L'Espoli a Catalunya és de 5 segles (1500-2014)

                                 L’espoli a Catalunya és de cinc segles (1500-2014)

Un estudi presentat pel “Cercle Català de Negocis” sosté que la Cancelleria Reial Catalana va pagar l'expedició de Colom a Amèrica.L'informe es basa en el fet que els Viatges es van pagar amb Ducats, la Divisa catalana.Quants anys fa que Catalunya finança l'Estat espanyol...? El Cercle Català de Negocis (CCN) ha mirat de respondre a aquesta pregunta. I la resposta....? Cinc segles.

L'Entitat Sobiranista va presentar un estudi històric que sosté que la Cancelleria Reial Catalana hauria pagat “íntegrament” l'expedició de Cristòfor Colom de la Descoberta d'Amèrica. Això, malgrat que, temps després, Castella “se l'hagi apropiat”.L'informe, introduït per l'historiador Jordi Bilbeny –gran defensor de la Catalanitat de Colom– i el professor d'ESADE Josep Comajuncosa, gira entorn del fet que, tant l'expedició com la retribució dels mariners, com altres pagaments relacionats amb el viatge, es van fer amb la mateixa moneda: el ducat.

Frai Bartolomé de las Casas, a Historia de las Indias, cita que Colom hauria rebut entre 3.000 i 4.000 ducats del duc de Medinaceli. I Juan Solórzano y Pereira, el 1629, al primer volum de De Indiarum lure, també en parla per documentar els recursos que els reis van posar a disposició de l'expedicionari: tres naus armades, una tripulació de 120 homes i 17.000 ducats. Són només dos dels exemples. L'estudi indica que no només la primera expedició, la de la descoberta d'Amèrica, va ser finançada amb ducats, sinó que el segon viatge de Colom a l'anomenat Nou Món també ho va ser. I que alguns dels mariners que van participar en les expedicions ho van fer per divuit, vint o set peces d'aquesta moneda.

El matrimoni dels Reis Catòlics havia unit el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, que mantenien, però, dues Tresoreries separades, segons la documentació. En l'estudi s'afirma que el ducat era la moneda corrent als territoris de la Nació Catalana, ja des de la primera meitat del segle XV, fins i tot a Sicília i Nàpols. En canvi, no hauria estat introduït a Castella fins després de l'expedició de Colom. A Historia de la moneda española, l’Octavia Gil sosté que no va ser fins a la segona reforma monetària dels Reis Catòlics, el 13 de juny del 1497, que s'hi va adoptar.

Més enllà de la divisa, l'estudi del CCN assenyala que els comprovants de pagament es van dipositar a l'Arxiu Nacional de Barcelona.500 anys després, igual l'estudi obre l'interrogant de si l'expedició va ser cent per cent castellana i es va finançar amb moneda d'aquí o si, com defensa Bilbeny, es va preparar del tot a Catalunya. En tot cas, censura que “anys després Castella es va apropiar dels afers del Nou Món i es va fer seva la conquesta”. I la gran onclusió és que cinc-cents anys no han servit per avançar: “Castella es fa seu allò que vol de Catalunya.”

El Govern Català i els comerços pel català

-En lloc de la liberalització-

 

La Generalitat vigilarà de prop els comerços de Catalunya per comprovar que segueixen aplicant el model comercial català, o si per contra aposten pel Reial Decret Llei aprovat pel Govern.Aquest, entre d'altres mesures, defensa la liberalització dels horaris comercials i del període de rebaixes.

Per aquesta raó, la setmana passada la Generalitat va enviar una carta als ajuntaments i organitzacions i associacions de comerç de tot Catalunya informant-los que el Govern continuarà aplicant el model comercial català, vigent des del 2004, han explicat a Europa Press fonts de la Conselleria d'Empresa i Ocupació.

L'objectiu és fer un "seguiment de prop" de tots els comerços, especialment els caps de setmana, per comprovar quins horaris fan. Després de l'aprovació del reial decret, el Govern va anunciar que encarregaria un informe al Consell de Garanties Estatutàries perquè analitzi quins aspectes de la nova normativa vulneren les competències catalanes.

Si l'informe corrobora que la legislació comercial impulsada per l'executiu de Mariano Rajoy envaeix les competències de Catalunya, el Govern interposarà un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC). Fonts de la Conselleria han sostingut que si que el TC dona la raó a la Generalitat i reconeix la invasió de competències, el Govern estudiarà aplicar les mesures corresponents contra aquells comerços que s'hagin desviat del model segons la informació recopilada i sempre que la sentència del TC el faculti per prendre aquestes mesures amb caràcter retroactiu.

El Govern  català ha establert la plena liberalització horària per als establiments amb una superfície inferior als 300 metres quadrats, una mesura que ja està recollida a la llei d'horaris comercials actual, si bé les comunitats autònomes podien limitar la llibertat total a les botigues de menys de 150 metres i ara el Govern suprimeix aquesta facultat.
 
Per a la resta de botigues, fins ara la normativa fixa en 12 el nombre d'obertures anuals en diumenges i festius, però possibilita les comunitats autònomes a reduir aquest número fins a com a mínim vui. Ara s'augmentarà de 12 a 16 el límit estatal, mentre que les comunitats autònomes podran reduir a deu els dies d'obertura autoritzada a l'any, i s'incrementaran de 72 a 90 hores setmanals els horaris d'obertura en dies laborables.El Govern pretén a més potenciar les zones de gran afluència turística obligant com a mínim 14 grans ciutata delimitar una àrea amb llibertat d'obertura comercial, entre les quals hi ha Barcelona.

 

 

El Clima Escolar i els seus Efectes

Bo i entenent el Clima Escolar,des d'una àmplia perspectiva,que inclou el model organitzatiu,la relació pedagògica a l'Aula,la relació entre els alumnes o el sentiment de Justícia al centre escolar,sí que podem analitzar els efectes del clima escolar.Un clima escolar que afecta tant als alumnes,pares i mares com als mestres i als professors.

L'Efecte del clima escolar sobre el rendiment acadèmic.

Clar i sitgetà,un entorn socio-econòmic força desafavorit,no sempre va acompanyat de negatius resultats.El treball de les Unitats Educatives,és a dir,el centre-aula marca la diferència:el treball dels mestres i professors i Directors/es hi serveix i per tant és important confirmar-lo.

La meva experiència docent tant a la pública com a la privada demostra que El Rendiment és millor si el Clima Escolar és d'implicació,del bon estat d'ànim dels alumnes,de justícia i de disciplina.I,al cntrari,mai no funciona bé ni l'estricta disciplina ni la pedagògica anarquia.El que fa falta és una disciplina cooperativa,que en fomenti la idea de pertenença al centre escolar i que en reconegui els Drets dels alumnes.

L'Escola eficient,és aquella que hi desenvolupa diverses qüestions com ara un eficaç Lideratge -un director/a ferm i participatiu- l'eficàcia dels docents "La formació és la clau" l'èmfasi en l'aprenentatge,la cultura escolar positiva,altes expectatives envers els comportaments i els resultats,el drets i els deures.

El clima escolar i la victimització

La violència escolar no és un fet que n'arribi de fora i que se solucioni amb externes accions al centre escolar -accions policials,per exemple-.Clar i sitgetà la violència escolar n'arriba de dins del centre escolar.Un de cada deu alumnes és víctima d'acòs escolar,amb uns efectes com ara l' absentisme i l'abandonament -també entre els bons alumnes,que de tant en tant en són acosats per ser bons- i problemes de salut mental "major index de suïcidi,depressió,pèrdua de l'autoestima".

Forta correlació entre Clima Escolar i Victimització dels alumnes.

La qualitat dels Equips d'Adults marca la Diferència.El benestar dels alumnes depèn sempre del benestar dels mestres i dels professors.És força negativa la Inestabilitat de les Plantilles de mestres i de professors -els desplaçats a centres escolars difícils marxen molt sovint.Cal una estabilitat dels adults ben bé regulada,amb un Lideratge fort i cooperatiu i un bom acompanyament dels mestres i dels professors.

Com millorar el Clima Escolar i Evitar la violència.

Treballant l'acollida, la convivència, l'estabilitat, la gestió de les crisis, els plans individuals i lluitar suàviter,però fòrtiter contra els estigmes.
Treballant la Justícia Escolar.Els càstigs a vegades són necesaris, però només amb càtigs no s'acaven els problemes.Els agressors hi tenen tot el dret a canviar el comportament.Són conformistes i no saben qué fer per sortir del seu paper.Se'ls ha de donar l'oportunitat de posar-se en diferents punts de vista.
Lluitant  la soletat de les víctimes  -tant agressors com agredits.Tanmateix lluitant contra la discriminació i l'estigmatització per qualsevol motiu -raça,qualitats intel.lectuals- discapacitats.

Com s'educa per al Talent a Sitges (2012)

-És el moment de l' "Epigenètica" ,és a dir,que som híbrids de Biologia i Cultura-

Ara sabem que els lòbuls frontals, que són com el director d'orquestra del cervell, estableixen connexions amb la part de les emocions. Sabem que la majoria d'aquestes connexions es produeixen entre els dotze i els vint-i-quatre mesos dels infants. Però també sabem que, si bé hi ha una primera època d'aprenentatge molt important fins a tres anys, en l'adolescència es torna a redissenyar el cervell i es produeix una segona etapa també molt important d'aprenentatge.

«El cervell d'un adolescent és com un cotxe molt potent en mans d'una persona sense carnet de conduir. És a dir, té moltes possibilitats, però cal que les aprengui a fer servir».

Els currículums escolars de les diverses assignatures haurien d'estar integrats. Les habilitats per a enfrontar-se amb els problemes es poden generar en totes les assignatures. Per exemple, l'evolució històrica s'ha produït per una sèrie de problemes ben o mal resolts. La resolució de problemes no és només una qüestió de les matemàtiques o la física.

Com és el talent que s'ha d'ensenyar

Actiu. «No fugiré. M'encararé amb el problema».
Emprenedor. Que tinguin projectes i els desenvolupin. Cal introduir els projectes en tots els nivells educatius. És una manera de fixar l'atenció dels infants. Es parla d'un 15% d'infants hiperactius. La realitat és que només un 4% té problemes neurològics d'hiperactivitat. La resta simplement no han après a prestar atenció.

Motivació per a aprendre al llarg de tota la vida. Hem de tenir cura que aprendre sigui una bona experiència per als infants. La tendència és que hem canviat el desig de la canalla d'aprendre pel desig dels estudiants de treure bones notes.Capacitat de crear. Cal oposar-se a la rutina, la repetició i els sistemes automatitzats. Els problemes són canviants. Cal ensenyar a trobar solucions. La creativitat també es pot ensenyar.

Capacitat d'avaluar. Per a distingir el que és valuós del que no ho és. Actualment vivim en un període de forta credulitat.Perseverança i resistència. Per a enfrontar-se al fracàs i aprendre dels errors.

Qui ha d'ensenyar el talent

L'escola és la consciència educativa de la societat i té l'obligació de donar les línies que s'han de seguir. Però necessita la col·laboració de la família. Cal desenvolupar una pedagogia conjunta.
Importància de l'educació durant tota la vida.Importància de la col·laboració entre l'escola i la família.

Els pares tenen diferents vies per a ensenyar: l'exemple; el premi; la sanció (que bloqueja conductes, però no és eficient per a dirigir conductes); ajudar a trencar creences negatives (per exemple, quan un infant pensa que no serveix per a alguna cosa); suscitar els sentiments d'aprenentatge (tots els infants tenen dret a experimentar l'èxit. Si donem aquesta oportunitat a l'infant, voldrà aprendre per tornar-ho a fer bé per tornar a tenir èxit i que se li reconegui); el raonament (ha de ser la darrera línea que se segueixi, sobretot amb els adolescents, que tenen una capacitat esgotadora de raonament).

Els sistemes educatius han estat sempre conservadors i han anat a remolc de la societat. Cada societat decidia què calia transmetre a les pròximes generacions per mitjà de l'educació. Ara la cosa es complica perquè la societat no sap ben bé què cal transmetre: cal educar per a la realitat actual? Cal educar per a la realitat futura que es preveu?

Cal educar per a la realitat futura que hauria de ser? En aquest punt entren en joc les noves tecnologies, que són una possibilitat enorme i també un perill, perquè es generalitza la idea que no cal aprendre i memoritzar res perquè tot ens ho pot donar la tecnologia. En realitat ens interessa gent que entri a internet i sàpiga molt.

D

Carteristes de Barcelona aniran a Londres pels JJOO

-S'estan preparant-

Carteristes de Barcelona asseguren que aniran a Londres pels Jocs Olímpics

 

 

Membres d'una banda de carteristes establerta a Barcelona han explicat a un equip d'investigació de la BBC que preveuen desplaçar-se als Jocs Olímpics de Londres per continuar amb la seva activitat.

Al reportatge, expliquen que estan estudiant l'àrea on està emplaçada la zona olímpica abans de viatjar fins a la capital anglesa, buscant per internet informació dels centres comercials.

També estan preparant possibles plans d'escapament dels punts on volen emplaçar-se per robar, usant les imatges per satèl·lit dels carrers de Londres.

Un d'ells, que assegura dir-se Danny, diu que porta robant des que tenia 7 anys i afegeix: "Ho porto a la sang, és tot el que sé fer. És el que fem i ho fem bé".

A més, expliquen que les càmeres, telèfons mòbils i ordinadors portàtils les envien a Romania per vendre-les al mercat negre i poden aconseguir 5.000 euros per setmana.

"Els turistes deixen la seva bossa un segon, només un segon", i amb aquesta petita badada és suficient per poder obtenir les seves pertinences.

Les seves tècniques són despistar els turistes amb un mapa, preguntant per direccions, o fer-se passar per borratxos, mentre altres aprofiten la distracció per agafar la cartera i fugir.

 

Com afectarà l'Euro a l' I.V.A...?

-Un referent de l'any 2000-

Com afectarà l’Euro a l’IVA ?

No hi ha cap norma que vinculi directament l’Euro amb l’IVA-.

No obstant,ara és molt important aconseguir un alt grau d’harmonització dels Impostos indirectes,com l’IVA-.

Per això,el Juny-2000 la Comissió Europea va proposar un canvi d’estratègia en l’IVA per fer-lo més fàcil i uniforme-.

Respecte als tipus de Gravamen,la Comissió Europea considerarà en un termini mitjà de les Normes i derogacions aplicables a alguns tipus reduïts d’IVA-.

76 anys de la Guerra Civil (1936-2012)

L'aixecament militar que tingué lloc al nord d'Àfrica el 18 de juliol del 1936, capitanejat pel General Francisco Franco Bahamontes, malauradament  ha estat el fet més decisiu de tot el segle XX per a Catalunya, donades les tràgiques conseqüències que en derivà, quant a l'intent de genocidi cultural del país, amb l'abolició de totes les institucions catalanes tant polítiques com culturals (La Generalitat, l'Orfeó Català, l'Institut d'Estudis Catalans etc.), així com la repressió cruenta i sistemàtica contra els perdedors. 

Des de la proclamació de la II República el 14 d'abril del 1931, havia hagut una delicadíssima conflictivitat social que feia preveure un conflicte armat. Els representants de l'anomenada caverna i els republicanistes s'acusaven mútuament de pistolerisme, a causa dels diversos actes violents que enterbolien sistemàticament la convivència ciutadana. La fortíssima personalitat dels dos polítics dominants a casa nostra, en Joaquim Bau al costat tradicionalista, i en Marcel.lí Domingo a l'esquerrà estatalista, varen arribar a crear un dualisme irreconciliable en la societat. Val a dir, que el panorama polític a les Terres de l'Ebre era substancialment diferent al de la resta de Catalunya, on els partits dominants eren la "Lliga Regionalista" que presidia en Francesc Cambó, i "Esquerra Republicana" dels Presidents Francesc Macià i Lluís Companys.

 Els desnonaments al camp, la destitució de l'Ajuntament (amb el nomenament d'una gestora-alcalde presidida per en Rafel Alemany, del partit Radical governant a Madrid, que arraconava fins i tot tradicionalistes i la Lliga), l'empobriment de la població, l'anticatalanisme de sectors importants de l'església tortosina, la dura repressió contra les persones i grups que participaren en els fets d'octubre del 1934, i les dramàtiques vagues del textil i la construcció dels primers mesos del 1936, varen adobar el terreny per als greus esdeveniments que es produïren durant l'estiu i la tardor d'aquest mateix any, quan esclatà una de les revoltes anticlericals més sagnants i ferotges. La ciutadania, en canvi, volia donar mostres de plena normalitat, amb la celebració fins i tot de festes falleres i esportives durant el mes de març. Per aquelles dates, també va ocórrer un esdeveniment important, quan es va intentar establir un servei marítim ràpid (de vuit hores) entre Tortosa i Barcelona, amb un vaixell de vuitanta tones que va xocar en els baixos rocosos .
.
Tornant  als aspectes polítics, ja hem comentat anteriorment, que les eleccions del febrer del 1936 varen donar una victòria contundent al Front d'Esquerres. Com a exemple, a la demarcació tarragonina, el poeta Ventura Gassol (ERC) va obtenir 91.683 vots, mentre que en Marcel·lí Domingo arribava als 92.470. En canvi, el tradicionalista tortosí Joaquim Bau i la seva candidatura varen ser els grans derrotats amb només 67.888

Nova Zelanda:el so del silenci i els cons volcànics

-Un terrible terratrèmol a Christchurch,la principal ciutat del Sud de Nova Zelanda-

En els nostres viatges turístics de la meva esposa i jo mateix,als cinc Continents,els més impressionants han estat Nova Zelanda i Quebec a més d'Els Bariloches.Aquest terratrèmol sobre la ciutat coneguda i visitada per nosaltres ens ha omplert de dolor.
L'exuberància de la Natura i la limitada presència de l'home donen vida a un perfecte equilibri.Clar i sitgetà,la bellesa de Nova Zelanda ens ha captivat:del més general al més particular.Nova Zelanda,com la Patagònia ens han revelat tot el seu encant seductor i primitiu.Són un regal dels Oceans.

*Nova Zelanda és un continent en miniatura,habitat per tribus Maorís,descobert per l'holandès Abel Tasman,que li va donar l'actual nom.Nova Zelanda és el testimoni de la perfecció del Planeta abans de la presència humana.Se la coneix com "La terra de la gran Boira Blanca".Magestuosos cims coronats per la neu,llancs,platges solitàries,volcans ,fiords,espesses selves humides,badies tropicals i,fins i tot,glaceres que moren a pocs metres del mar.

*Nova Zelanda es compon de dues Illes molt diferents una de l'altra,separades només per l'Estret de Cook.L'Illa del Sud,esculpida pels gels i banyada pel Mar de Tasmània,i l'Illa del Nord,rebentada pels focs interiors del Planeta Terra,de clima més càlid,que agrupa la major part del país.El punt d'arribada a Nova Zelanda és Auckland,a l'Illa del Nord,formada sobre Cons Volcànics que al segle XXI han esdevingut verds Turons.

*Els neozelandesos tenen tots els mitjans que els calen per fer tota mena d'activitats relacionades amb la Natura,com a entusiastes que són de les activitats a l'aire lliure.En cap altra part del món no és tan fàcil pujar en una Avioneta per sobrevolar volcans o aterrar a la neu de les glaceres.

*Baixant cap al Sud s'arriba a Waitomo,una regió plena de Coves subterrànies travessades per un Riu subterrani.Quina meravella dins la Cova de Ruakuri:amb un vestit de goma i un pneumàtic,vam navegar tota l'excursió seguint els meandres dins la cova fins a apagar les Llanterneds,i,de sobte,quina meravella...un nou Món se'ns obria davant els ulls i en rigorós silenci: les Cuques de llum formant al sostre una Via Làctia sobre els nostres cops.L'únic soroll que se sentia i sentíem era el degoteig de l'aigua dins la Cova il.luminada per la delicada Llum de les Cuques.Semblava una nit estrellada...de les millors.

*Però Nova Zelanda és un país de Volcans,i la ciutat de Rotorua n'és la capital volcànica,a banda d'ésser el centre de la Cultura Maori.Tota la ciuta -una altra meravella- està aixecada sobre una Zona d'intensa activitat volcànica i termal.Aigües sulfùriques a 74ºC.
Els neozelandesos són alegres i hospitalaris,la policia va desarmada,i no hi ha autopistes ni embussos de trànsit.A la punta sud de l'Illa del Nord,visitem la capital Wellington,aixecada en un bonic port natural.Va ser el lloc per agafar el ferri que ens portarà,a travès d'illes i fiords a l'Illa del Sud,a Picton,que a més des despoblada,l'Illa del Sud encara roman parcialment inexplorada,és a dir,un món on l'home i la natura viuen en perfecte equilibri.

*La principal ciutat del Sud és Cristchurch,on l'any 2011 va haver-hi un terratrèmol que deixa morts i desapareguts.,queda a la Costa oriental.Una ciutat anglesa trasplantada als Mars del Sud.El Riu Avon,ombrejat per salzes,serpenteja indolent pel centre,amb jardins i parcs molt ben cuidats.

*Una altra meravella:paral.lels a la Costa Occidental,s'estenen els Alps Meridionals,on neixen dues Glaceres:la Fox i la Frank Joseph.Ens van informar que eren les ùniques del món,que s'apropen tant al mar.Quin espectacle més sensacional!

Figura cabdal de l'Escola Mallorquina:Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera va ser un gran poeta mallorquí, nascut a Pollença el 10 de març de 1854. És considerat una de les figures cabdals de l’anomenada Escola Mallorquina. A més, també va ser una figura molt important en l’evolució de la poesia catalana moderna. Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es va formar en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i va publicar, el 1885, Oda a Horaci. Líricas (1899). Quan va tornar a Mallorca va escriure els poemes narratius que conformen el volum De l’agre de la terra (1897) i també Tradicions i fantasies (1903). El 1902 va obtenir el títol de Mestre en Gai Saber. El 1904 va presidir els Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. El 1906 va publicar el seu recull de poesies més important, Horacianes, que va anar seguit d’un nou volum de Poesies (1907), en el qual inclou vuit composicions procedents de Tradicions i fantasies. El 1907 va viatjar a Terra Santa i, fruit d’aquest pelegrinatge, va publicar Visions de Palestina (1908). Va traduir els Himnes de Prudenci.
Era fill d’una família de propietaris rurals, es va quedar orfe de mare quan tan sols tenia 11 anys, motiu pel qual va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l’interès pels clàssics.
Va estudiar el batxillerat a l’Institut de Ciutat de Mallorca, on va ser deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza. Posteriorment va cursar estudis de Dret a Barcelona, on va conèixer Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch, i a Madrid. Va viatjar a París i va conrear, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que es veurà manifestada en el volum
Mentrestant també manifesta la seva vocació religiosa i se’n va a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), lloc on s’ordena sacerdot i es doctora en Teologia. Durant l’estada a Roma escriu poemes en castellà per complaure el seu pare, que quedaran recollits en el volum
Costa i Llobera va morir a la trona d’una església mentre predicava el panegíric al Convent de Santa Teresa de Mallorca, el 16 d’octubre de

El B.C.E. no pot resoldre els problemes financers dels Estats

-A pesar de les veus que ho demanen-

Draghi: el BCE no pot resoldre els problemes financers dels Estats

 El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha assegurat que la institució no té com a funció resoldre els problemes financers dels Estats, davant de les veus que demanen al BCE una major implicació per resoldre la crisi econòmica que afecta l'eurozona.

  
La nostra funció consisteix a assegurar l'estabilitat dels preus i contribuir a l'estabilitat del sistema financer amb una completa independència", ha explicat Draghi en una entrevista al diari francès 'Le Monde'.

La idea que existeix un pacte entre governs i BCE és un malentès. El nostre mandat no consisteix a resoldre els problemes financers dels països", ha indicat.

Draghi ha considerat que qualsevol "compromís ferm dels països, fins i tot a llarg termini", té "un impacte a curt termini" sobre l'economia.

Sobre la possibilitat que el BCE pugui desenvolupar un paper de supervisió bancària, Draghi ha recordat que aquesta mesura ha tingut un bon resultat a nivell nacional. "Si aquest paper caigués en mans del BCE", ha indicat Draghi, la institució "treballaria amb els supervisors nacionals, tenint en compte les seves considerables experiències i habilitats".

El president del BCE ha apuntat encara que "la supervisió bancària s'ha de separar de la política monetària" per evitar qualsevol mena de "contaminació". En aquest sentit, Draghi no ha vist amb mals ulls el desenvolupament d'"una estructura independent", emparellada amb els beneficis de la informació que procedeix de la supervisió bancària.

Advertències a l'Estat espanyol

Sobre les estimacions del BCE respecte a l'actual crisi a Espanya, Draghi ha indicat que la institució "ha advertit a Espanya moltes vegades que no ha de permetre que el dèficit actual s'escapi al seu control" i ha alertat de l'"excessiu creixement del crèdit".

  Finalment, el president ha manifestat que, fins i tot en el marc d'una unió monetària, "la lluita contra la bombolla immobiliària" ha de procedir de polítiques "macroprudencials" que han de portar-se a terme "a nivell nacional".

Rafael Nadal renuncia als JJOO de Londres

 

Nadal renúncia als Jocs Olímpics de Londres

 

"No puc ser egoista i he de pensar en el bé de l'esport espanyol, especialment del tenis"

El tenista espanyol Rafael Nadal ha confirmat que no està en condicions de competir i ha renunciat als Jocs Olímpics de Londres, on defensava l'or aconseguit a Pequín fa quatre anys.  

"No em trobo en condicions de competir en els Jocs de Londres i per tant no viatjaré com previst amb la delegació espanyola per competir en les mateixes", assegura el balear en un comunicat.

Nadal subratlla que pren aquesta difícil decisió pel bé del "tenis espanyol".

"He de pensar en els meus companys, no puc ser egoista i he de pensar en el bé de l'esport espanyol, especialment del tenis espanyol i deixar que jugui un company meu amb millor preparació que es trobi en condicions de competir", adverteix.

El manacorí assegura que ha "esgotat fins a l'ultim moment" en la seva preparació i els seus entrenaments.

"Però no ha pogut ser", confessa sobre la lesió en el tendó rotular, que l'ha apartat de revalidar el seu or a Londres.El tenista balear, que anava a ser l'abanderat d'Espanya en la cerimònia inaugural de Londres, confessa que aquest és un "dia trist" per a ell.

"Avui és un dels dies més tristos de la meva carrera ja que una de les majors il·lusions i el moment potser més especial era ser l'abanderat d'Espanya en la cerimònia d'inauguració dels Jocs a Londres, així que us podeu imaginar com ha estat de difícil prendre aquesta decisió", ha conclòs.

La Flama d'un Poble en moviment (2012)

Tot i el gran desencert polític general que s'encomana, l'apatia que té la gent sobre els afers públics, la impotència que acumulem sobre la corrupció política, la perplexitat amb què veiem els camins dubtosos de la justícia i, per acabar-ho d'adobar, la cancerosa crisi econòmica que patim provocada per la insadollable avarícia dels poders que mouen l'economia capitalista i que al remat acabem pagant els de sempre, la classe treballadora, l'any 2011 té, entre altres, unes quantes efemèrides que els valencians hauríem de, si més no, recordar, donar a conèixer i celebrar amb una mínima dignitat.

Amb dignitat però també amb orgull i esperança. I dic esperança perquè els valencians en els afers culturals i lingüístics sovint tendint a veure'ho tot negre. La veritat és que motius en tenim de sobra, ja fa massa segles que ens tenen presa la mida, que no tenim la clau de la nostra casa i per això, com canta Al Tall, ens fa fum la teulada. Però, també és veritat que de vegades ens manca una anàlisi en perspectiva per copsar la magnitud del què hem estat capaços d'aconseguir aquests darrers anys.

Enguany farà cent anys de la mort de Teodor Llorente, un dels gran poetes de la Renaixença; cent anys també del naixement del filòleg, historiador i escriptor Manuel Sanchis Guarner, així com del narrador i gramàtic Enric Valor. A més a més farà quaranta anys que es creà Acció Cultural del País Valencià, una de les entitats que més ha treballat per la recuperació de la nostra llengua i cultura. I, per completar aquestes efemèrides relacionades amb la nostra llengua, enguany farà vint-i-cinc anys que, organitzades per la Federació d'Escola Valenciana, ininterrompudament s'han celebrat arreu de les nostres comarques les Trobades d'Escoles Valencianes.

Com veiem, quatre efemèrides que, encara que no ho semble, estan estretament relacionades: la de tres escriptors i dos entitats cíviques que comparteixen el mateix objectiu, la dignificació i recuperació de la llengua del valencians. Però, a més a més, el més important és que cadascun d'ells hi ha poat del treball dels seues antecessors. Així, els escriptors de la Renaixença com Teodor Llorente, Constantí Llombart, Joan B. Pastor Aicart…, encapçalaren al segle XIX un moviment cultural que pretenia fer renàixer el català com a llengua literària i culta, després de segles de decadència.

 Sense el treball dels poetes i lletraferits renaixentistes segurament els escriptors, lingüistes i historiadors com Sanchis Guarner, Enric Valor i altres de la seua generació com Carles Salvador, Joan Fuster i Estellés ho hagueren tingut més difícil. Aquesta generació d'intel·lectuals de la postguerra, malgrat el buit i la foscor del franquisme, no hagueren de començar de zero.

De la mateixa manera, la creació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a principis dels any setanta no fou per casualitat, sinó producte del treball d'aquesta darrera generació que, malgrat la censura practicada per la dictadura organitzaren cursos de valencià com els de Lo Rat Penat que féu Enric Valor, editaren tota mena d'estudis de lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular com ho féu Sanchis Guarner i la majoria d'ells participaren en l'elaboració de les Normes de Castelló.

Tota una generació que adobà el camí perquè a principis dels setanta tota una colla d'intel·lectuals fundara ACPV, entitat que agafà la torxa de les reivindicacions del valencianisme cultural. Gràcies al treball de milers de socis i simpatitzants aquesta entitat cultural i cívica porta endavant un ventall molt ample d'activitats: els festivals de Tirant de Rok, la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià, el Correllengua, els Casals Jaume I arreu de les comarques, els cursos Carles Salvador i un fum d'activitats en el Centre Octubre de la ciutat de València.

