Una altra manera de repressió va ser l'Economia.

Quelcom que incidiria,fortament a la postguerra civil, va ser l’economia.De cop i volta,el nou règim va deixar la majoria de ciutadans sense possibilitats
econòmiques.La moneda,va ser un altre instrument utilitzat per demostrar la unitat de la Pàtria.

*En esclatar la Guerra Civil,la primera reacció de Catalunya,va ser guardar les monedes i el paper moneda que en aquell moment poguessin tenir.El Juliol 1936 n’hi havia diversos tipus d’efectiu de curs legal,a banda del paper moneda emès pel Banc d’Espanya.Diverses monedes de plata des del duro de cinc ptes passant per la moneda de dues ptes,una pesseta i cinquanta cms.

*El fet era que,particulars,temorosos que la Guerra Civil durés anys i panys i sense saber que passaria en el futur de Catalunya,dicidissin atressorar les belles modenes de plata i per tant treure-les de la circulació.No hi havia manera de tornar canvi de fraccions davant un pagament amb bitllets de curs legal emesos pel Banc d’Espanya-.Aleshores el valor més petit era de 25 ptes i això va fer que els petits establiments comercials i els negocis que funcionaven amb moneda de poc valor,hom busqués alternatives per a sobreviure-hi.

*Els vals,és a dir,uns trossos de paper o cartronets amb el nom de la botiga i la signatura del seu propietari amb el segell i numerats,va serb l'alternativa.Les dones compraven un pa de quilo que costava 0’75 cms amb les darreres monedes que tenia,i tornar cap a casa amb un cartronet del forn,per exemple,signat i segellat pel forner,que equivalia a 0’25 cms.

*Durant mesos, dones i homes portaven les butxaques plenes de paperets,xapes,tiquets,targes: els uns per al forn i els altres per a la botiga de llegums i per al cafè o per al tren.El del del tren no servia per pagar el pa i del pa no servia per al cafetó;és a dir,cada val només es podia fer servir en l’establiment que l’havia emès,amb la qual cosa i dissortadament disminuïa la independència de l’home i la dona sitgetans,que només podien gastar el val a l’establiment on l’hi havien donat.

*La Generalitat Republicana,va afrontar la situació ,cosa que no el faria el Govern Central Republicà,tot i emetent un Decret al Diari Oficial sobre el paper moneda nacional català de curs legal i obligatori.Per tal d’evitar l’atressorament de plata,seria necessari l’emissió de bitllets de curs obligatori per un import de 20.000.000 ptes,lliurats per la Tressoreria de la Generalitat sota el control de l’Interventor General de Cabals i la signatura del Conseller de Finances “,signant Lluís Companys i Jover i Josep Tarradelles i Joan.

*Va ser una bona decisió,que afrontava una situació que produïa un col.lapse econòmic català.Es creava un paper-moneda nacional i català,que volia dir que la Generalitat Republicana tenia prou poder econòmic per tal d’avalar l’emissió de bitllets,atès que l’emissió no en venia del Banc d’Espanya,sinó de la riquesa de la Generalitat.

*Els bitllets republicans que circulaven arreu,eren de 10 ptes,de 5,de 2 i de 50 cms,que serien admesos no només a Catalunya sinó a la zona del Front d’Aragó i al Nord del País Valencià.Però,continuava faltant moneda fraccionària,i es va optar per donar poder als municipis catalans per emetre,també, la seva pròpia moneda,des del final de l’any 1936 i durant tot l’any 1937 més de mil municipis emetien la pròpia moneda,que només tenia valor a la mateixa població que l’havia feta néixer,i perquè això fos possible existia un aval equivalent a la moneda emesa pel Banc d’Espanya o de la Generalitat Republicana.

*El Govern Central republicà va reaccionar molt tard i en començar l’any 1938,prohibeix la moneda tant autonòmica com la municipal,bo i declarant-les il.legals i obligant a canviar-les per la moneda del Banc d’Espanya,cosa que no n’aconseguiria totalment.Diversos municipis seguien funcionant amb la seva pròpia moneda fins l’ocupació del règim franquista.

*A cada poble català,en entrar les tropes rebels,s’imposava el Decret del General Franco del 27 Novembre 1936 publicat pel Govern de Burgos,que emetia bitllets del Banc d’Espanya a Burgos,que seran els de valor real a partir de l’any 1939.La roïna és total,no servien ni els diners de la butxaca ni els estalviats,eren paper mullat,és a dir,una altra manera dictatorial d’afeblir l’adversari i els republicans.

Ara bé,amb l’arribada de soldats,tancs,cavalleria i els responsables dels centres de poder i de menjar,també van arribar amb la sorpresa dels milions de ptes emesos pel Banc d’Espanya a Burgos.Però,gran part de la població catalana s’hi va trobar empobrida.Molts catalans no havien guardat cap bitllet “legítim”:treballaven durant tres anys cobrant sous amb moneda republicana i ara tot l’esforç no valia res.