Diuen que de Nadal a Carnistoltes, set setmanes desimboltes. O, si voleu, que entre Nadal i Carnaval s'escau un temps festiu de disbauxa, de provocació, de costums que comporten inversió o canvi de papers socials. El cicle festiu de l'hivern, de Nadal a Carnaval, és efectivament ple de celebracions -per Sant Antoni, Sant Sebastià, Sant Blai o Santa Àgueda, entre altres diades- que s'ajusten a aquesta tipologia. Entre aquestes, els Innocents, n'és un cas ben evident.
*Tot i que recorda uns fets que s'inscriuen en la Història del Nadal -la matança dels infants, per ordre del Rei Herodes-, el seu costumari la situa plenament en la tradició de festes hivernals de caire carnavalesc.
*En l'actualitat,encara l'any 2011, el Costumari de la Festa dels Sant Innocents s'associa bàsicament a les llufes -ninots de paper retallat que els nois i les noies intenten penjar a l'esquena dels adults distrets- i a les enganyifes que hom intenta encolomar a qui es despista i no recorda quin dia és. Els Mitjans de Comunicació contribueixen activament a la vigència d'aquesta pràctica amb la publicació de falses notícies que, en un món en el qual moltes vegades la realitat supera a la ficció, a vegades costa de detectar.
*Antigament però, per Sant Esteve i pels Innocents s’inciciaven les Festes basades en l’Autoritat Carnavalesca dels joves. A Reus, al segle XVI, sabem que existia un rei moixo, triat pels fadrins, que, segons sembla, era l’encarregat d’organitzar les festes de Carnaval. Aquest personatge perdurà fins a començaments del segle XIX i començava la seva actuació pels Innocents.
*Més recents en el temps són les Confraries de Fadrins, que tenien cura d'organitzar els Actes de la Diada. Per exemple, els joves de Riudecols (Baix Camp) es dedicaven a recollir aquest dia els "Aguinaldos de Nostre Senyor" per les cases del poble.
En altres viles els fadrins escollien el seu propi Ajuntament, que es dedicava a dictar les disposicions més estrafolàries i a fixar impostos a la gent, a benefici de la confraria.
*A Vinyols (Baix Camp) joves constituïen un Ajuntament nou que era l'amo del poble durant tot el dia. Els fadrins es posaven a les cantonades d'alguns carrers per fer pagar penyora, i a qui no volia pagar, el culaven. Això volia dir que l'agafaven i li posaven el cul en remull a la font o al rentador. També a Colldejou, ja de bon matí ningú podia sortir del poble sense pagar. S'ajuntaven tots els joves i es posaven a cada sortida del poble per fer pagarals qui volien passar.
*Les dones que anaven a buscar aigua a la font i al rentador, havien de pagar. Si no ho volien fer, no les deixaven. Amb els diners que recollien feien una menjada. A Capafonts els fadrins anaven de casa en casa recaptant menjar i diners per fer un gran àpat al qual convidaven totes les noies del poble. Pel carnaval, les fadrines els tornaven el convit.
*Al Masroig (Priorat) els joves empaitaven a les xiques i, quan n'enxapaven una, li feien una creu a la cara, amb una banya bruta de sutge. Els fadrins també passejaven, en una cadira portada a les espatlles, a qualsevol persona. Habitualment es pagava no perquè el portessin a un mateix, sinó per fer passejar un altra...
*La major part d'aquestes pràctiques festives han desaparegut. Vegem, doncs, tres exemples de festes pròpies de la diada que celebren actualment a les comarques del Baix Camp i el Priorat.
Froilan,àlies El Mestre.Sitges
dimarts, 27 de desembre del 2011
Innocentada Reial...!!!
Un Diari Digital informa que demà, dia 28 de Desembre, la “Casa Reial” ha convocat a la Premsa,no se sap per a què,però segurament per donar diversos detalls sobre la Distribució que el Rei d'Espanya fa dels més de Vuit Milions d’Euros que rep dels Pressupostos de l’Estat espanyol.
*Escollir la Diada dels SAnts Innocents per informar i per explicar les "Despeses Reials",podria ésser-ne l'obra d’algun Republicà "camuflat entre els Assessors del Rei d'Espanya.Clar i català,dels 365 dies de l’any 2011,han anat a escollir "la data que permetrà que la Noticia surti al costat d’altres com que el Monument a Colom de Barcelona serà desmuntat i girat perquè el "Dit de l’Almirall" hi assenyali finalment cap a Amèrica, o,també que a la Plaça Catalunya de Barcelona es muntarà un “Càmping Permanent",amb serveis de dutxa i wàters, per tal de permetre que les "Manifestacions Regulars" hi tinguin millors condicions higièniques. Una Innocentada" al costat d’altres.
*El Iot que el Rei d'Espanya en va rebre de regal d’uns Empresaris essencialment Mallorquins, va ser batejat amb el nom de “Fortuna”.No res d’estrany: el Rei d'Espanya va regalar el Iot al Patrimonio Nacional, que és el que es fa càrrec de les Despeses de Personal i Material que el Iot produeix, total per navegar-hi un parell d’hores cada estiu.N'és una bona i bonica manera de “fer fortuna”.
*Els anys en els que la Salut li va permetre, el Rei d'Espanya navegava molt sovint com a Patró d’un altre Iot, propietat del seu amic Cusí. El Iot es diu “Bribón”. Felicitats als Assessors d’Imatge de la Casa Reial d'Espanya!
*Escollir la Diada dels SAnts Innocents per informar i per explicar les "Despeses Reials",podria ésser-ne l'obra d’algun Republicà "camuflat entre els Assessors del Rei d'Espanya.Clar i català,dels 365 dies de l’any 2011,han anat a escollir "la data que permetrà que la Noticia surti al costat d’altres com que el Monument a Colom de Barcelona serà desmuntat i girat perquè el "Dit de l’Almirall" hi assenyali finalment cap a Amèrica, o,també que a la Plaça Catalunya de Barcelona es muntarà un “Càmping Permanent",amb serveis de dutxa i wàters, per tal de permetre que les "Manifestacions Regulars" hi tinguin millors condicions higièniques. Una Innocentada" al costat d’altres.
*El Iot que el Rei d'Espanya en va rebre de regal d’uns Empresaris essencialment Mallorquins, va ser batejat amb el nom de “Fortuna”.No res d’estrany: el Rei d'Espanya va regalar el Iot al Patrimonio Nacional, que és el que es fa càrrec de les Despeses de Personal i Material que el Iot produeix, total per navegar-hi un parell d’hores cada estiu.N'és una bona i bonica manera de “fer fortuna”.
*Els anys en els que la Salut li va permetre, el Rei d'Espanya navegava molt sovint com a Patró d’un altre Iot, propietat del seu amic Cusí. El Iot es diu “Bribón”. Felicitats als Assessors d’Imatge de la Casa Reial d'Espanya!
diumenge, 25 de desembre del 2011
Setanta-vuit Aniversari d'en Francesc Macià (1859-1933)
“L’avi”, un President de la Generalitat molt popular.Visca la república!
*Després de 7 anys de dictadura del General Primo de Rivera (1923- 1930) el descrèdit de la monarquia ha arribat al fons... En les eleccions municipals del 1931 guanyen a les principals ciutats espanyoles els candidats republicans. El rei Alfons XIII, entenent que aquestes eleccions municipals s’han convertit en un autèntic plebiscit contra la monarquia, abandona el país i es proclama la república.
*A Catalunya s’han reagrupat les forces republicanes. Macià proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica, que els ministres catalans republicans –enviats pel govern espanyol- es veuen obligats, com a mal menor, a canviar per una fórmula de més lligam a la República espanyola: la Generalitat de Catalunya. Macià és el primer President d’aquesta Generalitat recreada.
*Francesc Macià i Llussà portava molt temps lluitant per la llibertat de Catalunya. Va fer la carrera militar a la que va dedicar 30 anys de la seva vida. Destinat a Lleida com a capità d’enginyers, participa en la construcció dels ferrocarrils de la Noguera Pallaresa. S’ha de dir que l’exèrcit en aquella època tenia un cert prestigi i era força progressista. Però durant aquests anys canvia. L’assalt a la revista el “Cu-cut!”, una revista satírica que havia publicat un acudit antimilitar, i al diari”La Veu de Catalunya”seguit de la Llei de Jurisdiccions (que deixa en mans militars els judicis per suposats insults a l’exèrcit) enfronta els militars amb el catalanisme. Macià s’oposa a aquesta llei i acaba abandonant la carrera militar: era en aquell moment tinent coronel. Es presenta, aleshores, com a candidat de les Borges Blanques per la Solidaritat Catalana i abandona definitivament l’exèrcit.
*El 1906 comença la seva llarga carrera com a diputat (16 anys) guanyant-se justa fama de defensor de Catalunya. Les seves idees són cada vegada més clares: Catalunya ha de ser lliure dins d’una federació de països ibèrics. El 1919 crea el partit Estat Català. L’11 de setembre del 1923 es constitueix Galeuzca (entesa política entre Galícia, Euskadi i Catalunya) per coordinar accions comunes. A les 48 hores el General Primo de Rivera proclama la dictadura.
*En Francesc Macià s’exilia a França durant 8 anys. Busca mitjans a Moscou i desprès entre els catalans americans. Aquests últims l’ajuden. Gràcies a això, el 1927 protagonitza un fet que cridà l’atenció d’Europa sobre Catalunya.: organitza una incursió armada a Catallunya entrant per Prats de Molló. Avisada la policia francesa, els detenen i empresonen. Són jutjats a París. En el procés Macià va dir: «Som ciutadans d’un poble que ha estat lliure i vol tornar a ser- ho». Les seves actuacions i preses de posició li donen un gran prestigi a tot Catalunya.
*A començaments de 1931 torna a Catalunya per constituir Esquerra Republicana de Catalunya que guanya amplament les eleccions i Macià esdevé president. El 14 d’abril Macià proclama la República Catalana. Tres ministres venen des de Madrid i l’obliguen a rectificar. En comptes de república Catalana,el nou govern català republicà serà Generalitat de Catalunya i s’haurà de redactar un estatut que així ho legisli. Es proclama l’oficialitat de la bandera catalana de les quatre barres i de l’himne de Els Segadors.L’Estatut redactat a Núria és plebiscitat pels catalans amb el 99% dels vots a favor però té moltes dificultats a les Corts espanyoles on tarda més d’un any en ser aprovat i sofreix retallades importants.
*Com a president de la Generalitat Macià és molt estimat pel poble. Ell també es preocupa per la gent.”La caseta i l’hortet”és un eslogan que fa fortuna...Malauradament Macià no viu gaire més.Quan mor Macià el dia de Nadal del 1933, el succeeix en la Presidència Lluís Companys.
*Després de 7 anys de dictadura del General Primo de Rivera (1923- 1930) el descrèdit de la monarquia ha arribat al fons... En les eleccions municipals del 1931 guanyen a les principals ciutats espanyoles els candidats republicans. El rei Alfons XIII, entenent que aquestes eleccions municipals s’han convertit en un autèntic plebiscit contra la monarquia, abandona el país i es proclama la república.
*A Catalunya s’han reagrupat les forces republicanes. Macià proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica, que els ministres catalans republicans –enviats pel govern espanyol- es veuen obligats, com a mal menor, a canviar per una fórmula de més lligam a la República espanyola: la Generalitat de Catalunya. Macià és el primer President d’aquesta Generalitat recreada.
*Francesc Macià i Llussà portava molt temps lluitant per la llibertat de Catalunya. Va fer la carrera militar a la que va dedicar 30 anys de la seva vida. Destinat a Lleida com a capità d’enginyers, participa en la construcció dels ferrocarrils de la Noguera Pallaresa. S’ha de dir que l’exèrcit en aquella època tenia un cert prestigi i era força progressista. Però durant aquests anys canvia. L’assalt a la revista el “Cu-cut!”, una revista satírica que havia publicat un acudit antimilitar, i al diari”La Veu de Catalunya”seguit de la Llei de Jurisdiccions (que deixa en mans militars els judicis per suposats insults a l’exèrcit) enfronta els militars amb el catalanisme. Macià s’oposa a aquesta llei i acaba abandonant la carrera militar: era en aquell moment tinent coronel. Es presenta, aleshores, com a candidat de les Borges Blanques per la Solidaritat Catalana i abandona definitivament l’exèrcit.
*El 1906 comença la seva llarga carrera com a diputat (16 anys) guanyant-se justa fama de defensor de Catalunya. Les seves idees són cada vegada més clares: Catalunya ha de ser lliure dins d’una federació de països ibèrics. El 1919 crea el partit Estat Català. L’11 de setembre del 1923 es constitueix Galeuzca (entesa política entre Galícia, Euskadi i Catalunya) per coordinar accions comunes. A les 48 hores el General Primo de Rivera proclama la dictadura.
*En Francesc Macià s’exilia a França durant 8 anys. Busca mitjans a Moscou i desprès entre els catalans americans. Aquests últims l’ajuden. Gràcies a això, el 1927 protagonitza un fet que cridà l’atenció d’Europa sobre Catalunya.: organitza una incursió armada a Catallunya entrant per Prats de Molló. Avisada la policia francesa, els detenen i empresonen. Són jutjats a París. En el procés Macià va dir: «Som ciutadans d’un poble que ha estat lliure i vol tornar a ser- ho». Les seves actuacions i preses de posició li donen un gran prestigi a tot Catalunya.
*A començaments de 1931 torna a Catalunya per constituir Esquerra Republicana de Catalunya que guanya amplament les eleccions i Macià esdevé president. El 14 d’abril Macià proclama la República Catalana. Tres ministres venen des de Madrid i l’obliguen a rectificar. En comptes de república Catalana,el nou govern català republicà serà Generalitat de Catalunya i s’haurà de redactar un estatut que així ho legisli. Es proclama l’oficialitat de la bandera catalana de les quatre barres i de l’himne de Els Segadors.L’Estatut redactat a Núria és plebiscitat pels catalans amb el 99% dels vots a favor però té moltes dificultats a les Corts espanyoles on tarda més d’un any en ser aprovat i sofreix retallades importants.
*Com a president de la Generalitat Macià és molt estimat pel poble. Ell també es preocupa per la gent.”La caseta i l’hortet”és un eslogan que fa fortuna...Malauradament Macià no viu gaire més.Quan mor Macià el dia de Nadal del 1933, el succeeix en la Presidència Lluís Companys.
dissabte, 24 de desembre del 2011
Vegueria de Vilafranca del Penedès (2011)
La Generalitat de Catalunya inicia el tràmit de l'àmbit Penedès.El Decret permetrà la Redacció del Pla Territorial.
*El DOGC va publicar el dia 23 Desembre 2011 el Projecte de Decret que ha de permetre la delimitació i el desplegament de l'àmbit de planificació territorial del Penedès, que abastarà l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i els municipis de l'Anoia no adscrits a les comarques centrals.
Ara, les quatre comarques estan distribuïdes entre l'àmbit metropolità del Camp de Tarragona i de les comarques centrals. L'alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull,va ser el primer Alcalde del Territori que va atribuir “a la forta demanda social del territori”. El territori vol que l'àmbit sigui un pas cap a la vegueria.
Història de l’Entitat Penedesenca.
*La vegueria de Vilafranca fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, entre el segle XIII i 1716, amb capital a Vilafranca del Penedès. Va ser coneguda també com a la Vegueria del Penedès i, més modernament, la Vegueria de Vilafranca del Penedès per distingir-la de la Vegueria de Vilafranca de Conflent.Actualment les vegueries estan en periode de recuperació per part de la Generalitat de Catalunya.
*l'antiga Vegueria de Vilafranca restaria inclosa en altres vegueries, com ja ho fou en les Regions de la Generalitat Republicana, i per aquesta raó hi ha hagut Moviments que demanen la creació de la Vegueria del Penedès.Geografia del Gran Penedès: El seu territori està delimitat a l'Est, al Nord i a l'Oest per les Serralades litoral i prelitoral. És un territori homogeni i relativament planer en la franja litoral i la depressió penedesenca, situada entre les conques del Riu de Foix i del Riu Anoia.
*Formada per territoris de l'antiga Olèrdola romana posteriorment aquest territori va formar la Vegueria de Vilafranca. La primera delimitació coneguda és del 1304. Comprenia tot el Penedès, l'est del Camp de Tarragona fins el riu Gaià, i bona part de l'Anoia. Incloïa la sots-vegueria d'Igualada fins que, el 1381 va passar a dependre de la Vegueria de Barcelona. Limitava a l'Est amb la Vegueria de Barcelona, al Nord amb la Vegueria de Manresa i la Vegueria de Cervera, i a l'Oest amb la Vegueria de Tarragona i la Vegueria de Montblanc.La divisió eclesiàstica incloïa les Vegueries de Barcelona i Vilafranca del Penedès en el Bisbat de Barcelona.
*Amb els Decrets de Nova Planta (1716),la Vegueria va passar a ser Corregiment de Vilafranca, incorporant l'antiga sots-vegueria d'Igualada. Durant el segle XVIII es van produir algunes rectificacions. El 1718 van passar al Corregiment de Tarragona els municipis litorals entre Vilanova i la Geltrú i la Riera de Gaià. El 1743 el van fer Bellprat i Santa Maria de Miralles. Per contra, el Pont d'Armentera i Selmella, del Corregiment de Montblanc, van passar a Vilafranca.En la divisió napoleònica del 1812, el Corregiment de Vilafranca passava a ser un dels Districtes del Departament de Montserrat, modificant el límit est fins el Riu Llobregat.
*Sitges reclamava la pertinença de Barcelona,i l'Ajuntament de Barcelona demanava que el límit Sud fos desplaçat fins a la Riera de Cubelles. D'altra banda, Vilafranca del Penedès i els municipis del seu voltant havien subscrit la capitalitat de Reus en la seva pugna amb Tarragona.En el projecte provincial pactat el 1822, tot el Penedès,és a dir,les quatre comarques era inclòs en la província de Tarragona.El Decret de Javier de Burgos, del 1833, va partir el Penedès entre les dues províncies.La República regionalitza el 1936.I el Penedès es tornava a unificar en la Regió III de Tarragona, a canvi de dividir el Camp de Tarragona amb la regió de Reus.
*La creació de la Vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya,pretèn resoldre la fragmentació "provincial" imposada per l'Estat des del 1833 i reblada per la Dictadura franquista l'any 1938,que comprenia els municipis de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf i els municipis de l'Anoia.La Vegueria del Penedès tindria la intenció de desenvolupar els valors comuns d'aquests territoris sense haver d'assumir les insuficiències i excedents d'altres territoris metropolitans”.
*El DOGC va publicar el dia 23 Desembre 2011 el Projecte de Decret que ha de permetre la delimitació i el desplegament de l'àmbit de planificació territorial del Penedès, que abastarà l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i els municipis de l'Anoia no adscrits a les comarques centrals.
Ara, les quatre comarques estan distribuïdes entre l'àmbit metropolità del Camp de Tarragona i de les comarques centrals. L'alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull,va ser el primer Alcalde del Territori que va atribuir “a la forta demanda social del territori”. El territori vol que l'àmbit sigui un pas cap a la vegueria.
Història de l’Entitat Penedesenca.
*La vegueria de Vilafranca fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, entre el segle XIII i 1716, amb capital a Vilafranca del Penedès. Va ser coneguda també com a la Vegueria del Penedès i, més modernament, la Vegueria de Vilafranca del Penedès per distingir-la de la Vegueria de Vilafranca de Conflent.Actualment les vegueries estan en periode de recuperació per part de la Generalitat de Catalunya.
*l'antiga Vegueria de Vilafranca restaria inclosa en altres vegueries, com ja ho fou en les Regions de la Generalitat Republicana, i per aquesta raó hi ha hagut Moviments que demanen la creació de la Vegueria del Penedès.Geografia del Gran Penedès: El seu territori està delimitat a l'Est, al Nord i a l'Oest per les Serralades litoral i prelitoral. És un territori homogeni i relativament planer en la franja litoral i la depressió penedesenca, situada entre les conques del Riu de Foix i del Riu Anoia.
*Formada per territoris de l'antiga Olèrdola romana posteriorment aquest territori va formar la Vegueria de Vilafranca. La primera delimitació coneguda és del 1304. Comprenia tot el Penedès, l'est del Camp de Tarragona fins el riu Gaià, i bona part de l'Anoia. Incloïa la sots-vegueria d'Igualada fins que, el 1381 va passar a dependre de la Vegueria de Barcelona. Limitava a l'Est amb la Vegueria de Barcelona, al Nord amb la Vegueria de Manresa i la Vegueria de Cervera, i a l'Oest amb la Vegueria de Tarragona i la Vegueria de Montblanc.La divisió eclesiàstica incloïa les Vegueries de Barcelona i Vilafranca del Penedès en el Bisbat de Barcelona.
*Amb els Decrets de Nova Planta (1716),la Vegueria va passar a ser Corregiment de Vilafranca, incorporant l'antiga sots-vegueria d'Igualada. Durant el segle XVIII es van produir algunes rectificacions. El 1718 van passar al Corregiment de Tarragona els municipis litorals entre Vilanova i la Geltrú i la Riera de Gaià. El 1743 el van fer Bellprat i Santa Maria de Miralles. Per contra, el Pont d'Armentera i Selmella, del Corregiment de Montblanc, van passar a Vilafranca.En la divisió napoleònica del 1812, el Corregiment de Vilafranca passava a ser un dels Districtes del Departament de Montserrat, modificant el límit est fins el Riu Llobregat.
*Sitges reclamava la pertinença de Barcelona,i l'Ajuntament de Barcelona demanava que el límit Sud fos desplaçat fins a la Riera de Cubelles. D'altra banda, Vilafranca del Penedès i els municipis del seu voltant havien subscrit la capitalitat de Reus en la seva pugna amb Tarragona.En el projecte provincial pactat el 1822, tot el Penedès,és a dir,les quatre comarques era inclòs en la província de Tarragona.El Decret de Javier de Burgos, del 1833, va partir el Penedès entre les dues províncies.La República regionalitza el 1936.I el Penedès es tornava a unificar en la Regió III de Tarragona, a canvi de dividir el Camp de Tarragona amb la regió de Reus.
*La creació de la Vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya,pretèn resoldre la fragmentació "provincial" imposada per l'Estat des del 1833 i reblada per la Dictadura franquista l'any 1938,que comprenia els municipis de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf i els municipis de l'Anoia.La Vegueria del Penedès tindria la intenció de desenvolupar els valors comuns d'aquests territoris sense haver d'assumir les insuficiències i excedents d'altres territoris metropolitans”.
dilluns, 19 de desembre del 2011
La Generalitat vol substituir el miler de barracons escolars
La Generalitat elabora un pla per substituir els barracons escolars.La Consellera Rigau i Oliver diu que "les demografies estan canviant" i que això permetrà "reordenar les prioritats"
*El departament d'Ensenyament de la Generalitat presentarà l'Any 2012 un Pla Global de substitució del miler de barracons escolars existents a tot Catalunya, alguns delS quals funcionen des de fa més de deu anys.Els barracons de Sitges porten uns 15 anys.
*La Consellera d'Ensenyament, la Irene Rigau i Oliver, així l'ha assegurat l'any 2011durant la firma d'un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona pel qual el Consistori construirà el nou edifici del CEIP Mediterrani, al barri de la Barceloneta de Barcelona, derruït fa quatre anys per problemes d'aluminosi.
*La Consellera Irene Rigau ha indicat que el Departament d'Ensenyament finalitza aquests dies l'Inventari dels 1.057 barracons que hi ha a Catalunya i dels centres amb els quals existeix el compromís que passats dos anys han de ser substituïts per edificacions definitives.
*La Consellera Irene Rigau ha reconegut que hi ha alguns centres que tenen, des de fa més de deu anys, els seus alumnes en barracons prefabricats.Els barracons de Sitges ja són dels més antics,per ells van passar l'Escola Maria Ossó,l'IES el Vinyet i l'Escola Agnès de Sitges,que ja orta 7 anys (2005-2011)
"Les demografies estan canviant, s'ha frenat l'arribada d'immigrants i la crisi segur que també impacta", ha considerat la consellera, que ha afegit que aquest fet permetrà a la Generalitat "reordenar les prioritats" dels barracons.
*A més, ha apuntat que el departament estudia també el mapa escolar fins als 18 anys, cosa que facilitarà la presentació d'un pla global de substitució dels barracons, en què s'estima que actualment cursen estudis uns 20.000 alumnes a tot Catalunya.
*El departament d'Ensenyament de la Generalitat presentarà l'Any 2012 un Pla Global de substitució del miler de barracons escolars existents a tot Catalunya, alguns delS quals funcionen des de fa més de deu anys.Els barracons de Sitges porten uns 15 anys.
*La Consellera d'Ensenyament, la Irene Rigau i Oliver, així l'ha assegurat l'any 2011durant la firma d'un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona pel qual el Consistori construirà el nou edifici del CEIP Mediterrani, al barri de la Barceloneta de Barcelona, derruït fa quatre anys per problemes d'aluminosi.
*La Consellera Irene Rigau ha indicat que el Departament d'Ensenyament finalitza aquests dies l'Inventari dels 1.057 barracons que hi ha a Catalunya i dels centres amb els quals existeix el compromís que passats dos anys han de ser substituïts per edificacions definitives.
*La Consellera Irene Rigau ha reconegut que hi ha alguns centres que tenen, des de fa més de deu anys, els seus alumnes en barracons prefabricats.Els barracons de Sitges ja són dels més antics,per ells van passar l'Escola Maria Ossó,l'IES el Vinyet i l'Escola Agnès de Sitges,que ja orta 7 anys (2005-2011)
"Les demografies estan canviant, s'ha frenat l'arribada d'immigrants i la crisi segur que també impacta", ha considerat la consellera, que ha afegit que aquest fet permetrà a la Generalitat "reordenar les prioritats" dels barracons.
*A més, ha apuntat que el departament estudia també el mapa escolar fins als 18 anys, cosa que facilitarà la presentació d'un pla global de substitució dels barracons, en què s'estima que actualment cursen estudis uns 20.000 alumnes a tot Catalunya.
Cinquantenari d'Òmnium Cultural (1961-2011)
Durant els darrers dies, hem pogut veure el vídeo que ha emès TV3 per tal de fer un repàs a la Trajectòria d'Òmnium Cultural.També s'ha editat un Llibre del Cinquantenari, en el qual tot un seguit de catalans parlen del seu moment a Òmnium Cultural.
*Durant el vídeo comprovem bona part de les contradiccions de la catalanitat. Ens trobem amb personatges com l'expresident en Lluís Millàs, que sembla com “el cacic de torn que s'hauria quedat al càrrec in secula seculorum”, com si l'Entitat fos seva, i que manté l'odi permanent contra els qui li van prendre!
Això d'apoderar-se d'alcaldies i institucions sembla ben típicament català.
*També trobem anticatalanistes furibunds com Xavier Sardà, que recorda que malauradament part dels seus impostos se'n van a Òmnium Cultural, cosa que té fàcil resposta, part dels meus, també malauradament, se'n van als borbons, a pagar sous de Senadors/es i a crear Infraestructures inútils en territoris on s’odia el Catalanisme. L'emissió de TV3 té, però, algun punt criticable, com ara el Barcelona-centrisme que demostren,està claríssim que a Catalunya hi ha gent que no veu més enllà del Riu Llobregat.
*El Llibre del Cinquantenari,també conté “Frases de Suport i Reconeixement a l'Entitat per part de grans Personalitats catalanes,com ara la veu del Poeta en Gerard Vergés, qui recorda el paper jugat per Òmnium Cultural durant els primers anys.És a dir,un paper, justament, que els interessos polítics de la Transició franquista van minvar. Va renèixer a Catalunya el Pactisme, va reviure el Peix al cove.
*I els Pactes amb Madrid eren molt més importants que la identitat,la catalanitat per a alguns partits poderosos.Com a persona i com a docent a la Comarca del Garraf,consoci que vaig ésser uns anys d’Òmnium Cultural (1985-87), també he tingut, els meus moments Òmniums com ara el Reciclatge,els llibres que m’enviaven per a la Biblioteca Escolar,les meves visites a la Seu, i els he de dir en plural ja que tenen importància per igual.
*El primer moment Òmnium el vaig compartir a Barcelona amb el President Jordi Laporta i d’altres amb els que van convidar-me a entrar-hi i em va fer una il•lusió tremenda, ja que era un lloc on la meva activitat sociocultural tenia cabuda.
*Un segon moment Òmnium en podria haver estat al costat de la Delegació a Vilanova i la Geltrú en projectes literaris i culturals,però no va poder perquè les seves activitats catalanistes,malgrat han revifat Òmnium, no m'ha permès conèixer i tractar membres de la Junta vilanovina i altres-.
*Òmnium Cultural,entitat catalanista,que encara força admiro,manté viva la “Flama de l'Autodeterminació de Catalunya”, a partir de la Manifestació del 10 Juliol 2010.Una cosa que hi vaig aprendre d’Òminum Cultural és saber mantenir-se al marge de les baralles polítiques,com a crucial. Clar i sitgetà,aquell polític que vulgui controlar l'Entitat o les seus territorials i no en deixi fer camí,fat molt de mal a la “Catalanitat” (resic). ...
*Me’n recordo de com Òmnium Cultural esrelacionava amb Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Obra Cultural de l'Alguer, Associació Cultural del Matarranya,i fins i tot la Fundació Bressola i Arrels, que fan aquesta tasca tan generosa i impagable en favor de la Llengua i la Cultura la Nació Catalan, de les Corberes al Riu Segura, i del Riu Cinca, amb el vent de llevant, a l'Alguer.A més de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes-1995
*Durant el vídeo comprovem bona part de les contradiccions de la catalanitat. Ens trobem amb personatges com l'expresident en Lluís Millàs, que sembla com “el cacic de torn que s'hauria quedat al càrrec in secula seculorum”, com si l'Entitat fos seva, i que manté l'odi permanent contra els qui li van prendre!
Això d'apoderar-se d'alcaldies i institucions sembla ben típicament català.
*També trobem anticatalanistes furibunds com Xavier Sardà, que recorda que malauradament part dels seus impostos se'n van a Òmnium Cultural, cosa que té fàcil resposta, part dels meus, també malauradament, se'n van als borbons, a pagar sous de Senadors/es i a crear Infraestructures inútils en territoris on s’odia el Catalanisme. L'emissió de TV3 té, però, algun punt criticable, com ara el Barcelona-centrisme que demostren,està claríssim que a Catalunya hi ha gent que no veu més enllà del Riu Llobregat.
*El Llibre del Cinquantenari,també conté “Frases de Suport i Reconeixement a l'Entitat per part de grans Personalitats catalanes,com ara la veu del Poeta en Gerard Vergés, qui recorda el paper jugat per Òmnium Cultural durant els primers anys.És a dir,un paper, justament, que els interessos polítics de la Transició franquista van minvar. Va renèixer a Catalunya el Pactisme, va reviure el Peix al cove.
*I els Pactes amb Madrid eren molt més importants que la identitat,la catalanitat per a alguns partits poderosos.Com a persona i com a docent a la Comarca del Garraf,consoci que vaig ésser uns anys d’Òmnium Cultural (1985-87), també he tingut, els meus moments Òmniums com ara el Reciclatge,els llibres que m’enviaven per a la Biblioteca Escolar,les meves visites a la Seu, i els he de dir en plural ja que tenen importància per igual.
*El primer moment Òmnium el vaig compartir a Barcelona amb el President Jordi Laporta i d’altres amb els que van convidar-me a entrar-hi i em va fer una il•lusió tremenda, ja que era un lloc on la meva activitat sociocultural tenia cabuda.
*Un segon moment Òmnium en podria haver estat al costat de la Delegació a Vilanova i la Geltrú en projectes literaris i culturals,però no va poder perquè les seves activitats catalanistes,malgrat han revifat Òmnium, no m'ha permès conèixer i tractar membres de la Junta vilanovina i altres-.
*Òmnium Cultural,entitat catalanista,que encara força admiro,manté viva la “Flama de l'Autodeterminació de Catalunya”, a partir de la Manifestació del 10 Juliol 2010.Una cosa que hi vaig aprendre d’Òminum Cultural és saber mantenir-se al marge de les baralles polítiques,com a crucial. Clar i sitgetà,aquell polític que vulgui controlar l'Entitat o les seus territorials i no en deixi fer camí,fat molt de mal a la “Catalanitat” (resic). ...
*Me’n recordo de com Òmnium Cultural esrelacionava amb Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Obra Cultural de l'Alguer, Associació Cultural del Matarranya,i fins i tot la Fundació Bressola i Arrels, que fan aquesta tasca tan generosa i impagable en favor de la Llengua i la Cultura la Nació Catalan, de les Corberes al Riu Segura, i del Riu Cinca, amb el vent de llevant, a l'Alguer.A més de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes-1995
diumenge, 18 de desembre del 2011
Carta als Reis Mags dels alumnes de l'Escola Agnès de Sitges
Me pido una escuela en condiciones a los Reyes Magos
*Según cuenta la agencia EFE, los alumnos de 4º y 5º de primaria de la escuela Agnès de Sitges (Barcelona), que imparte sus clases en barracones desde hace 7 cursos, han escrito una carta a los Reyes Magos en la que les piden que este año no les traigan juguetes y los cambien por una escuela con calefacción y patio.
Según ha informado la Asociación de Madres y Padres de Alumnos (AMPA) de la escuela, el proyecto para construir la escuela está redactado y adjudicado, pero la Generalitat no tiene prevista ninguna fecha para su inicio.
*Los alumnos de cuarto y quinto de primaria, que fueron los que inauguraron la escuela en barracones cuando comenzaron en P-3 y P-4, han decidido escribir una carta a los Reyes Magos y hoy la han hecho pública, con loa previsión de entregar una copia al ayuntamiento de Sitges.
*“Queridos Reyes Magos, somos los alumnos de la escuela Agnès de Sitges, os queremos pedir una cosa muy especial que hace tiempo que necesitamos para llegar a ser aún más felices”, comienza la carta, que han redactado sin la ayuda de ningún adulto.
*“Nuestra escuela no es una escuela como la que tienen los otros niños, ya que no tiene un patio grande donde jugar todos juntos e incluso tenemos que hacer turnos. Nuestro “campo de fútbol” está lleno de piedras y totalmente inclinado. Como es tierra, resbalamos y a menudo nos hacemos daño”, explican los escolares en su carta.
*Además, detallan a los Reyes Magos que las redes de las porterías están siempre rotas y que no tienen la suerte de conocer otros deportes como el baloncesto porque no tienen ninguna canasta.
“Nuestras aulas son pequeñas, en invierno nos morimos de frío y en verano nos derretimos de calor. No tenemos casi espacio para colgar nuestros trabajos de clase, las paredes tienen agujeros por los que vemos y oímos a nuestros compañeros de otras clases”, explican los alumnos de 10 y 11 años.
*En la nueva escuela que los alumnos piden a los Reyes Magos, los escolares especifican que les gustaría tener un aula de música con instrumentos, una sala de informática grande, un gimnasio con materiales y vestuarios, un aula de plástica, otra de idiomas, una zona de juego infantil y un despacho donde los maestros “puedan recibir a nuestros padres”.
*También desean que tenga un huerto, un aula de audiovisuales, un comedor “en el que quepamos todos y no haga falta hacer tres turnos” y una sala polivalente para poder “celebrar y compartir las fiestas con nuestras familias”.
*En su carta, resaltan en mayúsculas: “Y sobre todo una cosa que el año que viene nos quitarán: ¡Nuestra biblioteca! Y es que ¿sabéis una cosa queridos Reyes? Ya llevamos 7 años esperando ¡Estamos en barracones!”
“¿Es que nosotros no somos niños como los otros? ¿Es que no nos merecemos una escuela digna? ¿Es que nosotros no merecemos ser felices?. Este año lo queremos pedir de todo corazón, queremos pedir un deseo muy especial, !cambiamos juguetes por una escuela nueva!”, concluyen su carta a los Reyes Magos.
AGÈNCIA E F E
*Según cuenta la agencia EFE, los alumnos de 4º y 5º de primaria de la escuela Agnès de Sitges (Barcelona), que imparte sus clases en barracones desde hace 7 cursos, han escrito una carta a los Reyes Magos en la que les piden que este año no les traigan juguetes y los cambien por una escuela con calefacción y patio.
Según ha informado la Asociación de Madres y Padres de Alumnos (AMPA) de la escuela, el proyecto para construir la escuela está redactado y adjudicado, pero la Generalitat no tiene prevista ninguna fecha para su inicio.
*Los alumnos de cuarto y quinto de primaria, que fueron los que inauguraron la escuela en barracones cuando comenzaron en P-3 y P-4, han decidido escribir una carta a los Reyes Magos y hoy la han hecho pública, con loa previsión de entregar una copia al ayuntamiento de Sitges.
*“Queridos Reyes Magos, somos los alumnos de la escuela Agnès de Sitges, os queremos pedir una cosa muy especial que hace tiempo que necesitamos para llegar a ser aún más felices”, comienza la carta, que han redactado sin la ayuda de ningún adulto.
*“Nuestra escuela no es una escuela como la que tienen los otros niños, ya que no tiene un patio grande donde jugar todos juntos e incluso tenemos que hacer turnos. Nuestro “campo de fútbol” está lleno de piedras y totalmente inclinado. Como es tierra, resbalamos y a menudo nos hacemos daño”, explican los escolares en su carta.
*Además, detallan a los Reyes Magos que las redes de las porterías están siempre rotas y que no tienen la suerte de conocer otros deportes como el baloncesto porque no tienen ninguna canasta.
“Nuestras aulas son pequeñas, en invierno nos morimos de frío y en verano nos derretimos de calor. No tenemos casi espacio para colgar nuestros trabajos de clase, las paredes tienen agujeros por los que vemos y oímos a nuestros compañeros de otras clases”, explican los alumnos de 10 y 11 años.
*En la nueva escuela que los alumnos piden a los Reyes Magos, los escolares especifican que les gustaría tener un aula de música con instrumentos, una sala de informática grande, un gimnasio con materiales y vestuarios, un aula de plástica, otra de idiomas, una zona de juego infantil y un despacho donde los maestros “puedan recibir a nuestros padres”.
*También desean que tenga un huerto, un aula de audiovisuales, un comedor “en el que quepamos todos y no haga falta hacer tres turnos” y una sala polivalente para poder “celebrar y compartir las fiestas con nuestras familias”.
*En su carta, resaltan en mayúsculas: “Y sobre todo una cosa que el año que viene nos quitarán: ¡Nuestra biblioteca! Y es que ¿sabéis una cosa queridos Reyes? Ya llevamos 7 años esperando ¡Estamos en barracones!”
“¿Es que nosotros no somos niños como los otros? ¿Es que no nos merecemos una escuela digna? ¿Es que nosotros no merecemos ser felices?. Este año lo queremos pedir de todo corazón, queremos pedir un deseo muy especial, !cambiamos juguetes por una escuela nueva!”, concluyen su carta a los Reyes Magos.
