Massa accions fetes des de la por (2013)

Va de debò que la por,tant als centres escolars,a les nostres famílies com a les nostres viles i ciutats catalanes n'hi ha moltes accions fertes des de la por. Molt sovint claudiquem a l'hora de posar límits a determinades accions dels nostres nois i les nostres noies, sense recordar-nos-en que "Els límits són una bona manera de dir-los que ens importen, que els reconeixem i els estimem". Quants cops hem acceptat i hem normalitzat força actituds -més pròpies dels tirans- per tal d'evitar dir un -no-?. I "Quina por ens acompanya quan ens paralitza qualsevol canvi organitzatiu o metodològic a l’Aula o al Centre educatiu?.I quin Tipus de por ens dirigeix quan preferim mirar cap a un altre costat mentre les condicions amb què eduquem van assemblant-se cada cop més als temps del blanc i negre...? Una de les millors i més sinceres coses de les -nostres pors-, és saber que ens acompanyen,però que no ens dominen ,que tenen noms i rostre i que ens expliquen molt de com som nosaltres. Les nostres pors s’alimenten en la foscor. Allà hi creixen oneroses , esdevenen a voltes, monstruoses. Els seu antídot és la confiança , paraula que s’alimenta de llum i de sol . El seu terreny abonat és la vitalitat que lluita i mira de cara a la por . Veu el futur i es pensa lliure. La por, aquesta gran desconeguda…l’home valent no és aquell que no sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por...! El Bisbe Casaldàliga,un català universal diu que no s’ha de tenir por de la por. Però la por és una emoció tan integrada dins nostre que ens domina fàcilment en el nostre actuar. És ben sabut que sense la por no hauríem pas sobreviscut. Davant els moments de perill, l’ésser humà ha pogut escapar-ne mercés a la reacció de fugida que la por provoca. És una reacció automàtica del nostre cervell més primari. El nostre neocòrtex , més racional i lògic, reacciona segons més tard. Un mecanisme de defensa molt ben articulat de cara la nostra supervivència