Tant se val el Nom de la Criatura;diguem-ne Corredor Mediterrani,Arc ibèric,Euromed,Sunbelt o com vulguem.
La criatura no es fa per vençuda,és una tossuda realitat que no es deixa liquidar,i,apareix gairebé a qualsevol mapa que fem:sigui Geogràfic,Econòmic,Històric,Cultural,Esportiu,etc...!
De fet,la cosa només queda esborrada en la Cartografia política.A la resta de Cartes Cartogràfiques,sempre treu el seu allargat Perfil,inevitable,avançat,enfocat al Sol Naixent i a la Mar Mediterrània.
Els Països Catalans no són una dèria política,en r ealitat en són quasi tot,llevat d'això.Són comerç,són turisme,són llengua catalana,són arqueologia,són aeroports,són patrimoni,són empresa i són paisatge.Pràcticament l'únic que no són és política (sic),potser precisament perquè l'intent de trencar-los,dissoldre'ls i convertir-los en fum prové de la política espanyola i algun cop no tan espanyola.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimecres, 29 de febrer del 2012
dilluns, 27 de febrer del 2012
Castellanització del català i de la societat dels Països Catalans (2012)
La castellanització de la Llengua Catalana i de la Societat dels Països Catalans és fet constant i a més un veritable problema a causa dels perríodes de total prohibició en l'ús públic i degut a la poca valoració que des de gairebé tots els àmbits actuals socials s'hi produeixen vers la llengua catalana i els seus parlants força indiferència. .
*Hom pot dir que la Castellanització comiença als segles XIII y XIV en l'àmbit de la Literatura i ja a finals del segles XV,quan es produeix la unió de Castella i Aragó. La llengua castellana ocupa progresivament funcions formals i se'n va estenent com a Llengua oficial i de Cultura.
*Als inicis del segle, moment de la Conquesta i l'annexió als Estats espanyol i francès dels Països Catalans,va ser prohibit l'ús públic de la llengua catalana; iencara així,les classes populars van matenir la lleialtat a laseva llengua.
*A partir ja del segles XIX la llengua catalana comença a reïvindicar-se i n'hi ha un Renaixement Literari importantíssim.Això hi produeix més endavant i durant tot el segle XX diverses reïvindicacions polítiques.
*Amb la victoria militar de la Dictadura franquista l'any 1939 i els seus 40 anys de dictadura s'hi produeix un periode important de castellanització i intent de substitució Llingüística i Cultural: el català torna ésser prohibit i perseguida qualsevol manifestació pública del seu ús.
*Tanmateix, durant els anys 1960-1970 hi ha una gran afluència d'immigració castellana als Països Catalans,amb la conseqüent dificultat en el seu aprenentatge del català.
*A partir de 1975,amb la fi de la dictadura franquista,la llengua catalana passa a ésser-ne oficial en alguns territoris, però no-obligatori ja que és la llengua castellana l'única llengua oficial obligatòria arreu de l'Estat espanyol.
*La recuperació lingüística des d'aleshores està suposant una lluïta i un continu esforç,ja que ls facilitats des dels Estats espany i francès són nul.les o mínimes, cuan no molt obstaculizadores.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Hom pot dir que la Castellanització comiença als segles XIII y XIV en l'àmbit de la Literatura i ja a finals del segles XV,quan es produeix la unió de Castella i Aragó. La llengua castellana ocupa progresivament funcions formals i se'n va estenent com a Llengua oficial i de Cultura.
*Als inicis del segle, moment de la Conquesta i l'annexió als Estats espanyol i francès dels Països Catalans,va ser prohibit l'ús públic de la llengua catalana; iencara així,les classes populars van matenir la lleialtat a laseva llengua.
*A partir ja del segles XIX la llengua catalana comença a reïvindicar-se i n'hi ha un Renaixement Literari importantíssim.Això hi produeix més endavant i durant tot el segle XX diverses reïvindicacions polítiques.
*Amb la victoria militar de la Dictadura franquista l'any 1939 i els seus 40 anys de dictadura s'hi produeix un periode important de castellanització i intent de substitució Llingüística i Cultural: el català torna ésser prohibit i perseguida qualsevol manifestació pública del seu ús.
*Tanmateix, durant els anys 1960-1970 hi ha una gran afluència d'immigració castellana als Països Catalans,amb la conseqüent dificultat en el seu aprenentatge del català.
*A partir de 1975,amb la fi de la dictadura franquista,la llengua catalana passa a ésser-ne oficial en alguns territoris, però no-obligatori ja que és la llengua castellana l'única llengua oficial obligatòria arreu de l'Estat espanyol.
*La recuperació lingüística des d'aleshores està suposant una lluïta i un continu esforç,ja que ls facilitats des dels Estats espany i francès són nul.les o mínimes, cuan no molt obstaculizadores.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dissabte, 25 de febrer del 2012
Confins dels Països Catalans:Les Cases d'Alcanar (2012)
Els habitants de Les Cases d’Alcanar informen que haurien d’ésser nomenats com el que som: “L'últim poble del Litoral catalá,i que se’ls prenin fins i tot el Dret a ser els Últims del litoral dels Països Catalans.Després de tant de temps d’ inexistència i incognoscibilitat,clar i català que no pode permetre que com sempre el poble Les Cases d'Alcanar sigui ignorat per tothom,inclusivament pels mateixos catalans..
Per tot això,hom diu “som inmumnes a terribles monstres exterminadors, a invasions extreterrestres, a pandemies, a terretrèmols, bombes atómiques i crisis bursàtils de caire mundial”.Un poble on arribaria l'armaguédon, l'apocalipsi, la fí del món...i ni ens adonariem...!!
L’Andreu Buenafuente,no se sap molt bé el perquè, però el posa com a exemple Les Cases d'Alcanar (Montsià),és adir, l'últim poble de Catalunya; l'ÚLTIM en el primer llibre que va escriure (Sense llibre),hi parla de la posibilitat de que algun monstre a l'estil de Godzilla ataquí la humanitat. I diu que arribat el cas la solució sería evitar estar en ciutats com Nova York, Los Angeles o Paris a les que aquests tipus d'essers destructors i semblen tenir especial preferència i que en tot cas el millor sería estar en algun inhòspit poblet perdut...!!.
Confirmen els pocs veïns que fa deu o quinze anys, abans d'Internet i de Google maps (en el que hi surtim difuminats), i,a molts dels mapes de Catalunya ni tan sols hi surtiem.
A Les Cases d’Alcanar,l’últim poble dels Països Catalans, no hi ha nascut ni Messi, ni Iniesta.No n’hi ha grans monuments ni cap cantautor famós a nivell català universal.Hi som un petit poblet ben bé perdut en els Confins de Catalunya.Però,quan algun de nosaltres va arreu de Catalunya i algú ens pregunta d'on som, si al dir el nom del poble ens contesten que no el coneixen, la majoría de nosaltres per ubicar el poble expliquem: que és “l'últim poble per la Costa i Litoral al Sud de Catalunya”.
I,si ara ens lleven aquest únic signe topogràfic d'identitat ¿Que ens queda?.Les Cases d'Alcanar: l'ÚLTIM poble de Catalunya.
En canvi, n’hi ha nom d'Alcanar, un poble d'interior que no es gens de marítim.Les Cases d'Alcanar, que a pesar d'estar dintre del Terme d'Alcanar es un nucli urbá a uns quatre kilometres de distancia que tè un sentiment de Poble en sí mateix.Per tant, si hom vol valorar en la seva dèria els valors i sentiment propi dels Països Catalans,com jo mateix hi faig, també hauría de tenir en compte el sentit de singularitat i orgull de qualsevol “Poblet Remot” que se senti com a tal.Als Confins dels Països Catalans,Encara que sigui, com en aquest cas, l'ÚLTIM poble de Catalunya.
L'anunci de Estrella Damm que está emetent TV3 aquest any, a pesar de ser un magnífic spot que nombra les millors virtuts de Catalunya, conté, no obstant, una incorrecció.Quan fa referencia als 580 Km de costa del litoral catalá, tot i que nomena correctament la població costanera que delimita el litoral catalá pel Nord (Portbou), comet una inexactitut a l'hora d'esmentar el nom del poble que limita la Costa Catalana pel Sud.
El nou anunci d'Estrella Damm Ret homenatge a les coses bones que tenim aquí, i per fer-ho s'ha escollit l'exemple dels tres millors futbolistes del món, Xavi, Iniesta i Messi així com la resta de jugadors fets a La Masia. A la campanya hi participen també l'actor Quim Gutiérrez i el grup català Els Am.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Per tot això,hom diu “som inmumnes a terribles monstres exterminadors, a invasions extreterrestres, a pandemies, a terretrèmols, bombes atómiques i crisis bursàtils de caire mundial”.Un poble on arribaria l'armaguédon, l'apocalipsi, la fí del món...i ni ens adonariem...!!
L’Andreu Buenafuente,no se sap molt bé el perquè, però el posa com a exemple Les Cases d'Alcanar (Montsià),és adir, l'últim poble de Catalunya; l'ÚLTIM en el primer llibre que va escriure (Sense llibre),hi parla de la posibilitat de que algun monstre a l'estil de Godzilla ataquí la humanitat. I diu que arribat el cas la solució sería evitar estar en ciutats com Nova York, Los Angeles o Paris a les que aquests tipus d'essers destructors i semblen tenir especial preferència i que en tot cas el millor sería estar en algun inhòspit poblet perdut...!!.
Confirmen els pocs veïns que fa deu o quinze anys, abans d'Internet i de Google maps (en el que hi surtim difuminats), i,a molts dels mapes de Catalunya ni tan sols hi surtiem.
A Les Cases d’Alcanar,l’últim poble dels Països Catalans, no hi ha nascut ni Messi, ni Iniesta.No n’hi ha grans monuments ni cap cantautor famós a nivell català universal.Hi som un petit poblet ben bé perdut en els Confins de Catalunya.Però,quan algun de nosaltres va arreu de Catalunya i algú ens pregunta d'on som, si al dir el nom del poble ens contesten que no el coneixen, la majoría de nosaltres per ubicar el poble expliquem: que és “l'últim poble per la Costa i Litoral al Sud de Catalunya”.
I,si ara ens lleven aquest únic signe topogràfic d'identitat ¿Que ens queda?.Les Cases d'Alcanar: l'ÚLTIM poble de Catalunya.
En canvi, n’hi ha nom d'Alcanar, un poble d'interior que no es gens de marítim.Les Cases d'Alcanar, que a pesar d'estar dintre del Terme d'Alcanar es un nucli urbá a uns quatre kilometres de distancia que tè un sentiment de Poble en sí mateix.Per tant, si hom vol valorar en la seva dèria els valors i sentiment propi dels Països Catalans,com jo mateix hi faig, també hauría de tenir en compte el sentit de singularitat i orgull de qualsevol “Poblet Remot” que se senti com a tal.Als Confins dels Països Catalans,Encara que sigui, com en aquest cas, l'ÚLTIM poble de Catalunya.
L'anunci de Estrella Damm que está emetent TV3 aquest any, a pesar de ser un magnífic spot que nombra les millors virtuts de Catalunya, conté, no obstant, una incorrecció.Quan fa referencia als 580 Km de costa del litoral catalá, tot i que nomena correctament la població costanera que delimita el litoral catalá pel Nord (Portbou), comet una inexactitut a l'hora d'esmentar el nom del poble que limita la Costa Catalana pel Sud.
El nou anunci d'Estrella Damm Ret homenatge a les coses bones que tenim aquí, i per fer-ho s'ha escollit l'exemple dels tres millors futbolistes del món, Xavi, Iniesta i Messi així com la resta de jugadors fets a La Masia. A la campanya hi participen també l'actor Quim Gutiérrez i el grup català Els Am.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dijous, 23 de febrer del 2012
Una altra manera de repressió va ser l'Economia.
Quelcom que incidiria,fortament a la postguerra civil, va ser l’economia.De cop i volta,el nou règim va deixar la majoria de ciutadans sense possibilitats
econòmiques.La moneda,va ser un altre instrument utilitzat per demostrar la unitat de la Pàtria.
*En esclatar la Guerra Civil,la primera reacció de Catalunya,va ser guardar les monedes i el paper moneda que en aquell moment poguessin tenir.El Juliol 1936 n’hi havia diversos tipus d’efectiu de curs legal,a banda del paper moneda emès pel Banc d’Espanya.Diverses monedes de plata des del duro de cinc ptes passant per la moneda de dues ptes,una pesseta i cinquanta cms.
*El fet era que,particulars,temorosos que la Guerra Civil durés anys i panys i sense saber que passaria en el futur de Catalunya,dicidissin atressorar les belles modenes de plata i per tant treure-les de la circulació.No hi havia manera de tornar canvi de fraccions davant un pagament amb bitllets de curs legal emesos pel Banc d’Espanya-.Aleshores el valor més petit era de 25 ptes i això va fer que els petits establiments comercials i els negocis que funcionaven amb moneda de poc valor,hom busqués alternatives per a sobreviure-hi.
*Els vals,és a dir,uns trossos de paper o cartronets amb el nom de la botiga i la signatura del seu propietari amb el segell i numerats,va serb l'alternativa.Les dones compraven un pa de quilo que costava 0’75 cms amb les darreres monedes que tenia,i tornar cap a casa amb un cartronet del forn,per exemple,signat i segellat pel forner,que equivalia a 0’25 cms.
*Durant mesos, dones i homes portaven les butxaques plenes de paperets,xapes,tiquets,targes: els uns per al forn i els altres per a la botiga de llegums i per al cafè o per al tren.El del del tren no servia per pagar el pa i del pa no servia per al cafetó;és a dir,cada val només es podia fer servir en l’establiment que l’havia emès,amb la qual cosa i dissortadament disminuïa la independència de l’home i la dona sitgetans,que només podien gastar el val a l’establiment on l’hi havien donat.
*La Generalitat Republicana,va afrontar la situació ,cosa que no el faria el Govern Central Republicà,tot i emetent un Decret al Diari Oficial sobre el paper moneda nacional català de curs legal i obligatori.Per tal d’evitar l’atressorament de plata,seria necessari l’emissió de bitllets de curs obligatori per un import de 20.000.000 ptes,lliurats per la Tressoreria de la Generalitat sota el control de l’Interventor General de Cabals i la signatura del Conseller de Finances “,signant Lluís Companys i Jover i Josep Tarradelles i Joan.
*Va ser una bona decisió,que afrontava una situació que produïa un col.lapse econòmic català.Es creava un paper-moneda nacional i català,que volia dir que la Generalitat Republicana tenia prou poder econòmic per tal d’avalar l’emissió de bitllets,atès que l’emissió no en venia del Banc d’Espanya,sinó de la riquesa de la Generalitat.
*Els bitllets republicans que circulaven arreu,eren de 10 ptes,de 5,de 2 i de 50 cms,que serien admesos no només a Catalunya sinó a la zona del Front d’Aragó i al Nord del País Valencià.Però,continuava faltant moneda fraccionària,i es va optar per donar poder als municipis catalans per emetre,també, la seva pròpia moneda,des del final de l’any 1936 i durant tot l’any 1937 més de mil municipis emetien la pròpia moneda,que només tenia valor a la mateixa població que l’havia feta néixer,i perquè això fos possible existia un aval equivalent a la moneda emesa pel Banc d’Espanya o de la Generalitat Republicana.
*El Govern Central republicà va reaccionar molt tard i en començar l’any 1938,prohibeix la moneda tant autonòmica com la municipal,bo i declarant-les il.legals i obligant a canviar-les per la moneda del Banc d’Espanya,cosa que no n’aconseguiria totalment.Diversos municipis seguien funcionant amb la seva pròpia moneda fins l’ocupació del règim franquista.
*A cada poble català,en entrar les tropes rebels,s’imposava el Decret del General Franco del 27 Novembre 1936 publicat pel Govern de Burgos,que emetia bitllets del Banc d’Espanya a Burgos,que seran els de valor real a partir de l’any 1939.La roïna és total,no servien ni els diners de la butxaca ni els estalviats,eren paper mullat,és a dir,una altra manera dictatorial d’afeblir l’adversari i els republicans.
Ara bé,amb l’arribada de soldats,tancs,cavalleria i els responsables dels centres de poder i de menjar,també van arribar amb la sorpresa dels milions de ptes emesos pel Banc d’Espanya a Burgos.Però,gran part de la població catalana s’hi va trobar empobrida.Molts catalans no havien guardat cap bitllet “legítim”:treballaven durant tres anys cobrant sous amb moneda republicana i ara tot l’esforç no valia res.
econòmiques.La moneda,va ser un altre instrument utilitzat per demostrar la unitat de la Pàtria.
*En esclatar la Guerra Civil,la primera reacció de Catalunya,va ser guardar les monedes i el paper moneda que en aquell moment poguessin tenir.El Juliol 1936 n’hi havia diversos tipus d’efectiu de curs legal,a banda del paper moneda emès pel Banc d’Espanya.Diverses monedes de plata des del duro de cinc ptes passant per la moneda de dues ptes,una pesseta i cinquanta cms.
*El fet era que,particulars,temorosos que la Guerra Civil durés anys i panys i sense saber que passaria en el futur de Catalunya,dicidissin atressorar les belles modenes de plata i per tant treure-les de la circulació.No hi havia manera de tornar canvi de fraccions davant un pagament amb bitllets de curs legal emesos pel Banc d’Espanya-.Aleshores el valor més petit era de 25 ptes i això va fer que els petits establiments comercials i els negocis que funcionaven amb moneda de poc valor,hom busqués alternatives per a sobreviure-hi.
*Els vals,és a dir,uns trossos de paper o cartronets amb el nom de la botiga i la signatura del seu propietari amb el segell i numerats,va serb l'alternativa.Les dones compraven un pa de quilo que costava 0’75 cms amb les darreres monedes que tenia,i tornar cap a casa amb un cartronet del forn,per exemple,signat i segellat pel forner,que equivalia a 0’25 cms.
*Durant mesos, dones i homes portaven les butxaques plenes de paperets,xapes,tiquets,targes: els uns per al forn i els altres per a la botiga de llegums i per al cafè o per al tren.El del del tren no servia per pagar el pa i del pa no servia per al cafetó;és a dir,cada val només es podia fer servir en l’establiment que l’havia emès,amb la qual cosa i dissortadament disminuïa la independència de l’home i la dona sitgetans,que només podien gastar el val a l’establiment on l’hi havien donat.
*La Generalitat Republicana,va afrontar la situació ,cosa que no el faria el Govern Central Republicà,tot i emetent un Decret al Diari Oficial sobre el paper moneda nacional català de curs legal i obligatori.Per tal d’evitar l’atressorament de plata,seria necessari l’emissió de bitllets de curs obligatori per un import de 20.000.000 ptes,lliurats per la Tressoreria de la Generalitat sota el control de l’Interventor General de Cabals i la signatura del Conseller de Finances “,signant Lluís Companys i Jover i Josep Tarradelles i Joan.
*Va ser una bona decisió,que afrontava una situació que produïa un col.lapse econòmic català.Es creava un paper-moneda nacional i català,que volia dir que la Generalitat Republicana tenia prou poder econòmic per tal d’avalar l’emissió de bitllets,atès que l’emissió no en venia del Banc d’Espanya,sinó de la riquesa de la Generalitat.
*Els bitllets republicans que circulaven arreu,eren de 10 ptes,de 5,de 2 i de 50 cms,que serien admesos no només a Catalunya sinó a la zona del Front d’Aragó i al Nord del País Valencià.Però,continuava faltant moneda fraccionària,i es va optar per donar poder als municipis catalans per emetre,també, la seva pròpia moneda,des del final de l’any 1936 i durant tot l’any 1937 més de mil municipis emetien la pròpia moneda,que només tenia valor a la mateixa població que l’havia feta néixer,i perquè això fos possible existia un aval equivalent a la moneda emesa pel Banc d’Espanya o de la Generalitat Republicana.
*El Govern Central republicà va reaccionar molt tard i en començar l’any 1938,prohibeix la moneda tant autonòmica com la municipal,bo i declarant-les il.legals i obligant a canviar-les per la moneda del Banc d’Espanya,cosa que no n’aconseguiria totalment.Diversos municipis seguien funcionant amb la seva pròpia moneda fins l’ocupació del règim franquista.
*A cada poble català,en entrar les tropes rebels,s’imposava el Decret del General Franco del 27 Novembre 1936 publicat pel Govern de Burgos,que emetia bitllets del Banc d’Espanya a Burgos,que seran els de valor real a partir de l’any 1939.La roïna és total,no servien ni els diners de la butxaca ni els estalviats,eren paper mullat,és a dir,una altra manera dictatorial d’afeblir l’adversari i els republicans.
Ara bé,amb l’arribada de soldats,tancs,cavalleria i els responsables dels centres de poder i de menjar,també van arribar amb la sorpresa dels milions de ptes emesos pel Banc d’Espanya a Burgos.Però,gran part de la població catalana s’hi va trobar empobrida.Molts catalans no havien guardat cap bitllet “legítim”:treballaven durant tres anys cobrant sous amb moneda republicana i ara tot l’esforç no valia res.
dilluns, 20 de febrer del 2012
El Setge de Tarragona: Memòria Històrica (1811-1813)
Possiblement, el setge i posterior ocupació de l'exèrcit francès de Tarragona, ha esdevingut un dels episodis històrics més rellevants des de la fundació de la ciutat. La defensa heroica convertí el setge en un dels paradigmes de la Guerra d'Independència arreu de l'Estat espanyol.
*La ciutat de Tarragona que era la primera Plaça Militar de Catalunya i Seu de l'Exèrcit de Catalunya es va resistir en tot moment a Capitular. La distància en el temps molt sovint ens fa oblidar la veritable dimensió dels Esdeveniments que convertiren l'Ocupació francesa en un infern per a la població tarragonina.
*La presa de Taragona va ser ajornada un i altre cop per l'Exèrcit Napoleònic per la dificultat tècnica que comportava una operació militar d'aquella magnitud. Només quan es van poder garantir les comunicacions amb Lleida i Tortosa els francesos aplicarien el seu pla.
*Napoleó va prometre el bastò de Mariscal a Suchet si es feia amb el domini d'aquesta plaça. El Comandament francès acceptaria la invitació i amb el suport logístic proporcionat des de Reus dirigiria les operacions del Setge. Des de la perspectiva que ens ofereixen els prop de dos segles que ens separen d'aquells fets podem afirmar que el Setge marca en la història de Tarragona un punt d'inflexió.
*La ciutat que havia anat configurant un Urbanisme peculiar, definit per les seves Fortificacions i la seva Prosperitat econòmica topa amb la hostilitat d'un enemic ben organitzat i tot seguit comença una vertiginosa davallada que es mantindria durant gairebé tot el que restava de segle.
*La il•lustració "Vista de Tarragona desde el Mar" d'en Pau Muntanyà de l'any 1785 (Segle XVIII) reflecteix amb precissió aquest zènit de prosperitat i podriem interpretar-la com la imatge del dia abans, un dels darrers gravats que ens ha arribat d'aquella Tarragona idealitzada que hom creia inexpugnable.
*A l'extrem oposat la visió de Locker "Ruins of Tarragona" i els dibuixos del "Vicentó" on apareixen les restes del Castell del Patriarca volat el 19 d'agost de 1813 embolcallades per una atmosfera gris. Per a molts analistes aquesta podria ser la viva imatge del dia després. La ciutat ja havia estat derrotada, Tarragona enfonsada, Els 400 habitants que quedaren dels més de 10.000 que havia tingut la ciutat havien de tornar a començar.
*Tot això,lluny de ser el resultat d'una rigorosa investigació, només pretèn ser una Capsa de Ressonància d'algunes conclusions que s'han escrit sobre el Setge per a què propis i estranys puguin mantenir la Memòria Històrica Local. És important doncs que fem un exercici de reflexió respecte l'actitud d'un poble que -tot i estar mal dirigit- defensà la seva identitat fins a la extenuació.
*En aquest any 2012 tant significatiu en la Reivindicació de la Pau no podem menystenir uns valors que van suposar un preu en sofriment humà tant elevat.Serveixi doncs aquest treball per honorar la Memòria dels homes i dones que lluitaren per uns ideals i per la defensa de la seva ciutat, per Tarragona.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*La ciutat de Tarragona que era la primera Plaça Militar de Catalunya i Seu de l'Exèrcit de Catalunya es va resistir en tot moment a Capitular. La distància en el temps molt sovint ens fa oblidar la veritable dimensió dels Esdeveniments que convertiren l'Ocupació francesa en un infern per a la població tarragonina.
*La presa de Taragona va ser ajornada un i altre cop per l'Exèrcit Napoleònic per la dificultat tècnica que comportava una operació militar d'aquella magnitud. Només quan es van poder garantir les comunicacions amb Lleida i Tortosa els francesos aplicarien el seu pla.
*Napoleó va prometre el bastò de Mariscal a Suchet si es feia amb el domini d'aquesta plaça. El Comandament francès acceptaria la invitació i amb el suport logístic proporcionat des de Reus dirigiria les operacions del Setge. Des de la perspectiva que ens ofereixen els prop de dos segles que ens separen d'aquells fets podem afirmar que el Setge marca en la història de Tarragona un punt d'inflexió.
*La ciutat que havia anat configurant un Urbanisme peculiar, definit per les seves Fortificacions i la seva Prosperitat econòmica topa amb la hostilitat d'un enemic ben organitzat i tot seguit comença una vertiginosa davallada que es mantindria durant gairebé tot el que restava de segle.
*La il•lustració "Vista de Tarragona desde el Mar" d'en Pau Muntanyà de l'any 1785 (Segle XVIII) reflecteix amb precissió aquest zènit de prosperitat i podriem interpretar-la com la imatge del dia abans, un dels darrers gravats que ens ha arribat d'aquella Tarragona idealitzada que hom creia inexpugnable.
*A l'extrem oposat la visió de Locker "Ruins of Tarragona" i els dibuixos del "Vicentó" on apareixen les restes del Castell del Patriarca volat el 19 d'agost de 1813 embolcallades per una atmosfera gris. Per a molts analistes aquesta podria ser la viva imatge del dia després. La ciutat ja havia estat derrotada, Tarragona enfonsada, Els 400 habitants que quedaren dels més de 10.000 que havia tingut la ciutat havien de tornar a començar.
*Tot això,lluny de ser el resultat d'una rigorosa investigació, només pretèn ser una Capsa de Ressonància d'algunes conclusions que s'han escrit sobre el Setge per a què propis i estranys puguin mantenir la Memòria Històrica Local. És important doncs que fem un exercici de reflexió respecte l'actitud d'un poble que -tot i estar mal dirigit- defensà la seva identitat fins a la extenuació.
*En aquest any 2012 tant significatiu en la Reivindicació de la Pau no podem menystenir uns valors que van suposar un preu en sofriment humà tant elevat.Serveixi doncs aquest treball per honorar la Memòria dels homes i dones que lluitaren per uns ideals i per la defensa de la seva ciutat, per Tarragona.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dissabte, 18 de febrer del 2012
L'Escola Barrachina reflecteix el Perfil sitgetà (2012)
No sé si als sitgetans us passa el mateix,però quan visito una població catalana per primera cop,sobretot si és d’unes característiques semblants a la nostra,una de les coses que primer vaig a veure,encara que només sigui el seu aspecte exterior,és l’Escola pública.
*Ens haurìem de remuntar al segle XIX,per trobar ja els primers intents de fer un Grup Escolar per a l’acolliment de lescoles en règim graduat.Pensem que fins aleshores els nens i nenes eren educats pels capellans a les seves parròquies.A Sitges,propietat del Capítol Catedral de Barcelona sota la Pia Almoina,mai no va precupar-se de l'educació infantil dels sitgetans.
*Amb la República hi havia tres grups escolars,depenent del CENU,on es va implantar la coeducació i anaven barrejats nois i noies i aquí és de justícia retre homenatge als mestres republicans sitgetans,que mercès als seus esforços van poder millorar en molts aspectes escolars i no patir tant els efectes de la guerra civil-.
*Haig d’esmentar,però, que entre el final de la guerra (1939) i el començament del règim franquista hi ha un perìode escolar molt confús per la depuració dels mestres pel Règim-.Els qui els vàreu conèixer i tractar,ja em direu què els havien de depurar ?.
*En el perìode que va del 1932 al 1935,hi va haver negociacions per construir a Sitges el Grup Escolar Santiago Rusiñol,però quan semblava que la cosa ja estava força avançada va esclatar la Guerra Civil i tot se’n va en orris.I quan dic tot,no només l’escola.I,l’entorn social i polític de l’època,haig de dir que lo’any 1931 hi havia hagut eleccions municipals i havien guanyat les forces republicanes.
*El 14 Abril,Francesc Macià i Llussà proclama la República Catalana,per bé que tres dies després es va haver de canviar per la Generalitat de Catalunya-.Comença una etapa republicana molt fructífera pel que fa a l’ensenyament i a la cultura-.Es despleguen innovadors moviments pedagògics a Barcelona: l’Escola del Mar,l’Escola del Bosc i l’Escola del Psarc del Guinardó,que van irradiar la seva influència a tot Catalunya.
*Arriba l’any 1939,final de la Guerra Civil,i sobtada interrupció d’aquest Moviment de Renovació del món educatiu i comença la llarg Nit Franquista,se suprimeixen tots els centres culturals i educatius creats a Sitges durant l’època republicana i l’Estat espanyol,per mitjà del “Frente de Juventudes” i la “Sección Femenina”,passa a controlar tot el Sistema Educatiu-.
*Els mestres sitgetans com els catalans s’integren en el S.E.M. (Servicio Español del Movimiento),vinculat a F.E.T. i de les J.O.N.S. (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacinal/Sindicalistes).I així fins al 1975,amb la mort del dictador,no torna un altre canvi: coeducació,ús oficial del català,Escoles d’Estiu perv a mestres –que ens pagavem de la butxaca-en fi,va significar una alenada d’airev fresc,la millor època de la vida escolar,professionalment parlant.
*Des de la inauguració de l’Agrupació Escolar Mixta,el que ara coneixem per CEIP Esteve Barrachina,ha passat per nombrosos canvis i successives ampliacions,la primera el 1981-.Però ha estat un no parar,un conviure permanentment amb les obres fins arribar a com la coneixem l’any 2010,que compta amb 500 alumnes distribuïts en 20 grups: 7 a l’Educació Infantil i 12 a l’Educació Primària-.
*Les instal.lacions estan pensades per a dues línies (2 aules per nivell)però ja fa temps que està aprovada l’ampliació amb el menjador i la cuina a Can Coll i poder prescindir de les olors als menjars a la planta baixa del vell edifici-.Perquè,a més,s’0ha de tenir encompte que el CEIP Esteve Barrachina no la formen només les aules,sinó que també s’ha de comptar amb unn tot un seguit d’espais complementaris: menjador,gimnàs,vestidors,biblioteca,laboratori,etc.
*Per tant,en la meva opinió i tenint en compte el Flux Immigratori i el progressiu augment de la Població Infantil en edat escolar,s’haria de pensar ja en la cinquena escola pública,ubicada en unn altre indret de la població,per tal de congestionar més els actuals espais escolars-.
*És a partir de la dècada dels quaranta del segle passat,és a dir,i per a situar-nos,després de la Guerra Civil,que l’Estat obliga els municipis a tenir una escola pública en un edifici destinat només a aquesta finalitat-.
*És així com furgant en les Actes Municipals de l’Ajuntament de la dècada a l’Arxiu Històric Municipal de l’any 1945,podem llegir que el Secretari municipal es va personar a les dependències de l’Instituto Nacional de la Vivienda per tal d’informar-se de la possibilitat de la construcció d’escoles i habitatges per als mestres públics-.Allà l’informaven que no era possible fer escoles,però que es podrien fer més endavant un Grup Escolar i Habitatges per als mestres-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Ens haurìem de remuntar al segle XIX,per trobar ja els primers intents de fer un Grup Escolar per a l’acolliment de lescoles en règim graduat.Pensem que fins aleshores els nens i nenes eren educats pels capellans a les seves parròquies.A Sitges,propietat del Capítol Catedral de Barcelona sota la Pia Almoina,mai no va precupar-se de l'educació infantil dels sitgetans.
*Amb la República hi havia tres grups escolars,depenent del CENU,on es va implantar la coeducació i anaven barrejats nois i noies i aquí és de justícia retre homenatge als mestres republicans sitgetans,que mercès als seus esforços van poder millorar en molts aspectes escolars i no patir tant els efectes de la guerra civil-.
*Haig d’esmentar,però, que entre el final de la guerra (1939) i el començament del règim franquista hi ha un perìode escolar molt confús per la depuració dels mestres pel Règim-.Els qui els vàreu conèixer i tractar,ja em direu què els havien de depurar ?.
*En el perìode que va del 1932 al 1935,hi va haver negociacions per construir a Sitges el Grup Escolar Santiago Rusiñol,però quan semblava que la cosa ja estava força avançada va esclatar la Guerra Civil i tot se’n va en orris.I quan dic tot,no només l’escola.I,l’entorn social i polític de l’època,haig de dir que lo’any 1931 hi havia hagut eleccions municipals i havien guanyat les forces republicanes.
*El 14 Abril,Francesc Macià i Llussà proclama la República Catalana,per bé que tres dies després es va haver de canviar per la Generalitat de Catalunya-.Comença una etapa republicana molt fructífera pel que fa a l’ensenyament i a la cultura-.Es despleguen innovadors moviments pedagògics a Barcelona: l’Escola del Mar,l’Escola del Bosc i l’Escola del Psarc del Guinardó,que van irradiar la seva influència a tot Catalunya.
*Arriba l’any 1939,final de la Guerra Civil,i sobtada interrupció d’aquest Moviment de Renovació del món educatiu i comença la llarg Nit Franquista,se suprimeixen tots els centres culturals i educatius creats a Sitges durant l’època republicana i l’Estat espanyol,per mitjà del “Frente de Juventudes” i la “Sección Femenina”,passa a controlar tot el Sistema Educatiu-.
*Els mestres sitgetans com els catalans s’integren en el S.E.M. (Servicio Español del Movimiento),vinculat a F.E.T. i de les J.O.N.S. (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacinal/Sindicalistes).I així fins al 1975,amb la mort del dictador,no torna un altre canvi: coeducació,ús oficial del català,Escoles d’Estiu perv a mestres –que ens pagavem de la butxaca-en fi,va significar una alenada d’airev fresc,la millor època de la vida escolar,professionalment parlant.
*Des de la inauguració de l’Agrupació Escolar Mixta,el que ara coneixem per CEIP Esteve Barrachina,ha passat per nombrosos canvis i successives ampliacions,la primera el 1981-.Però ha estat un no parar,un conviure permanentment amb les obres fins arribar a com la coneixem l’any 2010,que compta amb 500 alumnes distribuïts en 20 grups: 7 a l’Educació Infantil i 12 a l’Educació Primària-.
*Les instal.lacions estan pensades per a dues línies (2 aules per nivell)però ja fa temps que està aprovada l’ampliació amb el menjador i la cuina a Can Coll i poder prescindir de les olors als menjars a la planta baixa del vell edifici-.Perquè,a més,s’0ha de tenir encompte que el CEIP Esteve Barrachina no la formen només les aules,sinó que també s’ha de comptar amb unn tot un seguit d’espais complementaris: menjador,gimnàs,vestidors,biblioteca,laboratori,etc.
*Per tant,en la meva opinió i tenint en compte el Flux Immigratori i el progressiu augment de la Població Infantil en edat escolar,s’haria de pensar ja en la cinquena escola pública,ubicada en unn altre indret de la població,per tal de congestionar més els actuals espais escolars-.
*És a partir de la dècada dels quaranta del segle passat,és a dir,i per a situar-nos,després de la Guerra Civil,que l’Estat obliga els municipis a tenir una escola pública en un edifici destinat només a aquesta finalitat-.
*És així com furgant en les Actes Municipals de l’Ajuntament de la dècada a l’Arxiu Històric Municipal de l’any 1945,podem llegir que el Secretari municipal es va personar a les dependències de l’Instituto Nacional de la Vivienda per tal d’informar-se de la possibilitat de la construcció d’escoles i habitatges per als mestres públics-.Allà l’informaven que no era possible fer escoles,però que es podrien fer més endavant un Grup Escolar i Habitatges per als mestres-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
divendres, 17 de febrer del 2012
LIPDUB pel català a Catalunya Nord (2012)
Casal Jaume I de Perpinyà:
Hem de fer conèixer el projecte i trobar diners ja que un projecte d'aquesta envergadura te un cost. Pensem poder donar un ordre d'idea el dimecres. Per trobar diners comptem amb la participació de tots.
Tenim material per vendre: samarretes, pijames, calçotets... tot és nou i de molt bona qualitat, se tracta de la liquidació d'un magatzem. Cal urgentment trobar un local per a entreposar-ho tot i vendre'l.
Els punts de venda seran també punts d'informació.
1.Trobar un lloc a Perpinyà on se podria vendre i informar una tarda cada setmana
2.Les entitats que ho desitgin agafar una caixa de material i intentar vendre'l al si de la pròpia entitat però també al mercat del vilatge o tot altre lloc on se pugui contactar amb la societat
3.La comunicació passarà també per Internet amb la gravació de miniclips on personalitats demanaran a participar al LipDub.
En tenim una dotzena de gravats que publicarem a partir del 15 de gener. Comptem amb tots vosaltres per a fer créixer el nombre de clips. N'ensenyarem un parell el dimecres.
Quan el DJ Raph Dumas hagi acabat d'adaptar la cançó a les necessitats del LipDub farem un roda de premsa per a presentar oficialment el projecte.
Altres actes són previst (repartir informació pels partits de rugbi USAP i Dragons) ser presents a diferents manifestacions (calçotades, dictat, Festes Majors...)
Podem també anar a presentar el projecte -en funció de les nostres disponibilitats- als socis de les vostres entitats.
Esperem tenir prou relleus als diversos sectors de la societat i a les comarques per mor de sensibilitzar un màxim de persones de la importància de moure's per la llengua.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Hem de fer conèixer el projecte i trobar diners ja que un projecte d'aquesta envergadura te un cost. Pensem poder donar un ordre d'idea el dimecres. Per trobar diners comptem amb la participació de tots.
Tenim material per vendre: samarretes, pijames, calçotets... tot és nou i de molt bona qualitat, se tracta de la liquidació d'un magatzem. Cal urgentment trobar un local per a entreposar-ho tot i vendre'l.
Els punts de venda seran també punts d'informació.
1.Trobar un lloc a Perpinyà on se podria vendre i informar una tarda cada setmana
2.Les entitats que ho desitgin agafar una caixa de material i intentar vendre'l al si de la pròpia entitat però també al mercat del vilatge o tot altre lloc on se pugui contactar amb la societat
3.La comunicació passarà també per Internet amb la gravació de miniclips on personalitats demanaran a participar al LipDub.
En tenim una dotzena de gravats que publicarem a partir del 15 de gener. Comptem amb tots vosaltres per a fer créixer el nombre de clips. N'ensenyarem un parell el dimecres.
Quan el DJ Raph Dumas hagi acabat d'adaptar la cançó a les necessitats del LipDub farem un roda de premsa per a presentar oficialment el projecte.
Altres actes són previst (repartir informació pels partits de rugbi USAP i Dragons) ser presents a diferents manifestacions (calçotades, dictat, Festes Majors...)
Podem també anar a presentar el projecte -en funció de les nostres disponibilitats- als socis de les vostres entitats.
Esperem tenir prou relleus als diversos sectors de la societat i a les comarques per mor de sensibilitzar un màxim de persones de la importància de moure's per la llengua.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dijous, 16 de febrer del 2012
Estructura Econòmica dels Països Catalans (2012)
La principal activitat econòmica dels Països Catalans es, l'any 2012, el Turisme; en suposa no només la major part dels Ingressos sinò,amb tota lògica, el Sector que directa i indirectament ocupa a més treballadors/es al llarg de territori català.
