La Cerdanya per la marca Pirineu als esports d'hivern

*L'alcalde de Puigcerdà,ha assegurat, davant de la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de no presentar candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022, que el projecte "no ha de quedar-se al calaix" fins que arribi el moment de formalitzar una candidatura per a l'any 2026. *En declaracions a Europa Press,el Sr Piñeira ha explicat que a La Cerdanya "costarà d'entendre" aquesta renúncia a l'edició de l'any 2022, i ha afegit que a partir d'ara s'ha de treballar en la promoció dels esports d'hivern i de la marca Pirineu, que havia defensat en consens una candidatura per al 2026. *L'alcalde ha considerat que l'abandonament de la candidatura del 2022 es deu a una qüestió interna de l'Ajuntament de Barcelona, ja que --a diferència de La Cerdanya-- "no ha ajudat" que no hi hagués consens entre els grups municipals, tot i que ha destacat que gran part del projecte està a punt amb els dos documents de planificació llestos: el Pla Estratègic d'Esports d'Hivern i el Pla Global del Pirineu.

Formació de nous Estats al segle XXI

Formació de nous Estats al segle XXI *Sis nacions del món conegut aspiren a ésser Estats normals,és a dir,Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, País Basc i Catalunya, amb una ponència al centre cultural El Born Centre Cultural de Barcelona. *El -Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI)- organitza en aquests en finalitzar l’octubre-2013 les Jornades Acadèmiques sobre la -Formació de nous Estats al Món del segle XXI-. *L’any 2013 organitzen els seus Processos d'Independència el Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, el País Basc i Catalunya amb Jornades Acadèmiques al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona. *Sota el títol “Formació de nous Estats al món del segle XXI ? han nascut de la Col•laboració de l’Ajuntament de Barcelona i el Born Centre Cultural. Les diverses Sessions es fan a l'Auditori Moragues entre dos quarts de deu del matí i les nou del vespre tots dos dies. La primera Taula rodona *Sobre -Els marcs legals interns, el dret internacional i la Unió Europea davant els processos independentistes- hi compta amb les intervencions de Joan Vintró (UB) i Carles Boix (Universitat de Princeton), tots dos membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional del Govern de la Generalitat. A continuació es fa el Debat -Context històric i sòcio-polític (Flandes, Escòcia, Quebec, Grenlàndia)- , amb les intervencions de Wilfried Swenden (Universitat d'Edimburg); Nicola McEwen (Universitat d'Edimburg); Alain G. Gagnon (Universitat de Quebec) i Daniel Thorleifsen (Museu Nacional i Arxiu Nacional de Grenlàndia). El primer Debat Solucions polítiques (Flandes, Escòcia, Quebec, Grenlàndia), amb la intervenció de Mark Demesmaeker (Nieuw-Vlaamse Alliantie); Angus MacNeil (diputat de l'SNP, parlament britànic); Alain G. Gagnon (Universitat de Quebec) i Daniel Thorleifsen (Museu Nacional i Arxiu Nacional de Grenlàndia). La primera Jornada s'acabarà amb una conferència de Martí Anglada -periodista de política internacional- amb el títol “Quatre vies per a la independència: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia”.

Massa accions fetes des de la por (2013)

Va de debò que la por,tant als centres escolars,a les nostres famílies com a les nostres viles i ciutats catalanes n'hi ha moltes accions fertes des de la por. Molt sovint claudiquem a l'hora de posar límits a determinades accions dels nostres nois i les nostres noies, sense recordar-nos-en que "Els límits són una bona manera de dir-los que ens importen, que els reconeixem i els estimem". Quants cops hem acceptat i hem normalitzat força actituds -més pròpies dels tirans- per tal d'evitar dir un -no-?. I "Quina por ens acompanya quan ens paralitza qualsevol canvi organitzatiu o metodològic a l’Aula o al Centre educatiu?.I quin Tipus de por ens dirigeix quan preferim mirar cap a un altre costat mentre les condicions amb què eduquem van assemblant-se cada cop més als temps del blanc i negre...? Una de les millors i més sinceres coses de les -nostres pors-, és saber que ens acompanyen,però que no ens dominen ,que tenen noms i rostre i que ens expliquen molt de com som nosaltres. Les nostres pors s’alimenten en la foscor. Allà hi creixen oneroses , esdevenen a voltes, monstruoses. Els seu antídot és la confiança , paraula que s’alimenta de llum i de sol . El seu terreny abonat és la vitalitat que lluita i mira de cara a la por . Veu el futur i es pensa lliure. La por, aquesta gran desconeguda…l’home valent no és aquell que no sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por...! El Bisbe Casaldàliga,un català universal diu que no s’ha de tenir por de la por. Però la por és una emoció tan integrada dins nostre que ens domina fàcilment en el nostre actuar. És ben sabut que sense la por no hauríem pas sobreviscut. Davant els moments de perill, l’ésser humà ha pogut escapar-ne mercés a la reacció de fugida que la por provoca. És una reacció automàtica del nostre cervell més primari. El nostre neocòrtex , més racional i lògic, reacciona segons més tard. Un mecanisme de defensa molt ben articulat de cara la nostra supervivència

La Lírica trobadoresca a les Corts d'Occitània

Trobem els seus orígens a les Corts occitanes dels segle XII, però el seu Model poètic va sobreviure durant els segles XII i XIII fins a Ausiàs March. Va representar una gran innovació per a l’època, ja que fins aleshores s’havia estat utilitzant el llatí en el context literari, dificultant l’accessibilitat a la majoria de la població. La lírica trobadoresca va ser la primera manifestació en llengua vulgar que proposava una expressió culta i regulada del sentiment amorós. El poeta, anomenat Trobador, componia la lletra i la música de les diverses peces que després eren divulgades pel Cant dels joglars. Es destaquen diversos gèneres, diferenciats pel seu contingut: -Poesia trobadoresca amorosa (la cançó; l’alba, que descriu l’enuig dels enamorats al separar-se; la pastorel•la, diàleg amorós entre un cavaller i una pastora) -Poesia trobadoresca no amorosa (el sirventès, que servia per expressar la ira, la polèmica; el planh o lament fúnebre per una persona estimada; els debats) La convenció literària principal que aporta la Literatura Trobadoresca és la de la fin’amors, verai’amors o bon’amors, un Codi de Galanteria i de Cortesia, que de fet pot ésser llegit com una complexa transposició de les relacions de vassallatge de la societat feudal a la relació amorosa entre el trobador i la seva estimada, l’amor cortès. L’enamorat ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadi d’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut (’amant’), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (’premi’, ‘guardó’). La dona a la qual el poeta s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, esdevé adulterí. L’enamorat compta amb dos enemics, el marit, el gilós (’gelós’), i el lausengièr, l’adulador del marit, que pot denunciar-lo a aquest. Per tant, ha d’ésser discret, i en els seus versos amaga el nom de l’estimada sota un senhal, mot o frase que serveix per a designar-la. Alguns dels autors més importants de l’època van ser: Ramon Vidal de Besalú que va escriure el primer tractat poètic en llengua romànica, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Berguedà. També van haver molts reis de la dinastia catalana amb gran afecció per l’art trobadoresc com Alfons I, Pere el Gran, Jaume II i Frederic de Sicília.

Classes de Música davant la Generalitat.

240 Alumnes de l'Esmuc fan classes de música davant de la Generalitat contra les retallades Més d'una trentena d'alumnes de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) han fet classe entre les 9.30 i les 12.30 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant de la Generalitat, per protestar contra la retallada en el pressupost de la institució i demanar més transparència i participació dels estudiants en els òrgans de decisió. Segons ha informat l'Assemblea d'alumnes i professors de l'Esmuc en un comunicat, s'han adherit a la vaga educativa estatal d'aquest dijous contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce), impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i les retallades educatives a l'Estat i Catalunya. Han fet les classes a l'aire lliure per mostrar la feina que fan a l'Esmuc i fer partícip al públic i, en acabar, estudiants i docents s'han unit a la manifestació central de la parada a l'altura de Via Laietana.

Russian Info Centre,adreçat al Mercat rus a Sitges

El -Russian Info Centre-,és un punt turístic d’informació adreçat al Mercat rus, instal•lat a l’Oficina d’ Informació Turística de Sitges del 15 de juliol al 15 de setembre, ha atès 920 consultes. *Durant els dos mesos de funcionament, han passat per aquest punt d’informació 314 turistes russos que s’han interessat principalment per temes relacionats amb Sitges com el transport, les platges, l’allotjament, la cultura, la restauració, el comerç i activitats d’oci. *Els turistes russos també han sol•licitat informació sobre les festes o les activitats lligades amb la tradició local. A més del Russian Info Centre, els turistes russos i el sector turístic han disposat durant l’estiu d’un telèfon d’atenció al client per resoldre consultes gratuïtament, que ha rebut 342 trucades en els dos mesos de funcionament. *Segons estudis i estadístiques d’organismes oficials, en els darrers tres anys ha incrementat el nombre de turistes russos a Catalunya, que han arribat al milió, durant els mesos d’estiu. A Sitges també s’ha incrementat el número de visitants russos, un mercat emissor emergent poc madur, però amb un gran potencial donat el seu volum i poder adquisitiu. *L'Any 2013,més que mai Sitges desperta l’interès del turista rus i és una destinació competitiva donat el bon posicionament de la marca Catalunya, i la proximitat tant a Barcelona com a l’ Aeroport del Prat.L’estança mitjana del turista rus a Sitges oscil•la entre els 7 i els 10 dies, i en un 70% realitzen els viatges en família. *Segons el Regidor municipal de Turisme,l'Ignasi Garrigó, “aquest estudi certifica la importància de captar el mercat rus, perquè és un turisme d’alt poder adquisitiu, que se sent atret per l’oferta de sol i platja i, també, per les localitats que potencien activitats lúdiques i culturals, com és el cas de la nostra vila”. *La col•laboració i els resultats extrets del Russian Info Centre serveixen a l’Agència de Promoció Turisme de Sitges per treballar en el desenvolupament d’un Pla Estratègic, amb la finalitat de realitzar accions promocionals adreçades a incrementar durant els propers anys aquest mercat potencial. *Russian Info Center, ha entrat en funcionament fruit de l’acord entre l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i l’empresa internacional Nexio Consulting, una consultoria turística especialitzada en el Mercat rus.

Barcelona condemne ère Sequestracion

Barcelona condemne ère sequestracion deth periodista Marc Marginedas Er Ajuntament de Barcelona a condemnat aguest diuendres ère sequestracion deth periodista deth jornalèr 'Eth Periódico' Marc Marginedas, a qui reages un grop yihadista a Síria des deth 4 de seteme, e a demanat ère sude desliurança immediata. Mitjançant ua declaracion institucionau qu'a liejut ar iniciar-se eth plen eth sòn president, eth regidor Joan Puigdollers, eth consistòri a exprimit ère sude solidaritat e supòrt ara familha, a amics e a companhs de Marginedas "ara madeish tan delicats". Eth tèxte tanben aufrís supòrt ar Estat enes sudes gestions per desliurar eth periodista eth mèslèu possible e demane ara societat "unitat, prudéncia e collaboracion" damb s'institucions per resòlver ère sequestracion.

La Generalitat deu 24 milions d'Euros a 800 escoles

La Generalitat acumula un deute de 24.284.328 euros a les 800 escoles concertades catalanes en concepte de despeses de funcionament --llum, aigua, telèfon i manteniment, entre d'altres--, segons ha detallat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, en una resposta parlamentària publicada pel Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). Concretament, falten per abonar 8,1 milions corresponents a desembre del 2012; uns altres 8 milions de l'abril, i 8,1 milions més del maig, mentre que la resta de pagaments estan "al dia", fins i tot els del juny, juliol i agost d'aquest any, segons han explicat fonts de la Conselleria d'Ensenyament i les diferents patronals de la concertada a Europa Press. La secretària general d'Agrupació Escolar Catalana (Aec), que aglutina un centenar de centres concertats, Eva Salvà, ha ressaltat que desconeixen com els afectarà la reducció de 1.700 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per al 2013. "Estem preocupats perquè s'havia establert un compromís segons el qual Hisenda ens pagaria els tres mesos de retard --desembre, abril i maig-- i que ens anirien pagant", ha alertat Salvà, que ha concretat que les escoles concertades es van acollir al sistema extraordinari de pagaments a proveïdors del Ministeri d'Hisenda per afrontar les factures pendents. Precisament, Hisenda ha comunicat a la Conselleria d'Economia que el pla de proveïdors i el FLA no són complementaris, per la qual cosa les quantitats destinades a pagar proveïdors es descomptaran de l'adhesió al FLA, el que obligarà la Generalitat a posposar alguns pagaments, com ha anunciat aquest dimarts el conseller de la Presidència, Francesc Homs. El secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya --representa 400 centres--, Carles Armengol, ha sostingut que el fet que l'Estat pagués el deute de la Generalitat va calmar el sector perquè "es podrien actualitzar els pagaments amb aquests recursos", però ha admès que ara hi ha inquietud, ja que desconeixen com els afectarà el nou escenari. El president de l'Associació de Centres Autònoms d'Ensenyament (Acae), Carlos Camí, ha expressat que a l'octubre havien de rebre el pagament dels 24 milions de deute que, si finalment s'anul·lés i es reproduïssin les demores en curs de la Generalitat, moltes escoles estarien en una "situació crítica", com també ha sostingut Salvà. Segons les patronals, l'Estat havia d'abonar, a més de les despeses de funcionament, subvencions que la Generalitat deu a les escoles des del curs 2011-12 de cuidadors i ajudes per a alumnes amb necessitats educatives especials (NEE).

Escola 2014:La cultura,el contingut de l'escola.

El contingut de l’escola que jo somio no són les competències, ni els sabers acadèmics. El contingut de l’escola que persegueixo és la cultura.Però no pas entesa com la recepció d’un llegat o l’espai simbòlic destinat a una “integració”. La cultura humanament entesa com allò que ens allibera i allò que ens uneix. *Una cultura que abastarà el passat en la mesura que nosaltres siguem capaços d’encarnar-lo en les grans preguntes de la humanitat (què és la veritat, què és el bé o què és la bellesa, per exemple). Una cultura que comprèn el coneixement de les respostes científiques, artístiques i espirituals que hi han anat donant les anteriors generacions. No pas per mantenir-les com un llegat estèril, sinó per transformar-les creativament i amplificar-les èticament. *L’eina central de la recepció i de la recreació cultural de l’escola haurà de ser el diàleg. Amb la realitat, amb un mateix i amb els altres. I també, un diàleg destinat a crear i enfortir els lligams entre els homes, car, molt probablement, serà el diàleg el que esdevindrà el facilitador de la creació de les noves identitats culturals, personals i col•lectives. *Naturalment, ningú no està preparat per a aquesta escola. Aquesta escola l’haurem d’inventar entre tots i l’haurem d’encardinar a la resta de la col•lectivitat, no com un element que s’integra en una societat ja existent, sinó com un element més de creació de sentit. *L’escola 2014, paradoxalment, no serà l’espai on s’entrega el llistó del passat a les noves generacions sinó la punta de llança del futur, l’espai on les noves generacions hauran d’aprendre a reinventar-ho tot, en un continu que abraçarà des de la primera infància fins al món adult. *L’escola encarnarà l’actitud duradora d’aprendre la riquesa cultural en totes les seves manifestacions i de recrear-la. Metafòricament, ningú no deixarà mai de pertànyer-hi, si vol créixer permanentment. *Una escola que posa l’aprenentatge al centre, que ho fa amb una pedagogia que diversifica sense excloure i que té per missió rebre i recrear el llegat cultural que ens uneix i ens allibera, és l’escola que jo somio per al 2018. *Sé que no l’assolirem en aquest horitzó temporal tan proper. Però allò important no és si ho aconseguirem, sinó si val la pena intentar-ho. Jo tinc la certesa que val la pena i que aquesta visió té molts punts de contacte amb els somnis d’altres persones interessades en el futur de l’educació. Em sento, doncs, feliçment acompanyat de moltes voluntats positives de transformació radical de l’educació.

Crida a la resta d'Espanya a -Estimar Catalunya-

La plataforma 'Som Catalunya. Somos España' ha fet una crida aquest dissabte a la resta d'Espanya a "escoltar i estimar" a Catalunya, i ha sol·licitat també als catalans que respectin la pluralitat i riquesa d'Espanya. Així ho han reclamat en el manifest que han llegit a la concentració de plaça Catalunya de Barcelona els esportistes olímpics Jesús García Bragado --també regidor del PP a Sant Adrià de Besòs-- i Ander Mirambell. En un discurs on han alternat el català, el castellà i l'anglès i que ha finalitzat amb l'himne d'Espanya, tots dos han reivindicat la possibilitat de sentir-se catalans i espanyols, i han apel·lat a la importància d'estar units a l'actual context de crisi. El PP acusa Macias (CiU) de faltar al respecte a la concentració de Barcelona (17:24) Camacho exigeix a Mas que escolti a la "Catalunya silenciosa" (17:01) La concentració de Barcelona crida a la resta d'Espanya a "estimar a Catalunya" (15:50)

Sitges,un pas darrere l'altre (2013)

A la vila de Sitges,cada cop estem més a prop d'enllestir les seves reformes dels Museus.En les darreres setmanes aquestes obres han estat notícia. *En primer lloc,per la retirada de la Bastida tubular que durant gairebé quatre anys ha estat instal.lada entre els Museus Cau Ferrat i de Maricel i el Palau de Maricel. *El C/ Fonollar i el Racó de la Calma tornen a lluir.A banda d'això,amb la desaparició de la Bastida tubular es fan evidents ja alguns efectes de l'actuació,com ara la Recuperació dels Vitralls de les plantes baixa i superior del Cau Ferrat,que donen al carrer Gonollar o la Restauració dels elements de pedr de la Façana. *Les obres de de rehabilitació dels Museus de Sitges han desencadenat altres actuacions.Una d'elles té a veure amb el Patrimoni Arqueològic: l'últim cas és l'Obertura d'una rasa al C/ Fonollar per fer arribar les Connexions de Serveis a tots els edificis reformats i que ha permès detectar i documentar les restes Arqueològiques que es conserven entre el Paviment actual i la Roca calcària sobre la qual s'assenta l'antic Nucli de la Vila sitgetana. *Les descobertes que s'han anat fent fins al moment confirmen que la Vila de Sitge té un passat que ve,sense interrupcions,des de l'Època Ibèrica,i que és molt anterior a l'Arrbada dels Romans. *El discurs museogràfic du a una reorganització de les Col.leccions que s'adapti als diferents Periodes de la Història de l'Art.En aquest sentit,l'ordre,destaquen els Itineraris que tindran el Cau Ferrat,Can Rocamora i el Museu de Maricel,per aportar continuïtat en el recorregu de les visites.

L'Ignasi Guardans i Cambó es manifesta a Catalunya

Ignasi Guardans: "Els líders polítics catalans ataquen hipòcritament Espanya" Ignasi Guardans i Cambó (Barcelona, 1964) arrossega la tròlei amb la naturalitat dels europeus acostumats a un viatge constant. Com a bon viatger té aquesta pressa raonable que és capaç de concedir amablement un cafè amb wifi per parlar, abans del vol a una altra part, del temps i les seves circumstàncies. És a dir, dels aiguats del llogaret. La vehemència del discurs no desllueix la netedat educada que mesura absolutament tots els matisos. No hi ha titular sense una puntualització o un contrast relativizant, temperador. Mira blau i li agrada parlar sense embuts. Va ser diputat autonòmic de CiU i posteriorment al Congrés. També al Parlament Europeu. Durant un any escàs es va ocupar de la Direcció general de Cinematografia quan Ángeles González-Sinde era ministra de Cultura. Va abandonar, no sense friccions, Convergència i ara roman allunyat de la primera línia política. Queda al City Bar de Via Laietana. Al costat de la Plaça d'Antonio Maura, gairebé enfront de l'antigament esgarrifosa comissaria i a pocs metres de l'estàtua, que cada dia escruta el tràfic passar, de Francesc Cambó, avi d'Ignasi Guardans. Una mica més enllà queda el Born amb els seus fastos feliços del Tricententari.

Obertura de la Universitat Internacional de Catalunya

L'exministra de Ciència i Innovació entre 2008 i 2011, Cristina Garmendia,defensa que les Universitats són els motors del Desenvolupament econòmic i social,durant la sessió d'obertura del curs acadèmic de la UIC. Garmendia, biòloga de formació, ha defensat la necessitat de sortir de la crisi amb més ciència i més innovació, i ha destacat que les tres missions de la universitat han de ser: a) la docent,b) la investigadora i c) la de transferència de coneixement, ha assenyalat la UIC en un comunicat. L'exministra ha assegurat que la cultura humanística i científica són "dues cares de la mateixa moneda" en les universitats espanyoles, i conformen dos elements indispensables de la societat. "Les millors universitats del món no ho són per les seves infraestructures, sinó pel seu alumnat", ha apuntat també, apel·lant al compromís dels estudiants com promotors del canvi social. L'acte ha estat presidit pel rector de la UIC, Pere Alavedra, i ha comptat també amb una intervenció del secretari general d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, qui ha coincidit al "paper essencial" de la universitat en la recuperació econòmic i en la formació de talent. A l'acte han assistit unes 400 persones, també el subdelegat del Govern a Barcelona, Emilio Ablanedo; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina; el director de l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitàries i d'Investigació, Pere Pardo, i els Rectors de les universitats de Girona (UdG), Lleida (Udll), Rovira i Virgili (URV), Vic (UVic) i Abat Oliva (UAO), entre d'altres.

Israel considera un error inacceptable el debat...!

Israel considera un error "inacceptable" usar l'Holocaust en el debat sobre Catalunya "Ens sembla un error, un ús inacceptable", ha afirmat en el nucli de Tavascan l'Ambaixador d'Israel a Espanya, Alon Bar, durant la presentació de les cinc rutes de fugides de refugiats jueus entre els anys 30 i 40 que la Diputació de Lleida té previst senyalitzar. "La utilització de l'Holocaust en diferents debats és un mal ús d'una tragèdia, d'un esdeveniment històric horrorós", ha afirmat Alon Bar.Després de preguntar-li sobre la seva valoració sobre el procés sobiranista, l'Ambaixador ha evitat pronunciar-se eludint a la seva "llarga experiència" com a diplomàtic. Alon Bar ha avançat la intenció del seu país que el pròxim consolat que obri a Europa estigui a Catalunya, com ja ha apuntat en el moment d'ocupar el càrrec. "Té molt sentit que Israel tingui un consolat a Catalunya perquè la percepció cultural i el nombre de turistes ho mereixen", ha recalcat.

El Born programa Jornades independentistes

El Centre Cultural del Born de Barcelona ha programat per a finals d'octubre dues jornades acadèmiques amb el títol "Formació de nous Estats en el món del Segle XXI:E Quebec,Groenlàndia,Flandes,Escòcia,País Basc i Catalunya. Se celebraran el 29 i 30 d'octubre, organitzades pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (UB), segons consta en el seu programa, en què també apareix el logo de l'Ajuntament i que s'emmarca en els actes del Tricentenari del setge de les tropes borbòniques a Barcelona. El primer dia començaran amb una benvinguda institucional-encara no s'especifica de qui-- i la taula rodona "Els marcs legals interns, el dret internacional i la UE davant dels processos independentistes", amb Joan Vintró (UB) i Carles Boix (Universitat de Princeton). La resta del dia inclourà dos debats, sobre el 'Context històric i sociopolític' i les 'Solucions polítiques' de Flandes, Escòcia, El Quebec i Groenlàndia, amb ponents d'aquests territoris, i la segona serà moderada pel director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Institut municipal de Cultura de Barcelona (Icub), Josep Lluís Alay. Participaran el diputat del Parlament britànic Angus MacNeil(Scottish National Party, SNP) i l'eurodiputat belga Mark Demesmaeker (del flamenc Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA), entre d'altres, i el dia acabarà amb la conferència del periodista Martí Anglada 'Quatre vies per a la independència Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia'. El segon dia es dedicarà més específicament al País Basc i Catalunya, començant amb 'El cas del País Basc', que comptarà amb Ponents amb el professor de la Universitat de Reno-Nevada Xabier Irujo i l'exeurodiputat d'EA Mikel Irujo. Seguirà amb "El cas de Catalunya", que tindrà de ponents als eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV), Raimon Obiols (PSC), Jordi Solé Ferrando (ERC) i Santiago Fisas (PP), i també a l'Historiador de la UB Antoni Segura. La Jornada acabarà amb una conferència del professor de la Universitat de Cambridge Dominic Keown sobre 'El cas català vist des de la premsa i la política anglosaxona', i clausurarà la catedràtica catalana de Política al Queen Mary College de la Universidad de Londres Montserrat Guibernau (Vilanova i la Geltrú), que ha escrit diversos llibres sobre nacionalisme.