És, sens dubte, l'organització cultural amb més capacitat de mobilització i prova d'això són les multitudinàries manifestacions que cada any organitza al voltant del 25 d'Abril.I les reivindicacions d'aquest moviment cultural, aplegat com hem dit al voltant d'ACPV com a pal de paller, van fer possible que una dècada després, l'any 1983, s'aprovara la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), una llei que va permetre que el valencià entrara com a llengua d'ensenyament al nostre sistema educatiu, després d'alguns segles proscrit. Des de llavors que milers i milers de valencians i valencianes han pogut estudiar el valencià i en valencià.

Començava tot un moviment reivindicatiu de mestres, pares i alumnes que oxigenà el nostre sistema educatiu, aportant renovació pedagògica i fent una escola més arrelament al medi. Tot plegat, i recordem que una vegada més res és producte de la casualitat sinó del treball anterior, donà lloc a la Federació d'Escola Valenciana. Una altra entitat formada per un bon grapat de Coordinadores comarcals que any rere any, i comarca a comarca, mobilitzen a milers i milers de pares, mestres i alumnes per fer una festa, la Festa de la llengua.

Llorente, Guarner, Valor, ACPV i les Trobades, quatre efemèrides que cal commemorar, quatre exemples de la tossuderia d'un poble que, malgrat la mediocritat dels seus governants, continuadors d'aquells maleïts botiflers, es nega a perdre la seua identitat i, generació rere generació, atia la flama perquè no s'apague, la
flama, com diria Obrint Pas, d'un poble en moviment.

-A canvi de que participi en el rescat bancari-

Espanya donarà a Finlàndia 770 milions

Directori

Els diners, en efectiu, procedirà del Fons de Garantia de Dipòsits

La ministra de Finances finlandesa, Jutta Urpilainen, ha anunciat aquest dimarts que Finlàndia i Espanya han arribat a un acord sobre els avals que exigeix Hèlsinki a canvi de participar en el rescat de fins a 100.000 milions d'euros de la banca espanyola.

En concret, Espanya aportarà a Hèlsinki una garantia de fins a 770 milions d'euros en efectiu procedents del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) que prefinancien bancs i caixes. Aquest aval cobreix el 40% de la contribució de Finlàndia al préstec a la banca.

El percentatge s'ha calculat utilitzant les dades històriques de l'agència d''avaluació' Standard & Poor's per estimar possibles pèrdues en cas d'insolvència, segons ha informat el Ministeri finlandès de Finances en un comunicat.

Els diners s'aniran pagant a un compte finlandès a mesura que es vagin desemborsant els diferents trams del rescat. Així, pel primer tram de 30.000 milions d'euros que estarà disponible a final de juliol, Espanya haurà d'aportar 231 milions d'euros.

L'objectiu d'aquesta garantia és "minimitzar el risc per als contribuents finlandesos" del rescat espanyol.

L'acord amb Finlàndia sobre les garanties era l'últim obstacle pendent per a l'aprovació del préstec a Espanya. El Govern finlandès ho presentarà ara al seu Parlament, que està previst que ho voti divendres al matí.  Hèlsinki és l'única capital que ha demanat avals com a condició per participar en el rescat bancari espanyol, que s'ha d'aprovar per unanimitat dels països de l'eurozona.

Escrit d'un Metge català:"M'acomiaden"

A partir del día 1 de agosto no podré atenderles más debido a los recortes presupuestarios en sanidad proyectados por el gobierno de la Generalitat. Según me han comentado en subdirección médica, el hospital de Bellvitge no tiene dinero para pagarme este verano. Ni a mí, ni a los otros 56 médicos eventuales que, como yo, serán despedidos. Inicialmente el ...plan es recontratarnos en septiembre u octubre, con contratos renovables de mes a mes, sin derecho a vacaciones y posiblemente con una rebaja del sueldo.

Estas opciones son casi una invitación a los médicos para que abandonemos la sanidad pública. Lo mismo está pasando desde hace mucho tiempo con enfermeras, auxiliares y demás sanitarios que han visto empeorar sus condiciones de trabajo en los últimos años.

Estos recortes, junto con los realizados previamente y el actual cierre de hospitales, contribuirán a aumentar las listas de espera tanto para consultas como para quirófanos, y a reducir la calidad de la asistencia hasta el punto de que quien quiera tener acceso a la salud sólo le quedará la opción de pagar un seguro privado. Además de los gastos de este seguro deberá contar con el hecho de que la aseguradora no tendrá la misma cobertura de salud que la sanidad pública.

Esto será un gran beneficio económico para las aseguradoras de salud, que posiblemente ya se están frotando las manos pensando en los millones de euros que ganarán aprovechando esta penosa situación. También será un gran beneficio para las arcas de los gobiernos, que habrán de gastar menos dinero en salud. Es decir, la salud de las personas es una carga para las arcas de los gobiernos. Pero entonces, ¿por qué pagamos impuestos?

Resulta curioso que no haya dinero para pagar médicos pero que sí haya para pagar un parlamento europeo, otro nacional, un parlamento autonómico, diputaciones y alcaldías. (No sé si son necesarios tantos "jefes").

También hay dinero para pagar pensiones vitalicias, y de cantidades importantes, a diputados y senadores. Yo personalmente prefiero tener un cirujano y una anestesista contratados que un político en su casa felicitándose por las cosas buenas que hizo cuando estaba trabajando para levantar el país.

También hay dinero para mantener coches oficiales (que evidentemente son coches de gama alta) y para que nuestros eurodiputados viajen en primera clase (parece que se cansan si viajan en clase turista). Eso sin contar dietas, alojamientos y otros gastos.

Hay miles de millones de euros para rescatar a los bancos de la crisis pero sin que después se les pida que devuelvan el dinero que se les ha dejado, este préstamo es lo que nos deja sin dinero para la salud y la la educación. Pero claro, los políticos y los bancos siempre son muy amigos y la economía de libre mercado, intocable. ¿No hay dinero? No me lo creo.

Señores pacientes: Luchen por su salud, porque se la están robando. Con la excusa de la crisis, han retirado el dinero a lo más necesario en beneficio de unos pocos. Nuestra sanidad se está hundiendo y no es por falta de dinero, sino por puros intereses económicos .. Quizás acabaremos como en Estados Unidos donde, quien no se lo puede permitir, no tiene derecho a la salud.

Luchen por su salud. Hagan reclamaciones, demandas judiciales, manifiéstense, asóciense, indígnense. Los sanitarios ya hemos luchado, ahora les toca a ustedes

-L'FMI revisa els seus pronòstics-

Espanya patirà el 2013 una contracció del 0,6%

 

Rebaixa les previsions de creixement per a l'eurozona i els EUA, i adverteix del debilitament apreciat entre els emergents.L'economia espanyola registrarà aquest any una contracció de l'1,5% del seu Producte Interior Brut (PIB), cosa que representa una millora de tres dècimes respecte al pronòstic d'abril del Fons Monetari Internacional (FMI).

Tot i això, empitjora en set dècimes les seves perspectives per al 2013, per a quan augura una contracció del 0,6%, la més aguda entre les economies avançades.   De fet, dins la generalitzada revisió a la baixa portada a terme per l'FMI a l''Actualització de perspectives econòmiques mundials', que posa al dia els pronòstics publicats l'abril, Espanya, del qual l'informe destaca els problemes en el sector bancari, protagonitza la retallada més forta de perspectives amb vista al pròxim exercici tenint en compte únicament la informació disponible fins al 6 de juliol, per la qual cosa s'obvien els efectes sobre el creixement de l'últim paquet d'ajustos anunciat pel Govern.

Alhora, l'entitat dirigida per Christine Lagarde puntualitza que les seves noves projeccions se sostenen sobre els suposats que "es desplegaran prou mesures per permetre que a poc a poc trobin alleugeriment les condicions financeres a la perifèria de la zona de l'euro i que la recent distensió de les polítiques en les economies de mercats emergents farà sentir els seus efectes".

Amb vista al conjunt de l'economia, l'FMI reconeix que a l'últim trimestre la recuperació mundial "va donar indicis de debilitar-se encara més" per la recrudescència de les tensions en els mercats financers i en les entitats sobiranes de la perifèria de la zona euro, així com pel creixement per sota de la previsió a algunes de les principals economies emergents.

MENYS CREIXEMENT A EUROPA I ELS EUA.

D'aquesta manera, l'FMI ha rebaixat en una i dues dècimes respectivament les seves previsions de creixement global per a aquest any i el pròxim, que ara estima en un 3,5% i un 3,9% per al 2012 i 2013, com a conseqüència del "refredament del creixement durant una gran part del segon semestre de 2012 tant a les economies avançades com a economies clau dels mercats emergents.

D'aquesta manera, la institució preveu que les economies avançades creixin un 1,4% el 2012 i un 1,9% el 2013, fet que suposa mantenir els pronòstics d'aquest any, però empitjora en dues dècimes el del pròxim, mentre que per a les economies emergents augura una expansió del 5,6% aquest any i del 5,9% el 2013, una retallada d'una i dues dècimes, respectivament.

En el cas de la zona euro, l'FMI manté la seva previsió d'una caiguda del PIB del 0,3% aquest any, mentre que ha rebaixat en dues dècimes el seu pronòstic de creixement en 2013, fins al 0,7%.  En el si del bloc de l'euro s'aprecien divergències significatives, amb Alemanya creixent un 1% aquest i un 1,4% el següent, fet que suposa una millora de quatre dècimes en el pronòstic per al 2012 i una retallada només d'una dècima per al 2013, mentre que en el cas de França rebaixa en una i dues dècimes els pronòstics, fins al 0,3% el 2012 i el 0,8% el 2013.

El Bovatge a Catalunya

De com Catalunya,de sempre ha estat la Nació europea,a més de bona recaudadora,també la més pagadora d’impostos, a través de la història, als seus governants,voluntàriament i obligatòria-.Ben val la pena ésser un bon afeccionat a la Història de Catalunya per tal de  saber la seva trajectòria com a Nació a Europa i com Estat Medieval per tal que tothom,singularment els polítics en tinguin tot el prestigi social que la societat catalana els hi reclama en aquest segle XXI i any 2009.

El Bovatge,segons en Ferran Soldevila, era una taxa en moneda, exigida a l’Edat Mitjana pels Reis Catalano-aragonesos sobre les seves parelles de bous i sobre el seu  bestiar en general-.Va ser un impost reclamat a la pagesia al principi de cada regnat,però n’estaven exempts, per les Constitucions de 1283 i de 1301,les persones i villes reials que s’havien adquirit el dret-.A Catalunya,al segle XV, es va començar a deixar de cobrar; mentre que a l’Aragó encara es demanava durant tot el segle XVI-.

El Bovatge,que era un dels fonaments de la Potència Reial,també va ser un tribut, d'origen consuetudinari, amb vigència limitada i de caràcter ocasional.El Rei Jaume I, acostumava a cobrar-lo a l’inici del seu Regnat,i també el tornava a cobrar cada cop que havia d'empendre expedicions militars-.Així en va rebre  un bovatge abans de la Conquesta de Mallorca, un altre per a la de València i encara una altre per a la de Múrcia-.Per tant era un tribut que venia a ésser voluntari aprovat per les Corts Catalanes i,com a tal es pot assimilar com un dels donatius pròpiament dits concedits per aquelles Corts-.

El Rei Jaume I va intentar, endebades ,de cobrar-ne un altre bovatge al Regne d'Aragó, abans de la conquesta de Múrcia, però els aragonesos sempre s’hi van negar,com de forma indirecta l’explica l’Historiador en  Zurita: "porque todos los de las Cortes se habian alterado que quisiera introducir nuevas maneras de vexar al pueblo i desaforar los ricos-hombres y caballeros con la sola razón de alegar que le era concedido en Catalunya, que era tres doblada tierra"-.

Ara bé,els donatius acordats per les Corts Catalanes, comparats amb els subsidis concedits pels altres Regnes o Estats,hem de fer memòria dels processos de les Corts de Montsó, les Corts Generals dels tres Estats dençà del Mar Mediterrani i veurem que esl donatius del Principat de Catalunya ,sempre excedia  de molt els acorriments o llocs per a ajudar, de qualsevol dels altres Regnes-

L’exemple més clar és el de les Corts Generals de Montsó de l’any 1362, publicat en el procés d’aquestes Corts en el qual hi podem saber el següent: “En cas que la Cort acordi de donar a la defensa de la Cosa publica uns comptes de moneda, a més de les Generalitats...,sota el consentiment  del Rei Jaume I,aquests comptes se deien partir en aquesta forma:a l’Aragó LX milia lliures,a València LIII milia lliures,a Catalunya CXXII milia lliures i a Mallorca XV milia lliures.

A les Corts Generals de Montsó,l’any 1388, s’hi produeix una repartició semblant entre els diferents Estats-.I,les Corts Catalanes celebrades durant el llarg regnat d'Alfons el Magnànim, la gran aportació catalana a les empreses del Sobirà és per astorar-s’hi-.El Principat de Catalunya,com sempre,solidària i bona pagadora d’impostos.Sobre la cooperació econòmica i humana, s’hi escau de reproduir el que les Corts de Barcelona de l’any 1433 van informar el Rei així: "...item senyor molt excel·lent,és notori que de la Conquesta de la Illa de Sardenya a ençà,el sosteniment de la dita illa, costa innumerables pecuníes al Principat de Catalunya, a més de les irreparables pèrdues de les persones i escampament de sang dels catalans,per això vulgarment de l’Illa de Sardenya és anomenada el -Fossar dels Catalans- arreu del món".

Naixença d'un Estat Català "sui gèneris"

Com a conseqüència d’uns fets pactats entre el Regne d’Aragó i el Comte de Barcelona,va esdevenir la creació o naixença d’un ens polític sui generis, que ja no era  Regne aragonès antic, sinó que era un Estat català, totalment diferent d’aquell, i que molt a posteriori i a tort, mancat d’una denominació adient, va acabar convertint-se “ grotescament” en Corona d’Aragó-.

*La formació d’aquest nou Estat català, aquest nou poder internacional diferent dels que havien tingut els antics components del Regne d’Aragó, i personificats en el Sobirà d’un dels dos països que l’integraven, és a dir en el Comte de Barcelona, sobirà de Catalunya, serà regit anys després, a la mort de Ramon Berenguer IV pel seu fill Alfons, el qual ja va emprar com a títol primer el de Rei d’Aragó-.

*Sense que sigui obstacle allò que acabo de dir, tal mudament en el títol de presentació del sobirà no va representar ni poc ni molt cap mena de canvi en la situació jurídica dels dos Estats ajustats sota el regisme comú: era el poder del Comte de Barcelona, o sigui el Poder català aquell que governava Aragó i continuava governant Catalunya,portant la política internacional-.I era així, no sols per vigor de la donació de Ramir II i les cessions dels Ordes Militars,sinó també per la força de les realitats-. Si el susdit Rei i aquelles Ordes Militars van escollir el Comte de Barcelona per dominar i governar el regne d’Aragó,va ser ,justa la fusta per les virtuts humanes i militars que posseïa i també per la potència de Catalunya, i encara,  a  causa de la necessitat en qui el Regne d’Aragó es trobava tant d’auxili, com de favor i ajuda, perquè estava arran de la desfeta-.

*Tot plegat, va comportar que en incorporar el Regne d’ Aragó al seu Regisme, en Ramon Berenguer IV hagués de continuar amb els mitjans i instruments de govern de què ja disposava i així mateix en l’exercici de les pròpies funcions sobiranes-.En altres paraules, I’organització de l’Estat català medieval va continuar existint i obrant amb una ampliació del seu camp d'actuació com a base fonamental del nou Estat format-.

Pel que fa a la veritable necessitat, que patia el Regne d’Aragó n'hi ha prou en recordar que el rei Alfons VII de Castella ,amb ambició cobejava el Regne d’Aragó i més concretament el Reialme de Saragossa que en bona part ja ocupava-.Doncs,en una reunió que Alfons VII va celebrar amb Ramir II l’’octubre de 1136, ambdós sobirans van concloure una concòrdia que obligava l’Alfons a restituir la ciutat de Saragossa, deixant-li només Calataiud, Sòria i Alagón, és a dir la part occidental del “Regnum Caesaraugustarum”. El fet que Alfons continués incloent Saragossa en el seu títol demostra quin sentit tenia l’acord:  “Alfons VII de Castella restituïa a Aragó la part oriental del Regnum amb la seva capital, però se’n reservava la sobirania”-.

La transmissió del Regne d’Aragó amb els drets sobirans inherents al Comte de Barcelona va ser, doncs, perfecta i operada  en virtut de les dues vies obertes a l’efecte: la que es va iniciar amb l’elecció de Ramir II i la que va començar amb la institució com a hereus del Regne d’Aragó a les grans institucions cristianes de Jerusalem-.

*Perquè el primer, Ramir el Monjo, ni que fos vulnerant les disposicions del Rei difunt, Alfons el Bataller i forçant potser les normes consuetudinàries i, a més a més, amb l’impediment de la seva condició sacerdotal, no sols va ocupar el Tron d’Aragó i va regnar-hi , sinó que tot això es produía en vigor d’una elecció feta per una majoria de Cabdals del seu poble-.Les institucions de Jerusalem van transferir al Comte de Barcelona i amb l’aprovació del Pontífex de Roma tots els drets que els competien sobre el Regne d’Aragó-.

*La següent transmissió  l’Estat català, encarnat en Ramon Berenguer IV, és a dir, la d’aquest a favor del seu fill Alfons I, el Cast, qui de naixença fou anomenat Ramon pel seu pare-. Aquest fill Ramon -Alfons- va ser successor del seu pare el virtut del testament per aquest atorgat ,de paraula, el mes d’agost de 1162, al burg de Sant Dalmau, de Gènova, davant l’ Asbert de Castellvell i Huc de Cervelló, en el qual testament li deixa tots els seus honors de Barcelona i d’Aragó i tots altres honors seus, llevat del Comtat de Cerdanya que llega al seu fill Pere,  amb la senyoria de Carcassona, els feus que per ell tenia Trencavell i els drets que tenia sobre Narbona-.

*S’ha d’advertir que l’accessió de Ramon Berenguer al domini i a la sobirania d’Aragó no va consistir pas en un canvi de dinastia en aquest regne,  sinó que va ser un fenomen polític ben diferent: el de l’adquisició d'un nou territori, en aquest cas un Regne, que s’incorporava al patrimoni del sobirà de l’Estat adquiridor català, Barcelona, tot formant des d’aleshores una nova entitat política internacional,a més  el de l’adquisició per la casa de Barcelona del seu primer títol reial-.

*Tanmateix, no és pas aquesta la teoria dominant en aquest punt, i això es deu a haver-hi, a més de les dues vies exposades que van convergir en la titularitat de Ramon Berenguer, una altra versió sobre l’afer successori davallant del Rei Batallador: és la versió aragonesa, nascuda  i mantinguda contra vent i maror fins a l’actualitat del segle XXI-.

Cercle Artistic de Sitges (CAS)

Inauguració a l'Estudi Vidal,C/ D'en Bosc,6-8, com a Cercle Artístic de Sitges (CAS) i l'exposició col.lectiva d'artistes sitgetans.
Amb la presència de l'Alcalde de Sitges,en Miquel Forns i el president del CAS (Cercle Artístic de Sitges), en Carles Arola.
El dia 13/07/2012 de 20:00h a 22:00h
A l'Estudi Vidal,l'any 1977 va nèixer l'Escola Municipal de les Persones Adultes,sota la presentació del Mestre públic Antoni Lapuente i en Pere Palacios,president.
També,l'any 1991 va nèixer el Club Amics de l'Eco (L'Eco de Sitges) ,prèvia la Ponència d'en Josep Maria Espinàs sobre els Clubs de Parla.El Mestre públic en Froilan Franco,aleshores docent al CEIP Esteve Barrachina,prèvia consulta al Sr Espinàs i amb permís de la Direcció del Setmanari l'Eco de Sitges,va crear un Taller d'Escriptura,nomenat "CLUB AMICS de l'ECO" amb la finalitat de tractar temes en català sobre Sitges,primer amb la parla i tot seguit amb la Gramàtica,entre els alumnes de la Segona Etapa d'EGB i també gent jove de la Vila.
La seu del Club Amics de l'Eco,és primer a la Biblioteca Escolar Esteve Barrachina i tot seguit el Centre Cultural Joan Marragall.
Constituïda una Junta d'alumnes de la Segona Etapa d'EGB,en les reunions es debatien temes de sitges i sobre Sitges,tot i publicant al Setmanari els resultats.Va durar aquest Taller d'Escritura o Club Amics de l'ECO  7 anys (1991-1997),tot i essent-ne premiat amb la Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1995 al seu fundador en Froilan Franco,Mestre Especialista en Ciències Socials i Humanisme.

Confirmada la pujada de l'IVA (2012)

-Encara no hi ha una data tancada-

 

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha confirmat que el Govern treballa en una pujada d'IVA que no s'estaria debatent si l'impost el pagaran tots els qui han de pagar-ho.

Així ho ha assenyalat Montoro en el curs d'estiu de la Universitat Complutense 'Emprenedors autònoms: creadors d'ocupació', on també ha recordat que Espanya té una taxa d'IVA baixa en comparació amb d'altres països.

 Tot i això, després de la seva intervenció, el titular de la cartera d'Hisenda i Administracions Públiques ha concretat als mitjans que el Govern encara no té tancada una data per fer aquest canvi.

"Estem parlant", ha dit Montoro, després d'assegurar que el Govern vol complir les conclusions del Consell Europeu, "com no pot ser d'una altra manera" i com han de fer tots els governs i les institucions europees per sortir com més aviat millor de la crisi.

 

Finlàndia,com altres Països escandinaus (2012)

Finlàndia és el que s’anomena l’economia del coneixement i a més, també el referent en l’Educació, amb un sistema modèlic, com el demostra el lideratge que ostenta en l’informe PISA, que avalua el nivell dels Sistemes Educatius dels diferents països tant d’Europa com del món.

 Una política educativa que, val a dir, està dissenyada amb la participació del món empresarial del país i on les noves tecnologies hi tenen un pes fonamental, nuclear. En són la pedra angular.

L’Educació, la Formació del jovent i de la mainada és un dels aspectes més rellevants i transcendentals que han d’afrontar tots els països d’Europa i  del món. És tot un repte. L’Educació que rebin avui els nostres joves marcarà quina serà, en el nostre cas, la Catalunya del demà, la Catalunya del futur. I en un món tan digital, tan tecnològic, com el nostre, no cal dir que les noves tecnologies han d’ésser-ne el “Pal de paller”.

El curs 2011-2012, el curs escolar es va iniciar ben aviat i la dada és que més de 80.000 joves catalans d’Educació Secundària disposaran d’ordinadors portàtils per seguir les seves classes i poder estudiar, així com començaran a tenir Llibres electrònics que substitueixin els de format paper, els tradicionals, els de tota la vida. Altrament, la meitat dels instituts del país tindran pissarres digitals i xarxes wi-fi per tal que els professors i els alumnes puguin utilitzar-les. Eines que facilitaran l’aprenentatge dels alumnes i els introduiran a l’ús de tots els recursos que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Les TIC es van introduint a l’escola catalana. Un fet positiu. Però, malauradament, encara no hi són en tota l’etapa formativa de la nostra quitxalla, com a element central del sistema educatiu i formatiu. Estem, per tant, lluny de Finlàndia en un aspecte del tot clau per a l’esdevenir de Catalunya. El problema però és que el temps passa i les nostres oportunitats per esdevenir un país capdavanter, un país amb un futur brillant també. Les TIC a l’educació no són la panacea.

Conjuntament amb les TIC, el sistema educatiu, entre d’altres, ha de transmetre uns coneixements, una manera de treballar i uns valors com puguin ésser el sacrifici, l’esforç o el risc que han d’ésser adquirits pels nostres escolars.

Les TIC només són l’eina, l’instrument al voltant del qual, el nostre model educatiu ha de formar futurs enginyers, arquitectes, advocats, metges i el que és més important també, emprenedors que a través dels seus projectes, de les seves idees i de les seves iniciatives impulsin, propulsin, projectin Catalunya endavant, la facin millor, mitjançant la creació d’empreses i d’ocupació: la generació de riquesa per al país.

La "Vermella",una Selecció catalana (2012)

-La Vermella-

 

Després d'unes eleccions polítiques, quan t'adones que els partits polítics poderosos del sistema se n'han sortit amb escreix, i que reivindicacions que havien tret masses al carrer havien quedat en no-res, les primeres anàlisis porten a parlar d'una amnèsia ciutadana en uns pocs mesos.

 

La revolta ciutadana contra el "Pla Hidrològic Nacional", que volia el Govern d'Aznar amb el total suport del Govern de Catalunya,presidit per Jordi Pujol, no ha impedit que hores d'ara CiU sigui la Mestressa  de la política de les aigües del Riu Ebre. Milers de ciutadans antitransvasistes els han donat el suport. 

La victòria de la "Roja" ha portat l'amnèsia a Catalunya al màxim, ja que sembla que força catalans hagin oblidat de cop els espolis fiscals i els desastres culturals  " made in Espanya".

El futbolista català l'Oleguer Presas, sabadellenc, va negar-se a jugar amb la Selecció Nacional de l'Estat espanyol.N'hi ha hagut altres casos en "Minoritaris esports" d'esportistes que van renunciar a defensar la Selecció Estatal per "Motius ideològics".

En aquests dies,als Mitjans de Comunicació catalans n'hi ha un Debat sobre si els futbolistes catalans d'èlit haurien de continuar competint amb la Selecció Nacional d'Espanya.N'hi ha opinions molt diverses a causa de la complexitat de la problemàtica, i pel fet que la pertanyença a l'Estat espanyol porta a situacions com aquesta.

La Nació Catalana, tant a nivell financer com cultural,pateix força al segle XXI,per exemple l'espoli  fiscal supera els límits, els atacs contra la llengua catalana són a l'ordre del dia.Sembla com si el desmembrament  de la llengua catalana,sigui la prioritat del Govern Central.

 

 Demanar als Esportistes catalans d'èlit una permanent militància, quan els polítics que ens governen, i votats per la ciutadania,  fan renúncies perennes o mostren sentiments ambigus...!.N'hi ha una actitud, típicament convergent, de jugar a tots els bàndols,tot i desmobilitzant-ne,clar i sitgetà, enfonsa força ideals.

El que no es es pot demanar a la societat civil,com ara als esportistes, als escriptors o als cantants és una militància força catalana que els polítics catalans obliden massa sovint. Els continus pactes deixen els Països Catalans en no-res.

MESTRÀLIA - 2012

                                M E S T R À L I A-2012

Mestràlia,és el nom de la Fira de Constructors artesans,que n’hi aplega constructors d’Instruments musicals d’arreu dels Països Catalans.Normalment compta aquesta Fira de Luthiers i Cinstructors artesans, amb una Programació d’excel.lència,en la que hi ha  massives activitats folklòriques i actuacions musicals amb grups musicals de primera fila de la Nació catalana.Mestràlia hi ha estat tot un repte per a laformació de Grps festius així com de danses locals tradicionals.

En aquest any 2012 el Certamen se celebra a Palma de Mallorca es dedica el certamen a la Dolçaina, com a homenatge als Països Catalans. Normalment hi actuen glossadors i cantors,tot i  improvisant albaes,la glossa mallorquina, el cant de jota.De la Marina -País Valencià-  d’Alcúdia i Bunyola –Mallorca-, a més de Rondalles com ara la rondalla ebrenca i el grup dansaire de l’Aleixar -Baix Camp-.

En aquests moments de innobles atacs o contra la llengua catalana o contra la unitat lingüística,el certamen Mestràlia hi barrejava accents catalans occidentals,mallorquins-valencians-ebrencs- i catalans orientals.Respecte als Expositors ,n’hi havia d’Osona, de l’Alt Penedès, de Costera,del Baix Camp, de les Terres de l’Ebre i de l’Illa de Mallorca.

Ep!!

La música no podía faltar i així,l’actuació del Grup de Folk de Catalunya: La Carrau, precedits pels músics molt joves de “Sense Sal”,una actuació que va ser esplèndida i justa la fusta que va consolidar una Programació d’un Alt Nivell, que tenia la cirereta amb l’actuació del Cantant en Miquel del Roig.

A redós de Mestràlia, s’han creat arreu de Catalunya grups de dansa de jota i un grup força destacat de Capgrossos Templers,tot un repte perquè ,properament tiri endavant algun Grup de Grallers; precisament aquest  és un dels grans èxits de Mestràlia com a  un veritable Certamen que uneix suàviter,però fòrtiter les actuacions d’Alt Nivell amb la Cultura popular d’arreu dels Països Catalans i la Nació catalana (resic).

Vam tenir dos magnífics inauguradors. Dolors Queralt (presidenta d’Òmnium Terres de l’Ebre) va inaugurar Curt-redó, i el mestre dolçainer vinarossenc, Pau Puig, Mestràlia. Tots dos van destacar la importancia dels nostres certàmens i l’alt nivell de la programació, a la vegada que van reivindicar la vigencia dels Països Catalans i l’alta dignitat de la cultura catalana.

La Selecció espanyola,un partit de futbol "triplet".

-Eurocopa-

La victòria d'Espanya, el partit de futbol més vist de la història

 

La selecció espanyola va batre aquest diumenge tots els rècords no només en l'esportiu sinó també en la història de la televisió, en convertir-se la final de l'Eurocopa entre Espanya i Itàlia en el partit de futbol més vist des que s'enfronten les audiències, el 1992, amb 15,4 milions de persones i el 83,4% de quota de pantalla, segons un informe d'elaborat per Barlovento Comunicació amb dades de Kantar Media.

El partit, emès per Telecinco, va ser també la tercera emissió més vista de la història en una sola cadena, només superat per la tanda de penals del partit de la semifinal de l'Eurocopa entre Espanya i Portugal, oferta també per la cadena de Mediaset Espanya, que va ser vista per 18,1 milions d'espectadors i un 83,3% de 'share', i la pròrroga d'aquesta mateixa trobada, amb 16,4 milions d'espectadors i un 77,1% de 'share'.

La trobada va superar també a la final del Mundial de Futbol de Sud-àfrica, que va coronar per primera vegada 'Roja' com a campiona del món de futbol. Aquest partit va ser vist a Telecinco per una audiència mitjana de 12,9 milions d'espectadors i el 77,2% de quota de pantalla.