*Aquesta quasi exclusivitat econòmica planificada per les grans Empreses -tant hoteleres com constructores- ha provocat un greu perjudici ambiental: la mayor part de la costa, entre Perpinyà (Catalunya Nord) y Guardamar (sur del País Valencià) està construïda,tot i essent poques les Zons verges i sense edificacions.
*Exactamente igual ocurre en las islas Balears y Pitiüses, donde si cabe éste proceso edificador se ha visto multiplicado. Así mismo, en los últimos tiempos se ha visto un proceso urbanizador en las comarcas del interior, sobretodo en las zonas pirenaicas alrededor de la construcción de grandes complejos relacionados con el esquí.
*Mientras las élites apuestan por una economia de sol y playa, los recursos mediambientales escasean (fundamentalmente el agua potable) y se destruyen la mayoría de los parajes naturales de los Països Catalans. Al mismo tiempo, esta actividad económica centrada en el turismo produce una gran estacionalidad laboral y precariedad en el empleo.
*Así pues, la enorme preponderancia del turismo y del sector terciario ha relegado a la agricultura tradicional casi a la desaparición. Las directrices restrictivas de la Unión Europea, la falta de ayuda institucional, la competencia exterior y la implantación de grandes superficies de distribución y venta que controlan los precios han provocado que los sectores agrícola y ganadero se encuentren en retroceso y camino de la desaparición.
*A un sector primario en trance de desaparecer se le suma una Industria en grave crisis. Si bien los Països Catalans fueron las primeras zonas del estado español en industrializarse allá por el siglo XIX (Barcelona, Reus, Sagunt, Alcoi...), unos focos que perduraron hasta entrado el siglo XX y que dieron origen a un poderoso movimiento obrero, lo cierto es que a inicios del siglo XXI los Països Catalans viven la que parece su última crisis.
*La industria textil, química, petroquímica y de transformación (calzado, mueble, etc) que superó el desmantelamiento de los años ochenta se enfrenta hoy en día al fenómeno de la deslocalización. En efecto, numerosas empresas instaladas en los Països Catalans han trasladado en los últimos años sus factorías a países del Tercer Mundo, en busca de un mayor beneficio empresarial a costa de reducir los costes laborales (es decir, explotando al máximo a los trabajadores y trabajadoras de esos países).
*En conclusión, la terciarización de la economia catalana está produciendo graves efectos, no sólo por la pérdida en la diversificación productiva, sino también por la elevada temporalidad y precariedad, así como por la acumulación de trabajadores desocupados, entre un 8% y un 20%, dependiendo de los ciclos, temporadas, sexo y edad.
*Aquesta quasi exclusivitat econòmica planificada per les grans Empreses -tant hoteleres com constructores- ha provocat un greu perjudici ambiental: la mayor part de la costa, entre Perpinyà (Catalunya Nord) y Guardamar (sur del País Valencià) està construïda,tot i essent poques les Zons verges i sense edificacions.
*Exactamente igual ocurre en las islas Balears y Pitiüses, donde si cabe éste proceso edificador se ha visto multiplicado. Así mismo, en los últimos tiempos se ha visto un proceso urbanizador en las comarcas del interior, sobretodo en las zonas pirenaicas alrededor de la construcción de grandes complejos relacionados con el esquí.
*Mientras las élites apuestan por una economia de sol y playa, los recursos mediambientales escasean (fundamentalmente el agua potable) y se destruyen la mayoría de los parajes naturales de los Països Catalans. Al mismo tiempo, esta actividad económica centrada en el turismo produce una gran estacionalidad laboral y precariedad en el empleo.
*Así pues, la enorme preponderancia del turismo y del sector terciario ha relegado a la agricultura tradicional casi a la desaparición. Las directrices restrictivas de la Unión Europea, la falta de ayuda institucional, la competencia exterior y la implantación de grandes superficies de distribución y venta que controlan los precios han provocado que los sectores agrícola y ganadero se encuentren en retroceso y camino de la desaparición.
*A un sector primario en trance de desaparecer se le suma una Industria en grave crisis. Si bien los Països Catalans fueron las primeras zonas del estado español en industrializarse allá por el siglo XIX (Barcelona, Reus, Sagunt, Alcoi...), unos focos que perduraron hasta entrado el siglo XX y que dieron origen a un poderoso movimiento obrero, lo cierto es que a inicios del siglo XXI los Països Catalans viven la que parece su última crisis.
*La industria textil, química, petroquímica y de transformación (calzado, mueble, etc) que superó el desmantelamiento de los años ochenta se enfrenta hoy en día al fenómeno de la deslocalización. En efecto, numerosas empresas instaladas en los Països Catalans han trasladado en los últimos años sus factorías a países del Tercer Mundo, en busca de un mayor beneficio empresarial a costa de reducir los costes laborales (es decir, explotando al máximo a los trabajadores y trabajadoras de esos países).
*En conclusión, la terciarización de la economia catalana está produciendo graves efectos, no sólo por la pérdida en la diversificación productiva, sino también por la elevada temporalidad y precariedad, así como por la acumulación de trabajadores desocupados, entre un 8% y un 20%, dependiendo de los ciclos, temporadas, sexo y edad.
dimecres, 15 de febrer del 2012
"Oh Sitges,cel i calitges...(2012) ?
Dissortadament els temps han canviat i el Sitges d'antany, el Sitges bucòlic d'aquell temps no és el Sitges de l'any 2012,ja no és el Sitges amb glamour que molts dels sitgetans i nouvinguts creguem viure-hi.
*Independentment del Carnaval,independentment del Corpus Cristi,independentment de la Festa Major i Santa Tecla,independentment del Festival de Cinema Intrnacional de Terror,Sitges ja no en té glamour,al segle XXI Sitges és un poble com tants altres de Catalunya i prova d'això han estat aquests dies de fred on és pot veure a diferents indrets de la vila a "Persones sense sostre dormint al carrer","dormint a caixers dels bancs","dormint on puguin dormir,com ara a l'Estació de RENFE".
*Sabem,sí,que des de l'Ajuntament de Sitges s'ha facilitat a aquestes persones dormir a llocs adequats, però no n'hi ha prou. I aquest senyores i senyores meus és el tema,en Francesc Candel va escriure "els altres catalans", ells i elles, les persones sense sostre són els altres sitgetans, ells són l'altre Sitges.Per llogar-hi cadires,sitgetans!!
*Independentment del Carnaval,independentment del Corpus Cristi,independentment de la Festa Major i Santa Tecla,independentment del Festival de Cinema Intrnacional de Terror,Sitges ja no en té glamour,al segle XXI Sitges és un poble com tants altres de Catalunya i prova d'això han estat aquests dies de fred on és pot veure a diferents indrets de la vila a "Persones sense sostre dormint al carrer","dormint a caixers dels bancs","dormint on puguin dormir,com ara a l'Estació de RENFE".
*Sabem,sí,que des de l'Ajuntament de Sitges s'ha facilitat a aquestes persones dormir a llocs adequats, però no n'hi ha prou. I aquest senyores i senyores meus és el tema,en Francesc Candel va escriure "els altres catalans", ells i elles, les persones sense sostre són els altres sitgetans, ells són l'altre Sitges.Per llogar-hi cadires,sitgetans!!
dilluns, 13 de febrer del 2012
Catalunya va començar a tenir dubtes (2012)
El govern dels millors d'Artur Mas,tot i les excel·lents persones que en formen part,no era el dels millors, sinó el dels possibles.
*Catalunya va veure que aquell govern no tenia clars els eixos de la construcció nacional,com tampoc les prioritats estratègiques d'aquesta construcció.En primer lloc,hi va haver una resposta molt acceptable a l'atac contra la Immersió Lingüística,tant per la Consellera d'Ensenyament,la Irene Rigau i Oliver, així com pel Prtesident de la Generalitat, i, els suports d'ERC, Iniciativa i el PSC,tot i emmudint l'ofensiva del PP i Ciutadans.
*A més d'una resposta del món de l'Ensenyament i de la societat catalana,els dirigents més intel·ligents del PP es van adonar que calia anar amb compte, i no forçar la situació.
*Però,es va veure que hi havia, segurament, pactes i cessions entre els Conservadors. El Govern de Catalunya,no talla de soca-rel les campanyes contra les seves ambaixades, ni sobre les entitats identitàries, i no paren a temps l'intent de dinamitar els mitjans audiovisuals.
*La Generalitat fa els nomenaments per a l'Equip d'exteriors, format per excel·lents professionals, possiblement, però diplomàtics espanyols que es deuen al seu estat. I es destruïa una nova generació de Diplomàtics catalans, que començaven a explicar una Catalunya sobirana al món.
*El Govern català no explica el dispendi del Ministeri d'Afers Exteriors i el suport a tots aquells que anomenen Espanya “la madre patria”. Per què es feia tot això?. En aquest aspecte no hi va haver la reacció com es va produir amb la Immersió Lingüística.
*Interessos inconfessables,es van començar a erosionar la gran eina que havia creat el millor President Jordi Pujol, la més important i la més decisiva per crear Normalització lingüística, imaginari col·lectiu, construcció nacional, que és la orporació Catalana de Ràdio i Televisió.
*TV3 possiblement està una mica sobredimensionada, però aquesta sobredimensió ens permet gaudir d'una mínima estructura audiovisual amb productores pròpies, projectes comunicatius propis, i una excel.lent Escola de professionals de reconegut prestigi internacional.I, a més, com diu l'expresident en Jordi Pujol "avui està dirigida per un equip del qual sobresurt Mònica Terribas, que amb paraules del mateix Pujol, té immillorable professionalitat, però també el seu país al cap, i la voluntat d'estar al servei d'aquest poble".
*Hem parlat de la Immersió Lingüística, em parlat de la projecció exterior de Catalunya,hem parlat de l'espai de comunicació nacional, i també, quina casualitat, des de fa unes setmanes, s'estan redesplegant i redimensionant els cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya.
*Tot plegat ens fa pensar que hi ha una ofensiva contra el Projecte nacional. I part de la classe política catalana continua amb el lliri a la mà, i parlen de pacte fiscal; d'altres, de sobirania, etc. Cal, doncs,saber que la classe política catalana, la societat civil a Catalunya, sigui conscient que l'enemic, en part, el tenim a casa, i que haurem de ser capaços de prendre decisions i estratègies de defensa i d'ofensiva.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Catalunya va veure que aquell govern no tenia clars els eixos de la construcció nacional,com tampoc les prioritats estratègiques d'aquesta construcció.En primer lloc,hi va haver una resposta molt acceptable a l'atac contra la Immersió Lingüística,tant per la Consellera d'Ensenyament,la Irene Rigau i Oliver, així com pel Prtesident de la Generalitat, i, els suports d'ERC, Iniciativa i el PSC,tot i emmudint l'ofensiva del PP i Ciutadans.
*A més d'una resposta del món de l'Ensenyament i de la societat catalana,els dirigents més intel·ligents del PP es van adonar que calia anar amb compte, i no forçar la situació.
*Però,es va veure que hi havia, segurament, pactes i cessions entre els Conservadors. El Govern de Catalunya,no talla de soca-rel les campanyes contra les seves ambaixades, ni sobre les entitats identitàries, i no paren a temps l'intent de dinamitar els mitjans audiovisuals.
*La Generalitat fa els nomenaments per a l'Equip d'exteriors, format per excel·lents professionals, possiblement, però diplomàtics espanyols que es deuen al seu estat. I es destruïa una nova generació de Diplomàtics catalans, que començaven a explicar una Catalunya sobirana al món.
*El Govern català no explica el dispendi del Ministeri d'Afers Exteriors i el suport a tots aquells que anomenen Espanya “la madre patria”. Per què es feia tot això?. En aquest aspecte no hi va haver la reacció com es va produir amb la Immersió Lingüística.
*Interessos inconfessables,es van començar a erosionar la gran eina que havia creat el millor President Jordi Pujol, la més important i la més decisiva per crear Normalització lingüística, imaginari col·lectiu, construcció nacional, que és la orporació Catalana de Ràdio i Televisió.
*TV3 possiblement està una mica sobredimensionada, però aquesta sobredimensió ens permet gaudir d'una mínima estructura audiovisual amb productores pròpies, projectes comunicatius propis, i una excel.lent Escola de professionals de reconegut prestigi internacional.I, a més, com diu l'expresident en Jordi Pujol "avui està dirigida per un equip del qual sobresurt Mònica Terribas, que amb paraules del mateix Pujol, té immillorable professionalitat, però també el seu país al cap, i la voluntat d'estar al servei d'aquest poble".
*Hem parlat de la Immersió Lingüística, em parlat de la projecció exterior de Catalunya,hem parlat de l'espai de comunicació nacional, i també, quina casualitat, des de fa unes setmanes, s'estan redesplegant i redimensionant els cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya.
*Tot plegat ens fa pensar que hi ha una ofensiva contra el Projecte nacional. I part de la classe política catalana continua amb el lliri a la mà, i parlen de pacte fiscal; d'altres, de sobirania, etc. Cal, doncs,saber que la classe política catalana, la societat civil a Catalunya, sigui conscient que l'enemic, en part, el tenim a casa, i que haurem de ser capaços de prendre decisions i estratègies de defensa i d'ofensiva.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dissabte, 11 de febrer del 2012
El Canal + francès ironitza sobre els esportistes espanyols (2012)
Si voleu és un més dels escàndols de la setmana,tot i que no el més important...!la injustícia ha estat "El fet que el Canal + francès",ha emès durant uns dies diversos gags on ironitza "sobre importants i famosos Esportistes d'èlit estatals".
*L'esmentada Emissora francesa ha iniciat una mena de Cacera de Bruixes, tot i que carregat d'ironia, en la qual posa al mateix sac en Pau Gasol,en Rafa Nadal,i el cas Contador, etc. L'Alberto Contador ens mereix tot el respecte,com la de qualsevol esportista triomfador d'èlit de qualsevol nacionalitat.Personalment hi admiro tant el talent com el "Bon savoir faire" en l'àmbit esportiu.Sento el que li ha passat i sóc ben conscient que ha estat un cop molt dur per ell i per a la seva Carrera Professional.
*Seguríssim que l'hi està passant malament,tot i veient-ne "com anys i panys d'esforços se n'han anat en orris".Ara bé,el Ministre d'Esports,"constitucionalista i demòcrata"...va enviar una Protesta Oficial al Govern Central francès i a l'Emissora privada,tot i fent-ne ús de la Diplomàcia espanyola per pressionar-hi, i demanar la seva retirada,que ha ferit l'Orgull patri.
*Curiosament,no fa gaires mesos la Cadena dels Bisbes espanyols va difondre "a tort i a dret" que els futbolistes catalans es dopaven i que els majestuosos èxits esportius estaven tacats per aquest fet.Darrera aquesta greu Acusació hi era l'ombra d'un President d'un Equip de futbol que al seu Himne presumeix amb frases com "Cuando pierde da la mano",o quan perd trepitja la mà...!
*Clar i sitgetà,no va haver-hi cap Reacció del Govern espanyol, ni cap Demanda de disculpa a l'esmentada Emissora episcopal.No van tenir cap vergonya en difondre-la i en posar en dubte l'esportivitat de molts professionals d'èlit catalans.Novament se'ls veu el llautó.Ara pretenen ser els víctimes d'una nova persecució napoleònica-massònica.
*L'esmentada Emissora francesa ha iniciat una mena de Cacera de Bruixes, tot i que carregat d'ironia, en la qual posa al mateix sac en Pau Gasol,en Rafa Nadal,i el cas Contador, etc. L'Alberto Contador ens mereix tot el respecte,com la de qualsevol esportista triomfador d'èlit de qualsevol nacionalitat.Personalment hi admiro tant el talent com el "Bon savoir faire" en l'àmbit esportiu.Sento el que li ha passat i sóc ben conscient que ha estat un cop molt dur per ell i per a la seva Carrera Professional.
*Seguríssim que l'hi està passant malament,tot i veient-ne "com anys i panys d'esforços se n'han anat en orris".Ara bé,el Ministre d'Esports,"constitucionalista i demòcrata"...va enviar una Protesta Oficial al Govern Central francès i a l'Emissora privada,tot i fent-ne ús de la Diplomàcia espanyola per pressionar-hi, i demanar la seva retirada,que ha ferit l'Orgull patri.
*Curiosament,no fa gaires mesos la Cadena dels Bisbes espanyols va difondre "a tort i a dret" que els futbolistes catalans es dopaven i que els majestuosos èxits esportius estaven tacats per aquest fet.Darrera aquesta greu Acusació hi era l'ombra d'un President d'un Equip de futbol que al seu Himne presumeix amb frases com "Cuando pierde da la mano",o quan perd trepitja la mà...!
*Clar i sitgetà,no va haver-hi cap Reacció del Govern espanyol, ni cap Demanda de disculpa a l'esmentada Emissora episcopal.No van tenir cap vergonya en difondre-la i en posar en dubte l'esportivitat de molts professionals d'èlit catalans.Novament se'ls veu el llautó.Ara pretenen ser els víctimes d'una nova persecució napoleònica-massònica.
dimecres, 8 de febrer del 2012
Bloc Català de la Catalunya Nord per l'Autonomia (2012)
Neix el Bloc Català a la Catalunya Nord per un Estatut d’Autonomia.La millor notícia als Països Catalans (De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó,inclòs l’Alguer) és a Catalunya Nord (Migdia de França),una part de la Gran Catalunya s’inicia un procés de regionalització a França.Una nova Formació política integrada pel Partit per Catalunya,per exmembres d’UC i la Federació d’Esquerra Republicana (ERC)-.Un centenar de persones participen a Tuir (Rosselló) al Congrés Constituent del Bloc Català-.
El Blo Català serà el nou Partit Nacionalista Nord-català (PNNC),que intentarà aprofitar el Context polític francès a més del Debat favorable a França en la Descentralització del Poder per aplegar tant les Persones favorables a l’establiment d’un Estatut d’Autonomia per a la Catalunya Nord,com les entitats que s’hi interessen.
*Un Partit Polític integrat per membres d’Unitat Catalana,del Partit per Catalunya,a més de la Federació d’Esquerra Republicana de Catalunya-.Mercès a la nova Llei de l’Estat Francès es pot obtenir aquesta Regió Catalana,bo i col.laborant-hi la gent catalana-.El President del Bloc Català de la Catalunya Nord va ser escollitrard Tarrius-.N’és un incipient procés de Regionalització es consolida a França,i així el Missatge Autonòmic tindrà molta acceptació entre la població de la Catalunya Nord-.
Des de Catalunya hom diu que “l’aposta és molt decidida” perquè el Bloc Català vol participar en el Debat polític que s’està produint a França sobre la Regionalització francesa-.
El Bloc Català promou una campanya
per l’Estatut de Catalunya Nord
*El dia 18 de desembre de l’any 2002,el Bloc Català de la Catalunya Nord presentava la campanya “Per un Estatut Català” per tal d’impulsar la creació de la Regió Catalana al sud de França,amb capital a Perpinyà-.La iniciativa pretèn aprofitar la via de la nova Llei francesa de descentralització administrativa impulsada pel Primer Ministre del Govern Central francès,en Jean Pierre Raffarin,que preveu la creació de “Col.lectivitats territorials específiques”-.
*El Secretari general de la formació nacionalista “Bloc Català”,creada a la Catalunya Nord,en Jordi Vera,va afirmar:”El nostre país mereix tenir una Entitat territorial específica per tal de gestionar a Perpinyà,casa nostra el futur i decidir el que ens hi convé”-.
*En Jordi Vera va indicar que avui les decisions són preses en altres llocs i no a la Catalunya Nord,mostrant-se convençut que “els catalans de la Catalunya Nord estan perfectament d’acord amb les propostes que fem”-.
*L’Estatut de la Catalunya Nord,elaborat pel Bloc Català preveu segregar de la Regió del Llenguadoc-Rosselló,amb capital a Montpeller,les Comarques de la Catalunya Nord,que formen l’actual Departament dels Pirineus Orientals,i així crear una Regió Catalana específica-.En el terreny institucional,el Document del Bloc Català preveu l’elecció per Sufragi Universal d’una Assemblea Territorial,a més d’un Govern,que es faria càrrec de les Competències de l’actual Consell General del Pirineu Oriental,a més de les que li atorgui el Govern Central de l’Estat francès en el Marc de la nova Llei francesa-.
*En el cas singular de la Comarca Occitanoparlant de la Fenolleda,aquesta podria optar entre tornar al Llenguadoc o passar a la Regió Catalana amb un Estatut propi que garantiria la seva peculiaritat cultural,com passa a hores d’ara amb la Vall d’Aran-.
El Blo Català serà el nou Partit Nacionalista Nord-català (PNNC),que intentarà aprofitar el Context polític francès a més del Debat favorable a França en la Descentralització del Poder per aplegar tant les Persones favorables a l’establiment d’un Estatut d’Autonomia per a la Catalunya Nord,com les entitats que s’hi interessen.
*Un Partit Polític integrat per membres d’Unitat Catalana,del Partit per Catalunya,a més de la Federació d’Esquerra Republicana de Catalunya-.Mercès a la nova Llei de l’Estat Francès es pot obtenir aquesta Regió Catalana,bo i col.laborant-hi la gent catalana-.El President del Bloc Català de la Catalunya Nord va ser escollitrard Tarrius-.N’és un incipient procés de Regionalització es consolida a França,i així el Missatge Autonòmic tindrà molta acceptació entre la població de la Catalunya Nord-.
Des de Catalunya hom diu que “l’aposta és molt decidida” perquè el Bloc Català vol participar en el Debat polític que s’està produint a França sobre la Regionalització francesa-.
El Bloc Català promou una campanya
per l’Estatut de Catalunya Nord
*El dia 18 de desembre de l’any 2002,el Bloc Català de la Catalunya Nord presentava la campanya “Per un Estatut Català” per tal d’impulsar la creació de la Regió Catalana al sud de França,amb capital a Perpinyà-.La iniciativa pretèn aprofitar la via de la nova Llei francesa de descentralització administrativa impulsada pel Primer Ministre del Govern Central francès,en Jean Pierre Raffarin,que preveu la creació de “Col.lectivitats territorials específiques”-.
*El Secretari general de la formació nacionalista “Bloc Català”,creada a la Catalunya Nord,en Jordi Vera,va afirmar:”El nostre país mereix tenir una Entitat territorial específica per tal de gestionar a Perpinyà,casa nostra el futur i decidir el que ens hi convé”-.
*En Jordi Vera va indicar que avui les decisions són preses en altres llocs i no a la Catalunya Nord,mostrant-se convençut que “els catalans de la Catalunya Nord estan perfectament d’acord amb les propostes que fem”-.
*L’Estatut de la Catalunya Nord,elaborat pel Bloc Català preveu segregar de la Regió del Llenguadoc-Rosselló,amb capital a Montpeller,les Comarques de la Catalunya Nord,que formen l’actual Departament dels Pirineus Orientals,i així crear una Regió Catalana específica-.En el terreny institucional,el Document del Bloc Català preveu l’elecció per Sufragi Universal d’una Assemblea Territorial,a més d’un Govern,que es faria càrrec de les Competències de l’actual Consell General del Pirineu Oriental,a més de les que li atorgui el Govern Central de l’Estat francès en el Marc de la nova Llei francesa-.
*En el cas singular de la Comarca Occitanoparlant de la Fenolleda,aquesta podria optar entre tornar al Llenguadoc o passar a la Regió Catalana amb un Estatut propi que garantiria la seva peculiaritat cultural,com passa a hores d’ara amb la Vall d’Aran-.
dimarts, 7 de febrer del 2012
La Llengua llemosina als Països Catalans
Connex amb el tema de la llengua,é a dir, del català com a idioma dels Reis i de I'Estat, hi ha el fenomen del Llemosí, aberrant i abominable segons alguns escriptors, el qual va irrompre a començaments del segle XVI i que, emprat de “Maljust” per instàncies públiques poderoses, els va servir per aterrar no tan solament la llengua catalana, sinó també per deixar malmès el Cos de la Pàtria.
*Amb l’arma del Llemosí, ultra el despoderament del català, hom temptà la seva destrucció històrica, és a dir, esborrar-la de la faç de la terra, tot donant entenent que no havia existit mai.Es tracta, doncs, d’un tema cabdal per entendre la decadència de la llengua catalana esdevinguda, com és prou sabut, de forma fulminant i sense explicacions plausibles.
*Ara bé, si retraiem ací el fenomen històric del llemosí,és a dir, aquell que va consistir en això: Que des d’un moment determinat, si la llengua catalana va deixar d'ésser així anomenada per ésser coneguda amb la de llemosina, a tort i a dret, i això oficialment practicat durant segles, és per la raó següent:
“Que aquest fenomen, malgrat que no ho sembli, és una prova corroborativa, una vera contraprova del que amb el capítol dedicat a la llengua catalana creiem haver pogut demostrar: que aquesta nostra llengua era la llengua de la Monarquia i així mateix la de I'Estat. I encara més, que aquest fet lingüístic comportava que aquell Estat era un Estat completament català i que això hom volia esborrar-ho.
*No fa gaires anys, dos distingits lingüistes van dedicar sengles estudis a la qüestió llemosina, Germà Colon i August Rafanell. Del que exposen ambdós autors es desprèn que qui primer va fer servir el terme de Llemosí fou el Canonge Joan Bonllavi, que l'any 1521 féu estampar a València el Blanquerna de Ramon Llull, "traduït i corregit ara novament dels primers originals i estampat en llengua valenciana" tal com s'especifica al títol. Ara bé, el llibre porta "una Epístola prohemial" adreçada a Gregori Genovart, canonge de Mallorca, on prevé que "per servar-la ensems ab alguna gravitat antiga y dolça memòria de aquell bon temps li havem fet retenir acordadament alguns vocables de la llengua llemosina primera".
Respecte als susdits Genovart i Bonllavi és molt instructiu allò que en diu Germà Colon:
* "El que sorprèn és que el canonge Genovart, que fou l’instigador i el mecenes d’aquesta impressió en llengua valenciana, era mallorquí i Bonllavi havia nascut a Rocafort de Queralt (Conca de Barberà). Si exteriorment l’edició sembla marcar la fragmentació de la llengua, en el fons prova la seva unitat: mecenas mallorquí, editor català, impressor i públic valencians".