AGÈNCIA E F E
dissabte, 17 de desembre del 2011
Josep-Antoni Coderch i Sentmenat,Arquitecte a Sitges (1948)
Una fita a l’Arquitectura catalana,a més d’una reivindicació de la Mediterraneïtat,és el que representa l’Arquitecte en Josep-Antoni Coderch i Sentmenat a Sitges,autor dels plànols,la memòria descriptiva i el plec de condicions del tercer projecte (va haver-hi cinc) de Grup Escolar Estatal o l’actual CEIP “Esteve Barrachina” a la vila de Sitges,sent alcaldes en Joan Llauradó i Planas (1946) i en Juli Martínez i Àvila (1947-1952),un edific escolar estatal que mai no es realitzarà,com sempre, a causa de la mesquinesa econòmica municipal versus l’escola pública sitgetana-.
*En Josep-Antoni Coderch i Sentmenat va desenvolupar a Sitges una singular concepció del treball d’Arquitectura,presidit per una fèrria autoexigència i compromís ètic,així com pel desenvolupament de l’ofici,heretat de la Tradició catalana.Inicia el seu treball l’any 1940 en acabar la carrera d’arquitecte.Es trasllada a Madrid a la Direcció General d’Arquitectura, en ple franquisme,tot i col.laborant-hi al despatx d’en Secundino Zuazo,en una època en què la Cultura està presidida pels Tints Oficialistes amb trets monumentals i folclòrics.
*L’Arquitectura d’en Corderch i Sentmenat,però,es veu totalment exempta de les càrregues ideològiques prèvies,bo i responent a les seves pròpies motivacions catalanes.Tot i inserit en aquest clar context uneix els seus propis esforços als d’altres Arquitectes Catalans com en Moragues,en Sostres,en Martorell,en Bohigas,en la formació del “Grup R” amb els objectius de reivindicar el nivell estètic com a especificitat de l’Arquitectura Moderna per a Catalunya.
*Però,les divergències sorgides al si del “Grup R” a causa de la manera d’entendre aquests objectius,com a font d’estímuls d’acció individual o com a millorament de les condicions professiomals a través d’una acció didàctica,porten en Josep-Antoni Coderch al definitiu abandonament del “Grup R” l’any 1953,bo i iniciant-hi una nova etapa,però d’aïllament que el conduiria a emprendre la lenta i continuada creació en el seu "Propi i actiu llenguatge arquitectural".
*La Vila de Sitges és un viu testimoni del nou viratge de l’Arquitecte en Coderch i Sentmenat amb les obres dels "Vestidors al Camp de futbol d’Aiguadolç",l’edifici de Nivell 10,així com el generós Projecte de Grup Escolar Estatal,amb façana al C/ Rafael Llopart,un edifici escolar amb capacitat per a 200 alumnes, en tres pabellons de planta baixa i una primera planta amb un pati anterior als terrenys comprats per la República als Hereters d’en Rafael Llopart i Ferret.Però,que el pressupost no passés de 1.400.000 ptes,segons Ordres de l’Alcalde de Sitges,en Juli Martínez i Àvila.
*Una Comissió Gestora,formada per en Francesc Carreró,en Pedrol, l’Antoni Cartró, l’Enric Hill,en Samuel Barrachina i el Secretari municipal en Josep-Maria Farrerons i Tarragó crearan les bases segons les quals es farà la contracta per a l’establiment del nou i primer edifici escolar per a l’Ensenyament públic a Sitges.
*Un Grup Escolar,nou de trinca,amb una planta amb 5 aules de nois i 5 de noies,conforme el projecte redactat per l’Arquitecte Municipal,en Josep Coderch i Sentmenat,amb un Pressupost d’ 1.369’125 ptes,amb la col.laboració municipal del 20% del cost total del pressupost indicat,que puja a 237.825 ptes,a reserva d’aplicar el percentatge de rebaixa que aparegui a raó del definitiu remat de la Subhasta a celebrar per a l’adjudicació de les obres,tot basant aquest acord en l’escala d’aportacions municipals,senyalada per a les poblacions de 2000 fins a 10.000 habitants,en el grup de les quals resulta integrat Sitges,conforme l’article 12 del Decret del 15/Juny/1934,en relació amb els articles concordants de la Llei d’Ensenyament Primari-.
*En Josep-Antoni Coderch i Sentmenat presenta el seu Projecte Arquitectònic Escolar amb el pressupost d’ 1.369.125’02 pts a l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament de Sitges per fer l’Edifici escolar a través d’uns plànols on ubica la porta d’entrada amb un Porxo al C/ Rafael Llopart,a dreta i esquerra un pabelló de planta baixa amb 5 Aules cadascú,al mig un pati interior tancat per darrera,paral.lelament al C/ Isabel Julià per una mena de magatzem-.Sitges,amb projecte escolar edificat hauria estat l’admiració de Catalunya,en plena mediocritat franquista-
*L’Edifici Escolar Estatal,segons consta a l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament de Sitges haurà de ser la definitiva solució a la manca de locals adequats a l’Escola pública a Sitges,després de seixanta anys somiant en un Grup escolar per a les escoles públiques en règim graduat.En Coderch i Sentmenat va tenir en compte l’orientació més favorable per a les aules,en la localització el migdia,la circulació independent de nois i de noies,la supressió d’escales,el fàcil accès als lavabos des de les aules i camps de joc,les dependències dels mestres així com l’habitatge per al Conserge,segons consta als plànols i memòria descriptiva del projecte escolar,conservat a l’AHMS,on dorm també el somni dels justos,tot legat amb el Projecte Modernista d'en GAietà Buhigas i Monrabà (1883).
*L’Ajuntament de Sitges,presidit per en Juli Martinez i Àvila aprova per unanimitat el Projecte del Grup Escolar confeccionat per l’Arquitectre per Josep Coderch i Sentmenat,"l’estiu de l’any 1948",tot i autoritzant l’alcalde perquè gestioni davant el MEC la seva ràpida construcció així com la consecució d’una subvenció estatal-.El prresupost confirmat per l’Arquitecte municipal és de 1.369.125 ptes-.
*Va fer-hi,també, la casa Garriga Nogués l’any 1947,un habitatge unifamiliar,la casa Catasús l’any 1956,en disposició octogonal.La supressió del pati interior és una notable aportació així com la col.locació de les finestres a la cantonada per tal de trencar la monotonia de les vistes frontals,per exemple la casa de Modolell-Raset l’any 1967.
*L’obra d’en Coderch i Sentmenat tant a Sitges com a Catalunya es caractertitza per la seva Pròpia Concepció Artesanal de l’Arquitectura,pel seu Sentit mediterrani,pel respecte a les Preexistències ambientals,pel recórrer a allò que és Popular,tot anteposant-lo a la tradició històrica.L’Arquitecte en Coderch,entén el popular com a una solució racional a unes necessitats sitgetanes i catalanes i no pas com una simple cobertura formal-.Va ser membre del CIAM (Congrès Internacional d’Arquitectura Moderna) fins la seva dissolució l’any 1960,bo i ingressant,de nou, al “TEAM X”,on al seu discurs de presentació manifesta el següent:”No són genis el que hores d’ara necessitem...”
*Professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona -durant els anys 1965-1968- es veu obligat a abandonar-la per la inoperància (sic) de l’Estructura Universitària Franquista,tot deixant ben clara " La trajectòria de la seva evolució conceptual al respecte".
*A cavall entre la Tradició i la Modernitat sap moure’s,sobresurtint-hi entre els anys 1940-1964. A la Vila de Sitges iniciava una mena de "Laboratori de Formes que desenvoluparia després en les seves millores realitzacions".En Coderch i Sentmenat,com a Arquitecte,fa referències ,mai no confessades dels assoliments del GATCPAC o Col.legi d’Arquitectes (sic i resic).
*El tema dels habitatges,per exemple, li porta al convenciment de la validesa de la seva metodologia així com la sistemàtica desconfiança envers les avantguardes culturals,bo i iniciant-hi una progressiva investigació.Tanmateix,amb la complicitat de l’italià en Gio Ponti i la desconfiança del govern franquista,en Coderch va muntar el "Pabelló Espanyol de la Triennal de Milà".
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*En Josep-Antoni Coderch i Sentmenat va desenvolupar a Sitges una singular concepció del treball d’Arquitectura,presidit per una fèrria autoexigència i compromís ètic,així com pel desenvolupament de l’ofici,heretat de la Tradició catalana.Inicia el seu treball l’any 1940 en acabar la carrera d’arquitecte.Es trasllada a Madrid a la Direcció General d’Arquitectura, en ple franquisme,tot i col.laborant-hi al despatx d’en Secundino Zuazo,en una època en què la Cultura està presidida pels Tints Oficialistes amb trets monumentals i folclòrics.
*L’Arquitectura d’en Corderch i Sentmenat,però,es veu totalment exempta de les càrregues ideològiques prèvies,bo i responent a les seves pròpies motivacions catalanes.Tot i inserit en aquest clar context uneix els seus propis esforços als d’altres Arquitectes Catalans com en Moragues,en Sostres,en Martorell,en Bohigas,en la formació del “Grup R” amb els objectius de reivindicar el nivell estètic com a especificitat de l’Arquitectura Moderna per a Catalunya.
*Però,les divergències sorgides al si del “Grup R” a causa de la manera d’entendre aquests objectius,com a font d’estímuls d’acció individual o com a millorament de les condicions professiomals a través d’una acció didàctica,porten en Josep-Antoni Coderch al definitiu abandonament del “Grup R” l’any 1953,bo i iniciant-hi una nova etapa,però d’aïllament que el conduiria a emprendre la lenta i continuada creació en el seu "Propi i actiu llenguatge arquitectural".
*La Vila de Sitges és un viu testimoni del nou viratge de l’Arquitecte en Coderch i Sentmenat amb les obres dels "Vestidors al Camp de futbol d’Aiguadolç",l’edifici de Nivell 10,així com el generós Projecte de Grup Escolar Estatal,amb façana al C/ Rafael Llopart,un edifici escolar amb capacitat per a 200 alumnes, en tres pabellons de planta baixa i una primera planta amb un pati anterior als terrenys comprats per la República als Hereters d’en Rafael Llopart i Ferret.Però,que el pressupost no passés de 1.400.000 ptes,segons Ordres de l’Alcalde de Sitges,en Juli Martínez i Àvila.
*Una Comissió Gestora,formada per en Francesc Carreró,en Pedrol, l’Antoni Cartró, l’Enric Hill,en Samuel Barrachina i el Secretari municipal en Josep-Maria Farrerons i Tarragó crearan les bases segons les quals es farà la contracta per a l’establiment del nou i primer edifici escolar per a l’Ensenyament públic a Sitges.
*Un Grup Escolar,nou de trinca,amb una planta amb 5 aules de nois i 5 de noies,conforme el projecte redactat per l’Arquitecte Municipal,en Josep Coderch i Sentmenat,amb un Pressupost d’ 1.369’125 ptes,amb la col.laboració municipal del 20% del cost total del pressupost indicat,que puja a 237.825 ptes,a reserva d’aplicar el percentatge de rebaixa que aparegui a raó del definitiu remat de la Subhasta a celebrar per a l’adjudicació de les obres,tot basant aquest acord en l’escala d’aportacions municipals,senyalada per a les poblacions de 2000 fins a 10.000 habitants,en el grup de les quals resulta integrat Sitges,conforme l’article 12 del Decret del 15/Juny/1934,en relació amb els articles concordants de la Llei d’Ensenyament Primari-.
*En Josep-Antoni Coderch i Sentmenat presenta el seu Projecte Arquitectònic Escolar amb el pressupost d’ 1.369.125’02 pts a l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament de Sitges per fer l’Edifici escolar a través d’uns plànols on ubica la porta d’entrada amb un Porxo al C/ Rafael Llopart,a dreta i esquerra un pabelló de planta baixa amb 5 Aules cadascú,al mig un pati interior tancat per darrera,paral.lelament al C/ Isabel Julià per una mena de magatzem-.Sitges,amb projecte escolar edificat hauria estat l’admiració de Catalunya,en plena mediocritat franquista-
*L’Edifici Escolar Estatal,segons consta a l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament de Sitges haurà de ser la definitiva solució a la manca de locals adequats a l’Escola pública a Sitges,després de seixanta anys somiant en un Grup escolar per a les escoles públiques en règim graduat.En Coderch i Sentmenat va tenir en compte l’orientació més favorable per a les aules,en la localització el migdia,la circulació independent de nois i de noies,la supressió d’escales,el fàcil accès als lavabos des de les aules i camps de joc,les dependències dels mestres així com l’habitatge per al Conserge,segons consta als plànols i memòria descriptiva del projecte escolar,conservat a l’AHMS,on dorm també el somni dels justos,tot legat amb el Projecte Modernista d'en GAietà Buhigas i Monrabà (1883).
*L’Ajuntament de Sitges,presidit per en Juli Martinez i Àvila aprova per unanimitat el Projecte del Grup Escolar confeccionat per l’Arquitectre per Josep Coderch i Sentmenat,"l’estiu de l’any 1948",tot i autoritzant l’alcalde perquè gestioni davant el MEC la seva ràpida construcció així com la consecució d’una subvenció estatal-.El prresupost confirmat per l’Arquitecte municipal és de 1.369.125 ptes-.
*Va fer-hi,també, la casa Garriga Nogués l’any 1947,un habitatge unifamiliar,la casa Catasús l’any 1956,en disposició octogonal.La supressió del pati interior és una notable aportació així com la col.locació de les finestres a la cantonada per tal de trencar la monotonia de les vistes frontals,per exemple la casa de Modolell-Raset l’any 1967.
*L’obra d’en Coderch i Sentmenat tant a Sitges com a Catalunya es caractertitza per la seva Pròpia Concepció Artesanal de l’Arquitectura,pel seu Sentit mediterrani,pel respecte a les Preexistències ambientals,pel recórrer a allò que és Popular,tot anteposant-lo a la tradició històrica.L’Arquitecte en Coderch,entén el popular com a una solució racional a unes necessitats sitgetanes i catalanes i no pas com una simple cobertura formal-.Va ser membre del CIAM (Congrès Internacional d’Arquitectura Moderna) fins la seva dissolució l’any 1960,bo i ingressant,de nou, al “TEAM X”,on al seu discurs de presentació manifesta el següent:”No són genis el que hores d’ara necessitem...”
*Professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona -durant els anys 1965-1968- es veu obligat a abandonar-la per la inoperància (sic) de l’Estructura Universitària Franquista,tot deixant ben clara " La trajectòria de la seva evolució conceptual al respecte".
*A cavall entre la Tradició i la Modernitat sap moure’s,sobresurtint-hi entre els anys 1940-1964. A la Vila de Sitges iniciava una mena de "Laboratori de Formes que desenvoluparia després en les seves millores realitzacions".En Coderch i Sentmenat,com a Arquitecte,fa referències ,mai no confessades dels assoliments del GATCPAC o Col.legi d’Arquitectes (sic i resic).
*El tema dels habitatges,per exemple, li porta al convenciment de la validesa de la seva metodologia així com la sistemàtica desconfiança envers les avantguardes culturals,bo i iniciant-hi una progressiva investigació.Tanmateix,amb la complicitat de l’italià en Gio Ponti i la desconfiança del govern franquista,en Coderch va muntar el "Pabelló Espanyol de la Triennal de Milà".
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dijous, 15 de desembre del 2011
Amunt els "Màrtirs de Xicago" i "L'Eco de Sitges (1886)"
Si l'any 2011 fa 125 anys que el nostre Setmanari L'Eco de Sitges (1886-2011)va fer la Memòria Històrica d'una emblemàtica Vila catalana el mes de març,no podem oblidar-nos-en que serà el mes de maig-1886,que es declarava Milwaukee, ciutat propera a Xicago i cor del Moviment Obrer Estadounidense, una Vaga secundada per 100.000 obrers manifestant-se per tal de reivindicar la “Jornada de Vuit Hores”.
*Els diversos Sindicats Federats dels EUA i de Canadà convocants de la Vaga General eren d'identitat anarquista.És a dir anarquistes...!.La policia va carregar contra la Marxa dels Vaguistes i mataria 9 Treballadors.
*Noves manifestacions de la "Fàbrica McCormik" que havien estat acomiadats van atacar els -vulgo dicto- “esquirols”,tot i trencant totes les vidrieres de la Fàbrica McCormik.La direcció de l'Empresa va avisar la policia,bo i presentant-se uns 200 efectius.El resultat va ésser un obrer mort i molts més ferits de bala.
El 4 de maig es convocaria a Haymarket (Xicago) una Concentració amb la fi de retre’n un homenatge a les víctimes.
*Un cop acabava l'orador el sei miting,hi van aparèixer uns 100 policies més i algú, que mai ha estat identificat, en llençaria una bomba “amb cartutxos de dinamita matant un policia a l'acte”, i sis més, dies després conseqüència de les ferides. La policia obria foc immediatament ferint diversos concentrats.
*Pocs dies després la policia,bo i aprofitant el pretext hi detenia 30 persones, “els caps de turc”, dels quals 8 van ser portats a Judici. Justa la fusta,aquests 8 eren els Líders Sindicals més destacats, sis d'ells alemanys, que van ser condemnats a morir a la Forca, i els tres restants a penes de presó.
*El diari New York Times havia posat el seu granet de sorra manifestant obertament la seva esperança que els encausats fossin condemnats a mort.Cap d'ells va ésser-ne acusat de llençar la bomba, sinó de complot i complicitat per assassinar. Seria evident judici polític,on “no se'ls jutjava pels seus Actes sinó per les seves Idees”. Un dels condemnats es va suïcidar a la cel.la i la resta van ser penjats l'11de novembre de 1887. Passaven a la Història Universal com “Els Màrtirs de Xicago".
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Els diversos Sindicats Federats dels EUA i de Canadà convocants de la Vaga General eren d'identitat anarquista.És a dir anarquistes...!.La policia va carregar contra la Marxa dels Vaguistes i mataria 9 Treballadors.
*Noves manifestacions de la "Fàbrica McCormik" que havien estat acomiadats van atacar els -vulgo dicto- “esquirols”,tot i trencant totes les vidrieres de la Fàbrica McCormik.La direcció de l'Empresa va avisar la policia,bo i presentant-se uns 200 efectius.El resultat va ésser un obrer mort i molts més ferits de bala.
El 4 de maig es convocaria a Haymarket (Xicago) una Concentració amb la fi de retre’n un homenatge a les víctimes.
*Un cop acabava l'orador el sei miting,hi van aparèixer uns 100 policies més i algú, que mai ha estat identificat, en llençaria una bomba “amb cartutxos de dinamita matant un policia a l'acte”, i sis més, dies després conseqüència de les ferides. La policia obria foc immediatament ferint diversos concentrats.
*Pocs dies després la policia,bo i aprofitant el pretext hi detenia 30 persones, “els caps de turc”, dels quals 8 van ser portats a Judici. Justa la fusta,aquests 8 eren els Líders Sindicals més destacats, sis d'ells alemanys, que van ser condemnats a morir a la Forca, i els tres restants a penes de presó.
*El diari New York Times havia posat el seu granet de sorra manifestant obertament la seva esperança que els encausats fossin condemnats a mort.Cap d'ells va ésser-ne acusat de llençar la bomba, sinó de complot i complicitat per assassinar. Seria evident judici polític,on “no se'ls jutjava pels seus Actes sinó per les seves Idees”. Un dels condemnats es va suïcidar a la cel.la i la resta van ser penjats l'11de novembre de 1887. Passaven a la Història Universal com “Els Màrtirs de Xicago".
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimecres, 14 de desembre del 2011
Els Països Catalans a l' Època romana
En època romana la totalitat dels Països Catalans (Salses a Guardamar i de Fraga a Maó,més la ciutatd'Alguer)formaven part d'Hispània Citerior o Tarraconense,és a dir,la més propera a Roma.
*Amb l'Emperador August (27 aC - 14 dC),la Península Ibèrica es va dividir en Tres Províncies:Bètica,Lusitània i Citerior o Tarraconense.Amb Dioclecià,nomenat Emperador el 284,l'Hispània Citerior es va subdividir en Gallaècia,Carthaginiensis i Tarraconensis,és a dir,que els Països Catalans sempre van quedar inclosos a la Hispània Citerior i a la Tarraconensis,amb Tarraco com a Capital.
*Només no eren dins d'aquestes estructuracions territorials la Vall d'Aran,que,com a vessant nord dels Pirineus,pertanyia a la Gàl.lia Aquitana o Aquitània,i la Catalunya Nord,que corresponia a la Gàl.lia Narbonesa.De tota manera,les Províncies eren divisions amb Finalitats Territorials i fiscals;Ruscino al Rosselló i Emporiae a l'Empordà presenten Fases Culturals pràcticament idèntiques.
*Els Romans petgen Catalunya l'any 218 aC,en la Segona Guerra Púnica,després de l'atac cartaginès Sagunt,akiada de Roma.Gneu i Publi Corneli Escipió desembarquen a Empúries,que,com a Colònia de Massàlia (Marsella),era ciutat amiga.L'objectiu era tallar la Rereguarda d'Anníbal,que es dirigia imparable vers Itàlia.
*Des d'aquesta Primera Plataforma,els Romans van ràpidament vers Tarragona,on,amb l'ajut dels Ibers de Kesse,construeixen pontents muralles amb Base Ciclòpia.En canvi, a Lleida,Roma es va trobar uns forts oponents:els Ilergetes,capitanejats per Indíbil i Mandoni,queeren pro-cartaginesos.
*Roma va iniciar així la seva Primera Experiència fora d'Itàlia,sense cap idea preconcebuda de Conquesta,sinó amb la voluntat de derrotar l'enemic púnic.Podem dir que va ser en terres catalanes on va començar la Grandesa de Roma i aquella Primera Unitat Mediterrània que va ser el Mare Nostrum (sic).
*El segle II aC està marcat per Fets Històrics de divers signe.El 195 aC en Cató,el Censor,setia l'encarregat d'ofegar la Revolta dels Ibers,que va suposar la fi de ciutats com l'Hel.lenística Rhode (Roses) i la Indiketa Ullastret,però,d'altra banda es van potenciar els Nuclis Ibero-romans amb el recolzament de les êlits Locals,com Saitabis (Xàtiva),Lucentum (Tossal de Manises,Alacant) o Arse-Saguntum al País Valencià.
*Va ser,també,aquest segle de noves Fundacions,intensificades d'ençà de la Destrucció el 146 aC de la gran rival,Cartago.El 138baC neix,amb el rang de Colònia,Valentia (València),i el 123 aC Cecili Metel conquereix les Illes Balears i funda Palma i Pollentia.
*La fi del segle II i el començament del segle I aC,és una Fase d'estructuració-a gran escala-dels Països Catalans,el territori català,tant pel que fa a Ciutats com a traçat de Vies i Establiments rurals.I,per primer cop,al segle I aC el territori català va ser Escenari dels Enfrontaments de Romans cintra romans.Primer,Sertori Pompeu el Gran,que va tornar a Roma el 71 aC deixant com a tedstimoni del seu Triomf els Trofeus arquitectònics a Panissars.Més tard la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu,amb la victòria cesariana del 40 aC a Ilerda (Lleida).
*El gran canvi va suposar el Regnat d'August 27 aC - 14 dC.Amb ell tota la Península Ibèrica va ésser ROMANA i als Països Catalans es va impulsar reformes i unes sòlides infraestructures.No debades l'Emperador August va residir a la Capital Tarraco,el 20-25 aC i el 16-15 aC,per dirigir de més a prop la Reorganització d'Hispània un cop acabades les Guerres Càntabres.Visca els Països Catalans...!
Froilan Franoo,àlies El Mestre.
*Amb l'Emperador August (27 aC - 14 dC),la Península Ibèrica es va dividir en Tres Províncies:Bètica,Lusitània i Citerior o Tarraconense.Amb Dioclecià,nomenat Emperador el 284,l'Hispània Citerior es va subdividir en Gallaècia,Carthaginiensis i Tarraconensis,és a dir,que els Països Catalans sempre van quedar inclosos a la Hispània Citerior i a la Tarraconensis,amb Tarraco com a Capital.
*Només no eren dins d'aquestes estructuracions territorials la Vall d'Aran,que,com a vessant nord dels Pirineus,pertanyia a la Gàl.lia Aquitana o Aquitània,i la Catalunya Nord,que corresponia a la Gàl.lia Narbonesa.De tota manera,les Províncies eren divisions amb Finalitats Territorials i fiscals;Ruscino al Rosselló i Emporiae a l'Empordà presenten Fases Culturals pràcticament idèntiques.
*Els Romans petgen Catalunya l'any 218 aC,en la Segona Guerra Púnica,després de l'atac cartaginès Sagunt,akiada de Roma.Gneu i Publi Corneli Escipió desembarquen a Empúries,que,com a Colònia de Massàlia (Marsella),era ciutat amiga.L'objectiu era tallar la Rereguarda d'Anníbal,que es dirigia imparable vers Itàlia.
*Des d'aquesta Primera Plataforma,els Romans van ràpidament vers Tarragona,on,amb l'ajut dels Ibers de Kesse,construeixen pontents muralles amb Base Ciclòpia.En canvi, a Lleida,Roma es va trobar uns forts oponents:els Ilergetes,capitanejats per Indíbil i Mandoni,queeren pro-cartaginesos.
*Roma va iniciar així la seva Primera Experiència fora d'Itàlia,sense cap idea preconcebuda de Conquesta,sinó amb la voluntat de derrotar l'enemic púnic.Podem dir que va ser en terres catalanes on va començar la Grandesa de Roma i aquella Primera Unitat Mediterrània que va ser el Mare Nostrum (sic).
*El segle II aC està marcat per Fets Històrics de divers signe.El 195 aC en Cató,el Censor,setia l'encarregat d'ofegar la Revolta dels Ibers,que va suposar la fi de ciutats com l'Hel.lenística Rhode (Roses) i la Indiketa Ullastret,però,d'altra banda es van potenciar els Nuclis Ibero-romans amb el recolzament de les êlits Locals,com Saitabis (Xàtiva),Lucentum (Tossal de Manises,Alacant) o Arse-Saguntum al País Valencià.
*Va ser,també,aquest segle de noves Fundacions,intensificades d'ençà de la Destrucció el 146 aC de la gran rival,Cartago.El 138baC neix,amb el rang de Colònia,Valentia (València),i el 123 aC Cecili Metel conquereix les Illes Balears i funda Palma i Pollentia.
*La fi del segle II i el començament del segle I aC,és una Fase d'estructuració-a gran escala-dels Països Catalans,el territori català,tant pel que fa a Ciutats com a traçat de Vies i Establiments rurals.I,per primer cop,al segle I aC el territori català va ser Escenari dels Enfrontaments de Romans cintra romans.Primer,Sertori Pompeu el Gran,que va tornar a Roma el 71 aC deixant com a tedstimoni del seu Triomf els Trofeus arquitectònics a Panissars.Més tard la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu,amb la victòria cesariana del 40 aC a Ilerda (Lleida).
*El gran canvi va suposar el Regnat d'August 27 aC - 14 dC.Amb ell tota la Península Ibèrica va ésser ROMANA i als Països Catalans es va impulsar reformes i unes sòlides infraestructures.No debades l'Emperador August va residir a la Capital Tarraco,el 20-25 aC i el 16-15 aC,per dirigir de més a prop la Reorganització d'Hispània un cop acabades les Guerres Càntabres.Visca els Països Catalans...!
Froilan Franoo,àlies El Mestre.
dimarts, 13 de desembre del 2011
Els militars catalans vistos per un militar de Catalunya (1936)
El Gabriel Cardona,de Castell (Menorca) es va fer militar per tradició familiar,tenia 17 anys i a la societat de postguerra es valorava molt l’heroïcitat i la glòria,alhora que es doctorava en Història a la Universitat-.Es va oposar al Franquisme i va participar en la Fundació de la “Unió Militar Democràtica”.
*Va abandonar l’exèrcit,voluntàriament,arran del Cop d’Estat del Guardia Civil en Tejero del 23-F-. Ell mateix fa un repàs la fi de la República i el Cop d’estat del 18 Juliol 1936-.El dia 19 Julio 1936,confirma que la major part dels militars destinats a Catalunya es van revoltar contra la República,però no tots òbviament-.N’hi havia que no van seguir el Cop d’Estat o que fins i tot hi van lluitar en contra-.
*Setanta anys després,ja és hora de fer justícia i ésser justos amb la seva història. S-on paraules de l’exmilitar en Gabriel Cardona,que l’any 2006,com a historiador,intenta fer justícia i ésser just a través de l’Assaig “Crònica dels militars-.L’aposta republicana”,publicat per l’Editorial L’Esfera dels Llibres”-.
Informa en Cardona,Professor d’Història de la Universitat de Barcelona: “He fet un treball d’historiador-.M’he esforçat per desmuntar tot allò que durant anys i panys tant els Idèologs com el Polítics han anat muntant-.No pretenc pas arribar a la veritat,que és una entelèquia,però sí que he volgut aclarir qüestions sobre la República i sobre el Juliol-1936 que s’han manipulat molt”-.
*Confirma l’autor Cardona que l’any 2006 encara hi ha moltes parts de la Història de Catalunya que només els catalans coneixen a mitges-.Perquè s’escriu més la Història de l’Oposició que la Història del Poder,és a dir,s’escriu molt més durant aquest segle XXI sobre la imaginació i sobre la voluntat que sobre la realitat pura i dura-.Per exemple aquest Historiador diu com van anar els Fets del Sis d’Octubre-1934 “En Lluís Companys i Joves havia proclamat la República Catalana sense saber quina seria l’actitud de l’Exèrcit i de les Foces d’Ordre Públic-.
*I,així,poc després del seu Discurs,en Companys va telefonar al General Batet perquè es posés a les seves Ordres amb les Tropes sota el seu Comandament-.Doncs bé,ni el General Batet pensava fer-lo ni tampoc la Guarnició que comandava,que ja estava molt alterada,l’hauria acceptat-.En Domènech Batet,General,l’Eduardo López de Ochoa,el Felipe Diaz Sandino,en Vicenç Guarner i en Frèderic Escofet,són cinc dels Militars catalans que tracta l’historiador en Gabriel Cardona,exmilitar-.