La UNESCO declara el Dia Mundial dels Docents

El 1994, la UNESCO va declarar el 5 d’octubre Dia Mundial dels Docents per commemorar la signatura de la recomanació del 1966, OIT/UNESCO, relativa a la situació del personal docent. Segons la UNESCO, el Dia Mundial dels Docents reconeix la comprensió i estima envers la contribució vital dels docents a l’educació i al desenvolupament.La Internacional de l’Educació creu fermament que aquest Dia Mundial dels Docents hauria de ser reconegut a nivell internacional i celebrat a tot el món. El cartell d’aquest any posa èmfasi a reclamar la igualtat de gènere en el món educatiu. Tot i que la professió docent, en gran part, l’assumeixen dones, la desigualtat encara és un problema a molts indrets. Les polítiques lingüístiques de nombrosos estats estableixen mesures per garantir la igualtat, però els objectius fixats es continuen incomplint per a milions de dones docents. El Ministeri d’Educació i Joventut s’afegeix a la commemoració d’aquesta diada convidant tota la comunitat educativa a entrar en aquest bloc i participar

La Cambra de Barcelona avisa demés Asfíxia Econòmica

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha assegurat que "les inversions de l'Estat a Catalunya per al pròxim any 2014 provocaran més asfíxia econòmica i alentiran la recuperació", i s'ha posicionat en contra del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2014 presentat aquest dilluns. *Els pressupostos suposen un càstig per a les empreses i els ciutadans catalans. Es ressentiran les infraestructures, un element clau per al creixement econòmic i el futur de Catalunya, ha sostingut Valls en un comunicat aquest dimarts.Ha exposat que la inversió de 944 milions que l'Estat preveu fer en la comunitat catalana el 2014 --el 2013 han estat 1.267-- és la xifra més baixa dels últims 16 anys, i ha lamentat que "Catalunya retrocedirà en termes de 1999 en volum d'inversió pública". *Segons Miquel Valls, aquesta situació s'agreuja si es té en compte el dèficit d'inversió acumulada, "que s'amplia any rere any per l'incompliment de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut, i els reiterats incompliments en l'execució pressupostària". *La Cambra també ha criticat que el 2014 l'Estat reduirà un 25,5% la inversió a Catalunya, "una caiguda molt superior a la qual registrarà el conjunt de la inversió feta per l'Estat fora de Catalunya, que serà tan sols del 5,6%". *Ha afegit que el percentatge d'inversió regionalitzada que l'Estat preveu executar en la comunitat catalana cau fins al 9,6%, el mínim de la sèrie històrica, i s'allunya cada vegada més de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut, que preveu un repartiment de la inversió proporcional al pes econòmic, sobre un 18,9% --aquesta disposició no estaria vigent el 2013 perquè l'Estatut preveia el període 2007-2013. *L'ens cameral ha assenyalat que Catalunya "arrossega un dèficit històric d'inversió" en infraestructures que s'amplia cada any, ja que segons l'Anuari de Foment, la comunitat catalana va rebre el 2012 un total de 1.214 milions d'inversió, un 19% menys que l'any anterior i només el 13,5% de la inversió de Grup Foment regionalitzable. *Segons la Cambra, si Foment hagués invertit en proporció al PIB, Catalunya hauria d'haver comptat amb 1.693 milions, 479 milions més d'inversió, fet que suposa una xifra que amplia el dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a la comunitat catalana.