*Per tal de dur, doncs, a acabament l’obra iniqua d’asserviment de Catalunya, calia que la llengua, el signe més visible d’un poble, desaparegués. Això, en conseqüència, fou fet expeditivament, arterosament i amb tota secretesa. l la tasca era fàcil als seus fautors, car no freturaven aquests de disposicions coercitives ni bans de "Ara Ojats". Tan sols era necessari fer-la desaparèixer del món dels vius amb dos mitjans de la més subtil i alhora més refinada habilior: La interdicció del seu nom i la seva divisió, lligada i complementària d’aquella.
*I així, tot d’una, des de la vida oficial, i no cal dir-ho, també en la vida literària, el català ja no existia ni havia existit mai,atès que el que havia existit era el llemosí i, d’altra banda, el català no havia estat mai la llengua de València ni tampoc la de Mallorca, que si ara eren la llengua valenciana o la mallorquina, abans havia estat la llemosina. Es tracta d’una tàctica verament diabòlica.
*Emprant-la, als seus ideadors no els calia pas prohibir ni perseguir la llengua, res d’això; res d’esvalotar el poble amb ordres importunes.
*Amb l’arma del Llemosí, ultra el despoderament del català, hom temptà la seva destrucció històrica, és a dir, esborrar-la de la faç de la terra, tot donant entenent que no havia existit mai.Es tracta, doncs, d’un tema cabdal per entendre la decadència de la llengua catalana esdevinguda, com és prou sabut, de forma fulminant i sense explicacions plausibles.
*Ara bé, si retraiem ací el fenomen històric del llemosí,és a dir, aquell que va consistir en això: Que des d’un moment determinat, si la llengua catalana va deixar d'ésser així anomenada per ésser coneguda amb la de llemosina, a tort i a dret, i això oficialment practicat durant segles, és per la raó següent:
“Que aquest fenomen, malgrat que no ho sembli, és una prova corroborativa, una vera contraprova del que amb el capítol dedicat a la llengua catalana creiem haver pogut demostrar: que aquesta nostra llengua era la llengua de la Monarquia i així mateix la de I'Estat. I encara més, que aquest fet lingüístic comportava que aquell Estat era un Estat completament català i que això hom volia esborrar-ho.
*No fa gaires anys, dos distingits lingüistes van dedicar sengles estudis a la qüestió llemosina, Germà Colon i August Rafanell. Del que exposen ambdós autors es desprèn que qui primer va fer servir el terme de Llemosí fou el Canonge Joan Bonllavi, que l'any 1521 féu estampar a València el Blanquerna de Ramon Llull, "traduït i corregit ara novament dels primers originals i estampat en llengua valenciana" tal com s'especifica al títol. Ara bé, el llibre porta "una Epístola prohemial" adreçada a Gregori Genovart, canonge de Mallorca, on prevé que "per servar-la ensems ab alguna gravitat antiga y dolça memòria de aquell bon temps li havem fet retenir acordadament alguns vocables de la llengua llemosina primera".
Respecte als susdits Genovart i Bonllavi és molt instructiu allò que en diu Germà Colon:
* "El que sorprèn és que el canonge Genovart, que fou l’instigador i el mecenes d’aquesta impressió en llengua valenciana, era mallorquí i Bonllavi havia nascut a Rocafort de Queralt (Conca de Barberà). Si exteriorment l’edició sembla marcar la fragmentació de la llengua, en el fons prova la seva unitat: mecenas mallorquí, editor català, impressor i públic valencians".
*Per tal de dur, doncs, a acabament l’obra iniqua d’asserviment de Catalunya, calia que la llengua, el signe més visible d’un poble, desaparegués. Això, en conseqüència, fou fet expeditivament, arterosament i amb tota secretesa. l la tasca era fàcil als seus fautors, car no freturaven aquests de disposicions coercitives ni bans de "Ara Ojats". Tan sols era necessari fer-la desaparèixer del món dels vius amb dos mitjans de la més subtil i alhora més refinada habilior: La interdicció del seu nom i la seva divisió, lligada i complementària d’aquella.
*I així, tot d’una, des de la vida oficial, i no cal dir-ho, també en la vida literària, el català ja no existia ni havia existit mai,atès que el que havia existit era el llemosí i, d’altra banda, el català no havia estat mai la llengua de València ni tampoc la de Mallorca, que si ara eren la llengua valenciana o la mallorquina, abans havia estat la llemosina. Es tracta d’una tàctica verament diabòlica.
*Emprant-la, als seus ideadors no els calia pas prohibir ni perseguir la llengua, res d’això; res d’esvalotar el poble amb ordres importunes.
dilluns, 6 de febrer del 2012
El Comte Ramon Berenguer IV no va ser Rei (2012)
Sobre els motius que va poder tenir el Comte Ramon Berenguer IV per no intitular-se Rei del nou Estat Medieval Català, és molt poc coneguda l’opinió del vilanoví Víctor Balaguer, malgrat ésser força interessant.
*Hom diu: “No es va intitular Rei, sinó Príncep i Dominador d’Aragó, pel que se sospita, per una certa presumpció de Dret personal que creia tenir en virtut de les cessions que li van fer els Templers i els altres cohereus del Rei Alfons el Bataller, confirmades per les repetides cessions de l’Emperador Alfons de Castella i els seus fills, més que no pas per les dotacions del rei Ramir II d’Aragó”.
*Aquesta opinió,força defensada per Víctor Balaguer, és ben digna de consideració si hom fa cas de dues circumstàncies decisives: la primera, el dret absolut del Comte-rei català a emprar el títol de Rei, com el proven a bastament els documents dels Ordres Militars, que contenen explícitament la facultat del Comte-rei d’emprar el títol reial, i el mateix testament de Ramon Berenguer IV instituint successor el seu fill.-.La segona, la situació de domini en que es trobava el Comte de Barcelona envers el regne d’Aragó,allò que li permetia d’albirar i arbitrar altres solucions al problema de la denominació del seu Estat català i del seu Poder-.
*La seva prematura mort va frustrar, però, allò que hauria estat la justa solució del “nom adequat” del nou Estat medieval, format a conseqüència de la nova dominació dels Comtes de Barcelona-. No va ser així i la “reina” Peronella i els seus consellers van poder imposar el seu propi sistema denominatiu del nou Estat medieval-.D’altra banda, atesa l’actuació de la “reina” Peronella reflectida en els actes al•ludits, en tot aquest afer caldria anar-hi amb molt de compte-.
*La dita Reina fa constar en la seva abdicació que el seu fill Alfons havia estat anomenat Ramon ,a l’hora del naixement,pel seu pare Ramon Berenguer IV-.Doncs,en una tal situació, si Peronella es va veure en cor de mudar el nom al seu fill, per què no va poder ,tanmateix,mudar-Ii el Títol?-.
*Tot aquest afer del títol reial apareix als ulls dels estudiosos desapassionats de l’Estat Medieval de Catalunya, no només ple d’embolicaments,sinó ben bé més que sospitós-.Una anàlisi de la “Corona” considerada en els seus dos aspectes: com a insígnia de sobirania i com al mateix poder sobirà,hom afirma que la Corona d’Aragó, aquella “Corona” que presumien els Sobirans de les terres anomenades amb la mateixa locució, era una “Corona” que pertanyia totalment i absoluta als Sobirans catalans i era per això mateix una Corona catalana,és a dir de Catalunya-.
*L’inobliquable catalanitat de la Monarquia medieval que governava aquella gran i complexa construcció política,evidencia aquella catalanitat de la Corona,perquè primerament, aquella catalanitat dels Reis, -una catalanitat sense clivelles- , comporta necessàriament la mateixa qualificació pel que fa a la Corona que lluïen, objectada basant-se justament en el seu nom, el d'Aragó.
*A tal objecció, però, hom pot respondre-hi : la Corona simbòlica, és a dir, al poder sobirà al cim d'una monarquia, no és res més que l’ element fonamental d'aquella monarquia i la seva pròpia manifestació, la qual, d'altra banda, roman reduïda en la insígnia material.
*Per tal de pervenir a la demostració absoluta de la catalanitat de la Corona cal doncs, que reafirmem la catalanitat indiscutible dels Reis, i per això, serà oportú de fer esment d'algunes altres particularitats: La que es refereix a les Corts Generals de tota la Confederació i la que es refereix a la coronació dels reis-.
Pel que concerneix aquelles Corts, no ha estat prou remarcat que el Rei,com a representant físic de la Corona, va parlar-hi tot temps i en tota avinentesa en llengua catalana, el qual fet és una prova irrefutable de la natura catalana d’aquella Monarquia.
*N’és en tal mesura que, precisament per això, aquest capteniment no va ser mai contestat per ningú, ni pels mateixos aragonesos, que si van combatre la monarquia mitjançant les Unions durant més d'un segle, gens per això van deixar mai de respectar el procedir reial pel que fa a la llengua,la catalana-.
*Aquest punt, de primera i summa importància, no ha estat rellevat o l’ha estat imperfectament, pels historiadors que s'han ocupat dels afers de la "Corona" catalana-. Així, Josep Pella i Forges i Josep Coroleu en els seus "Fueros de Cataluña" noticien com a dada sobresortint i elogiable que a les Corts de Montsó 1382 es va acordar que el Rei hi faria la proposició reial en català i que la resposta es faria en llengua aragonesa-. Els dits autors fan la referència, per tal de fer veure el caràcter equitatiu i respectuós d'aquella Monarquia envers totes les parts-
*Hom diu: “No es va intitular Rei, sinó Príncep i Dominador d’Aragó, pel que se sospita, per una certa presumpció de Dret personal que creia tenir en virtut de les cessions que li van fer els Templers i els altres cohereus del Rei Alfons el Bataller, confirmades per les repetides cessions de l’Emperador Alfons de Castella i els seus fills, més que no pas per les dotacions del rei Ramir II d’Aragó”.
*Aquesta opinió,força defensada per Víctor Balaguer, és ben digna de consideració si hom fa cas de dues circumstàncies decisives: la primera, el dret absolut del Comte-rei català a emprar el títol de Rei, com el proven a bastament els documents dels Ordres Militars, que contenen explícitament la facultat del Comte-rei d’emprar el títol reial, i el mateix testament de Ramon Berenguer IV instituint successor el seu fill.-.La segona, la situació de domini en que es trobava el Comte de Barcelona envers el regne d’Aragó,allò que li permetia d’albirar i arbitrar altres solucions al problema de la denominació del seu Estat català i del seu Poder-.
*La seva prematura mort va frustrar, però, allò que hauria estat la justa solució del “nom adequat” del nou Estat medieval, format a conseqüència de la nova dominació dels Comtes de Barcelona-. No va ser així i la “reina” Peronella i els seus consellers van poder imposar el seu propi sistema denominatiu del nou Estat medieval-.D’altra banda, atesa l’actuació de la “reina” Peronella reflectida en els actes al•ludits, en tot aquest afer caldria anar-hi amb molt de compte-.
*La dita Reina fa constar en la seva abdicació que el seu fill Alfons havia estat anomenat Ramon ,a l’hora del naixement,pel seu pare Ramon Berenguer IV-.Doncs,en una tal situació, si Peronella es va veure en cor de mudar el nom al seu fill, per què no va poder ,tanmateix,mudar-Ii el Títol?-.
*Tot aquest afer del títol reial apareix als ulls dels estudiosos desapassionats de l’Estat Medieval de Catalunya, no només ple d’embolicaments,sinó ben bé més que sospitós-.Una anàlisi de la “Corona” considerada en els seus dos aspectes: com a insígnia de sobirania i com al mateix poder sobirà,hom afirma que la Corona d’Aragó, aquella “Corona” que presumien els Sobirans de les terres anomenades amb la mateixa locució, era una “Corona” que pertanyia totalment i absoluta als Sobirans catalans i era per això mateix una Corona catalana,és a dir de Catalunya-.
*L’inobliquable catalanitat de la Monarquia medieval que governava aquella gran i complexa construcció política,evidencia aquella catalanitat de la Corona,perquè primerament, aquella catalanitat dels Reis, -una catalanitat sense clivelles- , comporta necessàriament la mateixa qualificació pel que fa a la Corona que lluïen, objectada basant-se justament en el seu nom, el d'Aragó.
*A tal objecció, però, hom pot respondre-hi : la Corona simbòlica, és a dir, al poder sobirà al cim d'una monarquia, no és res més que l’ element fonamental d'aquella monarquia i la seva pròpia manifestació, la qual, d'altra banda, roman reduïda en la insígnia material.
*Per tal de pervenir a la demostració absoluta de la catalanitat de la Corona cal doncs, que reafirmem la catalanitat indiscutible dels Reis, i per això, serà oportú de fer esment d'algunes altres particularitats: La que es refereix a les Corts Generals de tota la Confederació i la que es refereix a la coronació dels reis-.
Pel que concerneix aquelles Corts, no ha estat prou remarcat que el Rei,com a representant físic de la Corona, va parlar-hi tot temps i en tota avinentesa en llengua catalana, el qual fet és una prova irrefutable de la natura catalana d’aquella Monarquia.
*N’és en tal mesura que, precisament per això, aquest capteniment no va ser mai contestat per ningú, ni pels mateixos aragonesos, que si van combatre la monarquia mitjançant les Unions durant més d'un segle, gens per això van deixar mai de respectar el procedir reial pel que fa a la llengua,la catalana-.
*Aquest punt, de primera i summa importància, no ha estat rellevat o l’ha estat imperfectament, pels historiadors que s'han ocupat dels afers de la "Corona" catalana-. Així, Josep Pella i Forges i Josep Coroleu en els seus "Fueros de Cataluña" noticien com a dada sobresortint i elogiable que a les Corts de Montsó 1382 es va acordar que el Rei hi faria la proposició reial en català i que la resposta es faria en llengua aragonesa-. Els dits autors fan la referència, per tal de fer veure el caràcter equitatiu i respectuós d'aquella Monarquia envers totes les parts-
diumenge, 5 de febrer del 2012
Vuitanta Aniversari de L'Institut-Escola (1932-2012)
L'Institut-Escola de la Generalitat Republicana era un Centre escolar fundat a Barcelona durant el Govern de la Generalitat Estatutària (1932-1933), el dia 3 de febrer de 1932, impulsat pel Conseller de Cultura en Ventura Gassol, i segons el Model de l'Instituto Escuela de Madrid, per tal de reestructurar l'Fnsenyament Secundari a Catalunya.
*La seu era al Palau del Governador del Parc de la Ciutadella i el Director en va ésser em Josep Estalella i Graells.El seu funcionament es regia per unes Normes elaborades pel Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que fixava l'edat mínima d'ingrés al centre -11 anys-, l'admissió d'alumnes d'ambdós sexes i el seu nombre, el Pla d'Ensenyament, l'organització, etc.
*A més,un Reglament Intern definia els Trets pedagògics i organitzatius:la coeducació de sexes, l'ús del català com a llengua bàsica, el laïcisme en la teoria i els costums i la continuïtat coordinada de l'ensenyament primari a l'Ensenyament Secundari.Era fortament influït pel Krausisme i la Institución Libre de Enseñanza.
*Entre els seus professors hi va figurar en Ramon Sugranyes-.Durant la Guerra Civil Espanyola, la Seu es va traslladar al barri de Sants, i això en va limitar molt l'expansió. El 1939 fou clausurat.Encara l'any 2012,n'hi ha exalumnes que el continuen celebrant,perquè aquella Educació Renovadora els va marcar per a tota la vida com a bons ciutadans.
*L'Institut-Escola va esdevenir "el primer model autòcton de batxillerat públic",però a Catalunya, fet i pensat en català, amb continguts propis i universals.L'Associació d'Amics de l'Institut-Escola, legalment des del 1979, ha complert la tasca de difondre uns valors, uns principis pedagògics i una metodologia activa humanista que excel•liren durant el breu període republicà.
*A finals de l'any 1980,de manera oficial,l'A d'Amics de l'Institut-Escola va deixar d'existir, si bé exalumnes i amics de l'Institut-Escola es continuen trobant a casa de la vídua del Doctor Solé i Sabarís, i també en la que fins ara havia estat la seva darrera Seu,l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*La seu era al Palau del Governador del Parc de la Ciutadella i el Director en va ésser em Josep Estalella i Graells.El seu funcionament es regia per unes Normes elaborades pel Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que fixava l'edat mínima d'ingrés al centre -11 anys-, l'admissió d'alumnes d'ambdós sexes i el seu nombre, el Pla d'Ensenyament, l'organització, etc.
*A més,un Reglament Intern definia els Trets pedagògics i organitzatius:la coeducació de sexes, l'ús del català com a llengua bàsica, el laïcisme en la teoria i els costums i la continuïtat coordinada de l'ensenyament primari a l'Ensenyament Secundari.Era fortament influït pel Krausisme i la Institución Libre de Enseñanza.
*Entre els seus professors hi va figurar en Ramon Sugranyes-.Durant la Guerra Civil Espanyola, la Seu es va traslladar al barri de Sants, i això en va limitar molt l'expansió. El 1939 fou clausurat.Encara l'any 2012,n'hi ha exalumnes que el continuen celebrant,perquè aquella Educació Renovadora els va marcar per a tota la vida com a bons ciutadans.
*L'Institut-Escola va esdevenir "el primer model autòcton de batxillerat públic",però a Catalunya, fet i pensat en català, amb continguts propis i universals.L'Associació d'Amics de l'Institut-Escola, legalment des del 1979, ha complert la tasca de difondre uns valors, uns principis pedagògics i una metodologia activa humanista que excel•liren durant el breu període republicà.
*A finals de l'any 1980,de manera oficial,l'A d'Amics de l'Institut-Escola va deixar d'existir, si bé exalumnes i amics de l'Institut-Escola es continuen trobant a casa de la vídua del Doctor Solé i Sabarís, i també en la que fins ara havia estat la seva darrera Seu,l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dissabte, 4 de febrer del 2012
Discurs de Santiago Rusiñol (3a Festa Modrnista)
Discurs de Santiago Rusiñol durant la Tercera Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges (1894)
*Era la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja formosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
*Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem expulsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta falta de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, on aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida.
*L'art per l'art agonitza, per fer lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a l'art llustrós, que és el que entén la democràcia de l'art. Res de somniar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà on els núvols que es formen a l'atmosfera del pensament; de cloure els ulls mirant per dintre un més enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest natural ple de lletgeses i tristors, guarnit de baixeses d'esperit i de misèries morals, habitat d'homes somorts, mirant el passat com un llibre sense fulls, no creient en el per vindre, peixent resignats les engrunes del present [...]
*Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el goig de sentir-la que s'acosta, de pressentir que els artistes aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa no beuran d'altres com ells, ens fa viure esperançats, an els que creiem en una hermosa renaixença. Molts per ells treballen, molts hi somnien, molts coven en el fons del pensament idees noves i veuen passar visions d'un art que vola; molts senten ja la febre de l'empenta; molts hi sofreixen ocults sentin el formigueig de quelcom indecís que els diu pressentiments a cau d'orella i els fa veure colors indefinits; molts hi sospiren i esperen el raig potent de claredat, d'inspiració, de llum ja feta, que els arrencarà del cap la idea nova, la nova llum, l'obra parida del somniat modernisme.
*Mentre esperem, amics meus, per al nostre "Cau", per aquest raconet íntim, per aquest riu arrecerat i modest, no volem demanar més que una gràcia: que sigui sempre, el nostre "Cau", un "cau d'il•lusions i esperances"; que sigui un refugi per abrigar an els que senten fred al cor; un pedrís on reposar l'esperit que arriba malalt del camí enfangat de la terra; una ermita prop del mar, hospital dels ferits d'indiferència, i posada de pelegrins de la Santa Poesia, que vinguin a veure espai, a respirar núvols i mar i tempestats i serenes, a curar-se del mal del soroll, a omplir-se els pulmons de pau per tornar a volar amb més alè vers els boscos i bardisses de la vida i continuar la Santa Lluita [...]
*Això voldríem, oh poetes!, i, per lograr-ho, aquí davant dels nostres ulls tenim dos grans exemples per seguir: les ones per un costat buidant els més durs penyals, i per l'altre la constància de l'home doblegant i dominant el ferro verge. Flexibles com l'aigua amorosa podreu abatre els cors de roca; valents com els manyans de l'Edat mitja podreu doblegar les voluntats de la matèria. Treballem a cops de petons i de martells; i ne tant aquí tots junts, tots dels nostres, sense por d'orelles forasteres a l'art i a la poesia, podrem esbravar-nos cridant lo que no gosem dir moltes vegades rodejats del gran ramat: que volem ser poetes i que despreciem i planyem an els que no sentin la poesia; que estimem més un Leonard de Vinci o un Dant que una província o un poble; que preferim ser simbolistes, i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que el sentit comú ens ofega; que de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi fa res passar per don Quixots allí on hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen, ni llegir llibres encantats allí on no se'n llegeixen de cap mena."
*Era la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja formosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
*Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem expulsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta falta de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, on aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida.
*L'art per l'art agonitza, per fer lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a l'art llustrós, que és el que entén la democràcia de l'art. Res de somniar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà on els núvols que es formen a l'atmosfera del pensament; de cloure els ulls mirant per dintre un més enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest natural ple de lletgeses i tristors, guarnit de baixeses d'esperit i de misèries morals, habitat d'homes somorts, mirant el passat com un llibre sense fulls, no creient en el per vindre, peixent resignats les engrunes del present [...]
*Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el goig de sentir-la que s'acosta, de pressentir que els artistes aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa no beuran d'altres com ells, ens fa viure esperançats, an els que creiem en una hermosa renaixença. Molts per ells treballen, molts hi somnien, molts coven en el fons del pensament idees noves i veuen passar visions d'un art que vola; molts senten ja la febre de l'empenta; molts hi sofreixen ocults sentin el formigueig de quelcom indecís que els diu pressentiments a cau d'orella i els fa veure colors indefinits; molts hi sospiren i esperen el raig potent de claredat, d'inspiració, de llum ja feta, que els arrencarà del cap la idea nova, la nova llum, l'obra parida del somniat modernisme.
*Mentre esperem, amics meus, per al nostre "Cau", per aquest raconet íntim, per aquest riu arrecerat i modest, no volem demanar més que una gràcia: que sigui sempre, el nostre "Cau", un "cau d'il•lusions i esperances"; que sigui un refugi per abrigar an els que senten fred al cor; un pedrís on reposar l'esperit que arriba malalt del camí enfangat de la terra; una ermita prop del mar, hospital dels ferits d'indiferència, i posada de pelegrins de la Santa Poesia, que vinguin a veure espai, a respirar núvols i mar i tempestats i serenes, a curar-se del mal del soroll, a omplir-se els pulmons de pau per tornar a volar amb més alè vers els boscos i bardisses de la vida i continuar la Santa Lluita [...]
*Això voldríem, oh poetes!, i, per lograr-ho, aquí davant dels nostres ulls tenim dos grans exemples per seguir: les ones per un costat buidant els més durs penyals, i per l'altre la constància de l'home doblegant i dominant el ferro verge. Flexibles com l'aigua amorosa podreu abatre els cors de roca; valents com els manyans de l'Edat mitja podreu doblegar les voluntats de la matèria. Treballem a cops de petons i de martells; i ne tant aquí tots junts, tots dels nostres, sense por d'orelles forasteres a l'art i a la poesia, podrem esbravar-nos cridant lo que no gosem dir moltes vegades rodejats del gran ramat: que volem ser poetes i que despreciem i planyem an els que no sentin la poesia; que estimem més un Leonard de Vinci o un Dant que una província o un poble; que preferim ser simbolistes, i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que el sentit comú ens ofega; que de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi fa res passar per don Quixots allí on hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen, ni llegir llibres encantats allí on no se'n llegeixen de cap mena."
El Calze i la Copa al Barça (2012)
Si s'analitza bé la trepitjada que va rebre Messi, i la repercussió que després ha tingut, el que se'n desprèn és més gratificant que la mateixa victòria, que ja és dir. Confirma el que diu la dita: no hi ha mal que per bé no vingui. I que el mal sigui una trepitjada també ha vingut per bé. De moment, ja és prou gratificant que la indignació que provocà continués després del partit i que encara duri. Normalment no és així.
*I encara menys quan el partit s'acaba guanyant. Això vol dir que, a pesar que del que es tracta és de guanyar, guanyar no ho és tot. I això és molt positiu. Que una cosa no impedeixi l'altra demostra que en tot hauria de ser així, perquè si ha pogut ser així en el futbol, que per definició és l'esport que desperta més passió, ho pot ser en tot.
*El que és injust és injust, i no deixa de ser-ho pel fet de guanyar el partit. A joc aturat, la trepitjada és més una agressió que una falta. I com a tal ha de ser sancionada. La indignació, en aquest cas, al meu entendre és santa. I això, tractant-se del futbol, sorprèn. Tant de bo en tot fos així.
*Ens hem habituat a un fatalisme que no és gens sa. Trobem normal que en la política hi hagi corrupció, i trobar-ho normal és tan o més greu i corrupte que la corrupció. I el mateix cal dir del fanatisme, tant se val si
*D'aquí li ve el plor a la criatura: condemna errors que no són seus, i els seus no els condemna ni els guareix, sinó que els empitjora. Tal ha sigut el cas dels abusos comesos per clergues i religiosos, tan lamentables, però no menys que el remei aplicat, sinó més: va ser pitjor el remei que la malaltia. Reconeguem-ho i que quedi clar. Benet XVI va confessar el pecat, però no la culpa.
*I sense aquest reconeixement, la confessió no té prou validesa per merèixer l'absolució. Em dol moltíssim, però s'ha de dir. Del mal que no es reconeix, no cal esperar que en vingui un bé. Però sí del mal que es reconeix, ja que això ja és el primer bé, i d'aquest en vénen els altres. Diria que Pepe no va trepitjar només una mà, sinó els valors que el Barça encarna i el jugador que millor els practica. I res més reconfortant que constatar el que es desprèn del fet: primer el calze que la copa.
*I encara menys quan el partit s'acaba guanyant. Això vol dir que, a pesar que del que es tracta és de guanyar, guanyar no ho és tot. I això és molt positiu. Que una cosa no impedeixi l'altra demostra que en tot hauria de ser així, perquè si ha pogut ser així en el futbol, que per definició és l'esport que desperta més passió, ho pot ser en tot.
*El que és injust és injust, i no deixa de ser-ho pel fet de guanyar el partit. A joc aturat, la trepitjada és més una agressió que una falta. I com a tal ha de ser sancionada. La indignació, en aquest cas, al meu entendre és santa. I això, tractant-se del futbol, sorprèn. Tant de bo en tot fos així.
*Ens hem habituat a un fatalisme que no és gens sa. Trobem normal que en la política hi hagi corrupció, i trobar-ho normal és tan o més greu i corrupte que la corrupció. I el mateix cal dir del fanatisme, tant se val si
*D'aquí li ve el plor a la criatura: condemna errors que no són seus, i els seus no els condemna ni els guareix, sinó que els empitjora. Tal ha sigut el cas dels abusos comesos per clergues i religiosos, tan lamentables, però no menys que el remei aplicat, sinó més: va ser pitjor el remei que la malaltia. Reconeguem-ho i que quedi clar. Benet XVI va confessar el pecat, però no la culpa.
*I sense aquest reconeixement, la confessió no té prou validesa per merèixer l'absolució. Em dol moltíssim, però s'ha de dir. Del mal que no es reconeix, no cal esperar que en vingui un bé. Però sí del mal que es reconeix, ja que això ja és el primer bé, i d'aquest en vénen els altres. Diria que Pepe no va trepitjar només una mà, sinó els valors que el Barça encarna i el jugador que millor els practica. I res més reconfortant que constatar el que es desprèn del fet: primer el calze que la copa.
divendres, 3 de febrer del 2012
Confins dels Països Catalans:Mandònia (2012)
El bilingüisme és la darrera etapa abans de la desaparició de la llengua pròpia.
*Al Museu Puig, de Perpinyà, s’ hi presenten monedes i medalles. Aturem-nos un moment a observar les Monedes ibèriques ja que els Ibers són els avantpassats directes de Catalunya,abans de l’arribada dels Romans.
*I també perquè van patir un Procés que s’assembla força amb procés català. De primer, les Monedes iberes són escrites amb l’ Alfabet ibèric. Normal. Cinquanta anys abans de la nostra era (50 abans de Crist) apareixen Monedes Bilingües, un costat en iber i l’ altre en llatí (Normal. Han estat ocupats. Són bilingües) Més tard, és clar, les Monedes són totalment llatines.(Normal, han estat colonitzats) Les Monedes són com les Llengües:el Bilingüisme és la darrera etapa abans de la desaparició.
*El nostre personatge d’ avui el podem situar en aqueixa època, en qualsevol poblat ibèric de les nostres terres : A Ruscino , per exemple (Castell Rosselló, a tocant de Perpinyà) o al poblat d’ Ullestret, a prop d’ Empúries. Posem que hi viu una noia i diguem-li "Mandònia en record de Mandoni",el Cabdill màrtir que va capitanejar la revolta contra l’ ocupació romana. Però això de la revolta ja és passat i oblidat perquè ara viuen en pau, la pax romana, la pau del més fort.
*De fet, s’ ha casat amb un legionari romà, instal•lat aquí de fa temps. Ella veu que en el llenguatge corrent ja hi ha una pila de paraules llatines. I l’ escriptura, ja fa temps que l’ han abandonada, adoptant la de l’ ocupant. Amb els fills, han decidit parlar llatí perquè tenen por que més tard el barregin tot si els parlen dues llengües,que algú els tracti de passats de moda. I a més, si un dia volen anar a treballar a Roma… qui sap ?
Debat a taula rodona.
*Ell li diu que les llengües, neixen i moren, com les persones, que és llei de vida. Ella diu que qui perd la llengua perd la identitat. Ell respon que el llatí és una llengua més perfeccionada i adaptada per dir les coses modernes. També diu, i això a ella la treu de polleguera, que és “una llengua més universal”.
*Els ilergetes, una altra Tribu ibèrica, viuen més cap a l’ interior de les terres catalanes.Guarden la llengua intacta però no són tan avançats perquè han tingut poc contacte amb els pobles de la mar : fenicis, grecs, romans…!. Ells, sovint, encara protesten, i allavores els romans els tracten de nacionalistes.
Sobreviure...i com ?
*Si pregunteu a la Mandònia si se sent ibera o romana, ella s’ atura un moment i després del dubte respon que se sent ibera de cor i ciutadana romana… I afegeix : l’ iber i el llatí i totes les llengües, desapareixeran… però per ordre.Sí. I les llengües bi-lin-güit-za-des són a primera fila. Per procés « natural ».
*Els processos “naturals” els provoquen els Estats. No se sap de cap llengua que hagi pogut sobreviure sense un Estat que la defensi. I encara menys si té un Estat en contra.
*Al Museu Puig, de Perpinyà, s’ hi presenten monedes i medalles. Aturem-nos un moment a observar les Monedes ibèriques ja que els Ibers són els avantpassats directes de Catalunya,abans de l’arribada dels Romans.
*I també perquè van patir un Procés que s’assembla força amb procés català. De primer, les Monedes iberes són escrites amb l’ Alfabet ibèric. Normal. Cinquanta anys abans de la nostra era (50 abans de Crist) apareixen Monedes Bilingües, un costat en iber i l’ altre en llatí (Normal. Han estat ocupats. Són bilingües) Més tard, és clar, les Monedes són totalment llatines.(Normal, han estat colonitzats) Les Monedes són com les Llengües:el Bilingüisme és la darrera etapa abans de la desaparició.
*El nostre personatge d’ avui el podem situar en aqueixa època, en qualsevol poblat ibèric de les nostres terres : A Ruscino , per exemple (Castell Rosselló, a tocant de Perpinyà) o al poblat d’ Ullestret, a prop d’ Empúries. Posem que hi viu una noia i diguem-li "Mandònia en record de Mandoni",el Cabdill màrtir que va capitanejar la revolta contra l’ ocupació romana. Però això de la revolta ja és passat i oblidat perquè ara viuen en pau, la pax romana, la pau del més fort.
*De fet, s’ ha casat amb un legionari romà, instal•lat aquí de fa temps. Ella veu que en el llenguatge corrent ja hi ha una pila de paraules llatines. I l’ escriptura, ja fa temps que l’ han abandonada, adoptant la de l’ ocupant. Amb els fills, han decidit parlar llatí perquè tenen por que més tard el barregin tot si els parlen dues llengües,que algú els tracti de passats de moda. I a més, si un dia volen anar a treballar a Roma… qui sap ?
Debat a taula rodona.
*Ell li diu que les llengües, neixen i moren, com les persones, que és llei de vida. Ella diu que qui perd la llengua perd la identitat. Ell respon que el llatí és una llengua més perfeccionada i adaptada per dir les coses modernes. També diu, i això a ella la treu de polleguera, que és “una llengua més universal”.
*Els ilergetes, una altra Tribu ibèrica, viuen més cap a l’ interior de les terres catalanes.Guarden la llengua intacta però no són tan avançats perquè han tingut poc contacte amb els pobles de la mar : fenicis, grecs, romans…!. Ells, sovint, encara protesten, i allavores els romans els tracten de nacionalistes.
Sobreviure...i com ?
*Si pregunteu a la Mandònia si se sent ibera o romana, ella s’ atura un moment i després del dubte respon que se sent ibera de cor i ciutadana romana… I afegeix : l’ iber i el llatí i totes les llengües, desapareixeran… però per ordre.Sí. I les llengües bi-lin-güit-za-des són a primera fila. Per procés « natural ».
*Els processos “naturals” els provoquen els Estats. No se sap de cap llengua que hagi pogut sobreviure sense un Estat que la defensi. I encara menys si té un Estat en contra.
dimecres, 1 de febrer del 2012
El Bisbe Irurita es va negar a enviar Capellans a la vetlla d'en Macià
No fa gaire l' "Associació Memòria i Història de Manresa" (Bages) va fer públic un Document inèdit, que revela diversos fets relacionats amb la mort del President de la Generalitat Republicana,àlies "L'Avi".
*El Bisbe de Barcelona,mosenyor Manuel Irurita,quan va morir el President de la Generalitat Francesc Macià i Llussà,el 25 de desembre de 1933,es va negar en un primer moment a enviar Capellans a la Vetlla i va ser l'Arquebisbe de la Tarraconense,monsenyor Francesc Vidal i Barraquer, qui li va exigir que el fes.
*Aquesta revelació s'inclou en un Document, fins ara inèdit, que ha fet públic
l'any 2011 l'Associació Memòria i Història de Manresa (Bages), que en permet consultar a Internet,tot i coincidint amb la Commemoració del 78è aniversari de la mort d'en Macià "L'AVI".
*El Document és un escrit d'en Jaume Creus,que va escriure l'any 1970 al biògraf del Cardenal Vidal i Barraquer,en Ramon Muntanyola, per aclarir-li alguns detalls de la mort i el funeral del President de la Generalitat Republicana.
*En el seu article, explica com el Cardenal Vidal i Barraquer va obligar el Bisbe Irurita de Barcelona a atendre les peticions de la família del Sr Macià d'enviar capellans a la Vetlla del President de la Generalitat, ja que aquest era creient.
*Explica,també que “a Barcelona, en aquell moment,tenien un mal bisbe, un enemic de Catalunya, que es deia Irurita.Es negava a enviar capellans, que els demanava la família del president, per anar a cantar o resar, abans de lliurar el seu cos al govern de Catalunya per al seu embalsamament”.
“El bisbe –afegeix l'article– posava com a condició que també hi havien d'anar capellans a l'enterrament. La família contestava que no era ella qui feia l'enterrament, sinó el govern de Catalunya, segons les lleis establertes."Doncs llavors no hi ha Capellans', deia el Bisbe”.
*Jaume Creus indica que es va haver d'enviar una carta en cotxe al Cardenal Vidal i Barraquer per informar-lo d'aquests fets i que aquest, immediatament, va telefonar el Bisbat de Barcelona.“En demanar pel bisbe, li van dir –a Vidal i Barraquer– que se n'havia anat al llit. Amb energia va comminar perquè s'aixequés i li va donar l'ordre taxativa que enviés de seguida a casa del president el que demanava la família i que es donés el compliment degut als seus desitjos. Es va fer així”.
*La citada Associació també dóna a conèixer l'any 2011 un altre Document històric relacionat amb la mort de Macià, que és la crònica que Joan Alavedra, secretari personal de Macià, va fer a Ràdio Barcelona dos anys després de la mort del president, conegut popularment com l'Avi.
*A la crònica,parla de l'acceptació de la mort per part de Macià: “A la seva habitació, resistia a la mort. Lluitava. No volia morir. Faltava tanta feina...!. No volia morir.Però quan el va comprendre, la va acceptar, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida”.
*També explica com es va viure la matinada angoixant de la mort de Macià i quan finalment Ventura Gassol, que va ocupar diversos càrrecs al govern català, el va telefonar i li va dir “Veniu...!, correu...!, s'acaba...!”.
*El Bisbe de Barcelona,mosenyor Manuel Irurita,quan va morir el President de la Generalitat Francesc Macià i Llussà,el 25 de desembre de 1933,es va negar en un primer moment a enviar Capellans a la Vetlla i va ser l'Arquebisbe de la Tarraconense,monsenyor Francesc Vidal i Barraquer, qui li va exigir que el fes.
*Aquesta revelació s'inclou en un Document, fins ara inèdit, que ha fet públic
l'any 2011 l'Associació Memòria i Història de Manresa (Bages), que en permet consultar a Internet,tot i coincidint amb la Commemoració del 78è aniversari de la mort d'en Macià "L'AVI".
*El Document és un escrit d'en Jaume Creus,que va escriure l'any 1970 al biògraf del Cardenal Vidal i Barraquer,en Ramon Muntanyola, per aclarir-li alguns detalls de la mort i el funeral del President de la Generalitat Republicana.
*En el seu article, explica com el Cardenal Vidal i Barraquer va obligar el Bisbe Irurita de Barcelona a atendre les peticions de la família del Sr Macià d'enviar capellans a la Vetlla del President de la Generalitat, ja que aquest era creient.
*Explica,també que “a Barcelona, en aquell moment,tenien un mal bisbe, un enemic de Catalunya, que es deia Irurita.Es negava a enviar capellans, que els demanava la família del president, per anar a cantar o resar, abans de lliurar el seu cos al govern de Catalunya per al seu embalsamament”.
“El bisbe –afegeix l'article– posava com a condició que també hi havien d'anar capellans a l'enterrament. La família contestava que no era ella qui feia l'enterrament, sinó el govern de Catalunya, segons les lleis establertes."Doncs llavors no hi ha Capellans', deia el Bisbe”.
*Jaume Creus indica que es va haver d'enviar una carta en cotxe al Cardenal Vidal i Barraquer per informar-lo d'aquests fets i que aquest, immediatament, va telefonar el Bisbat de Barcelona.“En demanar pel bisbe, li van dir –a Vidal i Barraquer– que se n'havia anat al llit. Amb energia va comminar perquè s'aixequés i li va donar l'ordre taxativa que enviés de seguida a casa del president el que demanava la família i que es donés el compliment degut als seus desitjos. Es va fer així”.
*La citada Associació també dóna a conèixer l'any 2011 un altre Document històric relacionat amb la mort de Macià, que és la crònica que Joan Alavedra, secretari personal de Macià, va fer a Ràdio Barcelona dos anys després de la mort del president, conegut popularment com l'Avi.
*A la crònica,parla de l'acceptació de la mort per part de Macià: “A la seva habitació, resistia a la mort. Lluitava. No volia morir. Faltava tanta feina...!. No volia morir.Però quan el va comprendre, la va acceptar, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida”.
*També explica com es va viure la matinada angoixant de la mort de Macià i quan finalment Ventura Gassol, que va ocupar diversos càrrecs al govern català, el va telefonar i li va dir “Veniu...!, correu...!, s'acaba...!”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)