L'aixecament militar que tingué lloc al nord d'Àfrica el 18 de juliol del 1936, capitanejat pel General Francisco Franco Bahamontes, malauradament ha estat el fet més decisiu de tot el segle XX per a Catalunya, donades les tràgiques conseqüències que en derivà, quant a l'intent de genocidi cultural del país, amb l'abolició de totes les institucions catalanes tant polítiques com culturals (La Generalitat, l'Orfeó Català, l'Institut d'Estudis Catalans etc.), així com la repressió cruenta i sistemàtica contra els perdedors.
Des de la proclamació de la II República el 14 d'abril del 1931, havia hagut una delicadíssima conflictivitat social que feia preveure un conflicte armat. Els representants de l'anomenada caverna i els republicanistes s'acusaven mútuament de pistolerisme, a causa dels diversos actes violents que enterbolien sistemàticament la convivència ciutadana. La fortíssima personalitat dels dos polítics dominants a casa nostra, en Joaquim Bau al costat tradicionalista, i en Marcel.lí Domingo a l'esquerrà estatalista, varen arribar a crear un dualisme irreconciliable en la societat. Val a dir, que el panorama polític a les Terres de l'Ebre era substancialment diferent al de la resta de Catalunya, on els partits dominants eren la "Lliga Regionalista" que presidia en Francesc Cambó, i "Esquerra Republicana" dels Presidents Francesc Macià i Lluís Companys.
Els desnonaments al camp, la destitució de l'Ajuntament (amb el nomenament d'una gestora-alcalde presidida per en Rafel Alemany, del partit Radical governant a Madrid, que arraconava fins i tot tradicionalistes i la Lliga), l'empobriment de la població, l'anticatalanisme de sectors importants de l'església tortosina, la dura repressió contra les persones i grups que participaren en els fets d'octubre del 1934, i les dramàtiques vagues del textil i la construcció dels primers mesos del 1936, varen adobar el terreny per als greus esdeveniments que es produïren durant l'estiu i la tardor d'aquest mateix any, quan esclatà una de les revoltes anticlericals més sagnants i ferotges. La ciutadania, en canvi, volia donar mostres de plena normalitat, amb la celebració fins i tot de festes falleres i esportives durant el mes de març. Per aquelles dates, també va ocórrer un esdeveniment important, quan es va intentar establir un servei marítim ràpid (de vuit hores) entre Tortosa i Barcelona, amb un vaixell de vuitanta tones que va xocar en els baixos rocosos .
.
Tornant als aspectes polítics, ja hem comentat anteriorment, que les eleccions del febrer del 1936 varen donar una victòria contundent al Front d'Esquerres. Com a exemple, a la demarcació tarragonina, el poeta Ventura Gassol (ERC) va obtenir 91.683 vots, mentre que en Marcel·lí Domingo arribava als 92.470. En canvi, el tradicionalista tortosí Joaquim Bau i la seva candidatura varen ser els grans derrotats amb només 67.888
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada