Connex amb el tema de la llengua,é a dir, del català com a idioma dels Reis i de I'Estat, hi ha el fenomen del Llemosí, aberrant i abominable segons alguns escriptors, el qual va irrompre a començaments del segle XVI i que, emprat de “Maljust” per instàncies públiques poderoses, els va servir per aterrar no tan solament la llengua catalana, sinó també per deixar malmès el Cos de la Pàtria.
*Amb l’arma del Llemosí, ultra el despoderament del català, hom temptà la seva destrucció històrica, és a dir, esborrar-la de la faç de la terra, tot donant entenent que no havia existit mai.Es tracta, doncs, d’un tema cabdal per entendre la decadència de la llengua catalana esdevinguda, com és prou sabut, de forma fulminant i sense explicacions plausibles.
*Ara bé, si retraiem ací el fenomen històric del llemosí,és a dir, aquell que va consistir en això: Que des d’un moment determinat, si la llengua catalana va deixar d'ésser així anomenada per ésser coneguda amb la de llemosina, a tort i a dret, i això oficialment practicat durant segles, és per la raó següent:
“Que aquest fenomen, malgrat que no ho sembli, és una prova corroborativa, una vera contraprova del que amb el capítol dedicat a la llengua catalana creiem haver pogut demostrar: que aquesta nostra llengua era la llengua de la Monarquia i així mateix la de I'Estat. I encara més, que aquest fet lingüístic comportava que aquell Estat era un Estat completament català i que això hom volia esborrar-ho.
*No fa gaires anys, dos distingits lingüistes van dedicar sengles estudis a la qüestió llemosina, Germà Colon i August Rafanell. Del que exposen ambdós autors es desprèn que qui primer va fer servir el terme de Llemosí fou el Canonge Joan Bonllavi, que l'any 1521 féu estampar a València el Blanquerna de Ramon Llull, "traduït i corregit ara novament dels primers originals i estampat en llengua valenciana" tal com s'especifica al títol. Ara bé, el llibre porta "una Epístola prohemial" adreçada a Gregori Genovart, canonge de Mallorca, on prevé que "per servar-la ensems ab alguna gravitat antiga y dolça memòria de aquell bon temps li havem fet retenir acordadament alguns vocables de la llengua llemosina primera".
Respecte als susdits Genovart i Bonllavi és molt instructiu allò que en diu Germà Colon:
* "El que sorprèn és que el canonge Genovart, que fou l’instigador i el mecenes d’aquesta impressió en llengua valenciana, era mallorquí i Bonllavi havia nascut a Rocafort de Queralt (Conca de Barberà). Si exteriorment l’edició sembla marcar la fragmentació de la llengua, en el fons prova la seva unitat: mecenas mallorquí, editor català, impressor i públic valencians".
*Per tal de dur, doncs, a acabament l’obra iniqua d’asserviment de Catalunya, calia que la llengua, el signe més visible d’un poble, desaparegués. Això, en conseqüència, fou fet expeditivament, arterosament i amb tota secretesa. l la tasca era fàcil als seus fautors, car no freturaven aquests de disposicions coercitives ni bans de "Ara Ojats". Tan sols era necessari fer-la desaparèixer del món dels vius amb dos mitjans de la més subtil i alhora més refinada habilior: La interdicció del seu nom i la seva divisió, lligada i complementària d’aquella.
*I així, tot d’una, des de la vida oficial, i no cal dir-ho, també en la vida literària, el català ja no existia ni havia existit mai,atès que el que havia existit era el llemosí i, d’altra banda, el català no havia estat mai la llengua de València ni tampoc la de Mallorca, que si ara eren la llengua valenciana o la mallorquina, abans havia estat la llemosina. Es tracta d’una tàctica verament diabòlica.
*Emprant-la, als seus ideadors no els calia pas prohibir ni perseguir la llengua, res d’això; res d’esvalotar el poble amb ordres importunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada