dilluns, 13 de febrer del 2012

Catalunya va començar a tenir dubtes (2012)

El govern dels millors d'Artur Mas,tot i les excel·lents persones que en formen part,no era el dels millors, sinó el dels possibles.

*Catalunya va veure que aquell govern no tenia clars els eixos de la construcció nacional,com tampoc les prioritats estratègiques d'aquesta construcció.En primer lloc,hi va haver una resposta molt acceptable a l'atac contra la Immersió Lingüística,tant per la Consellera d'Ensenyament,la Irene Rigau i Oliver, així com pel Prtesident de la Generalitat, i, els suports d'ERC, Iniciativa i el PSC,tot i emmudint l'ofensiva del PP i Ciutadans.

*A més d'una resposta del món de l'Ensenyament i de la societat catalana,els dirigents més intel·ligents del PP es van adonar que calia anar amb compte, i no forçar la situació.

*Però,es va veure que hi havia, segurament, pactes i cessions entre els Conservadors. El Govern de Catalunya,no talla de soca-rel les campanyes contra les seves ambaixades, ni sobre les entitats identitàries, i no paren a temps l'intent de dinamitar els mitjans audiovisuals.

*La Generalitat fa els nomenaments per a l'Equip d'exteriors, format per excel·lents professionals, possiblement, però diplomàtics espanyols que es deuen al seu estat. I es destruïa una nova generació de Diplomàtics catalans, que començaven a explicar una Catalunya sobirana al món.

*El Govern català no explica el dispendi del Ministeri d'Afers Exteriors i el suport a tots aquells que anomenen Espanya “la madre patria”. Per què es feia tot això?. En aquest aspecte no hi va haver la reacció com es va produir amb la Immersió Lingüística.

*Interessos inconfessables,es van començar a erosionar la gran eina que havia creat el millor President Jordi Pujol, la més important i la més decisiva per crear Normalització lingüística, imaginari col·lectiu, construcció nacional, que és la orporació Catalana de Ràdio i Televisió.

*TV3 possiblement està una mica sobredimensionada, però aquesta sobredimensió ens permet gaudir d'una mínima estructura audiovisual amb productores pròpies, projectes comunicatius propis, i una excel.lent Escola de professionals de reconegut prestigi internacional.I, a més, com diu l'expresident en Jordi Pujol "avui està dirigida per un equip del qual sobresurt Mònica Terribas, que amb paraules del mateix Pujol, té immillorable professionalitat, però també el seu país al cap, i la voluntat d'estar al servei d'aquest poble".

*Hem parlat de la Immersió Lingüística, em parlat de la projecció exterior de Catalunya,hem parlat de l'espai de comunicació nacional, i també, quina casualitat, des de fa unes setmanes, s'estan redesplegant i redimensionant els cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya.

*Tot plegat ens fa pensar que hi ha una ofensiva contra el Projecte nacional. I part de la classe política catalana continua amb el lliri a la mà, i parlen de pacte fiscal; d'altres, de sobirania, etc. Cal, doncs,saber que la classe política catalana, la societat civil a Catalunya, sigui conscient que l'enemic, en part, el tenim a casa, i que haurem de ser capaços de prendre decisions i estratègies de defensa i d'ofensiva.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada