i sobirà arran de la Unió,sí que hi escau l’opinió de l’Historiador Frederic Udina:”La tan peculiar característica de la Corona d’Aragó que constitueix la seva Unió Personal, és una de les singularitats que la diferencien d’altres Corones, no solament d’Espanya, sinó d’Europa en general”. “Es va arribar a la Unió i el Títol, al Comte de Barcelona, i el seu titular va juxtaposar,no pas sumar, al Comtat de Barcelona el Regne d’Aragó, una característica molt destacada i singular, no prou remarcada”
*Com a docent,per la meva banda,també afirmo i confirmo la realitat política d’una Unió Personal entre Aragó i Barcelona,però el faig no pas amb la idea de mantenir la subsistència històrica de la Nació Catalana i del seu Poder Estatal durant aquells segles medievals,sinó perquè aquella Unió Personal va ésser una innegable realitat.Hi defenso la teoria de la Unió Personal,per explicar la subsistència del Regne d’Aragó,després de l’efectuació d’aquells països.
*I contràriament,si hi va haver un Regne General Superior,aquest Regne és un nou Estat,que no era pas el Regne d’Aragó,al contrari,era una continuació i un desenvolupament del Comtat de Barcelona.A l’aula vaig reafirmar-me en l’opinió del Historiador Dr Udina,és a dir,en la realitat palesa de la Unió Personal,personalíssima dels dos Estats,impel•lits per la mateixa Monarquia i Estaments catalans,lligams que reblaven la seva indivisibilitat.Aquell Estat era diferent d’una Confederació,perquè aquesta segons el Dret i la pràctica història guarda la Sobirania i el propi Sobirà de cadascun dels Estats Confederats que continuen la seva personalitat internacional,cosa que no es va produir al nostre Estat dual i per tant “l’ens polític que anomenem Corona d’Aragó va resultar ésser, al capdavall, una construcció un xic original en el seu temps, molt afectada per unes indefinicions estructurals d’origen que són al fons de molts problemes característics del seu desenvolupament”. Solament que tals indefinicions han estat aprofitades a bastament i a consciència al llarg dels segles per bastir una “Teoria errònia d’aquell Estat dual”, que ha gaudit d’influència pràctica damunt el Decurs històric, i van ésser originades ja als inicis amb sospitosos intents de subversió de la legalitat.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Ara bé,en què consistia aquell Estat,aquella “Corona”.Era una Unió Personal,era una Unió Real,era una Confederació.Tot és opinable.Els autors aragonesos, en la seva recruada d’ofensiva aragonesista, i potser com a reacció a un millor coneixement de la Història de la “Corona” per part dels actuals historiadors estrangers,que han esbandit diversos “entelaments de visió” i “bandejat molts judicis erronis”, han emprès un combat adreçat a restablir els tòpics, fomentats per la Historiografia Política Espanyola, d’un regne d’Aragó en general, superior, de caràcter i de Nació Aragonesa i de Sobirania general.
*Aquesta concepció anti-històrica,acollida complaentment pels historiadors poc exigents i menys rigorosos, “ha trobat els seus cridadors” en alguns Historiadors Contemporanis com ara J. Ramos Loscertales, J.M. Lacarra i L. González Antón.Aquest darrer comença el Pròleg de l’Obra Col•lectiva “La Corona de Aragón” amb l’afirmació ben certa: “que el terme de Corona d’Aragó és d’ús molt tardà” i que no té altre significat que aquell que li presta la simple conveniència,que l’han dotada els mateixos Historiadors.Aquesta afirmació va en la línia de denunciar la dita denominació “Corona”, titllant-la de bàrbara i tardana.
*Ara bé, González Antón qüestiona la locució “Corona d’Aragó”, no pas per motius intrínsecs d’impropietat, sinó perquè la considera lesiva envers el seu país. Per ell, la unió d’Aragó i de Barcelona -que posa a tort a l’any 1162 (segle XII) és, en la successió d’Alfons I d’Aragó, i pervinguda, la Peronella i no pas del seu pare, el comte Ramon Berenguer IV, és a dir, que “va una mica més enllà d’una mera Unió Personal del Regne d’Aragó i Comtats,sota el govern d’un sol monarca” afegint-hi que tal “unió” no es va reduir a una mera juxtaposició de territoris”.
*Sobre aquesta idea de configurar un Regne únic i sobirà arran de la Unió,sí que hi escau l’opinió de l’Historiador Frederic Udina:”La tan peculiar característica de la Corona d’Aragó que constitueix la seva Unió Personal, és una de les singularitats que la diferencien d’altres Corones, no solament d’Espanya, sinó d’Europa en general”. “Es va arribar a la Unió i el Títol, al Comte de Barcelona, i el seu titular va juxtaposar,no pas sumar, al Comtat de Barcelona el Regne d’Aragó, una característica molt destacada i singular, no prou remarcada”
*Com a docent,per la meva banda,també afirmo i confirmo la realitat política d’una Unió Personal entre Aragó i Barcelona,però el faig no pas amb la idea de mantenir la subsistència històrica de la Nació Catalana i del seu Poder Estatal durant aquells segles medievals,sinó perquè aquella Unió Personal va ésser una innegable realitat.Hi defenso la teoria de la Unió Personal,per explicar la subsistència del Regne d’Aragó,després de l’efectuació d’aquells països.
*I contràriament,si hi va haver un Regne General Superior,aquest Regne és un nou Estat,que no era pas el Regne d’Aragó,al contrari,era una continuació i un desenvolupament del Comtat de Barcelona.A l’aula vaig reafirmar-me en l’opinió del Historiador Dr Udina,és a dir,en la realitat palesa de la Unió Personal,personalíssima dels dos Estats,impel•lits per la mateixa Monarquia i Estaments catalans,lligams que reblaven la seva indivisibilitat.Aquell Estat era diferent d’una Confederació,perquè aquesta segons el Dret i la pràctica història guarda la Sobirania i el propi Sobirà de cadascun dels Estats Confederats que continuen la seva personalitat internacional,cosa que no es va produir al nostre Estat dual i per tant “l’ens polític que anomenem Corona d’Aragó va resultar ésser, al capdavall, una construcció un xic original en el seu temps, molt afectada per unes indefinicions estructurals d’origen que són al fons de molts problemes característics del seu desenvolupament”. Solament que tals indefinicions han estat aprofitades a bastament i a consciència al llarg dels segles per bastir una “Teoria errònia d’aquell Estat dual”, que ha gaudit d’influència pràctica damunt el Decurs històric, i van ésser originades ja als inicis amb sospitosos intents de subversió de la legalitat.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dissabte, 13 d’agost del 2011
Després de la Independència de Catalunya,..què?
"Què representaria per a tots nosaltres la independència? I quin preu caldria pagar per obtenir-la? Què suposaria la ruptura amb l'Estat espanyol? I què implicaria? Hauríem de negociar amb Europa l'entrada?" -.Tinc una amiga nord-americana que viu des de fa anys a Barcelona i que està força interessada en la qüestió de la Independència de Catalunya.
*Com si jo tingués poders d'endevinar el futur tot sovint em bombardeja amb preguntes. Fa uns dies, mentre jo preparava un article per al diari sobre el Trenta Aniversari de la mort de Josep Pla, em va telefonar per dir-me que acabava de llegir unes declaracions d'Andreu Mas-Colell, Conseller d' Economia de la Generalitat, en les quals assegurava que la Independència és viable, que seria absurd que no ho fóra si hi ha dos-cents països al món que la tenen.
*A la meva amiga l'ha decebut el fet que el Conseller no concretés aquesta viabilitat amb dades i fou aleshores quan va intentar convèncer-me perquè canviés de tema l'article i el dediqués a la qüestió que l'obsessiona. Li vaig dir que busqués al magatzem d'internet, que segurament allà trobaria un munt de planes Webs i Blogs dedicats a la Independència de Catalunya. Va deixar-me tranquil•la l'horeta que va emprar en la seva cerca, pantalla amunt i avall. De bon començament li va agradar un vell article (2007) d'Alfons López Tena, exvocal del Consejo General del Poder Judicial i actual membre del partit Solidaritat Catalana, que, segons em va llegir, conclou:
" Es ineluctable e inevitable la independencia de Catalunya. Mene Tequel Parsin. Ha comenzado la cuenta atrás ". Però, finalment, tampoc no li va acabar de fer el pes -tot i que això de Mene, Tequel, Parsin, referència bíblica a " els teus dies estan comptats ", li va semblar una bona troballa- perquè el polític independentista no concretava què passaria després d'aconseguir la sobirania, i més o menys succeïa el mateix amb la resta de textos consultats.Perquè em deixés tranquil•la una temporada, almenys fins que arribi el dia de la independència, li vaig fer cas. Tot abandonant Pla, li vaig prometre que transcriuria les seves preguntes per si algun lector o lectora més entès que jo les hi volgués contestar. Trobo que en una cosa té raó la meva amiga i és en la inconcreció sobre les conseqüències pràctiques que la futura indepèndencia ofereixen tant els polítics com els analistes que tracten la qüestió. Perquè una cosa és la llista de greuges que els independentistes esgrimeixen, en relació a l' Estatut, als deutes de l'Estat amb Catalunya, a la gasiveria en inversions al territori català, etc., etc., i l' altra què passaria si s'aconseguís l'Estat català. Transcric, doncs, la tirallonga de les seves preguntes:
Què representaria per a tots nosaltres la independència? I quin preu caldria pagar per obtenir-la? Què suposaria la ruptura amb l'Estat espanyol? I què implicaria? Hauríem de negociar amb Europa l'entrada? I si Europa posés pegues i ens deixés al marge una vegada fóssim fora d'Espanya? Hauríem de reconvertir euros en pessetes, a la inversa que la resta de ciutadans europeus? Podríem exportar productes catalans en aquestes condicions? I cap on caldria orientar els mercats si els espanyols ens castigaven amb el rebuig, com va passar el 2004 quan Carod-Rovira va dir que no donaria suport a Madrid per aconseguir les Olimpíades? Ens en sortiríem sense que el principal mercat acceptés productes catalans? És això factible?
Desitja Europa una Catalunya independent? Serviria això d'exemple als escocesos? Podria afectar el cas de Catalunya a Itàlia? No asseguren els de la Lliga Nord que tenen poc a veure amb el sud i no celebraren també consultes sobre la independència de la Padània? Ho veurien amb bons ulls els francesos? Potser de sobte recordarien que, a banda de corsos i bretons, al sud-est del seu país hi ha una Catalunya Nord? I qui sap si aquesta Catalunya no voldria recuperar la seva perduda identitat històrica? I què passaria amb el País Basc francès? I amb Euskalerria? Què diria de tot plegat la senyora Merkel, que sembla que és la que comanda la nau europea hores d'ara? Votaria el Parlament Europeu a favor de Catalunya? Milloraria l'economia dels catalans si Catalunya fóra independent? Es reduiria l'atur perquè es podrien crear nous llocs de treball? Invertirien més a casa nostra les multinacionals estrangeres? Vindrien més o menys turistes? Podríem atraure un tipus de turista distint, més conscienciat i respectuós? Un turista que ens visitaria per admirar el coratge d'una vella nació convertida en nació joveníssima? Etc., etc.
Ja ho veuen, a la meva amiga, com a bona demòcrata i admiradora de Kennedy, el que més li preocupa és el futur de l'economia catalana i no les qüestions ideològiques o sentimentals que mouen molts patriotes. Tot i això em féu una darrera pregunta: ¿Com s'entén que el president Mas voti sí a la independència en una consulta popular i ni tan sols comparegui al Parlament durant la discussió sobre la tramitació d'una simple proposició de llei que permeti debatre entre els grups parlamentaris la independència? Però aquesta qüestió sí que em vaig veure amb cor de contestar-la.
*Com si jo tingués poders d'endevinar el futur tot sovint em bombardeja amb preguntes. Fa uns dies, mentre jo preparava un article per al diari sobre el Trenta Aniversari de la mort de Josep Pla, em va telefonar per dir-me que acabava de llegir unes declaracions d'Andreu Mas-Colell, Conseller d' Economia de la Generalitat, en les quals assegurava que la Independència és viable, que seria absurd que no ho fóra si hi ha dos-cents països al món que la tenen.
*A la meva amiga l'ha decebut el fet que el Conseller no concretés aquesta viabilitat amb dades i fou aleshores quan va intentar convèncer-me perquè canviés de tema l'article i el dediqués a la qüestió que l'obsessiona. Li vaig dir que busqués al magatzem d'internet, que segurament allà trobaria un munt de planes Webs i Blogs dedicats a la Independència de Catalunya. Va deixar-me tranquil•la l'horeta que va emprar en la seva cerca, pantalla amunt i avall. De bon començament li va agradar un vell article (2007) d'Alfons López Tena, exvocal del Consejo General del Poder Judicial i actual membre del partit Solidaritat Catalana, que, segons em va llegir, conclou:
" Es ineluctable e inevitable la independencia de Catalunya. Mene Tequel Parsin. Ha comenzado la cuenta atrás ". Però, finalment, tampoc no li va acabar de fer el pes -tot i que això de Mene, Tequel, Parsin, referència bíblica a " els teus dies estan comptats ", li va semblar una bona troballa- perquè el polític independentista no concretava què passaria després d'aconseguir la sobirania, i més o menys succeïa el mateix amb la resta de textos consultats.Perquè em deixés tranquil•la una temporada, almenys fins que arribi el dia de la independència, li vaig fer cas. Tot abandonant Pla, li vaig prometre que transcriuria les seves preguntes per si algun lector o lectora més entès que jo les hi volgués contestar. Trobo que en una cosa té raó la meva amiga i és en la inconcreció sobre les conseqüències pràctiques que la futura indepèndencia ofereixen tant els polítics com els analistes que tracten la qüestió. Perquè una cosa és la llista de greuges que els independentistes esgrimeixen, en relació a l' Estatut, als deutes de l'Estat amb Catalunya, a la gasiveria en inversions al territori català, etc., etc., i l' altra què passaria si s'aconseguís l'Estat català. Transcric, doncs, la tirallonga de les seves preguntes:
Què representaria per a tots nosaltres la independència? I quin preu caldria pagar per obtenir-la? Què suposaria la ruptura amb l'Estat espanyol? I què implicaria? Hauríem de negociar amb Europa l'entrada? I si Europa posés pegues i ens deixés al marge una vegada fóssim fora d'Espanya? Hauríem de reconvertir euros en pessetes, a la inversa que la resta de ciutadans europeus? Podríem exportar productes catalans en aquestes condicions? I cap on caldria orientar els mercats si els espanyols ens castigaven amb el rebuig, com va passar el 2004 quan Carod-Rovira va dir que no donaria suport a Madrid per aconseguir les Olimpíades? Ens en sortiríem sense que el principal mercat acceptés productes catalans? És això factible?
Desitja Europa una Catalunya independent? Serviria això d'exemple als escocesos? Podria afectar el cas de Catalunya a Itàlia? No asseguren els de la Lliga Nord que tenen poc a veure amb el sud i no celebraren també consultes sobre la independència de la Padània? Ho veurien amb bons ulls els francesos? Potser de sobte recordarien que, a banda de corsos i bretons, al sud-est del seu país hi ha una Catalunya Nord? I qui sap si aquesta Catalunya no voldria recuperar la seva perduda identitat històrica? I què passaria amb el País Basc francès? I amb Euskalerria? Què diria de tot plegat la senyora Merkel, que sembla que és la que comanda la nau europea hores d'ara? Votaria el Parlament Europeu a favor de Catalunya? Milloraria l'economia dels catalans si Catalunya fóra independent? Es reduiria l'atur perquè es podrien crear nous llocs de treball? Invertirien més a casa nostra les multinacionals estrangeres? Vindrien més o menys turistes? Podríem atraure un tipus de turista distint, més conscienciat i respectuós? Un turista que ens visitaria per admirar el coratge d'una vella nació convertida en nació joveníssima? Etc., etc.
Ja ho veuen, a la meva amiga, com a bona demòcrata i admiradora de Kennedy, el que més li preocupa és el futur de l'economia catalana i no les qüestions ideològiques o sentimentals que mouen molts patriotes. Tot i això em féu una darrera pregunta: ¿Com s'entén que el president Mas voti sí a la independència en una consulta popular i ni tan sols comparegui al Parlament durant la discussió sobre la tramitació d'una simple proposició de llei que permeti debatre entre els grups parlamentaris la independència? Però aquesta qüestió sí que em vaig veure amb cor de contestar-la.
Geografia i Història de Sitges d'en Froilan Franco (1991)
Trenta-dos quadernets de la Geografia i Història de Sitges.
El mestre en Froilan Franco,Mestre Especialista en Ciències Socials i Humanisme,l'any 1991 elabora les Ciències Socials per a la 2ª Etapa d’EGB,que explicara en paral.lel a les classes de Ciències Socials de 6è,7è i 8è d’Egb.
*Promotor d’una “Geografia i Història de Sitges”,paral.lela a la Geografia i Història de Catalunya,per a 6è,7è i 8è d’EGB (1991).Heus ací els Títols de la “Meva” Geografia i Història de Sitges”(1991)explicada paral.lelament en Ciències Socials per a promocionar,socialment,la llengua catalana i la Història de Catalunya.
SISÈ D’EGB:
Geografia de Sitges:
Hidrosfera de la Vila de Sitges-.
Recursos Naturals a Sitges-.
Economia de Sitges-.
Edificis Notables a Sitges
i
Història de Sitges:
Prehistòria de Sitges-.
80.000 anys i les coves prehistòrques-.
Fem Història-.
Els ibers-cossetanys i Sitges-.
Els romans-.A la recerca de la Subur perduda-.
El Feudalisme a Sitges-Bernat de Fonollar-.
SETÈ d’EGB:
Geografia de Sitges:
Gènesi del Relleu a Sitges-.
Sitges a la Cartografia-.
Mapa topogràfic de Sitges-.
Tipologia climàtica de Sitges-.
Estructura de la Població de Sitges
La vinya i la fil.loxera a Sitges-.
Eixample del terme municipal-.Miralpeix
i
Història de Sitges
Sitges al S.XV-.Canvi de Dinastia-.
Sitges al S.XVI-.Esmorteïment-.
Sitges al S.XVII-.L’EMPENYADA-.
Sitges al S.XVIII-.Entre nacions europees-.
L’Edat Moderna a Sitges-.Resum-.
VUITÈ d’EGB:
Geografia de Sitges:
Les migracions sitgetanes-.
Parc Natural del Garraf-.
Camí Costes del garraf-.
Sitges,alta notorietat
i
Història de Sitges:
La Pia Almoina
Sitges i el S.XX
El Modernisme a Sitges
Guerra del Francès-.
Escola Lluminista de Sitges
Les fonts documentals per tal d’elaborar aquests títols són:
*Premsa a la Biblioteca Santiago Rusiñol
L’Eco de Sitges,el Baluart de Sitges,La Fita, Revista Suburense,La Voz de Sitges,la Gaseta de Sitges,així com dels diversos Llibres publicats sobre la Història de la Vila,destacant-se entre d’altres:en Josep Soler i Cartró,en Jose Soler i Tasis,en Josep Carbonelli Gener,l’Esteve Barrachina i Benages,en Ramon Planas,i d’altres publicacions del Grup d’Estudis Sitgetans (GES) del que sóc conSoci amb el nª 264,de fa vint anys.
*En puc afirmar que a moltes cases de la Vila de Sitges encara n’hi ha dels Quadernets sobre la Geografia i Història de Sitges,feta a base d’estudi i dedicació,en Llengua Catalana,en moments en què el català per a un nou immigrat encara “pagava la matrícula” a la Universitat per fer el reciclatge.
Aquests 32 quadernets sobre la Geografia i Història de Sitges,elaborats abans de l'Assignatura "Sitges" a les escoles de la Vila,el vaig presentar als Premis Eugeni Valero del Consell Comarcal de la Comarca El Garraf i va quedar finalista.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
El mestre en Froilan Franco,Mestre Especialista en Ciències Socials i Humanisme,l'any 1991 elabora les Ciències Socials per a la 2ª Etapa d’EGB,que explicara en paral.lel a les classes de Ciències Socials de 6è,7è i 8è d’Egb.
*Promotor d’una “Geografia i Història de Sitges”,paral.lela a la Geografia i Història de Catalunya,per a 6è,7è i 8è d’EGB (1991).Heus ací els Títols de la “Meva” Geografia i Història de Sitges”(1991)explicada paral.lelament en Ciències Socials per a promocionar,socialment,la llengua catalana i la Història de Catalunya.
SISÈ D’EGB:
Geografia de Sitges:
Hidrosfera de la Vila de Sitges-.
Recursos Naturals a Sitges-.
Economia de Sitges-.
Edificis Notables a Sitges
i
Història de Sitges:
Prehistòria de Sitges-.
80.000 anys i les coves prehistòrques-.
Fem Història-.
Els ibers-cossetanys i Sitges-.
Els romans-.A la recerca de la Subur perduda-.
El Feudalisme a Sitges-Bernat de Fonollar-.
SETÈ d’EGB:
Geografia de Sitges:
Gènesi del Relleu a Sitges-.
Sitges a la Cartografia-.
Mapa topogràfic de Sitges-.
Tipologia climàtica de Sitges-.
Estructura de la Població de Sitges
La vinya i la fil.loxera a Sitges-.
Eixample del terme municipal-.Miralpeix
i
Història de Sitges
Sitges al S.XV-.Canvi de Dinastia-.
Sitges al S.XVI-.Esmorteïment-.
Sitges al S.XVII-.L’EMPENYADA-.
Sitges al S.XVIII-.Entre nacions europees-.
L’Edat Moderna a Sitges-.Resum-.
VUITÈ d’EGB:
Geografia de Sitges:
Les migracions sitgetanes-.
Parc Natural del Garraf-.
Camí Costes del garraf-.
Sitges,alta notorietat
i
Història de Sitges:
La Pia Almoina
Sitges i el S.XX
El Modernisme a Sitges
Guerra del Francès-.
Escola Lluminista de Sitges
Les fonts documentals per tal d’elaborar aquests títols són:
*Premsa a la Biblioteca Santiago Rusiñol
L’Eco de Sitges,el Baluart de Sitges,La Fita, Revista Suburense,La Voz de Sitges,la Gaseta de Sitges,així com dels diversos Llibres publicats sobre la Història de la Vila,destacant-se entre d’altres:en Josep Soler i Cartró,en Jose Soler i Tasis,en Josep Carbonelli Gener,l’Esteve Barrachina i Benages,en Ramon Planas,i d’altres publicacions del Grup d’Estudis Sitgetans (GES) del que sóc conSoci amb el nª 264,de fa vint anys.
*En puc afirmar que a moltes cases de la Vila de Sitges encara n’hi ha dels Quadernets sobre la Geografia i Història de Sitges,feta a base d’estudi i dedicació,en Llengua Catalana,en moments en què el català per a un nou immigrat encara “pagava la matrícula” a la Universitat per fer el reciclatge.
Aquests 32 quadernets sobre la Geografia i Història de Sitges,elaborats abans de l'Assignatura "Sitges" a les escoles de la Vila,el vaig presentar als Premis Eugeni Valero del Consell Comarcal de la Comarca El Garraf i va quedar finalista.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Antoni Canals i Porta,un mestre a la Vila de Sitges (1936)
L’Antoni Canals i Porta,successor del mossèn Pere Baixeres a l’Escola de Vallcarca.
Va nèixer a Barcelona el 13 Octubre 1888, fill de l’ Antonio Canals i Puigener i la Teresa Porta Montané-.Va cursar els seus estudis amb excel.lència en l’internat dels PP Jesuites de Sarrià amb els seus germans l’Ignasi i en Ferran,aquest avui profès en la Compañía de Jesús.
*Amb el seu germà Ignasi Canals va continuar la labor industrial de la Casa Canals, en la manufactura de teixits de cotó. La seva actividat en la indústria va ser agermanada amb la tasca de l’Apostolat Seglar i el conreu de les Lletres catalanes. A destacar la seva participació a les Conferencias de San Vicente de Paul ,en la Congregación Mariana i San Luis Gonzaga.Un catòlic universal a Vallcarca!.
*Contrau matrimoni amb la Josefa de Casacuberta i Porta, de familia barcelonesa molt distingida per les seves virtuts i seguint el costum dels seus pares, tots els estius venía amb la seva família a la Vila de Sitges a passar "la temporada de banys",bo i seguint sent un enamorat de les coses tradicionals.
*L’any 1922 va tenir el gust l’Antoni Canals i Porta, no només de costejar la festividat del Corpus Christi,tot i instal.lant l’Ou com Balla al Cap de la Vila,sinó que, per a la Festa Major de Sant Bartomeu va regalar sis magnífics “capgrossos” que acompanyessin els gegants que presidien els Balls Populars.L’any 1924, la seva Casa Pairal la va convertir,tot i adquirint la finca contigua, en un magnífic edifici que embelleix el C/ Jesús de Sitges.
*L’any 1926 es va traslladar amb la família el seu domicili al C/Jesús la Vila de Sitges i ben aviat, -era el seu perfil-, va sorgir l’Apòstol Seglar i especialment en la Campanya en favor dels Exercicis Espirituals en la Quaresma de 1931,portada a efecte a l’Arxiprestat del Garraf,bo i creant la "Casa dels Exercicis Espirituals" a la finca de Solicrú,a Vilanova i la Gelltrú.
*Va ésser membre del "Patronat d’Acció Social i Catòlica" de Sitges,a més de Secretari de l’Acció Catòlica, va dedicar llargues hores a la tasca de l’ensenyament d’obres escèniques als joves obreros del Patronat,en el treball del qual, a part de la seva caritat i abnegació, revelava la seva cultura artística.
*Va traduir del francés “El pont del diable” i “El mort a cavall” de l’Enric Géon,les representacions de les quals van marcar una època del gust artístic en aquell centre de la Vila.Com a docent va succeir el mossèn Pere Baixeres,antic capellà i mestre privat a Can Falç de Sitges,en la direcció de l’Escola Particular de Nens a la Colònia Ciments Fradera,S.A. de Vallcarca d’aquest terme municipal de Sitges,on hi va desenvolupar,fins a l’any 1936,on va desenvolupar-ne una labor d’Educació Cristiana molt mertòria,i a la seva escola,fins el juliol de 1936,es va ensenyar la Doctrina Cristiana i es van resar les corresponents oracions a Déu Nostre Senyor i la Mare de Déu de Montserrat i del Vinyet-.
*Elegit Regidor Municipal de Sitges, tot i ocupant el càrrec de Tinent d’Alcalde,i per llicència que disfrutava Salvador Olivella i Carreras,Alcalde-President,per motius de salut,l'Antoni Canals i Porta hi actuava com a Alcalde accidental el dia 19Juliol 1936-.De temperament pacífic,caritatiu i deferent amb tothom,però esmeradament amb els treballadors,va restar confiat a la seva llar de foc.
*En els primers dies del juliol-1936, no era gens de sospitar el risc dels esdeveniments i menys encara les seves criminals derivacions,majorment en aquesta Vila de Sitges.Però la inducció al vandalisme i al crimen va prosperar,bo i essent-hi l'Antoni Canals i Porta,una de les seves primeres víctimes.
*A les 0’ 30 del dia 16 Agost 1936,una patrulla de control local va anar a buscar-li sota el pretext d’unes declaracions.S’hi va acomiadar,carinyosament, de la seva esposa i dels seus fills i en la mateixa nit el van assassinar-.A les 6 del matí del dia 16,el cadàver de l’exemplar patrici sitgetà jeia,travessades les temples,a l voraviu de la carretera de Sitges a Sant Pere de Ribes,enfront del Caserie de Les Torres.
*Tot seguit va ser enterrat al Cementiri de Sant Pere de Ribes i el dia 29 Octubre 1939 va rebre-hi definitivament sepultura al Cementiri Mariner de Sitges,al nínxol dels seus avis materns.ACS.
Va nèixer a Barcelona el 13 Octubre 1888, fill de l’ Antonio Canals i Puigener i la Teresa Porta Montané-.Va cursar els seus estudis amb excel.lència en l’internat dels PP Jesuites de Sarrià amb els seus germans l’Ignasi i en Ferran,aquest avui profès en la Compañía de Jesús.
*Amb el seu germà Ignasi Canals va continuar la labor industrial de la Casa Canals, en la manufactura de teixits de cotó. La seva actividat en la indústria va ser agermanada amb la tasca de l’Apostolat Seglar i el conreu de les Lletres catalanes. A destacar la seva participació a les Conferencias de San Vicente de Paul ,en la Congregación Mariana i San Luis Gonzaga.Un catòlic universal a Vallcarca!.
*Contrau matrimoni amb la Josefa de Casacuberta i Porta, de familia barcelonesa molt distingida per les seves virtuts i seguint el costum dels seus pares, tots els estius venía amb la seva família a la Vila de Sitges a passar "la temporada de banys",bo i seguint sent un enamorat de les coses tradicionals.
*L’any 1922 va tenir el gust l’Antoni Canals i Porta, no només de costejar la festividat del Corpus Christi,tot i instal.lant l’Ou com Balla al Cap de la Vila,sinó que, per a la Festa Major de Sant Bartomeu va regalar sis magnífics “capgrossos” que acompanyessin els gegants que presidien els Balls Populars.L’any 1924, la seva Casa Pairal la va convertir,tot i adquirint la finca contigua, en un magnífic edifici que embelleix el C/ Jesús de Sitges.
*L’any 1926 es va traslladar amb la família el seu domicili al C/Jesús la Vila de Sitges i ben aviat, -era el seu perfil-, va sorgir l’Apòstol Seglar i especialment en la Campanya en favor dels Exercicis Espirituals en la Quaresma de 1931,portada a efecte a l’Arxiprestat del Garraf,bo i creant la "Casa dels Exercicis Espirituals" a la finca de Solicrú,a Vilanova i la Gelltrú.
*Va ésser membre del "Patronat d’Acció Social i Catòlica" de Sitges,a més de Secretari de l’Acció Catòlica, va dedicar llargues hores a la tasca de l’ensenyament d’obres escèniques als joves obreros del Patronat,en el treball del qual, a part de la seva caritat i abnegació, revelava la seva cultura artística.
*Va traduir del francés “El pont del diable” i “El mort a cavall” de l’Enric Géon,les representacions de les quals van marcar una època del gust artístic en aquell centre de la Vila.Com a docent va succeir el mossèn Pere Baixeres,antic capellà i mestre privat a Can Falç de Sitges,en la direcció de l’Escola Particular de Nens a la Colònia Ciments Fradera,S.A. de Vallcarca d’aquest terme municipal de Sitges,on hi va desenvolupar,fins a l’any 1936,on va desenvolupar-ne una labor d’Educació Cristiana molt mertòria,i a la seva escola,fins el juliol de 1936,es va ensenyar la Doctrina Cristiana i es van resar les corresponents oracions a Déu Nostre Senyor i la Mare de Déu de Montserrat i del Vinyet-.
*Elegit Regidor Municipal de Sitges, tot i ocupant el càrrec de Tinent d’Alcalde,i per llicència que disfrutava Salvador Olivella i Carreras,Alcalde-President,per motius de salut,l'Antoni Canals i Porta hi actuava com a Alcalde accidental el dia 19Juliol 1936-.De temperament pacífic,caritatiu i deferent amb tothom,però esmeradament amb els treballadors,va restar confiat a la seva llar de foc.
*En els primers dies del juliol-1936, no era gens de sospitar el risc dels esdeveniments i menys encara les seves criminals derivacions,majorment en aquesta Vila de Sitges.Però la inducció al vandalisme i al crimen va prosperar,bo i essent-hi l'Antoni Canals i Porta,una de les seves primeres víctimes.
*A les 0’ 30 del dia 16 Agost 1936,una patrulla de control local va anar a buscar-li sota el pretext d’unes declaracions.S’hi va acomiadar,carinyosament, de la seva esposa i dels seus fills i en la mateixa nit el van assassinar-.A les 6 del matí del dia 16,el cadàver de l’exemplar patrici sitgetà jeia,travessades les temples,a l voraviu de la carretera de Sitges a Sant Pere de Ribes,enfront del Caserie de Les Torres.
*Tot seguit va ser enterrat al Cementiri de Sant Pere de Ribes i el dia 29 Octubre 1939 va rebre-hi definitivament sepultura al Cementiri Mariner de Sitges,al nínxol dels seus avis materns.ACS.
divendres, 12 d’agost del 2011
Currículum Vitae d’en Froilan Franco
autor del treball de recerca i d’estudi:
“Trajectòria de l'Escola Pública a Sitges,vista des d'una Perspectiva local (1775-2010)
*Em dic,en Froilan Franco i Franco, DNI 10.098 374 V,nascut en un poblet de Lleó,a la ribera-pàramo del Riu Òrbigo,Bustillo del Pàramo,però vaig viure molt de temps a Ponferrada-.Mestre d’Educació Primària al Bierzo,la Cabrera i Munguia (Biscaia),Sant Pere de Ribes i Sitges.
*En vinc a Sitges (Catalunya) des de Munguia (Biscaia),on sempre hi he viscut com a Mestre d’Educació Primària al CEIP Miquel Utrillo i Instructor Elemental de Gimnàstica,com a Mestre de Català,Pedagog i Diplomat en Música al CEIP Esteve Barrachina-.”Especialista per Oposicions de Ciències Socials i Humanisme i de Filologia Catalana.Domiciliat al C/ Pompeu Fabra,2,2n-2ª ,a la Vila de Sitges,on visc des de l’any 1975,l’únic domicili a Catalunya un cop n’arribo de Munguia (Euskadi).
*A Catalunya,a on arribo gairebé per esport,sóc nomenat Propietari Provisional al CEIP Miquel Utrillo de Sitges,tot seguit del CEIP “El Pi” de Ribes,de l’Escola Unitària Mixta Puigmoltó de Ribes,del CEIP les Roquetes de Ribes,i finalment per “escola suprimida Puigmoltó i com a Mestre de Català,l’estiu 1983 sóc nomenat Propietari Definitiu del CEIP Esteve Barrachina de la Vila de Sitges,on exerciré de docent fins l’any 1999.
*Tenint-ne plaça definitiva com a Mestre-Director de l’Escola Unitària “Puigmoltó” de Ribes /Garraf),l’any 1980,la Generalitat de Catalunya la converteix en “Escola Catalana Total”,amb la meva titulació de “Mestre de Català”,sota la Direcció General de la Margarida Muset i Adell,Directora General del SEDEC de la Generalitat de Catalunya-.
*Un cop a Sitges, sóc *Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes-1995”,atorgada per la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Sitges, per la creació del Taller d’Escriptura el “Club Amics de l’Eco” en favor de la llengua i cultura catalanes ( ressò del setmanari l’Eco de Sitges i els Clubs de Parla de l'intelectual Josep Maria Espinàs),entre els escolars de la Segona Etapa d’EGB i el jovent de la Vila,sobre temes “Sitges” durant uns nys (1991-1998)
*Va ser l’entrega de la Ploma d’Or, el mateix dia del meu seixantè Aniversari -28 Abril 1995- (per casualitat),però en la realitat va ser un homenatge de Sitges a la Sala d’Or del Palau Maricel,plena de gent, tant a mi com a Mestre de Català com a la meva muller,la Isabel Álvarez Vispo,Cap Comarcal a Vilanova de la Seguretat Social,on gaudia de força prestigi social a la Comarca Garraf.
*Des del CEIP Esteve Barrachina col.laboro en la Campanya “El País a l’Escola” amb cançons populars catalanes durant 4 cursos amb alumnes de l’Aula-pilot en català 5è “A” (1983 -1987),portada per mi mateix com a especialista en Filologia Catalana-.
Membre de la Comissió Executiva del primer Centenari del naixement d’en Josep Carbonell i Gener,escriptor i intel.lectual de Sitges,promotor de l’Amistat Catalunya-Occitània.
*Vaig participar en 10 Escoles d'Estiu de l'1 al 15 juliol a la Facultat de Geografia (Pedralbes),al Patronat Ribes i a la Facultat de Blanquerna per al Reciclatge de català.
*Col.laborador dels tres setmanaris de la comarca Garraf,amb temes sobre l’Ensenyament públic des de l’any 1981:
L’Eco de Sitges.(Any 1981-2005...)
El Diari de Vilanova.(Any 1994-2005...)
L’Hora del Garraf.(Any 1995-2003...)
*Investigador i Estudiós de la trajectòria de l’Escola pública de l’any 1775 a l’any 2010 amb el suport teòric(sic) del Consell Comarcal del Garraf,a més de l’Equip Directiu del CEIP Esteve Barrachina,presidit per en Jordi Baijet i Vidal-.
*Participo en la Diada de la Música a Sitges durant quatre cursos,sota la direcció de Juventuts Musicals de Sitges amb cançons de Catalunya al Cap de la Vila (Sitges)-.
Consoci de les següents Entitats:
*Grup d’Estudis Sitgetans (GES) (1983-2009)
*Institut d’Estudis Penedesencs (1995-2011...)
*Òmnium Cultural (1982-2003)
*Associació de Mestres “Rosa Sensat” (1983-1995)
*Congrés de Cultura Catalana (1978-1980)
Subscriptor en català
*Setmanari “L’Eco de Sitges” (1980-2005...)
*Setmanari “L’Hora del Garraf” (1994-2003)
*Setmanari “Diari de Vilanova” (1999-2004...)
*Revista municipal “La Xermada”-.Cultura popular de Sitges (1997-2003...)
*Canigó (de la Isabel-Clara Simó).(1979-82)
*Diari A V U I-.1981-2005...)
*Escola Catalana (1982-2004)
*GUIX (1985-1998)
*Sapiens (2004-2008)
*Diari El PuntAvui (2011...)
Escoles d’Estiu
12 Escoles d’Estiu:
*Dues a l’Escola Blanquerna de Barcelona-.
*Onze a l’edifici de la Facultat d’Història (Pedralbes-Barcelona)
Col.laboracions didàctiques en català
*“L’Escola al País”.4 cursos amb cançons populars catalanes a Barna-.
*Joventuts Musicals”.3 cursos a Sitges amb cançons catalanes,al carrer.
*Classe de Música:(Solfeig) 4 Cursos de 5è “A”,pilots en català-.
Escola Pilot en català-.4 cursos amb el cinquè “A”,”Paral.lelament al castellà dels tres 5ens restants(1983-1988)
Biblioteca Escolar de l’Alumne (BEA) “Esteve Barrachina”
*9 cursos com a mestre-bibliotecari-.Un curs d’Arxivologia-.
*6 Concursos “Biblioteca Escolar” sobre temes : “Sitges”.
*6 Tallers de Biblioteca com a alternativa a la Religió a l’escola.
*El 79% de llibres en català per a la Biblioteca Escolar-.
Comissió Municipal de Lectura
“Representant l’Escola Barrachina”
(totes les biblioteques escolars i populars unides) (1993-1997)
elevisió de Catalunya-TV3
*5 cops amb els alumnes de sè d’Egb-.
*“Fil-i-prim i un Ordinador.”
*“Matraca,no”-.
*“Cinc i Acció”-.
**Visita per veure “gravar i mesclar imatge i so” com a Taller de TV.
**Visita General de l’Edifici-.
Ràdio Municipal Maricel de Sitges-.
10 cops sota la direcció de dos Directors-.
*Amb els gitanos pel català”
* Amb el Dr Roca-Pons sobre les Lleis del Català.
*A causa de la meva concessió de la Ploma d’Or-1995-.
*Sobre el “Taller d’Escriptura” a l’Escola:”Club Amics ECO.
*Concurs Escolar sobre en Josep Carbonell i Gener-.
*40è Aniversari “Escola pública,Esteve Barrachina”
*50è Aniversari i Noces d'Or de l'Escola Esteve Barrachina
*25è Aniversari CEIP Miquel Utrillo-la meva primera escola a Catalunya (1976)
*Centenari de l’arribada de l’Esteve Barrachina a Sitges (1906-2006)
CONFERÈNCIES
*Pregó al Palau Maricel en la inauguració 40è Aniversari Escola Barrachina-.
*Conferència a la Biblioteca Santiago Rusiñol en les seves Noces d'Or.
*Discurs sobre els “Orígens de la Miquel Utrillo” en el 25è Aniversari.
*Xerrada sobre l’Escola Unitària de Puigmoltó a Ràdiò Ribes.
*Separata sobre l'Escola Unitària Puigmoltó al Programa de Festa Major Sant Jaume
*Xerrada sobre Esteve Barrachina mestre i regidor d’educació en el Centenari de la seva arribada a Sitges (1906-2006)
*Televisió Ribes
*Xerrada amb Víctor Alba i amb Joan Duran a la TV Ribes sobre la Diada del Llibre.
*Ràdio Municipal de Ribes,sobre l’Escola de Puigmoltó amb la mestra Teresa Puig-.
Televisió Maricel de Sitges-.
Recentment sobre els tres fets:Any 2000 sobre l’Escola-.
*Inauguració de la 3ª Escola pública,el CEIP “Maria Ossó”.
*25è Aniversari CEIP “Miquel Utrillo”.
*40è Aniversari CEIP “Esteve Barrachina”-.
50è Aniversari de l'Escola Esteve Barrachina.
Amb en Xavier Miret i Mestre sobre el CEIP Maria Ossó
En ocasió del Centenari Esteve Barrachina-.
En ocasió dels “Papers de Salamanca” i Papers de Sitges
Creador de símbols escolars
“Figuera de les Tres Branques”per al Taller d’Escriptura “Club Amics de l’Eco”.
i per a l’AMPA del CEIP Barrachina
Celebració,durant quatre,dels Pastorets (curs 1984,etc )
*Creador de la “Diada de les Lletres Sitgetanes” a la Segona Etapa d’EGB per Santa Llúcia (1989-1997),amb la presència de Poeteses sitgetanes a l’Aula.
Colònies escolars,curs rere curs1984-1998 en català, amb motivacions de Catalunya,cada curs (1986-1998).
Promotor de les sortides en Carnaval,durant dos cursos, amb els alumnes disfresats el dilluns de Carnaval (1984,1986)seguint les Orientacions d’en Marcer,Regidor municipal-.
Creador de la “Premsa a l’Escola”a travès del Setmanari “L’Eco de Sitges” (1980-1995).
Promotor de les “Justes Literàries” a la classe de Literatura Catalana a
l’EGB (1976) al CEIP Miquel Utrillo
*Relaxació dels Alumnes de 6è d’EGB amb música i paraula-.
*Col.laboració en la Revista escolar “El Estudiante” en castellano
Promotor del "Club Amics de l’Eco" amb Secció pròpia al Setmanari i al CEIP Esteve Barrachina
=============
*Autor de 32 quadernets de la Geografia i Història de Sitges per a la 2ª Etapa d’EGB,en paral.lel a les classes de Ciències Socials de 6è,7è i 8è d’Egb-.
Promotor d’una “Geografia i Història de Sitges”,paral.lela a la Geografia i Història de Catalunya,per a 6è,7è i 8è d’EGB (1991).Heus ací els Títols de la “Meva” Geografia i Història de Sitges”(1991)explicada paral.lelament en Ciències Socials per a promocionar,socialment,la llengua catalana-.
SISÈ D’EGB:
Geografia de Sitges:
Hidrosfera de la Vila de Sitges-.
Recursos Naturals a Sitges-.
Economia de Sitges-.
Edificis Notables a Sitges
Història de Sitges:
Prehistòria de Sitges-.
80.000 anys i les coves prehistòrques-.
Fem Història-.
Els ibers-cossetanys i Sitges-.
Els romans-.A la recerca de la Subur perduda-.
El Feudalisme a Sitges-Bernat de Fonollar-.
SETÈ d’EGB:
Geografia de Sitges:
Gènesi del Relleu a Sitges-.
Sitges a la Cartografia-.
Mapa topogràfic de Sitges-.
Tipologia climàtica de Sitges-.
Estructura de la Població de Sitges
La vinya i la fil.loxera a Sitges-.
Eixample del terme municipal-.Miralpeix
Història de Sitges
Sitges al S.XV-.Canvi de Dinastia-.
Sitges al S.XVI-.Esmorteïment-.
Sitges al S.XVII-.L’EMPENYADA-.
Sitges al S.XVIII-.Entre nacions europees-.
L’Edat Moderna a Sitges-.Resum-.
VUITÈ d’EGB:
Geografia de Sitges:
Les migracions sitgetanes-.
Parc Natural del Garraf-.
Camí Costes del garraf-.
Sitges,alta notorietat
Història de Sitges:
La Pia Almoina
Sitges i el S.XX
El Modernisme a Sitges
Guerra del Francès-.
Escola Lluminista de Sitges
Les fonts documentals per tal d’elaborar aquests títols són:
L’Eco de Sitges,el Baluart de Sitges,La Fita, Revista Suburense,La Voz de Sitges,la Gaseta de Sitges,així com dels diversos Llibres publicats sobre la Història de la Vila,destacant-se entre d’altres:en Josep Soler i Cartró,en Joseo Soler i Tasis,en Josep Carbonelli Gener,l’Esteve Barrachina i Benages,en Ramon Planas,i d’altres publicacions del Grup d’Estudis Sitgetans (GES) del que sóc Soci amb el nª 264,de fa vint anys-.
En puc afirmar que a moltes cases de la Vila de Sitges encara n’hi ha dels quadernets sobre la Geografia i Història de Sitges,feta a base d’estudi i dedicació,en Llengua Catalana,en moments en què el català per a un nou immigrat encara “pagava la matrícula” a la Universitat per fer el reciclatge-.
=============
Amb els meus deixebles sitgetans
***Presentació,durant quatre cursos,de treballs d’alumnes als Premis Baldiri Reixach,que premia l’ensenyament en català-.
*Guanyador amb els alumnes de 6è d’EGB d’una “lanxa de rems” al Port
d’Aiguadolç-.
*Escenificació catalana,durant tres cursos,de la Diada de l’Arbre-.
*Col.laborador en Premsa Catalana” a l’Escola-
Un cop jubilat (Any 1999)...com a profesional de l’ensenyament
***Participació,durant 4 anys amb tres treballs als Jocs Florals de Barcelona al Consell de Cent,per a la 3ª edat: A.C.A. de Barcelona-.
***Animador cultural en ocasió d’ “El 40è Aniversari del CEIP “Esteve Barrachina” primer edifici escolar o Grup Escolar sitgetà somniat durant molts anys (1880-1960),celebrat el 24/Octubre/2000-.I el 50 aniversari i Noces d'Or.
Proposat pel Departament de Premsa de l’Ajuntament de Sitges per a una Edició-llibre sobre “Història de l’Escola Barrachina” (1-Febrer-2001),però a causa de les Tres Regidories de Cultura,una darrera de l’altra en poc temps (2000-2003),no es fa l’Edició,amb l’excusa que cada Regidoria “té els seus Objectius” (sic).
Deu 10 Articles d’Opinió sobre l’Escola Pública a Sitges a la revista municipal “La Xermada” sobre els diversos centres escolars i els seus origens.
***Proposat per l’Alcalde en Jordi Baijet i Baijet,com a únic mestre públic de la vila per l’Ajuntament de Sitges per a un Llibre de Fotografies de 125 personatges populars,titulat
“Retrats i Entorns de Sitges”
És elaborat pel prestigiós fotògraf en Joan Iriarte i textos de la Dra Isabel Coll,catedràtica de la UB,com a estudiós de l’ensenyament públic a Sitges-.
***Ecriptor sobre l’Escola Pública
*Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges 1775-1975 (Primera part)
*Un volum inèdit sobre l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó de Sant Pere de Ribes (1931-1983),entregat a l’Ajuntament ribetà per a la seva publicació l’any 2004-.
*Trajectòria de l’Escola P`´ublica a Sitges 1976-2000 (Segona part)
***El millor que va passar-me a Sitges l’any 2006
1r-.Conferència dia 25 Abril a la Biblioteca sobre l’Esteve Barrachina.
2n-.El dia 10 Juliol entrega en la Regidoria d’Educació del Volum “Trajectòria de l’Escola Pública de Sitges,vista des d’una perspectiva local (1775-1975)” per
a la seva Edició-. (És la 1ª part)
(Formo part de l’Equip:Àngels Parés,regidora,l’Antoni Tintoré,empresari,en Ricard Conesa i l’Anna Milà i d’altres)-.Es treballa la Història Enciclopèdica de Sitges
3r-.Avís de preparar la 2ª part 1975-2000 per a l’Any 2007?
--------------------------------------------------------
Llibres inèdits sobre l’Escola pública de la vila de Sitges
VOLUMS PER A CONSULTA SOBRE l’ESCOLA PÚBLICA de la vila de Sitges
1r VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1800-31 / Curs,1878-89
2n VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs 1900-01 / Curs 1934-35
3r VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1935-36-Curs,1974-7
4t VOLUM
Trajectòria de l’escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1975-76-Curs,1986-87-.
5è VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1987-88,Curs,1998-99
6è VOLUM
Trajectòria de l’escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1998-99 / Curs 1999-2000
7è VOLUM
L’Educació Especial a l’Escola Pública “Esteve Barrachina
1960-2000-.
8è VOLUM
La Normalització de la Llengua Catalana a l’Escola Pública
1883-2000-.
9è VOLUM
El Mestre públic a través de l’escola pública
1875-2000-.
10è VOLUM
Llistat de Mestres públics a Sitges-.
Fons Documentals-.
Escola d’Adults-.
11è VOLUM
Formació Permanent dels Mestres públics
(1960-2000 )
12è VOLUM
La Llengua Catalana a l’Escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1977-2000-.
Club Amics de l’Eco
Taller d’Escriptura 1988-1998)
13è VOLUM
Història de l’Associació de Pares/mares d’Alumnes (AMPA)
Curs,1960-2000
14è VOLUM
El Patronat Municipal d’Esports-.
Escola Municipal Esportiva-Sitges-
L’Any,2000-trajectòria en l’Educació pública-.
15è VOLUM
Fer Escola Pública des de la Biblioteca Escolar “Esteve Barrachina”
(1976 / 2000)
16è VOLUM
Història del CEIP “Esteve Barrachina” (1960 / 2000)
1r Edifici estatal a Sitges-.
17 VOLUM
El mestre D.Esteban Barrachina Benages
mestre i regidor d’ensenyament (1906-39)
18 VOLUM
El “CEIP Maria Ossó”, i la mestra al Carrer Josep Irla S/n a Sitges
(1934-2004)(primer volum)
19 VOLUM
El “CEIP Maria Ossó” al carrer Ramon Dalmases,marquès de Mura S/n a Sitges
(2004-2006)(segon volum)
20 VOLUM
El “CEIP Maria Ossó” en el Primer Centenari de la mestra Maria Ossó i Massip
(1905-2005) (tercer volum)
21 VOLUM
L’Escola sitgetana a examen
Aniversaris escolars celebrats a Sitges (1970-2004)
22 VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una perspectiva local (1775-1975) Primera Part
23 VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una perspectiva local (1975-1999) Segona Part
24 VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una perspectiva local (2000-2010) Tercera part
------------------------------------------------------------------------
RESUMS DE LA PREMSA DIÀRIA SOBRE:
“ESCOLA, SITGES, CATALUNYA, ESTAT, FÒRUM 2004 (dia a dia...)!
1 VOLUM
L’Ensenyament públic, i els seus problemes a la premsa (2000)
2 VOLUM
Coneixement de Catalunya al segle XXI i la co-sobirania catalana demanada (2000)
3 VOLUM
Com va l’any 2000-2002 en general,amb temes molt més significatius i destacats
durant els tres anys.
4 VOLUM
Fets significatius i destacats durant l’any: l’Any de la Convenció Europea (2003)
5 VOLUM
Esbós de la Història local de Sitges amb temes de la Vila molt significatius (2003)
6 VOLUM
Vell i nou coneixement de Sitges a través de la premsa local i comarcal (2003)
7 VOLUM
El pensament escolar i la renovació pedagògica durant l’any 2002 -2003
8 VOLUM
Recerca sobre la Monarquia catalana a l’Edat Mitjana-.Retalls d’Història (2003)
9 VOLUM
Llengües arreu d’ Europa,Història de Catalunya i la llengua catalana (2003)
10 VOLUM
Catalunya i els seus aspectes a la Premsa durant tot l’any 2003
11 VOLUM
L’educació pública a Sitges i a Catalunya -globalment- de l’any 1830 al 2004.
12 VOLUM
Fets més recents i destacats durant tot l’any 2004-.
13 VOLUM
Sitges,activitats,fets més significatius durant l’any 2004
14 VOLUM
Catalunya: idees,referències,durant tot l’any 2004
15 VOLUM
L’Escola Pública a Sitges i a Catalunya (primer volum) (2004)
16 VOLUM
L’Escola Pública a Sitges i a Catalunya (segon volum) (2004)
17 VOLUM
El Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona (primer volum) (2004)
18 VOLUM
El Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona (segon volum) (2004)
19 VOLUM
Catalunya:referències al llarg de l’any 2005
20 VOLUM
Sitges,referències al llarg de l’any 2005
21 VOLUM
L’Escola Pública a Sitges i Catalunya durant l’any 2005
22 VOLUM
Fets força més destacats al llsarg de l’any 2005
Any 2006
A partir d’aquest Any 2006,només em dedico a escriure sobre aquests temes,però força relaxat-.
*Escola i Ensenyament (Sitges i Catalunya)
*Memòria Històrica (Sitges i Catalunya)
*República (Sitges i Catalunya)
----------------------------------------
***ÍNDEX GENERAL
del nombre de Volums
Memòria explicativa d’un Projecte escolar...........................................3
Setmanaris sitgetans consultats .........................................................................3
Metodolgia feta servir..............................................................................4
PRIMER VOLUM
*Trajectòria de l’Escola Pública -Esteve Barrachina-
1850-2000
SEGON VOLUM
(Són tres volums I,II,III,ordenats )
*ORÍGENS DEL CEIP ESTEVE BARRACHINA A LA VILA DE SITGES
1857 – 2000
TERCER VOLUM
* VINT-I-SET ANYS i TRES PROJECTES A LA VILA DE SITGES
PER AL “CEIP ESTEVE BARRACHINA”
1933 - 1960
QUART VOLUM
* QUARANTA ANYS D’ESCOLA PÚBLICA “ESTEVE BARRACHINA”
Primer edifici estatal a Sitges
1960-2000
CINQUÈ VOLUM
*UN SOMNI SITGETÀ:
DEL CATALÀ A L’ESCOLA A L’ESCOLA CATALANA
1960-2000
SISÈ VOLUM
* ESTRATÈGIES I RESPOSTES AL FFRACÀS ESCOLAR
(1960-2000)
SETÈ VOLUM
*FER ESCOLA PÚBLICA DESDE LA BIBLIOTECA ESCOLAR
1978-2000
VUITÈ VOLUM
*L’Ensenyament primari durant la Guerra Civil a Sitges
1936-1939
NOVÈ VOLUM
*COLÒNIES D’INFANTS REFUGIATS A SITGES
(1936-1939)
DESÈ VOLUM
*L’Endemà del dia 22 de Gener de 1939
Depurats,exiliats,deportats i fugitius
ONZÈ VOLUM
*L’Ensenyament primari a la primera dècada del Franquisme a Sitges
1939-1950
DOTZÈ VOLUM
*L’Escola Pública a Sitges
Durant la Segona Dècada del nou Estat Franquista
1950 - 1960
TRETZÈ VOLUM
*L’Escola Pública a Sitges
durant la Tercera Dècada del nou Estat Franquista
1960 - 1970
CATORZÈ VOLUM
L’Escola Pública a Sitges durant la Quarta Dècada del nou Estat Franquista.
1970-1980
QUINZÈ VOLUM
L’Escola Pública a Sitges durant la Cinquena Dècada del nou Estat Franquista
1980-1990
SETZÈ VOLUM
L’Escola Pública a Sitges durant la Sisena Dècada de
l’Agònic Estat franquista
1990-2000
DISSETÈ VOLUM
HISTÒRIA DE l’AMPA AL CEIP ESTEVE BARRACHINA
1960 - 2000
DIVUITÈ VOLUM
Associació Protectora d’Ensenyança Catalana a Sitges i l’Illa de Cuba
1899-1936
DINOVÈ VOLUM
EL MESTRE PÚBLIC, l’ESTEVE BARRACHINA
1906-1939
VINTÈ VOLUM
EL CEIP MARIA OSSÓ,EL TERCER GRUP ESCOLAR
1966-2000
VINT-I-UNÈ VOLUM
Maria Montserrat Ossó i Massip,mestra de Sitges
1934 - 1972
VINT-I-DOSÈ VOLUM
PRIMER CENTENARI DEL NAIXEMENT DE MARIA OSSÓ i MASIP DE l’ESCOLA A LA VIDA ACTIVA
Inauguració Oficial del CEIP Maria Ossó (2005)
1905-2005
VINT-i-TRESÈ VOLUM
MEMÒRIA REPUBLICANA COL.LECTIVA A CATALUNYA
VINT-I-QUATRÈ VOLUM
E L P E R Í O D E R E P U B L I C À
1931-1939
VINT-I-CINQUÈ VOLUM
*Recuperació de la Memòria Històrica
Víctimes de la Guerra Civil I la Postguerra Franquista
VINT-I-SISÈ VOLUM
L’Escola Pública Unitària i Mixta del Poble de Puigmoltó
Entre la utopia i la realitat
1931-1983
VINT-I-SET VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública de Sitges.vista des d’una perspectiva local 1775-1975
(Primera part)
VINT-I-VUITÈ VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,Vista des d’una perspectiva local 1975-1996)
(Segona part)
VINT-I-NOVÈ VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges-.Vista des d’una perspectiva local 1997 – 2007
(Tercera part)
TRENTA VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,Vista des d’una perspectiva local (2008 – 2010)
(Quarta part)
TRENTA-UN VOLUM
INDEX GENERAL DELS VOLUMS
SITGES,8 Desembre 2007
----------------------------------------------------------------------------
De collita pròpia a la premsa local i comarcal
1 VOLUM
Catalunya Viscuda (I) (1980-1990)-.Articles d’Opinió d’en Froilan Franco -.
Són articles publicats a l’Eco de Sitges i l’AVUI (Bústia)
2 VOLUM
Catalunya Viscuda (II) (1990-1998)-.Articles a la premsa local-comarcal-provincial-.
Són articles publicats sobre l’Ensenyament i l’Escola pública a l’Eco de Sitges i Diari de Barcelona-.
3 VOLUM
Catalunya Viscuda (III) (1998-2000)-.Articles d’opinió als Setmanaris i Diaris-.
Són articles sobre l’educació pública publicats al Diari de Barcelona,l’Eco de Sitges.
4 VOLUM
Catalunya Viscuda (IV) (2000-2002)-.Articles d’Opinió als setmanaris:L’Eco de Sit-
ges,Diari de Vilanova,l’Hora del Garraf,Diari de Barcelona i l’AVUI (Bústia)-.
5 VOLUM
Catalunya Viscuda (V) (2002-2003)-.Articles d’Opinió als setmanaris:L’Eco de Sit-
ges,Diari de Vilanova,El Punt del Garraf,i l’AVUI (Bústia)-.
6 VOLUM
Catalunya Viscuda (VI) (2004)-.Articles d’opinió a l’Eco de Sitges,El Punt del
Penedès, Diari de Vilanova i l’AVUI (Bústia)-.
7 VOLUM
Catalunya Viscuda (VII) (2005).,Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Diari de Vi-
lanova i l’AVUI (Bústia)-.
8 VOLUM
Catalunya Viscuda (VIII) (2006)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Diari de Vi-
lanova i l’AVUI (Bústia)
9 VOLUM
Catalunya Viscuda (IX)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Diari de Vilanova-.
10 VOLUM
Catalunya Viscuda (X)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Diari de Vilanova-.
11 VOLUM
Catalunya Viscuda (XI)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Bústia AVUI-.
Articles d’Internet,per primer cop-.
12 VOLUM
Catalunya Viscuda (XII)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Bústia AVUI-.
Articles trets d’Internet,relatius a l’ensenyament-.
13 VOLUM
Catalunya Viscuda (XIII)-.Articles trets d’Internet relatius a l’Ensenyament públic.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Bústia de l’AVUI.
14 VOLUM
Catalunya Viscuda (XIV)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges-.Escrits trets d’Internet sobre el CEIP Esteve Barrachina (per primer cop).
15 VOLUM
Catalunya Viscuda (XV)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges-.Escrits trets d’Internet sobre l’Ensenyament Públic a Catalunya.
---------------------------------------------
(Molts Carpesans plens a vessar de “Materials Didàctics” tant de l’AHMS
com de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol,de dues anelles i folrats)
Remarca !
*Val a dir que, per primer cop ,a Sitges n’hi ha un recull de recerca i estudi sobre l’Escola
d’Educació Primària oficial de l’Estat espanyol i la Generalitat a la vila de Sitges-
*No hi consten en aquest volums de treball de recerca i estudi, ni les Escoles particulars,ni les Privades o Privades-religioses de la vila de Sitges,com tampoc no hi figuren els mestres tant d’escoles particulars com privades-religioses-.
*Només mestres públics que durant dos segles hi han exercit-.
*Si no n’hi ha cap Edició publicada fins l’any 2006,Centenari de l’arribada de l’Esteve Barrachina i 2010,any de les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina,el meu compromís és l’entrega del material escolar tant a l’AHMS com a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol o les Entitats catalanes de les que sóc consoci:G.E.S., I.E.P., Òmnium Cultural i CEHS Guillem Oliver del Camp de Tarragona-.
.................................................................
Sóc citat en Llibres publicats a Sitges
*Roland Sierra Farreras al Diccionari de Sitgetans,sobre el Bisbe sitgetà i Jacint Picas.
*Vinyet Panyella al Llibre sobre el Dr Robert.sobe l’ensenyament domèstic.
*Rafael Mateos al llibre Història de Garraf sobre l’Escola de Garraf..
*L’Àngel Linar al llibre Vallcarca.Sobre l’Escola particular.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Entregues dels meus treballs
Han estat beneficiats d’algun treball d’aquests Volums inèdits
*Regidoria de Cultura,amb l’obra “Trajectòria de l’Escola Pública 1775-1975 a Sitges” (primera part)
*El Grup d’Estudis Sitgetans,un article per al seu Butlletí,però no el van publicar-.
*L’Àngel Aguilera i Alonso,mestre i psicòleg,professor universitari un Volum sobre l’Educació Especial al CEIP Barrachina (1960-2000)
*En Jordi Baijet i Vidal,mestre terapeuta,director escola i Alcalde de Sitges,un Volum sobre l’Educació Especial al CEIP Barrachina.
*La Núria Amigó,bibliotecària a Santiago Rusiñol,un Volum sobre la Biblioteca Escolar Barrachina.
*La Maria Cruz Mediavilla,mestra,un Volum sobre la Biblioteca Escolar Barrachina-.
*Daniel Nebot,universitari, sobre l’Esteve Barrachina
*Un volum sobre Biblioteca Escolar al Concurs Eugeni Molero-.
*Associació Mestres Rosa Sensat,sobre l’Educació Especial-.
*Un volum sobre el català a l’escola Concurs Eugeni Molero-.
*Blai Fontanals el Contracte de l’edifici La Palma-.
*David Jou i Andreu sobre els “Premis Via”,premis escolars d’en Bartomeu Via i Via-.
*L’AMPA del CEIP Barrachina el llistat dels pares/mares i presidents durant 40 anys-.
*Diputació Provincial de Barcelona sobre “L’estructura arquitectònica” del CEIP Barrachina
demanat per en Jordi Baijet (60 pàgines)-.
*CEIP Miquel Utrillo,entrega de la “Gènesi del centre” en els 25 anys d’existència-.
*CEIP Barrachina entrega del llistat dels mestres priopietaris i interins en Direcció-.
*Visitación Fernández i Menéndez,ex-directora del CEIP Miquel Utrillo,un resum de la seva
activitat escolar en aquest centre-.
*Un extracte del CEIP Maria Ossó per a la seva neboda,religiosa a les Carmelites Descalces
a Tarragona-.
* Un volum sobre l’APEC a Sitges i l’Illa de Cuba per a en Josep-Manel Soler i Soler-.
*Gènesi de la Formació Professional de Primer Grau a Sitges,per a l’Àngels Parés,Regidora de
Cultura i Educació-.
*Llegat-testament d’una Fundació per a l’escola pública (1840) a en David Jou Andreu-.
*Llistat-diccionari d’alcaldes per l’Escola pública (1880-2005) al Grup d’Estudis Sitgetans
*Dos Volums del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona-2004 a l’Arxiver en Xavier Miret i Mestre-.
*Trajectòria de l’Escola Pública a Sittges,vista des de’una perspectiva local (1775-1975) a la Regidora Municipal d’Educació,l’Àngels Parés i Corretgé (un Volum).
*Extracte del Primer Centenari de l’Arribada a Sitges de l’Esteve Barrachina i Benaprès (1906-2006) al seu net en Samuel Barrachina i Esquiu-.
*Extracte del Primer Centenari de l’Arribada a Sitges del mestre Esteve Barrachina i Benages (1906-2006) a la Srta Vinyet Carreró-.
*Un INDEX fins l’any 2000 a la Directora del CEIP Esteve Barrachina,Neus Canyella i Daurell.
*Extracte de l’Escola Republicana a Puigmoltó a “Tots els noms” de l’IEP Vilafranca,per penjarv
en Internet (Memòria Històrica) (1931-1939) i un Volum sobre l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó per a la seva publicació-.
*Extracte de l’Associació Protectora d’Ensenyança Catalana (APEC) a “Tots els noms” de l’IEP per penjar a en Internet b(Memòria Històrica (1932-1936)
*Extracte de l’Escola Pública postfranquista (1940 – 1948) per penjar-lo a Internet en Tots els Noms,a través del seu President en Ramon Arnabat-.
EP!
Entrega de 6 Treballs a l’IEP per a la publicació a la Base de Dades,penjada a Internet amb el nom “Tots els Noms”,sobre l’escola republicana a Sitges i Puigmoltó-.
A-Alcaldes i Regidors Republicans a Sitges (1931-1939)
B-L’Associació Protectora d’Ensenyança Catalana (APEC) a Sitges (1935)
C-Escola Republicana al Garraf:a Sitges i Puigmoltó.
D-Infants perduts durant la Guerra Civil a Sitges.
E-L’Escola franquista pura i dura a Sitges.
F-Lluita per la Democràcia (1939-1978):Maria Montserrat Ossó i Massip,una mestra per la Democràcia
En finalitzar l’any 2005
Al meu Arxiu Particular hi són el següent nombre de llibres inèdits
$ Volums publicables...............................22 exemplars
& Volums de Consulta escolar.................24 exemplars
% Volums-recull de la Premsa diària........22 exemplars
@ Volums de Collita pròpia a la Premsa...14 exemplars
Del 20 de Setembre 1997 fins l’any 2006...!!!
Primer
22 Carpesans,plens a vessar,d’Apunts sobre l’escola pública i l’ensenyament no-universitari.
(premsa sitgetana,Extractes Actes Municipals,Paperam dels Arxius del CEIP Barrachina i de l’AMPA)
Segon
Sis Volums.un per a cada Dècada,unificant totes les dades de recerca:
de 1939 a l’any 2000 (1939-1950), 1950-1960), (1960-1970), (1970-1980), (1980-1990) i (1990-2000)
Tercer
Tres perìodes diferenciats
a-Segona República b-Perìode Franquista c- Perìode postfranquista
Un Treball sobre la trajectòria de l’escola pública durant els dos segles XIX i XX a la Vila de Sitges,especificant “Temes concrets sobre l’ensenyament públic a Sitges:la Primera República, La Protectora a l’Escola pública,la Mancomunitat,la Dictadura primoriverenca,la Segona República,la Guerra Civil,el Franquisme (AMPA,Educació Especial,Biblioteca Escolar,Escola Taller,Esports,Consell Municipal d’Ensenyament,etc,etc)
Projectes arquitectònics
per a un Primer Grup Escolar a Sitges
(1879-1981)
a- Projecte Buhigas (1983 i 1989)
b- Projecte d’en Josep Maria Martino i Arroyo (1932 i 1935)
c- Projecte GATCPAC Col.legi Arquitectes Barcelona amb titular:(Santiago Rusiñol)
c- Projecte d’en Josep-Antoni Coderch i de Sentmenat (1945)
d- Projecte d’en Joan-Anton Martino i Carreras (1957)
e-Projecte de l’Arquitecta del nou Pabelló (1981)
Any 2008
Deixo d’anar a l’AHMS el darrer trimestre
I la raó és: que a Internet hi són les Actes Municipals tant de la Junta Local de Govern de Sitges com les Actes dels Plens Municipals-.
Aixín com també “Elements tant de l’AMPA com del Consell Escolar del CEIP Esteve Barrachina-.
Any 2009
Pòrtic Escolar de les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina (1960-2010)
Tant l’AMPA com l’Equip Directiu,sembla ser que es preparen la Comissió Municipal-escolar per a l’Esdeveniment-.
Any 2010
Any d’excel.lència i de desgreuge escolar a la Vila de Sitges
Any 2011
Adéu a l’escriure a la premsa en català (2006....???)
Any 2003
Durant el setembre-2003
Dues dades molt interessants:
L’Alcalde de Sitges,en Jordi Baijet i Vidal em truca per telèfon-.Que l’any 2004,amb ocasió de la festa de Sant Jordi es publica un Llibre de Fotografies de persones destacades a la Vila,populars i representatives: “Entre els mestres públics de Sitges has estat triat tu,el Froilan” i “Entre els mestres privats,la Sra Pulido d’Ibáñez”-.El fotògraf serà en Joan Iriarte,que t’avisarà per tal que passis al CEIP Esteve Barrachina perr fer-la-.És una fotografia especial-.
Així va ser tot-.En una aula de pàrvuls,assegut en un antic pupitre,davant la pissarra de classe,on apareixia dibuixada la Figuera de Tres Branques,demanada per mi,un Mapamundi,tres fulles de figuera i el retrat del mestre Esteve Barrachina-.
Per una altra banda,la presentació davant el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Ribes del projecte d’una edició sobre la Història de l’Escola Pública de Puigmoltó-.Hem quedat que a mitjans del desembre-2003 l’entregaré a l’Alcaldia de Ribes-.
Durant l’Octubre fins al Desembre 2003
A l’alcaldia de Sant Pere de Ribes,a través de la Regidora Municipal de Benestar Social,la Vinyet Carreras,entrego un Volum de 160 pàgines amb aquest títol: “L’Escola Pùblica Unitària i Mixta de Puigmoltó:entre la Utopia i la Realitat” per si volen publicar-lo com a fons històric ribetà-.També vaig entregar un altre Volum a la mestra Teresa Puig i Bisbal de Puigmoltó,com a col.laboradora,a més de Presidenta de l’AMPA així com ex-alumna meva per fer les Oposicions de Magisteri-.
Més endavant,si l’Ajuntament publica o no lo publica aquest volum,entregaré un altre Volum i la Carpeta d’Apunts a l’Arxiu Històric de Ribes,a més d’un altre Volum enquadernat i il.lustrat al Centre Històric Ribetà amb seu a la Biblioteca Popular Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes-.
Any 2004
Dia 20 de febrer de 2004,precisament en la Diada Internacional de la Llengua Materna,celebrada pel Fórum de les Cultures de Barcelona defensant la Diversitat a través de les 5.000 llengües maternes existents,per la meva banda entrego:
Un Sumàrium de tota la recerca i estudi sobre la Trajectòria de l’Escola pública a Sitges 1800-2000 aixì com els reculls sobre:Sitges,Catalunya,Escola Pública any rere any 2000-2004,etc,etc a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges,on treballo de l’any 1998 fins l’any 2004-.Un altre Sumàrium al Grup d’Estudis Sitgetans,del que sóc Consoci durant 21 anys (1983-2004),per tal que profundeixen com estan acrtuant amb un consoci immigrat durant 21 anys-.N’espero que totes dues entitats,coordinades per en Xavier Miret i Mestre i per la Lluïsa Marsal repectivament els hi estudiïn no pas encistellant-los a la paperera,perquè és “Història pura i dura de Sitges”-.
Que què és el que espero ?-.De l’Arxiu un detall a l’Eco de Sitges sobre el Sumari i del GES l’edició d’algun volum,perquè durant 25 anys d’existència ni un sol llibre van publicar ni sobre l’Escola pública ni sobre l’Ensenyament públic,perquè porta una ideologia d’escola privada i de dretes i no pas d’escola pública i d’esquerres (Paraules del sotspresident del GES en David Jou i Andreu a la meva persona dins l’AHMS)-.
El mes d’octubre de 2004,bo i aprofitant la concessió del títol de Cavaller del Ví a l’alcalde Jordi Baijet i Vidal per la Confraderia Torres,felicito l’alcalde per la nova distinció a més de l’organització de l’Equip Municipal Directiu pel tractament dels temes municipals,enviant-li un Dossier adjunt de diverses pàgines sobre “La Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges” i un altre semblant a la Regidora Municipal d’Educació,l’Àngels Parés i Corretgè-.
La Regidora va cridar-me per parlar-ne sobre la creació d’un Consell Municipal de Cultura i sobre la futura Edició d’una mena d’Enciclopèdia de la Vila de Sitges,que trataria tots els temes,inclusivament el de l’Escola Pública treballat per mi-.L’Alcalde va contestar-me agraint la felicitació,a més de valorar i animar la meva recerca i estudi exposats al Dossier-.
Finalitza l’any 2004 amb dos Volums sobre el Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona,una mena de Diari de l’esdeveniment-.
Any 2005
Amb bon peu inicio el mes de gener 2005-.Els tres periòdics:l’Eco de Sitges,Diari de Vilanova,AVUI,tots plegats en publiquen articles d’opinió-.L’AVUI dues cartes a la Bústia en 8 dies-.Són 12 cartes a la Bústia el dia 1 de juliol-2005-
*Segueixo a l’AHMS treballant el tema de les Colònies Infantils de refugiats durant la Guerra Civil a Sitges (1936-1939),dimarts,dimeres i divendres-.
*Una nova subscripció a la revista d’ història “Sàpiens” crea en mi una esperança de trobar més temes d’estudi escolars-.Perquè en acabat el de les Colònies infantils,seguiré a l’AHMS amb el Tema: “L’Escola Pública de Sitges en la segona dècada del Franquisme (1950-1970)” a través de les Actes Municipals de l’Ajuntament i Correspondència Municipal-.Per contra em dono de baixa d’Òmnium Cultura i la revista Escola Catalana-.”No comten amb mestres jubilats”,segons el President en Joan Porta-.
La meva relació amb el Grup d’Estudis Sitgetans -després de 24 anys de consoci- segueix en baixa forma-.Tant en baixa forma,que ja he enviat dos articles per al Butlletí,però no es publiquen-.És un centre controladíssim per sitgetanistes-nacionalistes catalans “que no deixen ficar cullerada” als altres de fora-.L’any 2005 la Presidenta és la Lluïsa Marsal,una dona,cosina germana de la mestra companya meva la Vinyet Rosés i Àlvarez,que no és capaç de concedir-me una entrevista,malgrat les dues vegades que la demano-.El sots-president és “el Frontera” l’Ignasi Maria Muntaner,ex-capellà-.Antic professor meu de reciclatge de català,durant dos cursos-.
Qui són generosos són L’Institut d’Estudis Penedesencs-.Són tres escrits a la revista Del Penedès en poc temps,signats per mi-.També recullo Llibres que editen i regalen als consocis,cosa que no feia l’anterio Directiva de l’IEP-.En Francesc Xavier Virella,secretari “va insultar-me per telèfon i encara no sé el perquè”-.Però per correu li vaig fer aquesta observació: “Sou Vós el primer català de soca-rel que m’insulta a Catalunya”-.Digueu el perquè...!-.
En aquest any 2005 vaig entregar el Dossier del treball al Departament de Prensa de l’Ajuntament de Sitges,un altre a l’Alcalde i un altre a la Regidora Àngels Parés-.Cap ni un ha reaccionat encara,si més no “amb un senyal de rebuda...”-.En iniciar el mes de juliol entrego una secció del Dossier a ERC,concretament allò de la Segona República a Sitges-.Sóc un agraït a ERC de Sitges pel recolzament que van fer-me públicament sobre un C/ Bisbe d’Astorga i el CEIP Maria Ossó,el nom de la mestra com a titular del 3r Grup Escolar-.
I,així són dos honors aconseguits per en Froilan a Sitges:el C/ Bisbe Briva Mirabent als Plans d’Aiguadolç i el CEIP Maria Ossó a la Plana del Vinyet-.
Escrit a en JIM
SITGES 6 Desembre 2005
Sr Joan Yll i Martínez
Ebanista i Escriptor
C/ Pau Benazet,8
08870 Sitges
Benvolgut amic JYM
Durant tot el novembre i fins ara tinc al cap dues obsessions: a) el Primer Centenari del Naixement de Maria Montserrat Ossó i Massip,de que m’hi sento un “Fans” i més ara amb un CEIP Maria Ossó a la Plana del Vinyet al C/ Marquès de Mura,1 i b) un Homentage selectiu dels col.laboradors setmanals,quinzenals i mensuals de l’Eco de Sitges,molt semblant al de “Maig -1989”,que vau organitzar en Ventura Sella i Barrachina,L’Enric Hill i Martorell i tu mateix JYM-.Conservo l’ecrit d’invitació-.Vaig assistir-hi amb la Isabel-.Ens va agradar força-.Èrem pocs i ben compenetrats-.
Precisament,va ser un any després,en què jo mateix fundés,-amb partida de naixement de l’esdeveniment-,el Club Amics de l’Eco com a Taller d’Escriptura i Club de Parla a la Biblioteca Escolar del CEIP Esteve Barrachina (1988-1998),primer internament com a “practicants de la
literatura catalana” i després públicament amb una Junta Directiva,el president de la qual va ser en Joan Ill i Barra,el vostre estimat fill ,genial professional i bellíssima persona amb escrits al Setmanari,que encara hi ha famílies que els conserven (sic)-.
“Sento cada cop més uns sentiments vers en Josep Manuel Soler i els seus familiars,excepcionals”-.”A causa de i per culpa de” d’unes portes massa obertes tant de la Direcció com de l’Eco de Sitges (mercès al meu entranyable en Jacint Picas i Cardó),fixeu-vos-en el que en va passar i encara dura...!
*Defenso a capa i espasa l’Escola Unitària “Puigmoltó” de Sant Pere de Ribes (L’AVUI i l’Eco)
*Faig propaganda tant de la Biblioteca Escolar,catalanitzada per mi amb el gairebé 90% de llibres en català com dels Premis “Biblioteca Escolar” durant 6 anys (L’Eco de Sitges publica tot)
* ”La Figuera de les Tres Branques”,l’emblema del CEIP Barrachina,que fins i tot l’AMPA l’accepta com un signe d’identitat (L’Eco de Sitges)
* C/ Antoni Briva,Bisbe d’Astorga als Plans d’Aiguadolç,recolzat per ERC de Sitges (L’Eco de Sittges)
* CEIP Maria Ossó,on sota aquest nom “Maria Ossó” contra vent hi és el meu nom (L’Eco de Sitges)
I,d’altres temes que ,hores d’ara,potser no me’n recordo-.Tant aquest Director en Josep Soler com l’Eco de Sitges dels 120 anys el proper 1 de març 2006,en penso i en repenso que “tots els col.laboradors hem de posar-nos-en d’acord per un agraïment general per allò que “La memòria és l’agraïment del cor”-.
Amic de debò com ets tu,per favor,el penses,el consultes i a veure si entre uns quants (jo m’hi apunto amb tots els ets i els uts per justícia i gratitud),iniciem “generosament i económica” a fer ,un magnífic i excel.lent gest envers els 120 anys de l’Eco de Sitges i els 50 anys del seu Director al peu del canó-.No fer-ne res de res,a més ,per a mi,a més d’una mesquinesa és pobresa d’esperit en els estrictes col.laboradors-.Uns amb llibres publicats amb base a l’Eco i d’altres amb una nova imatge com jo mateix que mai no me l’esperava ni des de Ponferrada ni des del País Basc on hi vaig ésser abans de Sitges-.Tens tots els facilitats per si vol fer-lo,enviar fotocòpies d’aquest escrit meu als més amics de l’Eco-.Que en sàpiguen que jo m’apunto amb tot:escrits,actuacions i diners-.Una abraçada,JYM-.
En JYM no respon!
No fa senyals de vida davant el meu escrit-.
Any 2006
10 de Gener 2006
Un pas més com a Escriptor en català a la Vila de Sitges
*L’Eco de Sitges em publica seguidament durant tres setmanes
*El Diari de Vilanova fa la meva primera publicació
*L’Alcalde de Ribes m’informa personalment que sí haurà una Edició sobre Puigmoltó escolar amb la inauguració del Casal de Cultura a l’edifici escolar-.
*TV Maricel en fa la 2a Entrevista sobre l’Escola Barrachina.
I,una 3a entrevista sobre els Papers de Sitges a Salamanca-.En Jordi Castañeda és el
responsable-.
*Ràdio Maricel sobre l’Any Barrachina...ben aviat-.
*Sóc convidat per l’Àngels Parès al Joan Maragall per al dia 13 de febrer a les 8 tarda
amb bons resultats-.
*Sóc convidat per la Regidora deCultura per entregar el dia 10 Juliol 2006 del Treball sobre “Trajectòria de l’Escola Pública de Sitges 1775-1975 (primera part)-.
Però l’Any 2006 i,ja hi sóc als inicis de Febrer, “pinten Ors” i “Bastons” en la meva trajectòria.
*Ors...l’Alcalde de Ribes em truca a casa,el dia dia 27 de gener, per una entrevista a l’Ajuntament: “Que hi haurà una Edició sobre l’Escola Unitària de Puigmoltó a l’hora de la Inauguració del Casal de Cultura a l’emblemàtic edifici de l’Escola,que pot durar un any llarg-.Que la Diputació Provincial prendria part”-.
*Ors... que la Regidora d’Educació de Sitges em truca a casa perquè el dia 13 de Febrer a les 8 de la tarda em presenti a la reunió d’Història per parlar-ne-.No sé si sobre l’Any Barrachina,pel que en demano ésser Fill Adoptiu o Amic Predilecte de Sitges o també per fer la Història de l’Escola Barrachina-.
*Bastons...que el 21 i 28 de Febrer,serè operat de Cataractes dels dos ulls a Barcelona per la Lleonesa Dra Idquierdo,Antonina-.Precisament el dia 8 d’Abril 2006 fa tres anys vaig ésser operat del Maluc dret-.I,així són tres operacions durant 72 anys: Amigdales,Maluc,Ulls-.I,pendent la sordesa de l’oïda esquerre a més del “caoi” del peu dret...!-.
Dia 17 Juliol 2006
A les 7 de la tarda entrego al Centre Cultural “Joan Maragall” el Volum
“Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una Perspectiva Local (1775-1975)”
Primera Part-.
En la reunió hi som la Regidora d’Educació l’Àngels Parés i Corretgé,l’Estudiós Antoni Tintorer,l’Estudiant universitari en Ricard Conesa i la meva alumna,l’Anna Milà amb el tema “Art i Cultura” (1995),croquis en el meu poder-.
Dels quatre historiadors,només en Froilan Franco entrega un Disquet i un Volum de 220 fulls-.La Regidora va insinuarme dues coses:primer treure les dades importants per al nou Llibre d’Història de Sitges,que es publicarà el 23 Abril 2007 o també que “potser es publiqui algun dia”,ja que és un Llibre nou de trinca-.Acusa,per un altre costat,que el Grup d’Estudis Sitgetans deuria ésser més generós amb els seus consocis i editar més treballs-.
*La meva alumna,l’Anna Milà,funcionària a l’Ajuntament de Sitges i presentada per mi a la Regidora Municipal,presenta en aquesta reunió el tema “Art i Cultura a Sitges del S.XIX a l’Any 1975”,que presenta en forma d’esquema en 16 fulls-.Probablement li sortirà un Volum més atapeït que el meu-.
Mentrestant segueixo escrivint sobre l’Any Barrachina i l’Any Rusiñol mes rere mes tant a l’Eco de Sitges com al Diari de Vilanova-.
**Els meus esforços vers l’Any Barrachina és: creació dels Premis Escolars Barrachina per als estudiants del Moviment Inclusor i Escola Inclusiva,per un codstat i per l’altre que el Mestre de mestres l’Esteve Barrachina Benages sigui nomenat o Fill Adoptiu de Sitges a tìtol pòstum o Amic Predilecte de Sitges-.
*De moment,arriba el 25 d’Agost i els “Premis Barrachina” no s’han creat !-.I,ni tan sols l’Ajuntament s’ha manifestat ni a favo ni en contra,malgrat que tots els Mitjans de Comunicació de la Vila han estat molt generosos en col.laborar-hi-.
*També vaig enviar a la Regidora els Alcaldes republicans de Sitges per a la Revista La Xermada-.Els publicarà ?-.
Nova reunió
Dia 13 Setembre 2006 a l’Excorxador a les 7 tarda-.
Encara no presenten els altres companys:l’Antoni Tintorer,el Ricard,l’Anna Milà els seus treballsi a sobre en Ricard (màster d’Història Contemporània) té molts dubtes sobre el seu treball,cosa que obliga a manifestar-se l’Àngels Parés en aquests termes: “Si voleu podem reduir la quantitat de dates...”-.
I,davant la meva queixa que “el tema escolar no es pot barrejar amb els temes industrials i polítics al Libre,l’Àngels diu: “D’acord,seran Articles independents”-.
El final de la reunió és com abans...sense més concrets-.
**Mentrestant...segueixo treballant la Cinqueda Dècada (1980-1990) a l’AHMS-.
**També hi participo al Congrés celebrat a l’edifici Miramar sobre Bernat de Fonollar en el seu 700 anys de la seva presència a Sitges,durant l’Octubre,que serà un fracàs per l’absència de públic-.Fins i tot fallava un Ponent-.Gairebé tres dies de Congrés,organitzat per l’Àngels Parés i Corretgé-.
**Eleccions Autonòmiques a Catalunya -.Vaig votar ERC,que serà la 2a vegada que el faig-.
2 Novembre 2006
Escrit d’agraïment a ERC al seu nou local de Sitges-.
Sitges (Garraf) 3 Novembre 2006
Sr Josep Ferret i Castañosa
President ERC
Casal Salvador Mirabent
Distingit i benvolgut Sr
Com que “l’agraïment és la memòria del cor” i qui subscriu només pot tenir els millors sentiments envers l’Esquerra Republicana de Catalunya a la Vila de Sitges,és la raó d’aquest escrit a vós-.
Agraeixo molt el seu escrit convidant-me a la inauguració del Casal Salvador Mirabent a l’Oasis,però ja vaig advertir en Josep Roig que abans de tot “sóc Mestre” i com a tal no accepto manifestacions polítiques,perquè “el dia rere dia i en silenci” també s’hi fa molt bona feina-.
A Sitges,un cop arribat d’Euskalerria,vaig votar dues vegades ERC i sempre per agraïment al partit sitgetà:l’any 1996 pel públic recolzament d’ERC a la meva campanya per un carrer al Bisbe d’Astorga-Ponferrada Dr Briva Mirabent i l’any 2006 davant el fet (no paraules) dels Regidors d’ERC per l’Escola pública a Sitges,de la que sóc un estudiós de la seva trajectòria (1775-2002)-.En aquest moment és històric en la Regidora Àngels Parés i Corretgé aquest nombre de centres escolars:CEIP Maria Ossó,CEIP (Ramon Planas ?),Llar d’Infants (sense nom),IES (Salvador Soler Forment ?),Escola de Música Montserrat Almirall i possiblement Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol ??-.
I el Sr Torres,les millores ecològiques al CEIP Miquel Utrillo,el CEIP Maria Ossó i l’IES J.R.Baneprès-.I no m’oblidaré gens quan hi vaig ésser convidat a la seu del C/ Sant Fulgenci per parlar-ne fins i tot de compromisos amb ERC-.
Sí,en vull felicitar ERC de Sitges per la pujada d’adhesions a prop de les noves eleccions municipals del Maig-2007 i especialment per la nova Seu a l’Oasi de la Vila-.M’agrada força que al seu escrit s’hi confirmi la disponibilitat d’ERC els dijous de 5 a 8 de la tarda-.De debò,que camí de les Eleccions Municipals a Sitges,l’ètica i l’èstètica faci arribar a un bon port republicà-sitgetà-.
Nova reunió
11 Desembre 2006
A l’Excorxador a les 7 tarda
***Final d’Etapa com a escriptor (per a l’ECO,quan toqui)
Adéu a l’escriure a la premsa en català
*Tot en aquest món té el seu final,i hi ha poques coses més fugisseres que esciure a la premsa-.L’actualitat és canviant per naturalesa,i les persones que no s’dapten a aquesta llei estan vondenades a la més trist de les desaparicions,la de la irrellevància i l’oblit-.Tot s’acaba i la vida continua-.L’escriure,ecara que sigui a la Bústia,també-.
*Cal,doncs,dir adèu a l’escriure a la premsa,però en cap cas a la vida,que continuarà amb les seves joies i els seus drames,els seus goigs i les seves ombres,fins que nosaltres i les notres vanitats no siguin res més que records a la memòria dels qui ens van estimar-.
***Privilegi !
Aquesta és la sensació que predomina quan en penso en el que ha significat per a en Froilan Franco l’oportunitat d’haver escrit a la premsa local i comarcal fins i tot a l’AVUI,el Diari de Barcelona,ja extingit-.Un privilegi,no només perquè perquè n’he pogut escriure en la meva segona llengua més pròpia,sinó perquè l’he pogut fer amb total llibertat i sense cap condicionament de cap mena,una cosa que haig d’agrair a la confiança i la generositat de la direcció dels setmanris i diaris i,així el vull creure,a la no menys generosa acollida dels lectors i les lectores-.
Ep !.Quan vaig començar,el març de l’any 1981,amb escrits a la Bústia de l’AVUI per defensar l’Escola Unitària Mixta “Puigmoltó” de Sant Pere de Ribes perquè la volien suprimir d’un plomàs,tenia els meus dubte que això d’escriure al Director del Diari AVUI,a més de l’Eco de Sitges,pogués donar per a més de tres o quatre escrits,i aquest era el meu objectiu inicial-.
El fet d’arribar a gairebé 8 volums de collita pròpia, és una mesura de la meva satisfacció,com també n’és d’haver dominat l’ús de la llengua catalana així com l’haver obtingut la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes el dia 28 d’abril de 1995,providencialment el dia del meu aniversari,en l`àmbit de la meva dedicació com a Mestre de Català a la creació del Club Amics de l’Eco entre la població escolar sitgetana sobre temes “a Sitges,de Sitges i per Sitges” sota el segell de la “Figuera de les Tres Branques” del CEIP Esteve Barrachina,potser el gran plaer professional més gran de la meva vida a la Vila de Sitges-.
Al llarg de tants anys,puntejats per la recerca i l’estudi de la trajectòria de l’escola pública i l’ensenyament primari públic i per les felicitacions dels meus lectors/es,he tingut ocasió de contemplar junts,coses,fets,personatges i detalls dels temes escolars i d’altres que potser no eren tant de l’escola pública,però que sempre es poden mirar que són escrits d’un mestre públic de la Vila-.
Mai no he confòs,que jo en sàpiga (1981-2006...) la professionalitat amb l’hedonisme enfebrat,i he procurat sempre no caure en el parany de mesurar la devoció per l’escola pública sitgetana per la seva exclusivitat,només a l’abast d’uns pocs escollits per la Pedagogia-.Al contrari l’he dit molt sovint,-potser massa-,i el repetiré un cop més i per darrera vegada,amb més força que mai: la recerca i l’estudi de l’escola pública primària de Sitges és molt senzilla,aquella que tothom pot gaudir recolzats com van fer amb mi des de l’Equip Directiu del CEIP Esteve Barrachina fins l’Arxiu Històric de Sitges,on els seus Directors van ser la meva motivació per seguir endavant-.
Sí voldria acomiadar-me de la premsa:l’AVUI,L’Eco de Sitges,Diari de Vilanova i L’Hora del Garraf,El Punt del Penedès i el Diari de Barcelona (+) amb uns versos d’en Salvat Papasseit,traballat a les meves classes,que en semblen molt adients a l’ocasió: “Res no és mesquí /perquè els dies no passen / no arrriba la mort / ni si l’heu demanada / I si l’heu demanada / us dissimula un clot / perquè per tornar a néixer / necessitem morir”
Any 2007
Bon inici a l’Eco de Sitges amb 4 articles d’opinió publicats durant les quatre setmanes-.Anuncio els 40 anys del Dr Briva Mirabent,primer bisbe de Sitges (1967-2007)-.Deu ésser que a hores d’ara en tinc insta-lat Internet a l’Ordinador-.I així,potser els hi dono menys feina e la Imprenta de l’Eco de Sitges,però no així al Diari de Vilanova,del que vaig donar-me de baixa-.Durant l’any 2006 només va publicar-me 3 articles,és a dir,que segueixo no sent Sant de la Devoció del Diari de Vilanova-.
Ei !
I el millor de tot és que durant l’Any 2007 celebro els 25 anys d’escriure en llengua catalana (1982-2007) i tot a causa de la supressió de l’Escola Unitària de Puigmoltó del Garraf,la plaça de la qual era de la meva propietat per Concurs de Trasllats-.Tres cursos allà i ni una sola fotografia i els tres cursos sense telèfon per la mesquinesa de l’Ajuntament-.
Dels 25 anys com a escriptor van fer-se ressò el Diari AVUI, i l’Eco de Sitges i el Diari de Vilanova ,malgrat deixar la subscripció-.També La Xermada fa la publicació dels Premis Barrachina i l’Eco de Sitges segueix publicant-me coses-.
Però,especialment l’IEP de Vilafranca,que el Sots.president en Ramon Arnabat obre a Internet,en la Memòria Històrica del Gran Penedès,va penjar-me a “Tots els Noms” l’Escola Republicana al Garraf,on hi parlo de l’Escola Republicana de Sitges i de l’Escola Republicana de Puigmoltó-.
També de l’APEC o La Protectora a Sitges durant la República (1932-1935) a Sitges-.
*Vag fer de Jurat i així com presidir al Ciunema El Retiro els Jocs Florals del CEIP Esteve Barrachina-.
*Adreces electròniques:de la Isabel i les meves
www.plomador09@yahoo.es
www.peritmercantil@hotmail.com
i a més el “Blog froirecerc.blogspot.com” i el “Blog Froilan” amb treballs escolars.
El febrer deu ser una altra reunió amb la Regidoria d’Educació per al Llibre d’Història Moderna de Sitges on apareixerà algun Article Escolar-.
Segueixo preparant la Segona Part de la “Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una perspectiva local (1976-2010),però en més d’un volum:
*La Primera Part (1775- 1975)........................................................................................SABELA
*La Segona Part,ja preparada-.1976 – 1978................................................................SABELETA
*La Tercera Part,ja preparada-.1979 – 2007.....................................................................ISA 2000
*I la Quarta Part,en preparació: 2008-2010...................................................................FROI 2000
El Primer Volum,ja és en mans de la Regidoria Municipal,presidida per l’Àngels Parés i Corretgé,de la qui espero que en les properes Eleccions Municipals torni a sortir positivament-.
** Primer Congrés de Cultura Popular a Sitges el 2 Juny 2007,on faig tres intervencions en el Debat:
a) Sitges vulgaritza però no popularitza....?...a l’hora de parlar dels 10 anys de La Xermada-.
b) Editorials,perquè allò que “L’Escola ni ven ni fa vendre” a l’hora de publicar ?...4 Editorials
c) “Premis Escolars” el 25 Agost-.Potser no són populars ?-.Parlant de la Festa Major..
*Vaig votar ERC i el resultat va ser:Montilla,president i l’Àngels Parés perd un regidor i ella mateixa perd la Regidoria d’Educació:dos fracassos-.
**Nou Regidor de Cultura,el Gabino Serrano
**Nou Regidor d’Educació l’Alcalde en Jordi Baijet i Vidal
I el llibre Història Moderna de Sitges,l’Àngels Parés en l’Oposició-.Sembla que s’encarregarà el Gabino-.
L’Internet m’ha caigut com una pera madura-.Vaig regalar a la Isabel un Portàtil i tanmateix canvio de CDU a l’Ordinador-.
Pendent d’enquadernar la Setena Dècada de l’Escola i 12 de Catalunya Viscuda-.
*Creació a la Pàgina WEB “Vilaweb Sitges”,a la secció Fòrum,el “Fòrum Escolar envers l’Any Escolar 2010”,en ocasió de celebrar dos Aniversaris: “50 anys del CEIP Esteve Barrachina i 25 Anys de l’Escola Municipal de les Persones Adultes”-.
20 Setembre 2007
Primera Reunió amb el Regidor de Cultura,en Gabriel Serrano-.
Una reunió,on el Gabi diu no tenir ni idea i que seguirà el projecte de l’Àngels Parés-.L’assistència va ser de tres persones i jo mateix:David Jou Mirabent,Ignasi Muntaner i en Jacint Sastre,qui no va dir ni una sola paraula-.La veu cantant la va portar el Muntaner demanant una Comissió i una Coordinació-.
Solució:
Que hi haurà una Comissió General i dues Subcomissions-.La Història Moderna de Sitges (1812-1939) i la Història Contemporània de Sitges (segles 19 i 20)-.Que hi haurà informació al rescpecte-.
De moment no hi ha cap cita de noves reunions-.Per un altre costat vaig entregar al nou Regidor de Cultura dos escrits,demanats per l’Àngels Parés: L’Escola Pública (1813-1939) i un altre sobre La Protectora-.La seva finalitat és dos Articles o dos Capítols a la Història Moderna de Sitges-.
A)Un resum sobre l’Escola Pública a Sitges (1812 – 1939)
B)Un extracte sobre La Protectora o l’APEC a Sitges (1932 – 1936)
Dos escrits que me’ls recull en Gabino Serrano-.
I,a partir del 20 Setembre 2007,saber esperar a veure que passa....
10 Gener 2008
Inicio el 26 any escrivint a l’Eco de Sitges i com sempre Temes o d’Ensenyament o d’Història de Catalunya.
*Espero que per a Sant Jordi-2008 hi hagi alguna edició dels meus escrits escolars segons les promeses,però ja m’imagino que no hi haurà res,a la vista de la manca de reunions-.
*Novetat és “Tots els Noms” a Internet,on l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’amic en Ramon Arnabat i Mata m’hi penja escrits sobre la República,Guerra Civil i primer anys del Franquisme respecte a l’Escola Pública-.De moment 5 treballs-.Un sisè serà sobre la mestra republicana Maria Montserrat Ossó i Massip,la del CEIP Maria Ossó,encara que dubto l’hi pengi-.
*Sobre l’Edició sobre l’Escola Unitària de Puigmoltó,de moment res de res-.Sí vanconvidar-me a la inauguració a l’antic edifici de l’Escola,d’un Centre Social,però no vaig acceptar-hi-.Esperava un gest de l’Alcalde,però com si no...!-.
S’apropa la Festa Major de Puigmoltó el 25 Juliol 2008,però aquelles promeses tant de l’Alcalde Josep Blanco de Ribes i les d’en Ramon Arnabat,ara President de l’IEP de nou tornen al meu pensament “que no faran res”-.
*El Diari de Vilanova,talla en sec amb mi i no em publica cap Article d’Opinió-.Després de 42 Escrits-.Vaig donar-me de baixa perquè me n’arribava al meu domicili el dimecres de la següent setmana-.
*Però el Diari de Vilanova en demana que a primers de Juliol-2008 enviï un tema “estrictament sitgetà i que no l’hagi publicat a l’Eco de Sitges”-.
Sitges (Garraf), Juliol 2008
En Xavier Miret i Mestre,activista de teatre i von actor actuant a El Prado
Sr Xavier Miret i Mestre
Director
Arxiu Històric de Sitges
08870 VILA
Benvolgut Sr Director i amic
Coneixes el meu afany per investigar i conèixer la Història de l’Escola Pública per a poder entendre i participar en l’actual polèmica d’educació-.Saps que hi ha un augment de l’interès per la història de l’enenyament-.En aquest context,amic Director de l’AHMS,amb l’ingrés a l’Arxiu Històric de Sitges de diferents fons documentals,relacionats amb el CEIP Esteve Barrachina en un Conveni signat entre el Conseller de Cultura en Jordi Baijet i tu mateix com a Director de l’Arxiu Històric,cosa que tant a tu va convertir-te en responsable d’uns documents de l’ensenyament i a mi humil persona com Mestre Especialista de Ciències Socials i Humanisme en un estudiós de la “Història de l’Escola Pública de Sitges,vista des d’una perspectiva local (1775-2010)”.
Són 10 cursos-sempre com a Mestre amb vacances i descansos-(Octubre 1998 / Juny 2008) ,que els hi celebro amb satisfacció professional i moderació,però amb l’orgull escolar i educatiu d`ésser el primer Docent i el primer recercador d’un tema sitgetà,que hom toca de puntetes i casos puntuals tant des de la premsa sitgetana com des dels llibres editats per les entitats vilatanes-.
Passats aquests 10 cursos,com a Director de l’AHMS vas fer-me una promesa que va marcar-me una mica (sic) i és perquè és el primer cop que me’l mdius: “Durant aquest estiu-2008 i per quan tornis en iniciar-se el Curs 2008-2009, et tindré un nou material sobre escoles”-.Precisament davant dues circunstàncies: a)Primera Dècada de recerca i estudi per la meva banda tant a l’Arxiu com la Biblioteca Rusiñol-.b) Les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina (1960-2010) i les Noces d’Argent de l’Escola Municipal de les Persones Adultes (1985-2010) (0ficial...perquè el naixement real és l’any 1983 al CEIP Esteve Barrachina,sent Directora la Vinyet Rosés)-.
Amic Xavier:tu que ets un professional de dalt a baix i una persona més que responsable –durant l’estiu-2008 i tot el curs 2009-2010- sí que actuaries “perfectament” si hi aconseguís aquestes tres coses: A) Aconseguir Arxius Escolars,si més no del CEIP Barrachina,a partir de l’any 2003-.B)De l’Escola d’Adults (justificant que ja conservo un volum “municipal” de 150 pàgines),escola municipal.C) De l’Area d’Educació de l’Ajuntament o Consell Municipal d’Ensenyament,que durant 10 anys no han dipositat res a l’AHS.
*Clar i sitgetà,va de debò que durant aquests 10 cursos,de la nostra feinada-sí,teva i meva-vaig cedir graciosament alguns treballs escolars,però conservo “ja” un Arxiu Escolar i Educatiu al meu domicili que Déu n’hi dó... i del que “al seu temps en parlarem,Xavier com a Arxiver Històric que ets a la Vila de Sitges i dels arxius escolars dels centres públics,atès que n’hi ha per llogar-hi cadires-.
Com organitzaran les Forces Vives el Cicle de Tardor – 2010 sobre l’Educació i l’Ensenyament Públic...no en tinc ni idea,però la meva Proposta és aquesta: “Mutatis mutandis” no ésser menys que ningú a l’hora del Festival Pedagògic i Escolar a Sitges-.Primer un Setembre i Octubre amb xerrades de Pedagogs catalans que n’hi ha amb Moderadors d’emprenta-.I l’Homenatge a la mestra-primera Directora escolar i protagonista de soca-rel per una Escola pública a Sitges,la Pràxedes Villalonga i Morro,de 82 anys-.
Sense oblidar-me del gran actor i Artista ribetà en Xavier Miret i Mestre creant (sic) una Mostra sobre els Cinc Projectes Arquitectònics (1883-1980) per a la consecució de l’actual CEIP Esteve Barrachina-.Seria una Mostra inimaginable a Sitges-.I si vols...no cal que “fiqui els nassos” el Consorci del Patrimoni,ja que l’AHMS té en dipòsit els Plànols,els Plecs de Condicionss,les Memòries i els Pressupostos,menys els del GATCPAC-.Entre aquest material i explicacions que fins i tot jo mateix t’hi deixaria-.Conservo un Volum sobre “Patrimoni Escolar de terrenys-solar” que podria ajudar-t’hi-.
I després de l’any 2010...qué passarà,Xavier ?-.Providencialment tu seguiràs com a Director de l’Arxiu Històric de Sitges,potser a la nova seu i El Mestre,és a dir,en Froilan ja disposat a fer la donació de la meva feinada de recerca i estudiada durant 12 cursos o més..perquè ja en tinc un Arxiu Escolar i Educatiu al meu domicili.qué et sembla ?-.
Bé-.Permeteu-me que hi celebri els 10 Cursos d’Investigador-.És que la Recerca HistòricoEducativa i el constant buidatge de documents i de capses durant aquests anys 1998-2008,a més dels meus escrits a la premsa comarcal i prensa local sobre temes escolars i d’història de Catalunya (1978-2008),davant el repte de la supressió extemporània de les Escoles Públiques Unitàries d’Olivella,de Garraf i de Puigmoltó,va ser l’agulló que va crear en la meva idealització de l’Escola Pública una “Autodefensa de l’Escola Unitària i Mixta,a més d’Escola Rural de Puigmoltó”-.A partir d’aquesta injusta i ridícula supressió (sic) en Froilan no va tenir més remei “que lanzarse al ruedo d’afecció a escriptor,com a homenatge al meu alumne de 1r d’EGB ,provinent del Centre Médic Els Camils,amb paràlisi cerebral durant tot el Curs 1980-1981,què vaig atendre i ensenyar en la Diversitat,cosa que no hi van comprendre ni Els Camils ni l’Ajuntament de Ribes,només el Conseller d’Ensenyament,mestre a Roquetes en Felip Uña-.
Acabo,amic Sr Director de l’Arxiu Històric de Sitges,més agraït que mai a en Xavier Miret i Mestre,que vetlla i vetllarà pels interessos de l’Escola Pública,la que jo celebro amb il.lusió utòpica: els 30 anys a la premsa (1978-2008) i els 10 anys creant un dipòsit escolar (1998-2008).
Ja veurem la manera de celebrar els 30 anys d’escriptor i els 10 d’investigador,sempre “idealitzant” l’escola pública i l’ensenyament públic,mercès a la generositat,el compromís i la solidaritat del millor Arxiver de la Comarca del Garraf ,tant com a persona i com a professional-.Enhorabona.
Setembre-2008
Tornada de vacances estivals:Espasante,Corunya,Ponferrada i Lleó-.I,aviat a iniciar els treballs com ara: a l’AHMS,els Fòrums de Vilanova i Sitges,a més del News Sitges-.
I celebrar els 50 anys de la meva arribada a Valdecañada da del Bierzo:Setembre 1958-2008 i pensant en les Bobes d’Oro del matrimoni Gregòria Franco i José Arias (1959-2009).
Sense oblidar-me que la germana Leonides Franco és a punt d’emmudir per prblemes de les cordes vocals-.
15 Setembre 2008
Indecisió per tornar a l’AHMS,un cop descobreixo les Actes Municipals en Internet-.I,una de dues o segueixo a l’Arxiu amb un altre Tema o el deixo-.És una cruïlla....després de 10 cursos d’estudios i recercador del tema escolar-.
Fins ara...
Sobre la Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,
vista des d’una Perspectiva Local (1775-2010)
**INDEX………………………………….un Volum: amb els Indexs de cada volum.
**SUMARI…......................................................un Volum : amb el llistat de volums.
A/ 0 (Zero) cent anys + 8 Volums: el pas a pas de cada etapa escolar.
*0 Cent anys…1775-1900
*Primera Dècada…………………………………………………………..1940-1950
*Segona Dècada……………………………………………………………1950-1960
*Tercera Dècada……………………………………………………………1960-1970
*Quarta Dècada…………………………………………………………….1970-1980
*Cinqueda Dècada………………………………………………………….1980-1990
*Sisena Dècada…………………………………………….........................1990-2000
*Setena Dècada…………………………………………………………….2000-2007
*Vuitena Dècada……………………………………………………………2000-2007
*Novena Dècada……………………………………………………………2008-2009
*Desena Dècada…………………………………………………………….2009-2010
*Onzena Dècada……..(Noces d’OR del CEIP Esteve Barrachina…..………..2010
B/ Quatre Volums Generals de l’Any 1775 a l’Any 2010
*Sabela……………………………………………………………………..1775-1975
*Sabeleta…………………………………………………………………...1976-1978
*Isa 2000……………………………………………………………………1979-2007
*Froi 2000………………………………………………………………….2008-2010
*Froi 2000bis………………………………………………........................2008-2010
A més….
L’Escola Municipal de les Persones Adultes (1984-2008) (1r Volum)
Centre de Formació Permanent-.La Xarxa (2009-2010) (2n Volum)
Centres públics sitgetans de Formació :2000- 2007
L’Ensenyament Públic a Sitges: 2008- 2009
Bodes d’Or del CEIP Esteve Barrachina: 2010
Signat-.
Froilan Franco i Franco
Mestre de Català-Pedagog
Ploma d’Or de les Lletres sitgetanes-1995.
C/ Pompeu Fabra,2,2n-2ª
08870,SITGES (Garraf)
autor del treball de recerca i d’estudi:
“Trajectòria de l'Escola Pública a Sitges,vista des d'una Perspectiva local (1775-2010)
*Em dic,en Froilan Franco i Franco, DNI 10.098 374 V,nascut en un poblet de Lleó,a la ribera-pàramo del Riu Òrbigo,Bustillo del Pàramo,però vaig viure molt de temps a Ponferrada-.Mestre d’Educació Primària al Bierzo,la Cabrera i Munguia (Biscaia),Sant Pere de Ribes i Sitges.
*En vinc a Sitges (Catalunya) des de Munguia (Biscaia),on sempre hi he viscut com a Mestre d’Educació Primària al CEIP Miquel Utrillo i Instructor Elemental de Gimnàstica,com a Mestre de Català,Pedagog i Diplomat en Música al CEIP Esteve Barrachina-.”Especialista per Oposicions de Ciències Socials i Humanisme i de Filologia Catalana.Domiciliat al C/ Pompeu Fabra,2,2n-2ª ,a la Vila de Sitges,on visc des de l’any 1975,l’únic domicili a Catalunya un cop n’arribo de Munguia (Euskadi).
*A Catalunya,a on arribo gairebé per esport,sóc nomenat Propietari Provisional al CEIP Miquel Utrillo de Sitges,tot seguit del CEIP “El Pi” de Ribes,de l’Escola Unitària Mixta Puigmoltó de Ribes,del CEIP les Roquetes de Ribes,i finalment per “escola suprimida Puigmoltó i com a Mestre de Català,l’estiu 1983 sóc nomenat Propietari Definitiu del CEIP Esteve Barrachina de la Vila de Sitges,on exerciré de docent fins l’any 1999.
*Tenint-ne plaça definitiva com a Mestre-Director de l’Escola Unitària “Puigmoltó” de Ribes /Garraf),l’any 1980,la Generalitat de Catalunya la converteix en “Escola Catalana Total”,amb la meva titulació de “Mestre de Català”,sota la Direcció General de la Margarida Muset i Adell,Directora General del SEDEC de la Generalitat de Catalunya-.
*Un cop a Sitges, sóc *Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes-1995”,atorgada per la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Sitges, per la creació del Taller d’Escriptura el “Club Amics de l’Eco” en favor de la llengua i cultura catalanes ( ressò del setmanari l’Eco de Sitges i els Clubs de Parla de l'intelectual Josep Maria Espinàs),entre els escolars de la Segona Etapa d’EGB i el jovent de la Vila,sobre temes “Sitges” durant uns nys (1991-1998)
*Va ser l’entrega de la Ploma d’Or, el mateix dia del meu seixantè Aniversari -28 Abril 1995- (per casualitat),però en la realitat va ser un homenatge de Sitges a la Sala d’Or del Palau Maricel,plena de gent, tant a mi com a Mestre de Català com a la meva muller,la Isabel Álvarez Vispo,Cap Comarcal a Vilanova de la Seguretat Social,on gaudia de força prestigi social a la Comarca Garraf.
*Des del CEIP Esteve Barrachina col.laboro en la Campanya “El País a l’Escola” amb cançons populars catalanes durant 4 cursos amb alumnes de l’Aula-pilot en català 5è “A” (1983 -1987),portada per mi mateix com a especialista en Filologia Catalana-.
Membre de la Comissió Executiva del primer Centenari del naixement d’en Josep Carbonell i Gener,escriptor i intel.lectual de Sitges,promotor de l’Amistat Catalunya-Occitània.
*Vaig participar en 10 Escoles d'Estiu de l'1 al 15 juliol a la Facultat de Geografia (Pedralbes),al Patronat Ribes i a la Facultat de Blanquerna per al Reciclatge de català.
*Col.laborador dels tres setmanaris de la comarca Garraf,amb temes sobre l’Ensenyament públic des de l’any 1981:
L’Eco de Sitges.(Any 1981-2005...)
El Diari de Vilanova.(Any 1994-2005...)
L’Hora del Garraf.(Any 1995-2003...)
*Investigador i Estudiós de la trajectòria de l’Escola pública de l’any 1775 a l’any 2010 amb el suport teòric(sic) del Consell Comarcal del Garraf,a més de l’Equip Directiu del CEIP Esteve Barrachina,presidit per en Jordi Baijet i Vidal-.
*Participo en la Diada de la Música a Sitges durant quatre cursos,sota la direcció de Juventuts Musicals de Sitges amb cançons de Catalunya al Cap de la Vila (Sitges)-.
Consoci de les següents Entitats:
*Grup d’Estudis Sitgetans (GES) (1983-2009)
*Institut d’Estudis Penedesencs (1995-2011...)
*Òmnium Cultural (1982-2003)
*Associació de Mestres “Rosa Sensat” (1983-1995)
*Congrés de Cultura Catalana (1978-1980)
Subscriptor en català
*Setmanari “L’Eco de Sitges” (1980-2005...)
*Setmanari “L’Hora del Garraf” (1994-2003)
*Setmanari “Diari de Vilanova” (1999-2004...)
*Revista municipal “La Xermada”-.Cultura popular de Sitges (1997-2003...)
*Canigó (de la Isabel-Clara Simó).(1979-82)
*Diari A V U I-.1981-2005...)
*Escola Catalana (1982-2004)
*GUIX (1985-1998)
*Sapiens (2004-2008)
*Diari El PuntAvui (2011...)
Escoles d’Estiu
12 Escoles d’Estiu:
*Dues a l’Escola Blanquerna de Barcelona-.
*Onze a l’edifici de la Facultat d’Història (Pedralbes-Barcelona)
Col.laboracions didàctiques en català
*“L’Escola al País”.4 cursos amb cançons populars catalanes a Barna-.
*Joventuts Musicals”.3 cursos a Sitges amb cançons catalanes,al carrer.
*Classe de Música:(Solfeig) 4 Cursos de 5è “A”,pilots en català-.
Escola Pilot en català-.4 cursos amb el cinquè “A”,”Paral.lelament al castellà dels tres 5ens restants(1983-1988)
Biblioteca Escolar de l’Alumne (BEA) “Esteve Barrachina”
*9 cursos com a mestre-bibliotecari-.Un curs d’Arxivologia-.
*6 Concursos “Biblioteca Escolar” sobre temes : “Sitges”.
*6 Tallers de Biblioteca com a alternativa a la Religió a l’escola.
*El 79% de llibres en català per a la Biblioteca Escolar-.
Comissió Municipal de Lectura
“Representant l’Escola Barrachina”
(totes les biblioteques escolars i populars unides) (1993-1997)
elevisió de Catalunya-TV3
*5 cops amb els alumnes de sè d’Egb-.
*“Fil-i-prim i un Ordinador.”
*“Matraca,no”-.
*“Cinc i Acció”-.
**Visita per veure “gravar i mesclar imatge i so” com a Taller de TV.
**Visita General de l’Edifici-.
Ràdio Municipal Maricel de Sitges-.
10 cops sota la direcció de dos Directors-.
*Amb els gitanos pel català”
* Amb el Dr Roca-Pons sobre les Lleis del Català.
*A causa de la meva concessió de la Ploma d’Or-1995-.
*Sobre el “Taller d’Escriptura” a l’Escola:”Club Amics ECO.
*Concurs Escolar sobre en Josep Carbonell i Gener-.
*40è Aniversari “Escola pública,Esteve Barrachina”
*50è Aniversari i Noces d'Or de l'Escola Esteve Barrachina
*25è Aniversari CEIP Miquel Utrillo-la meva primera escola a Catalunya (1976)
*Centenari de l’arribada de l’Esteve Barrachina a Sitges (1906-2006)
CONFERÈNCIES
*Pregó al Palau Maricel en la inauguració 40è Aniversari Escola Barrachina-.
*Conferència a la Biblioteca Santiago Rusiñol en les seves Noces d'Or.
*Discurs sobre els “Orígens de la Miquel Utrillo” en el 25è Aniversari.
*Xerrada sobre l’Escola Unitària de Puigmoltó a Ràdiò Ribes.
*Separata sobre l'Escola Unitària Puigmoltó al Programa de Festa Major Sant Jaume
*Xerrada sobre Esteve Barrachina mestre i regidor d’educació en el Centenari de la seva arribada a Sitges (1906-2006)
*Televisió Ribes
*Xerrada amb Víctor Alba i amb Joan Duran a la TV Ribes sobre la Diada del Llibre.
*Ràdio Municipal de Ribes,sobre l’Escola de Puigmoltó amb la mestra Teresa Puig-.
Televisió Maricel de Sitges-.
Recentment sobre els tres fets:Any 2000 sobre l’Escola-.
*Inauguració de la 3ª Escola pública,el CEIP “Maria Ossó”.
*25è Aniversari CEIP “Miquel Utrillo”.
*40è Aniversari CEIP “Esteve Barrachina”-.
50è Aniversari de l'Escola Esteve Barrachina.
Amb en Xavier Miret i Mestre sobre el CEIP Maria Ossó
En ocasió del Centenari Esteve Barrachina-.
En ocasió dels “Papers de Salamanca” i Papers de Sitges
Creador de símbols escolars
“Figuera de les Tres Branques”per al Taller d’Escriptura “Club Amics de l’Eco”.
i per a l’AMPA del CEIP Barrachina
Celebració,durant quatre,dels Pastorets (curs 1984,etc )
*Creador de la “Diada de les Lletres Sitgetanes” a la Segona Etapa d’EGB per Santa Llúcia (1989-1997),amb la presència de Poeteses sitgetanes a l’Aula.
Colònies escolars,curs rere curs1984-1998 en català, amb motivacions de Catalunya,cada curs (1986-1998).
Promotor de les sortides en Carnaval,durant dos cursos, amb els alumnes disfresats el dilluns de Carnaval (1984,1986)seguint les Orientacions d’en Marcer,Regidor municipal-.
Creador de la “Premsa a l’Escola”a travès del Setmanari “L’Eco de Sitges” (1980-1995).
Promotor de les “Justes Literàries” a la classe de Literatura Catalana a
l’EGB (1976) al CEIP Miquel Utrillo
*Relaxació dels Alumnes de 6è d’EGB amb música i paraula-.
*Col.laboració en la Revista escolar “El Estudiante” en castellano
Promotor del "Club Amics de l’Eco" amb Secció pròpia al Setmanari i al CEIP Esteve Barrachina
=============
*Autor de 32 quadernets de la Geografia i Història de Sitges per a la 2ª Etapa d’EGB,en paral.lel a les classes de Ciències Socials de 6è,7è i 8è d’Egb-.
Promotor d’una “Geografia i Història de Sitges”,paral.lela a la Geografia i Història de Catalunya,per a 6è,7è i 8è d’EGB (1991).Heus ací els Títols de la “Meva” Geografia i Història de Sitges”(1991)explicada paral.lelament en Ciències Socials per a promocionar,socialment,la llengua catalana-.
SISÈ D’EGB:
Geografia de Sitges:
Hidrosfera de la Vila de Sitges-.
Recursos Naturals a Sitges-.
Economia de Sitges-.
Edificis Notables a Sitges
Història de Sitges:
Prehistòria de Sitges-.
80.000 anys i les coves prehistòrques-.
Fem Història-.
Els ibers-cossetanys i Sitges-.
Els romans-.A la recerca de la Subur perduda-.
El Feudalisme a Sitges-Bernat de Fonollar-.
SETÈ d’EGB:
Geografia de Sitges:
Gènesi del Relleu a Sitges-.
Sitges a la Cartografia-.
Mapa topogràfic de Sitges-.
Tipologia climàtica de Sitges-.
Estructura de la Població de Sitges
La vinya i la fil.loxera a Sitges-.
Eixample del terme municipal-.Miralpeix
Història de Sitges
Sitges al S.XV-.Canvi de Dinastia-.
Sitges al S.XVI-.Esmorteïment-.
Sitges al S.XVII-.L’EMPENYADA-.
Sitges al S.XVIII-.Entre nacions europees-.
L’Edat Moderna a Sitges-.Resum-.
VUITÈ d’EGB:
Geografia de Sitges:
Les migracions sitgetanes-.
Parc Natural del Garraf-.
Camí Costes del garraf-.
Sitges,alta notorietat
Història de Sitges:
La Pia Almoina
Sitges i el S.XX
El Modernisme a Sitges
Guerra del Francès-.
Escola Lluminista de Sitges
Les fonts documentals per tal d’elaborar aquests títols són:
L’Eco de Sitges,el Baluart de Sitges,La Fita, Revista Suburense,La Voz de Sitges,la Gaseta de Sitges,així com dels diversos Llibres publicats sobre la Història de la Vila,destacant-se entre d’altres:en Josep Soler i Cartró,en Joseo Soler i Tasis,en Josep Carbonelli Gener,l’Esteve Barrachina i Benages,en Ramon Planas,i d’altres publicacions del Grup d’Estudis Sitgetans (GES) del que sóc Soci amb el nª 264,de fa vint anys-.
En puc afirmar que a moltes cases de la Vila de Sitges encara n’hi ha dels quadernets sobre la Geografia i Història de Sitges,feta a base d’estudi i dedicació,en Llengua Catalana,en moments en què el català per a un nou immigrat encara “pagava la matrícula” a la Universitat per fer el reciclatge-.
=============
Amb els meus deixebles sitgetans
***Presentació,durant quatre cursos,de treballs d’alumnes als Premis Baldiri Reixach,que premia l’ensenyament en català-.
*Guanyador amb els alumnes de 6è d’EGB d’una “lanxa de rems” al Port
d’Aiguadolç-.
*Escenificació catalana,durant tres cursos,de la Diada de l’Arbre-.
*Col.laborador en Premsa Catalana” a l’Escola-
Un cop jubilat (Any 1999)...com a profesional de l’ensenyament
***Participació,durant 4 anys amb tres treballs als Jocs Florals de Barcelona al Consell de Cent,per a la 3ª edat: A.C.A. de Barcelona-.
***Animador cultural en ocasió d’ “El 40è Aniversari del CEIP “Esteve Barrachina” primer edifici escolar o Grup Escolar sitgetà somniat durant molts anys (1880-1960),celebrat el 24/Octubre/2000-.I el 50 aniversari i Noces d'Or.
Proposat pel Departament de Premsa de l’Ajuntament de Sitges per a una Edició-llibre sobre “Història de l’Escola Barrachina” (1-Febrer-2001),però a causa de les Tres Regidories de Cultura,una darrera de l’altra en poc temps (2000-2003),no es fa l’Edició,amb l’excusa que cada Regidoria “té els seus Objectius” (sic).
Deu 10 Articles d’Opinió sobre l’Escola Pública a Sitges a la revista municipal “La Xermada” sobre els diversos centres escolars i els seus origens.
***Proposat per l’Alcalde en Jordi Baijet i Baijet,com a únic mestre públic de la vila per l’Ajuntament de Sitges per a un Llibre de Fotografies de 125 personatges populars,titulat
“Retrats i Entorns de Sitges”
És elaborat pel prestigiós fotògraf en Joan Iriarte i textos de la Dra Isabel Coll,catedràtica de la UB,com a estudiós de l’ensenyament públic a Sitges-.
***Ecriptor sobre l’Escola Pública
*Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges 1775-1975 (Primera part)
*Un volum inèdit sobre l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó de Sant Pere de Ribes (1931-1983),entregat a l’Ajuntament ribetà per a la seva publicació l’any 2004-.
*Trajectòria de l’Escola P`´ublica a Sitges 1976-2000 (Segona part)
***El millor que va passar-me a Sitges l’any 2006
1r-.Conferència dia 25 Abril a la Biblioteca sobre l’Esteve Barrachina.
2n-.El dia 10 Juliol entrega en la Regidoria d’Educació del Volum “Trajectòria de l’Escola Pública de Sitges,vista des d’una perspectiva local (1775-1975)” per
a la seva Edició-. (És la 1ª part)
(Formo part de l’Equip:Àngels Parés,regidora,l’Antoni Tintoré,empresari,en Ricard Conesa i l’Anna Milà i d’altres)-.Es treballa la Història Enciclopèdica de Sitges
3r-.Avís de preparar la 2ª part 1975-2000 per a l’Any 2007?
--------------------------------------------------------
Llibres inèdits sobre l’Escola pública de la vila de Sitges
VOLUMS PER A CONSULTA SOBRE l’ESCOLA PÚBLICA de la vila de Sitges
1r VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1800-31 / Curs,1878-89
2n VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs 1900-01 / Curs 1934-35
3r VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1935-36-Curs,1974-7
4t VOLUM
Trajectòria de l’escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1975-76-Curs,1986-87-.
5è VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1987-88,Curs,1998-99
6è VOLUM
Trajectòria de l’escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1998-99 / Curs 1999-2000
7è VOLUM
L’Educació Especial a l’Escola Pública “Esteve Barrachina
1960-2000-.
8è VOLUM
La Normalització de la Llengua Catalana a l’Escola Pública
1883-2000-.
9è VOLUM
El Mestre públic a través de l’escola pública
1875-2000-.
10è VOLUM
Llistat de Mestres públics a Sitges-.
Fons Documentals-.
Escola d’Adults-.
11è VOLUM
Formació Permanent dels Mestres públics
(1960-2000 )
12è VOLUM
La Llengua Catalana a l’Escola Pública “Esteve Barrachina”
Curs,1977-2000-.
Club Amics de l’Eco
Taller d’Escriptura 1988-1998)
13è VOLUM
Història de l’Associació de Pares/mares d’Alumnes (AMPA)
Curs,1960-2000
14è VOLUM
El Patronat Municipal d’Esports-.
Escola Municipal Esportiva-Sitges-
L’Any,2000-trajectòria en l’Educació pública-.
15è VOLUM
Fer Escola Pública des de la Biblioteca Escolar “Esteve Barrachina”
(1976 / 2000)
16è VOLUM
Història del CEIP “Esteve Barrachina” (1960 / 2000)
1r Edifici estatal a Sitges-.
17 VOLUM
El mestre D.Esteban Barrachina Benages
mestre i regidor d’ensenyament (1906-39)
18 VOLUM
El “CEIP Maria Ossó”, i la mestra al Carrer Josep Irla S/n a Sitges
(1934-2004)(primer volum)
19 VOLUM
El “CEIP Maria Ossó” al carrer Ramon Dalmases,marquès de Mura S/n a Sitges
(2004-2006)(segon volum)
20 VOLUM
El “CEIP Maria Ossó” en el Primer Centenari de la mestra Maria Ossó i Massip
(1905-2005) (tercer volum)
21 VOLUM
L’Escola sitgetana a examen
Aniversaris escolars celebrats a Sitges (1970-2004)
22 VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una perspectiva local (1775-1975) Primera Part
23 VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una perspectiva local (1975-1999) Segona Part
24 VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una perspectiva local (2000-2010) Tercera part
------------------------------------------------------------------------
RESUMS DE LA PREMSA DIÀRIA SOBRE:
“ESCOLA, SITGES, CATALUNYA, ESTAT, FÒRUM 2004 (dia a dia...)!
1 VOLUM
L’Ensenyament públic, i els seus problemes a la premsa (2000)
2 VOLUM
Coneixement de Catalunya al segle XXI i la co-sobirania catalana demanada (2000)
3 VOLUM
Com va l’any 2000-2002 en general,amb temes molt més significatius i destacats
durant els tres anys.
4 VOLUM
Fets significatius i destacats durant l’any: l’Any de la Convenció Europea (2003)
5 VOLUM
Esbós de la Història local de Sitges amb temes de la Vila molt significatius (2003)
6 VOLUM
Vell i nou coneixement de Sitges a través de la premsa local i comarcal (2003)
7 VOLUM
El pensament escolar i la renovació pedagògica durant l’any 2002 -2003
8 VOLUM
Recerca sobre la Monarquia catalana a l’Edat Mitjana-.Retalls d’Història (2003)
9 VOLUM
Llengües arreu d’ Europa,Història de Catalunya i la llengua catalana (2003)
10 VOLUM
Catalunya i els seus aspectes a la Premsa durant tot l’any 2003
11 VOLUM
L’educació pública a Sitges i a Catalunya -globalment- de l’any 1830 al 2004.
12 VOLUM
Fets més recents i destacats durant tot l’any 2004-.
13 VOLUM
Sitges,activitats,fets més significatius durant l’any 2004
14 VOLUM
Catalunya: idees,referències,durant tot l’any 2004
15 VOLUM
L’Escola Pública a Sitges i a Catalunya (primer volum) (2004)
16 VOLUM
L’Escola Pública a Sitges i a Catalunya (segon volum) (2004)
17 VOLUM
El Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona (primer volum) (2004)
18 VOLUM
El Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona (segon volum) (2004)
19 VOLUM
Catalunya:referències al llarg de l’any 2005
20 VOLUM
Sitges,referències al llarg de l’any 2005
21 VOLUM
L’Escola Pública a Sitges i Catalunya durant l’any 2005
22 VOLUM
Fets força més destacats al llsarg de l’any 2005
Any 2006
A partir d’aquest Any 2006,només em dedico a escriure sobre aquests temes,però força relaxat-.
*Escola i Ensenyament (Sitges i Catalunya)
*Memòria Històrica (Sitges i Catalunya)
*República (Sitges i Catalunya)
----------------------------------------
***ÍNDEX GENERAL
del nombre de Volums
Memòria explicativa d’un Projecte escolar...........................................3
Setmanaris sitgetans consultats .........................................................................3
Metodolgia feta servir..............................................................................4
PRIMER VOLUM
*Trajectòria de l’Escola Pública -Esteve Barrachina-
1850-2000
SEGON VOLUM
(Són tres volums I,II,III,ordenats )
*ORÍGENS DEL CEIP ESTEVE BARRACHINA A LA VILA DE SITGES
1857 – 2000
TERCER VOLUM
* VINT-I-SET ANYS i TRES PROJECTES A LA VILA DE SITGES
PER AL “CEIP ESTEVE BARRACHINA”
1933 - 1960
QUART VOLUM
* QUARANTA ANYS D’ESCOLA PÚBLICA “ESTEVE BARRACHINA”
Primer edifici estatal a Sitges
1960-2000
CINQUÈ VOLUM
*UN SOMNI SITGETÀ:
DEL CATALÀ A L’ESCOLA A L’ESCOLA CATALANA
1960-2000
SISÈ VOLUM
* ESTRATÈGIES I RESPOSTES AL FFRACÀS ESCOLAR
(1960-2000)
SETÈ VOLUM
*FER ESCOLA PÚBLICA DESDE LA BIBLIOTECA ESCOLAR
1978-2000
VUITÈ VOLUM
*L’Ensenyament primari durant la Guerra Civil a Sitges
1936-1939
NOVÈ VOLUM
*COLÒNIES D’INFANTS REFUGIATS A SITGES
(1936-1939)
DESÈ VOLUM
*L’Endemà del dia 22 de Gener de 1939
Depurats,exiliats,deportats i fugitius
ONZÈ VOLUM
*L’Ensenyament primari a la primera dècada del Franquisme a Sitges
1939-1950
DOTZÈ VOLUM
*L’Escola Pública a Sitges
Durant la Segona Dècada del nou Estat Franquista
1950 - 1960
TRETZÈ VOLUM
*L’Escola Pública a Sitges
durant la Tercera Dècada del nou Estat Franquista
1960 - 1970
CATORZÈ VOLUM
L’Escola Pública a Sitges durant la Quarta Dècada del nou Estat Franquista.
1970-1980
QUINZÈ VOLUM
L’Escola Pública a Sitges durant la Cinquena Dècada del nou Estat Franquista
1980-1990
SETZÈ VOLUM
L’Escola Pública a Sitges durant la Sisena Dècada de
l’Agònic Estat franquista
1990-2000
DISSETÈ VOLUM
HISTÒRIA DE l’AMPA AL CEIP ESTEVE BARRACHINA
1960 - 2000
DIVUITÈ VOLUM
Associació Protectora d’Ensenyança Catalana a Sitges i l’Illa de Cuba
1899-1936
DINOVÈ VOLUM
EL MESTRE PÚBLIC, l’ESTEVE BARRACHINA
1906-1939
VINTÈ VOLUM
EL CEIP MARIA OSSÓ,EL TERCER GRUP ESCOLAR
1966-2000
VINT-I-UNÈ VOLUM
Maria Montserrat Ossó i Massip,mestra de Sitges
1934 - 1972
VINT-I-DOSÈ VOLUM
PRIMER CENTENARI DEL NAIXEMENT DE MARIA OSSÓ i MASIP DE l’ESCOLA A LA VIDA ACTIVA
Inauguració Oficial del CEIP Maria Ossó (2005)
1905-2005
VINT-i-TRESÈ VOLUM
MEMÒRIA REPUBLICANA COL.LECTIVA A CATALUNYA
VINT-I-QUATRÈ VOLUM
E L P E R Í O D E R E P U B L I C À
1931-1939
VINT-I-CINQUÈ VOLUM
*Recuperació de la Memòria Històrica
Víctimes de la Guerra Civil I la Postguerra Franquista
VINT-I-SISÈ VOLUM
L’Escola Pública Unitària i Mixta del Poble de Puigmoltó
Entre la utopia i la realitat
1931-1983
VINT-I-SET VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública de Sitges.vista des d’una perspectiva local 1775-1975
(Primera part)
VINT-I-VUITÈ VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,Vista des d’una perspectiva local 1975-1996)
(Segona part)
VINT-I-NOVÈ VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges-.Vista des d’una perspectiva local 1997 – 2007
(Tercera part)
TRENTA VOLUM
Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,Vista des d’una perspectiva local (2008 – 2010)
(Quarta part)
TRENTA-UN VOLUM
INDEX GENERAL DELS VOLUMS
SITGES,8 Desembre 2007
----------------------------------------------------------------------------
De collita pròpia a la premsa local i comarcal
1 VOLUM
Catalunya Viscuda (I) (1980-1990)-.Articles d’Opinió d’en Froilan Franco -.
Són articles publicats a l’Eco de Sitges i l’AVUI (Bústia)
2 VOLUM
Catalunya Viscuda (II) (1990-1998)-.Articles a la premsa local-comarcal-provincial-.
Són articles publicats sobre l’Ensenyament i l’Escola pública a l’Eco de Sitges i Diari de Barcelona-.
3 VOLUM
Catalunya Viscuda (III) (1998-2000)-.Articles d’opinió als Setmanaris i Diaris-.
Són articles sobre l’educació pública publicats al Diari de Barcelona,l’Eco de Sitges.
4 VOLUM
Catalunya Viscuda (IV) (2000-2002)-.Articles d’Opinió als setmanaris:L’Eco de Sit-
ges,Diari de Vilanova,l’Hora del Garraf,Diari de Barcelona i l’AVUI (Bústia)-.
5 VOLUM
Catalunya Viscuda (V) (2002-2003)-.Articles d’Opinió als setmanaris:L’Eco de Sit-
ges,Diari de Vilanova,El Punt del Garraf,i l’AVUI (Bústia)-.
6 VOLUM
Catalunya Viscuda (VI) (2004)-.Articles d’opinió a l’Eco de Sitges,El Punt del
Penedès, Diari de Vilanova i l’AVUI (Bústia)-.
7 VOLUM
Catalunya Viscuda (VII) (2005).,Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Diari de Vi-
lanova i l’AVUI (Bústia)-.
8 VOLUM
Catalunya Viscuda (VIII) (2006)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Diari de Vi-
lanova i l’AVUI (Bústia)
9 VOLUM
Catalunya Viscuda (IX)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Diari de Vilanova-.
10 VOLUM
Catalunya Viscuda (X)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Diari de Vilanova-.
11 VOLUM
Catalunya Viscuda (XI)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Bústia AVUI-.
Articles d’Internet,per primer cop-.
12 VOLUM
Catalunya Viscuda (XII)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Bústia AVUI-.
Articles trets d’Internet,relatius a l’ensenyament-.
13 VOLUM
Catalunya Viscuda (XIII)-.Articles trets d’Internet relatius a l’Ensenyament públic.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges,Bústia de l’AVUI.
14 VOLUM
Catalunya Viscuda (XIV)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges-.Escrits trets d’Internet sobre el CEIP Esteve Barrachina (per primer cop).
15 VOLUM
Catalunya Viscuda (XV)-.Articles d’Opinió a l’Eco de Sitges-.Escrits trets d’Internet sobre l’Ensenyament Públic a Catalunya.
---------------------------------------------
(Molts Carpesans plens a vessar de “Materials Didàctics” tant de l’AHMS
com de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol,de dues anelles i folrats)
Remarca !
*Val a dir que, per primer cop ,a Sitges n’hi ha un recull de recerca i estudi sobre l’Escola
d’Educació Primària oficial de l’Estat espanyol i la Generalitat a la vila de Sitges-
*No hi consten en aquest volums de treball de recerca i estudi, ni les Escoles particulars,ni les Privades o Privades-religioses de la vila de Sitges,com tampoc no hi figuren els mestres tant d’escoles particulars com privades-religioses-.
*Només mestres públics que durant dos segles hi han exercit-.
*Si no n’hi ha cap Edició publicada fins l’any 2006,Centenari de l’arribada de l’Esteve Barrachina i 2010,any de les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina,el meu compromís és l’entrega del material escolar tant a l’AHMS com a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol o les Entitats catalanes de les que sóc consoci:G.E.S., I.E.P., Òmnium Cultural i CEHS Guillem Oliver del Camp de Tarragona-.
.................................................................
Sóc citat en Llibres publicats a Sitges
*Roland Sierra Farreras al Diccionari de Sitgetans,sobre el Bisbe sitgetà i Jacint Picas.
*Vinyet Panyella al Llibre sobre el Dr Robert.sobe l’ensenyament domèstic.
*Rafael Mateos al llibre Història de Garraf sobre l’Escola de Garraf..
*L’Àngel Linar al llibre Vallcarca.Sobre l’Escola particular.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Entregues dels meus treballs
Han estat beneficiats d’algun treball d’aquests Volums inèdits
*Regidoria de Cultura,amb l’obra “Trajectòria de l’Escola Pública 1775-1975 a Sitges” (primera part)
*El Grup d’Estudis Sitgetans,un article per al seu Butlletí,però no el van publicar-.
*L’Àngel Aguilera i Alonso,mestre i psicòleg,professor universitari un Volum sobre l’Educació Especial al CEIP Barrachina (1960-2000)
*En Jordi Baijet i Vidal,mestre terapeuta,director escola i Alcalde de Sitges,un Volum sobre l’Educació Especial al CEIP Barrachina.
*La Núria Amigó,bibliotecària a Santiago Rusiñol,un Volum sobre la Biblioteca Escolar Barrachina.
*La Maria Cruz Mediavilla,mestra,un Volum sobre la Biblioteca Escolar Barrachina-.
*Daniel Nebot,universitari, sobre l’Esteve Barrachina
*Un volum sobre Biblioteca Escolar al Concurs Eugeni Molero-.
*Associació Mestres Rosa Sensat,sobre l’Educació Especial-.
*Un volum sobre el català a l’escola Concurs Eugeni Molero-.
*Blai Fontanals el Contracte de l’edifici La Palma-.
*David Jou i Andreu sobre els “Premis Via”,premis escolars d’en Bartomeu Via i Via-.
*L’AMPA del CEIP Barrachina el llistat dels pares/mares i presidents durant 40 anys-.
*Diputació Provincial de Barcelona sobre “L’estructura arquitectònica” del CEIP Barrachina
demanat per en Jordi Baijet (60 pàgines)-.
*CEIP Miquel Utrillo,entrega de la “Gènesi del centre” en els 25 anys d’existència-.
*CEIP Barrachina entrega del llistat dels mestres priopietaris i interins en Direcció-.
*Visitación Fernández i Menéndez,ex-directora del CEIP Miquel Utrillo,un resum de la seva
activitat escolar en aquest centre-.
*Un extracte del CEIP Maria Ossó per a la seva neboda,religiosa a les Carmelites Descalces
a Tarragona-.
* Un volum sobre l’APEC a Sitges i l’Illa de Cuba per a en Josep-Manel Soler i Soler-.
*Gènesi de la Formació Professional de Primer Grau a Sitges,per a l’Àngels Parés,Regidora de
Cultura i Educació-.
*Llegat-testament d’una Fundació per a l’escola pública (1840) a en David Jou Andreu-.
*Llistat-diccionari d’alcaldes per l’Escola pública (1880-2005) al Grup d’Estudis Sitgetans
*Dos Volums del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona-2004 a l’Arxiver en Xavier Miret i Mestre-.
*Trajectòria de l’Escola Pública a Sittges,vista des de’una perspectiva local (1775-1975) a la Regidora Municipal d’Educació,l’Àngels Parés i Corretgé (un Volum).
*Extracte del Primer Centenari de l’Arribada a Sitges de l’Esteve Barrachina i Benaprès (1906-2006) al seu net en Samuel Barrachina i Esquiu-.
*Extracte del Primer Centenari de l’Arribada a Sitges del mestre Esteve Barrachina i Benages (1906-2006) a la Srta Vinyet Carreró-.
*Un INDEX fins l’any 2000 a la Directora del CEIP Esteve Barrachina,Neus Canyella i Daurell.
*Extracte de l’Escola Republicana a Puigmoltó a “Tots els noms” de l’IEP Vilafranca,per penjarv
en Internet (Memòria Històrica) (1931-1939) i un Volum sobre l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó per a la seva publicació-.
*Extracte de l’Associació Protectora d’Ensenyança Catalana (APEC) a “Tots els noms” de l’IEP per penjar a en Internet b(Memòria Històrica (1932-1936)
*Extracte de l’Escola Pública postfranquista (1940 – 1948) per penjar-lo a Internet en Tots els Noms,a través del seu President en Ramon Arnabat-.
EP!
Entrega de 6 Treballs a l’IEP per a la publicació a la Base de Dades,penjada a Internet amb el nom “Tots els Noms”,sobre l’escola republicana a Sitges i Puigmoltó-.
A-Alcaldes i Regidors Republicans a Sitges (1931-1939)
B-L’Associació Protectora d’Ensenyança Catalana (APEC) a Sitges (1935)
C-Escola Republicana al Garraf:a Sitges i Puigmoltó.
D-Infants perduts durant la Guerra Civil a Sitges.
E-L’Escola franquista pura i dura a Sitges.
F-Lluita per la Democràcia (1939-1978):Maria Montserrat Ossó i Massip,una mestra per la Democràcia
En finalitzar l’any 2005
Al meu Arxiu Particular hi són el següent nombre de llibres inèdits
$ Volums publicables...............................22 exemplars
& Volums de Consulta escolar.................24 exemplars
% Volums-recull de la Premsa diària........22 exemplars
@ Volums de Collita pròpia a la Premsa...14 exemplars
Del 20 de Setembre 1997 fins l’any 2006...!!!
Primer
22 Carpesans,plens a vessar,d’Apunts sobre l’escola pública i l’ensenyament no-universitari.
(premsa sitgetana,Extractes Actes Municipals,Paperam dels Arxius del CEIP Barrachina i de l’AMPA)
Segon
Sis Volums.un per a cada Dècada,unificant totes les dades de recerca:
de 1939 a l’any 2000 (1939-1950), 1950-1960), (1960-1970), (1970-1980), (1980-1990) i (1990-2000)
Tercer
Tres perìodes diferenciats
a-Segona República b-Perìode Franquista c- Perìode postfranquista
Un Treball sobre la trajectòria de l’escola pública durant els dos segles XIX i XX a la Vila de Sitges,especificant “Temes concrets sobre l’ensenyament públic a Sitges:la Primera República, La Protectora a l’Escola pública,la Mancomunitat,la Dictadura primoriverenca,la Segona República,la Guerra Civil,el Franquisme (AMPA,Educació Especial,Biblioteca Escolar,Escola Taller,Esports,Consell Municipal d’Ensenyament,etc,etc)
Projectes arquitectònics
per a un Primer Grup Escolar a Sitges
(1879-1981)
a- Projecte Buhigas (1983 i 1989)
b- Projecte d’en Josep Maria Martino i Arroyo (1932 i 1935)
c- Projecte GATCPAC Col.legi Arquitectes Barcelona amb titular:(Santiago Rusiñol)
c- Projecte d’en Josep-Antoni Coderch i de Sentmenat (1945)
d- Projecte d’en Joan-Anton Martino i Carreras (1957)
e-Projecte de l’Arquitecta del nou Pabelló (1981)
Any 2008
Deixo d’anar a l’AHMS el darrer trimestre
I la raó és: que a Internet hi són les Actes Municipals tant de la Junta Local de Govern de Sitges com les Actes dels Plens Municipals-.
Aixín com també “Elements tant de l’AMPA com del Consell Escolar del CEIP Esteve Barrachina-.
Any 2009
Pòrtic Escolar de les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina (1960-2010)
Tant l’AMPA com l’Equip Directiu,sembla ser que es preparen la Comissió Municipal-escolar per a l’Esdeveniment-.
Any 2010
Any d’excel.lència i de desgreuge escolar a la Vila de Sitges
Any 2011
Adéu a l’escriure a la premsa en català (2006....???)
Any 2003
Durant el setembre-2003
Dues dades molt interessants:
L’Alcalde de Sitges,en Jordi Baijet i Vidal em truca per telèfon-.Que l’any 2004,amb ocasió de la festa de Sant Jordi es publica un Llibre de Fotografies de persones destacades a la Vila,populars i representatives: “Entre els mestres públics de Sitges has estat triat tu,el Froilan” i “Entre els mestres privats,la Sra Pulido d’Ibáñez”-.El fotògraf serà en Joan Iriarte,que t’avisarà per tal que passis al CEIP Esteve Barrachina perr fer-la-.És una fotografia especial-.
Així va ser tot-.En una aula de pàrvuls,assegut en un antic pupitre,davant la pissarra de classe,on apareixia dibuixada la Figuera de Tres Branques,demanada per mi,un Mapamundi,tres fulles de figuera i el retrat del mestre Esteve Barrachina-.
Per una altra banda,la presentació davant el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Ribes del projecte d’una edició sobre la Història de l’Escola Pública de Puigmoltó-.Hem quedat que a mitjans del desembre-2003 l’entregaré a l’Alcaldia de Ribes-.
Durant l’Octubre fins al Desembre 2003
A l’alcaldia de Sant Pere de Ribes,a través de la Regidora Municipal de Benestar Social,la Vinyet Carreras,entrego un Volum de 160 pàgines amb aquest títol: “L’Escola Pùblica Unitària i Mixta de Puigmoltó:entre la Utopia i la Realitat” per si volen publicar-lo com a fons històric ribetà-.També vaig entregar un altre Volum a la mestra Teresa Puig i Bisbal de Puigmoltó,com a col.laboradora,a més de Presidenta de l’AMPA així com ex-alumna meva per fer les Oposicions de Magisteri-.
Més endavant,si l’Ajuntament publica o no lo publica aquest volum,entregaré un altre Volum i la Carpeta d’Apunts a l’Arxiu Històric de Ribes,a més d’un altre Volum enquadernat i il.lustrat al Centre Històric Ribetà amb seu a la Biblioteca Popular Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes-.
Any 2004
Dia 20 de febrer de 2004,precisament en la Diada Internacional de la Llengua Materna,celebrada pel Fórum de les Cultures de Barcelona defensant la Diversitat a través de les 5.000 llengües maternes existents,per la meva banda entrego:
Un Sumàrium de tota la recerca i estudi sobre la Trajectòria de l’Escola pública a Sitges 1800-2000 aixì com els reculls sobre:Sitges,Catalunya,Escola Pública any rere any 2000-2004,etc,etc a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges,on treballo de l’any 1998 fins l’any 2004-.Un altre Sumàrium al Grup d’Estudis Sitgetans,del que sóc Consoci durant 21 anys (1983-2004),per tal que profundeixen com estan acrtuant amb un consoci immigrat durant 21 anys-.N’espero que totes dues entitats,coordinades per en Xavier Miret i Mestre i per la Lluïsa Marsal repectivament els hi estudiïn no pas encistellant-los a la paperera,perquè és “Història pura i dura de Sitges”-.
Que què és el que espero ?-.De l’Arxiu un detall a l’Eco de Sitges sobre el Sumari i del GES l’edició d’algun volum,perquè durant 25 anys d’existència ni un sol llibre van publicar ni sobre l’Escola pública ni sobre l’Ensenyament públic,perquè porta una ideologia d’escola privada i de dretes i no pas d’escola pública i d’esquerres (Paraules del sotspresident del GES en David Jou i Andreu a la meva persona dins l’AHMS)-.
El mes d’octubre de 2004,bo i aprofitant la concessió del títol de Cavaller del Ví a l’alcalde Jordi Baijet i Vidal per la Confraderia Torres,felicito l’alcalde per la nova distinció a més de l’organització de l’Equip Municipal Directiu pel tractament dels temes municipals,enviant-li un Dossier adjunt de diverses pàgines sobre “La Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges” i un altre semblant a la Regidora Municipal d’Educació,l’Àngels Parés i Corretgè-.
La Regidora va cridar-me per parlar-ne sobre la creació d’un Consell Municipal de Cultura i sobre la futura Edició d’una mena d’Enciclopèdia de la Vila de Sitges,que trataria tots els temes,inclusivament el de l’Escola Pública treballat per mi-.L’Alcalde va contestar-me agraint la felicitació,a més de valorar i animar la meva recerca i estudi exposats al Dossier-.
Finalitza l’any 2004 amb dos Volums sobre el Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona,una mena de Diari de l’esdeveniment-.
Any 2005
Amb bon peu inicio el mes de gener 2005-.Els tres periòdics:l’Eco de Sitges,Diari de Vilanova,AVUI,tots plegats en publiquen articles d’opinió-.L’AVUI dues cartes a la Bústia en 8 dies-.Són 12 cartes a la Bústia el dia 1 de juliol-2005-
*Segueixo a l’AHMS treballant el tema de les Colònies Infantils de refugiats durant la Guerra Civil a Sitges (1936-1939),dimarts,dimeres i divendres-.
*Una nova subscripció a la revista d’ història “Sàpiens” crea en mi una esperança de trobar més temes d’estudi escolars-.Perquè en acabat el de les Colònies infantils,seguiré a l’AHMS amb el Tema: “L’Escola Pública de Sitges en la segona dècada del Franquisme (1950-1970)” a través de les Actes Municipals de l’Ajuntament i Correspondència Municipal-.Per contra em dono de baixa d’Òmnium Cultura i la revista Escola Catalana-.”No comten amb mestres jubilats”,segons el President en Joan Porta-.
La meva relació amb el Grup d’Estudis Sitgetans -després de 24 anys de consoci- segueix en baixa forma-.Tant en baixa forma,que ja he enviat dos articles per al Butlletí,però no es publiquen-.És un centre controladíssim per sitgetanistes-nacionalistes catalans “que no deixen ficar cullerada” als altres de fora-.L’any 2005 la Presidenta és la Lluïsa Marsal,una dona,cosina germana de la mestra companya meva la Vinyet Rosés i Àlvarez,que no és capaç de concedir-me una entrevista,malgrat les dues vegades que la demano-.El sots-president és “el Frontera” l’Ignasi Maria Muntaner,ex-capellà-.Antic professor meu de reciclatge de català,durant dos cursos-.
Qui són generosos són L’Institut d’Estudis Penedesencs-.Són tres escrits a la revista Del Penedès en poc temps,signats per mi-.També recullo Llibres que editen i regalen als consocis,cosa que no feia l’anterio Directiva de l’IEP-.En Francesc Xavier Virella,secretari “va insultar-me per telèfon i encara no sé el perquè”-.Però per correu li vaig fer aquesta observació: “Sou Vós el primer català de soca-rel que m’insulta a Catalunya”-.Digueu el perquè...!-.
En aquest any 2005 vaig entregar el Dossier del treball al Departament de Prensa de l’Ajuntament de Sitges,un altre a l’Alcalde i un altre a la Regidora Àngels Parés-.Cap ni un ha reaccionat encara,si més no “amb un senyal de rebuda...”-.En iniciar el mes de juliol entrego una secció del Dossier a ERC,concretament allò de la Segona República a Sitges-.Sóc un agraït a ERC de Sitges pel recolzament que van fer-me públicament sobre un C/ Bisbe d’Astorga i el CEIP Maria Ossó,el nom de la mestra com a titular del 3r Grup Escolar-.
I,així són dos honors aconseguits per en Froilan a Sitges:el C/ Bisbe Briva Mirabent als Plans d’Aiguadolç i el CEIP Maria Ossó a la Plana del Vinyet-.
Escrit a en JIM
SITGES 6 Desembre 2005
Sr Joan Yll i Martínez
Ebanista i Escriptor
C/ Pau Benazet,8
08870 Sitges
Benvolgut amic JYM
Durant tot el novembre i fins ara tinc al cap dues obsessions: a) el Primer Centenari del Naixement de Maria Montserrat Ossó i Massip,de que m’hi sento un “Fans” i més ara amb un CEIP Maria Ossó a la Plana del Vinyet al C/ Marquès de Mura,1 i b) un Homentage selectiu dels col.laboradors setmanals,quinzenals i mensuals de l’Eco de Sitges,molt semblant al de “Maig -1989”,que vau organitzar en Ventura Sella i Barrachina,L’Enric Hill i Martorell i tu mateix JYM-.Conservo l’ecrit d’invitació-.Vaig assistir-hi amb la Isabel-.Ens va agradar força-.Èrem pocs i ben compenetrats-.
Precisament,va ser un any després,en què jo mateix fundés,-amb partida de naixement de l’esdeveniment-,el Club Amics de l’Eco com a Taller d’Escriptura i Club de Parla a la Biblioteca Escolar del CEIP Esteve Barrachina (1988-1998),primer internament com a “practicants de la
literatura catalana” i després públicament amb una Junta Directiva,el president de la qual va ser en Joan Ill i Barra,el vostre estimat fill ,genial professional i bellíssima persona amb escrits al Setmanari,que encara hi ha famílies que els conserven (sic)-.
“Sento cada cop més uns sentiments vers en Josep Manuel Soler i els seus familiars,excepcionals”-.”A causa de i per culpa de” d’unes portes massa obertes tant de la Direcció com de l’Eco de Sitges (mercès al meu entranyable en Jacint Picas i Cardó),fixeu-vos-en el que en va passar i encara dura...!
*Defenso a capa i espasa l’Escola Unitària “Puigmoltó” de Sant Pere de Ribes (L’AVUI i l’Eco)
*Faig propaganda tant de la Biblioteca Escolar,catalanitzada per mi amb el gairebé 90% de llibres en català com dels Premis “Biblioteca Escolar” durant 6 anys (L’Eco de Sitges publica tot)
* ”La Figuera de les Tres Branques”,l’emblema del CEIP Barrachina,que fins i tot l’AMPA l’accepta com un signe d’identitat (L’Eco de Sitges)
* C/ Antoni Briva,Bisbe d’Astorga als Plans d’Aiguadolç,recolzat per ERC de Sitges (L’Eco de Sittges)
* CEIP Maria Ossó,on sota aquest nom “Maria Ossó” contra vent hi és el meu nom (L’Eco de Sitges)
I,d’altres temes que ,hores d’ara,potser no me’n recordo-.Tant aquest Director en Josep Soler com l’Eco de Sitges dels 120 anys el proper 1 de març 2006,en penso i en repenso que “tots els col.laboradors hem de posar-nos-en d’acord per un agraïment general per allò que “La memòria és l’agraïment del cor”-.
Amic de debò com ets tu,per favor,el penses,el consultes i a veure si entre uns quants (jo m’hi apunto amb tots els ets i els uts per justícia i gratitud),iniciem “generosament i económica” a fer ,un magnífic i excel.lent gest envers els 120 anys de l’Eco de Sitges i els 50 anys del seu Director al peu del canó-.No fer-ne res de res,a més ,per a mi,a més d’una mesquinesa és pobresa d’esperit en els estrictes col.laboradors-.Uns amb llibres publicats amb base a l’Eco i d’altres amb una nova imatge com jo mateix que mai no me l’esperava ni des de Ponferrada ni des del País Basc on hi vaig ésser abans de Sitges-.Tens tots els facilitats per si vol fer-lo,enviar fotocòpies d’aquest escrit meu als més amics de l’Eco-.Que en sàpiguen que jo m’apunto amb tot:escrits,actuacions i diners-.Una abraçada,JYM-.
En JYM no respon!
No fa senyals de vida davant el meu escrit-.
Any 2006
10 de Gener 2006
Un pas més com a Escriptor en català a la Vila de Sitges
*L’Eco de Sitges em publica seguidament durant tres setmanes
*El Diari de Vilanova fa la meva primera publicació
*L’Alcalde de Ribes m’informa personalment que sí haurà una Edició sobre Puigmoltó escolar amb la inauguració del Casal de Cultura a l’edifici escolar-.
*TV Maricel en fa la 2a Entrevista sobre l’Escola Barrachina.
I,una 3a entrevista sobre els Papers de Sitges a Salamanca-.En Jordi Castañeda és el
responsable-.
*Ràdio Maricel sobre l’Any Barrachina...ben aviat-.
*Sóc convidat per l’Àngels Parès al Joan Maragall per al dia 13 de febrer a les 8 tarda
amb bons resultats-.
*Sóc convidat per la Regidora deCultura per entregar el dia 10 Juliol 2006 del Treball sobre “Trajectòria de l’Escola Pública de Sitges 1775-1975 (primera part)-.
Però l’Any 2006 i,ja hi sóc als inicis de Febrer, “pinten Ors” i “Bastons” en la meva trajectòria.
*Ors...l’Alcalde de Ribes em truca a casa,el dia dia 27 de gener, per una entrevista a l’Ajuntament: “Que hi haurà una Edició sobre l’Escola Unitària de Puigmoltó a l’hora de la Inauguració del Casal de Cultura a l’emblemàtic edifici de l’Escola,que pot durar un any llarg-.Que la Diputació Provincial prendria part”-.
*Ors... que la Regidora d’Educació de Sitges em truca a casa perquè el dia 13 de Febrer a les 8 de la tarda em presenti a la reunió d’Història per parlar-ne-.No sé si sobre l’Any Barrachina,pel que en demano ésser Fill Adoptiu o Amic Predilecte de Sitges o també per fer la Història de l’Escola Barrachina-.
*Bastons...que el 21 i 28 de Febrer,serè operat de Cataractes dels dos ulls a Barcelona per la Lleonesa Dra Idquierdo,Antonina-.Precisament el dia 8 d’Abril 2006 fa tres anys vaig ésser operat del Maluc dret-.I,així són tres operacions durant 72 anys: Amigdales,Maluc,Ulls-.I,pendent la sordesa de l’oïda esquerre a més del “caoi” del peu dret...!-.
Dia 17 Juliol 2006
A les 7 de la tarda entrego al Centre Cultural “Joan Maragall” el Volum
“Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una Perspectiva Local (1775-1975)”
Primera Part-.
En la reunió hi som la Regidora d’Educació l’Àngels Parés i Corretgé,l’Estudiós Antoni Tintorer,l’Estudiant universitari en Ricard Conesa i la meva alumna,l’Anna Milà amb el tema “Art i Cultura” (1995),croquis en el meu poder-.
Dels quatre historiadors,només en Froilan Franco entrega un Disquet i un Volum de 220 fulls-.La Regidora va insinuarme dues coses:primer treure les dades importants per al nou Llibre d’Història de Sitges,que es publicarà el 23 Abril 2007 o també que “potser es publiqui algun dia”,ja que és un Llibre nou de trinca-.Acusa,per un altre costat,que el Grup d’Estudis Sitgetans deuria ésser més generós amb els seus consocis i editar més treballs-.
*La meva alumna,l’Anna Milà,funcionària a l’Ajuntament de Sitges i presentada per mi a la Regidora Municipal,presenta en aquesta reunió el tema “Art i Cultura a Sitges del S.XIX a l’Any 1975”,que presenta en forma d’esquema en 16 fulls-.Probablement li sortirà un Volum més atapeït que el meu-.
Mentrestant segueixo escrivint sobre l’Any Barrachina i l’Any Rusiñol mes rere mes tant a l’Eco de Sitges com al Diari de Vilanova-.
**Els meus esforços vers l’Any Barrachina és: creació dels Premis Escolars Barrachina per als estudiants del Moviment Inclusor i Escola Inclusiva,per un codstat i per l’altre que el Mestre de mestres l’Esteve Barrachina Benages sigui nomenat o Fill Adoptiu de Sitges a tìtol pòstum o Amic Predilecte de Sitges-.
*De moment,arriba el 25 d’Agost i els “Premis Barrachina” no s’han creat !-.I,ni tan sols l’Ajuntament s’ha manifestat ni a favo ni en contra,malgrat que tots els Mitjans de Comunicació de la Vila han estat molt generosos en col.laborar-hi-.
*També vaig enviar a la Regidora els Alcaldes republicans de Sitges per a la Revista La Xermada-.Els publicarà ?-.
Nova reunió
Dia 13 Setembre 2006 a l’Excorxador a les 7 tarda-.
Encara no presenten els altres companys:l’Antoni Tintorer,el Ricard,l’Anna Milà els seus treballsi a sobre en Ricard (màster d’Història Contemporània) té molts dubtes sobre el seu treball,cosa que obliga a manifestar-se l’Àngels Parés en aquests termes: “Si voleu podem reduir la quantitat de dates...”-.
I,davant la meva queixa que “el tema escolar no es pot barrejar amb els temes industrials i polítics al Libre,l’Àngels diu: “D’acord,seran Articles independents”-.
El final de la reunió és com abans...sense més concrets-.
**Mentrestant...segueixo treballant la Cinqueda Dècada (1980-1990) a l’AHMS-.
**També hi participo al Congrés celebrat a l’edifici Miramar sobre Bernat de Fonollar en el seu 700 anys de la seva presència a Sitges,durant l’Octubre,que serà un fracàs per l’absència de públic-.Fins i tot fallava un Ponent-.Gairebé tres dies de Congrés,organitzat per l’Àngels Parés i Corretgé-.
**Eleccions Autonòmiques a Catalunya -.Vaig votar ERC,que serà la 2a vegada que el faig-.
2 Novembre 2006
Escrit d’agraïment a ERC al seu nou local de Sitges-.
Sitges (Garraf) 3 Novembre 2006
Sr Josep Ferret i Castañosa
President ERC
Casal Salvador Mirabent
Distingit i benvolgut Sr
Com que “l’agraïment és la memòria del cor” i qui subscriu només pot tenir els millors sentiments envers l’Esquerra Republicana de Catalunya a la Vila de Sitges,és la raó d’aquest escrit a vós-.
Agraeixo molt el seu escrit convidant-me a la inauguració del Casal Salvador Mirabent a l’Oasis,però ja vaig advertir en Josep Roig que abans de tot “sóc Mestre” i com a tal no accepto manifestacions polítiques,perquè “el dia rere dia i en silenci” també s’hi fa molt bona feina-.
A Sitges,un cop arribat d’Euskalerria,vaig votar dues vegades ERC i sempre per agraïment al partit sitgetà:l’any 1996 pel públic recolzament d’ERC a la meva campanya per un carrer al Bisbe d’Astorga-Ponferrada Dr Briva Mirabent i l’any 2006 davant el fet (no paraules) dels Regidors d’ERC per l’Escola pública a Sitges,de la que sóc un estudiós de la seva trajectòria (1775-2002)-.En aquest moment és històric en la Regidora Àngels Parés i Corretgé aquest nombre de centres escolars:CEIP Maria Ossó,CEIP (Ramon Planas ?),Llar d’Infants (sense nom),IES (Salvador Soler Forment ?),Escola de Música Montserrat Almirall i possiblement Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol ??-.
I el Sr Torres,les millores ecològiques al CEIP Miquel Utrillo,el CEIP Maria Ossó i l’IES J.R.Baneprès-.I no m’oblidaré gens quan hi vaig ésser convidat a la seu del C/ Sant Fulgenci per parlar-ne fins i tot de compromisos amb ERC-.
Sí,en vull felicitar ERC de Sitges per la pujada d’adhesions a prop de les noves eleccions municipals del Maig-2007 i especialment per la nova Seu a l’Oasi de la Vila-.M’agrada força que al seu escrit s’hi confirmi la disponibilitat d’ERC els dijous de 5 a 8 de la tarda-.De debò,que camí de les Eleccions Municipals a Sitges,l’ètica i l’èstètica faci arribar a un bon port republicà-sitgetà-.
Nova reunió
11 Desembre 2006
A l’Excorxador a les 7 tarda
***Final d’Etapa com a escriptor (per a l’ECO,quan toqui)
Adéu a l’escriure a la premsa en català
*Tot en aquest món té el seu final,i hi ha poques coses més fugisseres que esciure a la premsa-.L’actualitat és canviant per naturalesa,i les persones que no s’dapten a aquesta llei estan vondenades a la més trist de les desaparicions,la de la irrellevància i l’oblit-.Tot s’acaba i la vida continua-.L’escriure,ecara que sigui a la Bústia,també-.
*Cal,doncs,dir adèu a l’escriure a la premsa,però en cap cas a la vida,que continuarà amb les seves joies i els seus drames,els seus goigs i les seves ombres,fins que nosaltres i les notres vanitats no siguin res més que records a la memòria dels qui ens van estimar-.
***Privilegi !
Aquesta és la sensació que predomina quan en penso en el que ha significat per a en Froilan Franco l’oportunitat d’haver escrit a la premsa local i comarcal fins i tot a l’AVUI,el Diari de Barcelona,ja extingit-.Un privilegi,no només perquè perquè n’he pogut escriure en la meva segona llengua més pròpia,sinó perquè l’he pogut fer amb total llibertat i sense cap condicionament de cap mena,una cosa que haig d’agrair a la confiança i la generositat de la direcció dels setmanris i diaris i,així el vull creure,a la no menys generosa acollida dels lectors i les lectores-.
Ep !.Quan vaig començar,el març de l’any 1981,amb escrits a la Bústia de l’AVUI per defensar l’Escola Unitària Mixta “Puigmoltó” de Sant Pere de Ribes perquè la volien suprimir d’un plomàs,tenia els meus dubte que això d’escriure al Director del Diari AVUI,a més de l’Eco de Sitges,pogués donar per a més de tres o quatre escrits,i aquest era el meu objectiu inicial-.
El fet d’arribar a gairebé 8 volums de collita pròpia, és una mesura de la meva satisfacció,com també n’és d’haver dominat l’ús de la llengua catalana així com l’haver obtingut la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes el dia 28 d’abril de 1995,providencialment el dia del meu aniversari,en l`àmbit de la meva dedicació com a Mestre de Català a la creació del Club Amics de l’Eco entre la població escolar sitgetana sobre temes “a Sitges,de Sitges i per Sitges” sota el segell de la “Figuera de les Tres Branques” del CEIP Esteve Barrachina,potser el gran plaer professional més gran de la meva vida a la Vila de Sitges-.
Al llarg de tants anys,puntejats per la recerca i l’estudi de la trajectòria de l’escola pública i l’ensenyament primari públic i per les felicitacions dels meus lectors/es,he tingut ocasió de contemplar junts,coses,fets,personatges i detalls dels temes escolars i d’altres que potser no eren tant de l’escola pública,però que sempre es poden mirar que són escrits d’un mestre públic de la Vila-.
Mai no he confòs,que jo en sàpiga (1981-2006...) la professionalitat amb l’hedonisme enfebrat,i he procurat sempre no caure en el parany de mesurar la devoció per l’escola pública sitgetana per la seva exclusivitat,només a l’abast d’uns pocs escollits per la Pedagogia-.Al contrari l’he dit molt sovint,-potser massa-,i el repetiré un cop més i per darrera vegada,amb més força que mai: la recerca i l’estudi de l’escola pública primària de Sitges és molt senzilla,aquella que tothom pot gaudir recolzats com van fer amb mi des de l’Equip Directiu del CEIP Esteve Barrachina fins l’Arxiu Històric de Sitges,on els seus Directors van ser la meva motivació per seguir endavant-.
Sí voldria acomiadar-me de la premsa:l’AVUI,L’Eco de Sitges,Diari de Vilanova i L’Hora del Garraf,El Punt del Penedès i el Diari de Barcelona (+) amb uns versos d’en Salvat Papasseit,traballat a les meves classes,que en semblen molt adients a l’ocasió: “Res no és mesquí /perquè els dies no passen / no arrriba la mort / ni si l’heu demanada / I si l’heu demanada / us dissimula un clot / perquè per tornar a néixer / necessitem morir”
Any 2007
Bon inici a l’Eco de Sitges amb 4 articles d’opinió publicats durant les quatre setmanes-.Anuncio els 40 anys del Dr Briva Mirabent,primer bisbe de Sitges (1967-2007)-.Deu ésser que a hores d’ara en tinc insta-lat Internet a l’Ordinador-.I així,potser els hi dono menys feina e la Imprenta de l’Eco de Sitges,però no així al Diari de Vilanova,del que vaig donar-me de baixa-.Durant l’any 2006 només va publicar-me 3 articles,és a dir,que segueixo no sent Sant de la Devoció del Diari de Vilanova-.
Ei !
I el millor de tot és que durant l’Any 2007 celebro els 25 anys d’escriure en llengua catalana (1982-2007) i tot a causa de la supressió de l’Escola Unitària de Puigmoltó del Garraf,la plaça de la qual era de la meva propietat per Concurs de Trasllats-.Tres cursos allà i ni una sola fotografia i els tres cursos sense telèfon per la mesquinesa de l’Ajuntament-.
Dels 25 anys com a escriptor van fer-se ressò el Diari AVUI, i l’Eco de Sitges i el Diari de Vilanova ,malgrat deixar la subscripció-.També La Xermada fa la publicació dels Premis Barrachina i l’Eco de Sitges segueix publicant-me coses-.
Però,especialment l’IEP de Vilafranca,que el Sots.president en Ramon Arnabat obre a Internet,en la Memòria Històrica del Gran Penedès,va penjar-me a “Tots els Noms” l’Escola Republicana al Garraf,on hi parlo de l’Escola Republicana de Sitges i de l’Escola Republicana de Puigmoltó-.
També de l’APEC o La Protectora a Sitges durant la República (1932-1935) a Sitges-.
*Vag fer de Jurat i així com presidir al Ciunema El Retiro els Jocs Florals del CEIP Esteve Barrachina-.
*Adreces electròniques:de la Isabel i les meves
www.plomador09@yahoo.es
www.peritmercantil@hotmail.com
i a més el “Blog froirecerc.blogspot.com” i el “Blog Froilan” amb treballs escolars.
El febrer deu ser una altra reunió amb la Regidoria d’Educació per al Llibre d’Història Moderna de Sitges on apareixerà algun Article Escolar-.
Segueixo preparant la Segona Part de la “Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges vista des d’una perspectiva local (1976-2010),però en més d’un volum:
*La Primera Part (1775- 1975)........................................................................................SABELA
*La Segona Part,ja preparada-.1976 – 1978................................................................SABELETA
*La Tercera Part,ja preparada-.1979 – 2007.....................................................................ISA 2000
*I la Quarta Part,en preparació: 2008-2010...................................................................FROI 2000
El Primer Volum,ja és en mans de la Regidoria Municipal,presidida per l’Àngels Parés i Corretgé,de la qui espero que en les properes Eleccions Municipals torni a sortir positivament-.
** Primer Congrés de Cultura Popular a Sitges el 2 Juny 2007,on faig tres intervencions en el Debat:
a) Sitges vulgaritza però no popularitza....?...a l’hora de parlar dels 10 anys de La Xermada-.
b) Editorials,perquè allò que “L’Escola ni ven ni fa vendre” a l’hora de publicar ?...4 Editorials
c) “Premis Escolars” el 25 Agost-.Potser no són populars ?-.Parlant de la Festa Major..
*Vaig votar ERC i el resultat va ser:Montilla,president i l’Àngels Parés perd un regidor i ella mateixa perd la Regidoria d’Educació:dos fracassos-.
**Nou Regidor de Cultura,el Gabino Serrano
**Nou Regidor d’Educació l’Alcalde en Jordi Baijet i Vidal
I el llibre Història Moderna de Sitges,l’Àngels Parés en l’Oposició-.Sembla que s’encarregarà el Gabino-.
L’Internet m’ha caigut com una pera madura-.Vaig regalar a la Isabel un Portàtil i tanmateix canvio de CDU a l’Ordinador-.
Pendent d’enquadernar la Setena Dècada de l’Escola i 12 de Catalunya Viscuda-.
*Creació a la Pàgina WEB “Vilaweb Sitges”,a la secció Fòrum,el “Fòrum Escolar envers l’Any Escolar 2010”,en ocasió de celebrar dos Aniversaris: “50 anys del CEIP Esteve Barrachina i 25 Anys de l’Escola Municipal de les Persones Adultes”-.
20 Setembre 2007
Primera Reunió amb el Regidor de Cultura,en Gabriel Serrano-.
Una reunió,on el Gabi diu no tenir ni idea i que seguirà el projecte de l’Àngels Parés-.L’assistència va ser de tres persones i jo mateix:David Jou Mirabent,Ignasi Muntaner i en Jacint Sastre,qui no va dir ni una sola paraula-.La veu cantant la va portar el Muntaner demanant una Comissió i una Coordinació-.
Solució:
Que hi haurà una Comissió General i dues Subcomissions-.La Història Moderna de Sitges (1812-1939) i la Història Contemporània de Sitges (segles 19 i 20)-.Que hi haurà informació al rescpecte-.
De moment no hi ha cap cita de noves reunions-.Per un altre costat vaig entregar al nou Regidor de Cultura dos escrits,demanats per l’Àngels Parés: L’Escola Pública (1813-1939) i un altre sobre La Protectora-.La seva finalitat és dos Articles o dos Capítols a la Història Moderna de Sitges-.
A)Un resum sobre l’Escola Pública a Sitges (1812 – 1939)
B)Un extracte sobre La Protectora o l’APEC a Sitges (1932 – 1936)
Dos escrits que me’ls recull en Gabino Serrano-.
I,a partir del 20 Setembre 2007,saber esperar a veure que passa....
10 Gener 2008
Inicio el 26 any escrivint a l’Eco de Sitges i com sempre Temes o d’Ensenyament o d’Història de Catalunya.
*Espero que per a Sant Jordi-2008 hi hagi alguna edició dels meus escrits escolars segons les promeses,però ja m’imagino que no hi haurà res,a la vista de la manca de reunions-.
*Novetat és “Tots els Noms” a Internet,on l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’amic en Ramon Arnabat i Mata m’hi penja escrits sobre la República,Guerra Civil i primer anys del Franquisme respecte a l’Escola Pública-.De moment 5 treballs-.Un sisè serà sobre la mestra republicana Maria Montserrat Ossó i Massip,la del CEIP Maria Ossó,encara que dubto l’hi pengi-.
*Sobre l’Edició sobre l’Escola Unitària de Puigmoltó,de moment res de res-.Sí vanconvidar-me a la inauguració a l’antic edifici de l’Escola,d’un Centre Social,però no vaig acceptar-hi-.Esperava un gest de l’Alcalde,però com si no...!-.
S’apropa la Festa Major de Puigmoltó el 25 Juliol 2008,però aquelles promeses tant de l’Alcalde Josep Blanco de Ribes i les d’en Ramon Arnabat,ara President de l’IEP de nou tornen al meu pensament “que no faran res”-.
*El Diari de Vilanova,talla en sec amb mi i no em publica cap Article d’Opinió-.Després de 42 Escrits-.Vaig donar-me de baixa perquè me n’arribava al meu domicili el dimecres de la següent setmana-.
*Però el Diari de Vilanova en demana que a primers de Juliol-2008 enviï un tema “estrictament sitgetà i que no l’hagi publicat a l’Eco de Sitges”-.
Sitges (Garraf), Juliol 2008
En Xavier Miret i Mestre,activista de teatre i von actor actuant a El Prado
Sr Xavier Miret i Mestre
Director
Arxiu Històric de Sitges
08870 VILA
Benvolgut Sr Director i amic
Coneixes el meu afany per investigar i conèixer la Història de l’Escola Pública per a poder entendre i participar en l’actual polèmica d’educació-.Saps que hi ha un augment de l’interès per la història de l’enenyament-.En aquest context,amic Director de l’AHMS,amb l’ingrés a l’Arxiu Històric de Sitges de diferents fons documentals,relacionats amb el CEIP Esteve Barrachina en un Conveni signat entre el Conseller de Cultura en Jordi Baijet i tu mateix com a Director de l’Arxiu Històric,cosa que tant a tu va convertir-te en responsable d’uns documents de l’ensenyament i a mi humil persona com Mestre Especialista de Ciències Socials i Humanisme en un estudiós de la “Història de l’Escola Pública de Sitges,vista des d’una perspectiva local (1775-2010)”.
Són 10 cursos-sempre com a Mestre amb vacances i descansos-(Octubre 1998 / Juny 2008) ,que els hi celebro amb satisfacció professional i moderació,però amb l’orgull escolar i educatiu d`ésser el primer Docent i el primer recercador d’un tema sitgetà,que hom toca de puntetes i casos puntuals tant des de la premsa sitgetana com des dels llibres editats per les entitats vilatanes-.
Passats aquests 10 cursos,com a Director de l’AHMS vas fer-me una promesa que va marcar-me una mica (sic) i és perquè és el primer cop que me’l mdius: “Durant aquest estiu-2008 i per quan tornis en iniciar-se el Curs 2008-2009, et tindré un nou material sobre escoles”-.Precisament davant dues circunstàncies: a)Primera Dècada de recerca i estudi per la meva banda tant a l’Arxiu com la Biblioteca Rusiñol-.b) Les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina (1960-2010) i les Noces d’Argent de l’Escola Municipal de les Persones Adultes (1985-2010) (0ficial...perquè el naixement real és l’any 1983 al CEIP Esteve Barrachina,sent Directora la Vinyet Rosés)-.
Amic Xavier:tu que ets un professional de dalt a baix i una persona més que responsable –durant l’estiu-2008 i tot el curs 2009-2010- sí que actuaries “perfectament” si hi aconseguís aquestes tres coses: A) Aconseguir Arxius Escolars,si més no del CEIP Barrachina,a partir de l’any 2003-.B)De l’Escola d’Adults (justificant que ja conservo un volum “municipal” de 150 pàgines),escola municipal.C) De l’Area d’Educació de l’Ajuntament o Consell Municipal d’Ensenyament,que durant 10 anys no han dipositat res a l’AHS.
*Clar i sitgetà,va de debò que durant aquests 10 cursos,de la nostra feinada-sí,teva i meva-vaig cedir graciosament alguns treballs escolars,però conservo “ja” un Arxiu Escolar i Educatiu al meu domicili que Déu n’hi dó... i del que “al seu temps en parlarem,Xavier com a Arxiver Històric que ets a la Vila de Sitges i dels arxius escolars dels centres públics,atès que n’hi ha per llogar-hi cadires-.
Com organitzaran les Forces Vives el Cicle de Tardor – 2010 sobre l’Educació i l’Ensenyament Públic...no en tinc ni idea,però la meva Proposta és aquesta: “Mutatis mutandis” no ésser menys que ningú a l’hora del Festival Pedagògic i Escolar a Sitges-.Primer un Setembre i Octubre amb xerrades de Pedagogs catalans que n’hi ha amb Moderadors d’emprenta-.I l’Homenatge a la mestra-primera Directora escolar i protagonista de soca-rel per una Escola pública a Sitges,la Pràxedes Villalonga i Morro,de 82 anys-.
Sense oblidar-me del gran actor i Artista ribetà en Xavier Miret i Mestre creant (sic) una Mostra sobre els Cinc Projectes Arquitectònics (1883-1980) per a la consecució de l’actual CEIP Esteve Barrachina-.Seria una Mostra inimaginable a Sitges-.I si vols...no cal que “fiqui els nassos” el Consorci del Patrimoni,ja que l’AHMS té en dipòsit els Plànols,els Plecs de Condicionss,les Memòries i els Pressupostos,menys els del GATCPAC-.Entre aquest material i explicacions que fins i tot jo mateix t’hi deixaria-.Conservo un Volum sobre “Patrimoni Escolar de terrenys-solar” que podria ajudar-t’hi-.
I després de l’any 2010...qué passarà,Xavier ?-.Providencialment tu seguiràs com a Director de l’Arxiu Històric de Sitges,potser a la nova seu i El Mestre,és a dir,en Froilan ja disposat a fer la donació de la meva feinada de recerca i estudiada durant 12 cursos o més..perquè ja en tinc un Arxiu Escolar i Educatiu al meu domicili.qué et sembla ?-.
Bé-.Permeteu-me que hi celebri els 10 Cursos d’Investigador-.És que la Recerca HistòricoEducativa i el constant buidatge de documents i de capses durant aquests anys 1998-2008,a més dels meus escrits a la premsa comarcal i prensa local sobre temes escolars i d’història de Catalunya (1978-2008),davant el repte de la supressió extemporània de les Escoles Públiques Unitàries d’Olivella,de Garraf i de Puigmoltó,va ser l’agulló que va crear en la meva idealització de l’Escola Pública una “Autodefensa de l’Escola Unitària i Mixta,a més d’Escola Rural de Puigmoltó”-.A partir d’aquesta injusta i ridícula supressió (sic) en Froilan no va tenir més remei “que lanzarse al ruedo d’afecció a escriptor,com a homenatge al meu alumne de 1r d’EGB ,provinent del Centre Médic Els Camils,amb paràlisi cerebral durant tot el Curs 1980-1981,què vaig atendre i ensenyar en la Diversitat,cosa que no hi van comprendre ni Els Camils ni l’Ajuntament de Ribes,només el Conseller d’Ensenyament,mestre a Roquetes en Felip Uña-.
Acabo,amic Sr Director de l’Arxiu Històric de Sitges,més agraït que mai a en Xavier Miret i Mestre,que vetlla i vetllarà pels interessos de l’Escola Pública,la que jo celebro amb il.lusió utòpica: els 30 anys a la premsa (1978-2008) i els 10 anys creant un dipòsit escolar (1998-2008).
Ja veurem la manera de celebrar els 30 anys d’escriptor i els 10 d’investigador,sempre “idealitzant” l’escola pública i l’ensenyament públic,mercès a la generositat,el compromís i la solidaritat del millor Arxiver de la Comarca del Garraf ,tant com a persona i com a professional-.Enhorabona.
Setembre-2008
Tornada de vacances estivals:Espasante,Corunya,Ponferrada i Lleó-.I,aviat a iniciar els treballs com ara: a l’AHMS,els Fòrums de Vilanova i Sitges,a més del News Sitges-.
I celebrar els 50 anys de la meva arribada a Valdecañada da del Bierzo:Setembre 1958-2008 i pensant en les Bobes d’Oro del matrimoni Gregòria Franco i José Arias (1959-2009).
Sense oblidar-me que la germana Leonides Franco és a punt d’emmudir per prblemes de les cordes vocals-.
15 Setembre 2008
Indecisió per tornar a l’AHMS,un cop descobreixo les Actes Municipals en Internet-.I,una de dues o segueixo a l’Arxiu amb un altre Tema o el deixo-.És una cruïlla....després de 10 cursos d’estudios i recercador del tema escolar-.
Fins ara...
Sobre la Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,
vista des d’una Perspectiva Local (1775-2010)
**INDEX………………………………….un Volum: amb els Indexs de cada volum.
**SUMARI…......................................................un Volum : amb el llistat de volums.
A/ 0 (Zero) cent anys + 8 Volums: el pas a pas de cada etapa escolar.
*0 Cent anys…1775-1900
*Primera Dècada…………………………………………………………..1940-1950
*Segona Dècada……………………………………………………………1950-1960
*Tercera Dècada……………………………………………………………1960-1970
*Quarta Dècada…………………………………………………………….1970-1980
*Cinqueda Dècada………………………………………………………….1980-1990
*Sisena Dècada…………………………………………….........................1990-2000
*Setena Dècada…………………………………………………………….2000-2007
*Vuitena Dècada……………………………………………………………2000-2007
*Novena Dècada……………………………………………………………2008-2009
*Desena Dècada…………………………………………………………….2009-2010
*Onzena Dècada……..(Noces d’OR del CEIP Esteve Barrachina…..………..2010
B/ Quatre Volums Generals de l’Any 1775 a l’Any 2010
*Sabela……………………………………………………………………..1775-1975
*Sabeleta…………………………………………………………………...1976-1978
*Isa 2000……………………………………………………………………1979-2007
*Froi 2000………………………………………………………………….2008-2010
*Froi 2000bis………………………………………………........................2008-2010
A més….
L’Escola Municipal de les Persones Adultes (1984-2008) (1r Volum)
Centre de Formació Permanent-.La Xarxa (2009-2010) (2n Volum)
Centres públics sitgetans de Formació :2000- 2007
L’Ensenyament Públic a Sitges: 2008- 2009
Bodes d’Or del CEIP Esteve Barrachina: 2010
Signat-.
Froilan Franco i Franco
Mestre de Català-Pedagog
Ploma d’Or de les Lletres sitgetanes-1995.
C/ Pompeu Fabra,2,2n-2ª
08870,SITGES (Garraf)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)