*L’Editor de l’Esfera dels llibres, del nou llibre,en Fèlix Riera manifesta “S’han escrit llibres sobre els militars durant els últims mesos de la Segona República,però,és el primer cop que llegeixo la Història d’un moment tan important per a Catalunya des de l’òptica d’un Militar que parla dels militarscatalans-.El segell farà aquesta Tardor-2006 una Aposta integral al voltant de la figura de Lluís Companys i Jover amb quatre llibres:
*“Crònica dels militars catalans.L’aposta republicana” de Gabrriel Cardona,en què el President Republicà té un protagonisme tangencial-.
*”Lluís Companys,inèdit”,de l’autora Casilda Güell-.
*”Lluís Companys.La veritat no necessita màrtirs”,autor l’Enric Vila-.
*”Republicans jugant amb foc”,autor l’Àngel Duarte-.
L’exmilitar i historiador Gabriel Cardona manifesta que
Sembla un contrasentit parlar dels Militars catalans-.
*N’hi ha un altre llibre,que també aborda la relació entre l’Exèrcit i la Maçoneria,dedicat a la memòria històrica del militar en Juli Busquets,un militar demòcrata sota el Franquisme-.No és un llibre d’Història militar,sinó d’Història política,on els Militars,que són un instrument polític central,hi són presents-.
Hom diu de “burros que van ser els avis catalans-.No res justifica una Guerra Civil-.Es va fer una guerra pensant en una Espanya i en una Catalunya millors i el resultat va ser una Espanya i una Catalunya molt pitjors-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Va abandonar l’exèrcit,voluntàriament,arran del Cop d’Estat del Guardia Civil en Tejero del 23-F-. Ell mateix fa un repàs la fi de la República i el Cop d’estat del 18 Juliol 1936-.El dia 19 Julio 1936,confirma que la major part dels militars destinats a Catalunya es van revoltar contra la República,però no tots òbviament-.N’hi havia que no van seguir el Cop d’Estat o que fins i tot hi van lluitar en contra-.
*Setanta anys després,ja és hora de fer justícia i ésser justos amb la seva història. S-on paraules de l’exmilitar en Gabriel Cardona,que l’any 2006,com a historiador,intenta fer justícia i ésser just a través de l’Assaig “Crònica dels militars-.L’aposta republicana”,publicat per l’Editorial L’Esfera dels Llibres”-.
Informa en Cardona,Professor d’Història de la Universitat de Barcelona: “He fet un treball d’historiador-.M’he esforçat per desmuntar tot allò que durant anys i panys tant els Idèologs com el Polítics han anat muntant-.No pretenc pas arribar a la veritat,que és una entelèquia,però sí que he volgut aclarir qüestions sobre la República i sobre el Juliol-1936 que s’han manipulat molt”-.
*Confirma l’autor Cardona que l’any 2006 encara hi ha moltes parts de la Història de Catalunya que només els catalans coneixen a mitges-.Perquè s’escriu més la Història de l’Oposició que la Història del Poder,és a dir,s’escriu molt més durant aquest segle XXI sobre la imaginació i sobre la voluntat que sobre la realitat pura i dura-.Per exemple aquest Historiador diu com van anar els Fets del Sis d’Octubre-1934 “En Lluís Companys i Joves havia proclamat la República Catalana sense saber quina seria l’actitud de l’Exèrcit i de les Foces d’Ordre Públic-.
*I,així,poc després del seu Discurs,en Companys va telefonar al General Batet perquè es posés a les seves Ordres amb les Tropes sota el seu Comandament-.Doncs bé,ni el General Batet pensava fer-lo ni tampoc la Guarnició que comandava,que ja estava molt alterada,l’hauria acceptat-.En Domènech Batet,General,l’Eduardo López de Ochoa,el Felipe Diaz Sandino,en Vicenç Guarner i en Frèderic Escofet,són cinc dels Militars catalans que tracta l’historiador en Gabriel Cardona,exmilitar-.
*L’Editor de l’Esfera dels llibres, del nou llibre,en Fèlix Riera manifesta “S’han escrit llibres sobre els militars durant els últims mesos de la Segona República,però,és el primer cop que llegeixo la Història d’un moment tan important per a Catalunya des de l’òptica d’un Militar que parla dels militarscatalans-.El segell farà aquesta Tardor-2006 una Aposta integral al voltant de la figura de Lluís Companys i Jover amb quatre llibres:
*“Crònica dels militars catalans.L’aposta republicana” de Gabrriel Cardona,en què el President Republicà té un protagonisme tangencial-.
*”Lluís Companys,inèdit”,de l’autora Casilda Güell-.
*”Lluís Companys.La veritat no necessita màrtirs”,autor l’Enric Vila-.
*”Republicans jugant amb foc”,autor l’Àngel Duarte-.
L’exmilitar i historiador Gabriel Cardona manifesta que
Sembla un contrasentit parlar dels Militars catalans-.
*N’hi ha un altre llibre,que també aborda la relació entre l’Exèrcit i la Maçoneria,dedicat a la memòria històrica del militar en Juli Busquets,un militar demòcrata sota el Franquisme-.No és un llibre d’Història militar,sinó d’Història política,on els Militars,que són un instrument polític central,hi són presents-.
Hom diu de “burros que van ser els avis catalans-.No res justifica una Guerra Civil-.Es va fer una guerra pensant en una Espanya i en una Catalunya millors i el resultat va ser una Espanya i una Catalunya molt pitjors-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dilluns, 12 de desembre del 2011
LA Llengua Catalana sota el Règim franquista
El 29 d'abril de 1931 va aprovar-se el Decret de Bilingüisme que havia signat el Ministre d'Educació de la República,en Marcel•lí Domingo i Joan,un polític esquerrà natural de Cambrils (Baix Camp) i altament vinculat a les Terres de l'Ebre. Es derogaven les prohibicions a l'ensenyament del català instaurades durant la Dictadura de Primo de Ribera.
*Durant els primers mesos de 1939,és a dir, 1r año triunfal,del el nou Règim feixista va liquidar per la via ràpida l'Ensenyament del català. Durant la llarga nit de la Dictadura franquista l'ensenyament de la Llengua i Literatura catalanes va haver de fer-se des de la clandestinitat.A la casa de l'Escriptor català Folch i Torres, es van realitzar les primeres classes de català.Hi havia,prer un altre costat el Mecenatge de Vicens Vives i l'Abat Esquerré del Monestir de Montserrat.
A partir dels anys 1960, viu i reviu intensament l'interès pel català i la seua recuperació social i cultural. Sorgeix el fenomen de la Nova cançó, que portaria el català a places i carrers amb concerts memorables, com a mostra palpable que nosaltres no èrem d'eixe món, Raimon dixit. Van publicar-se l'històric Diccionari català-castellà de Santiago Albertí, l'usat pels escolars durant anys i panys. També van aparèixer llibres de pes com Els altres catalans, de Paco Candel, i Llengua i cultura als PPCC d'Antoni Maria Badia i Margarit.
Poc després s'endegava la gegantesca Història de la literatura catalana de Martí de Riquer. El 1965 es crea la càtedra de llengua i literatura catalanes a la Universitat Central de Barcelona, i el 1966 es funda l'Escola de Mestres Rosa Sensat. El 1968, seria novament clau amb el començament de la redacció de la Gran enciclopèdia catalana i l'aparició de Salvat Català, la Primera Enciclopèdia en la Llengua de la terra.
A partir de l'empenta d'Òmnium cultural, fundat el 1961, s'accelera l'Ensenyament del català. Es crea la Junta Assessora per als Estudis de Català per acord de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Es pretenia crear un cos de mestres i professors de català, controlar i organitzar cursos de futurs mestres i professors de català. Es tira endavant el 1969 la campanya “Català a l'Escola”.La Llei General d'educació de 1970 permet una certa tolerància a l'ensenyament del català.Els franquistes havien deixat ben palés el seu odi anticatalà durant dècades. El 20 N de 1975, amb la mort al llit del Generalíssim, passaven a la història “les llargues vacances del silenci”, frase cèlebre de l'intel•lectual Joan Cid i Mulet.
Situant-nos a les Terres del Garraf, ens trobem a finals dels 1960 amb l'empresonament de professors com l'escriptor Manuel Pérez i Bonfill i Frederic Mauri (un dels millors exlibristes dels Països Catalans), vinculats a l'Ensenyament clandestí del català als Centres d’Educació Secundària. Un altre exemple del tarannà dels franquistes el trobem amb un fet ben singular. L'històric intel•lectual gandesà, Mn. Baptista Manyà, va publicar el 1995 el seu llibre Per una nova teologia, el qual va enviar com a regal al polític tortosí Joaquín Bau Nolla, president del Consejo del reino, número 3 del règim franquista. Bau li contesta agraint-li la tramesa, i afegeix una frase ben il•lustrativa: “lástima que esté escrito en catalán”.
En canvi, l'esmentat Joan Cid i Mulet (1907-1982), organitzador de cursos de català durant la República i posteriorment durant els 40 anys d'exili a Mèxic, en la seua segona visita a Catalunya el 1969 va demanar per carta al propi Mn. Manyà que li fes una missa en català!!! Als 1980 el claustre de professorat de l'institut tortosí va voler canviar el nom del centre i posar-li el de Mn. Manyà, antic professor. L'alcalde convergent de Tortosa va impedir-ho lamentablement, com també CiU vota contràriament a totes les peticions a l'ajuntament sobre el canvi de nom de l'institut. La persecució contra la llengua catalana continua sent premiada per suposats membres del catalanisme polític.
*Durant els primers mesos de 1939,és a dir, 1r año triunfal,del el nou Règim feixista va liquidar per la via ràpida l'Ensenyament del català. Durant la llarga nit de la Dictadura franquista l'ensenyament de la Llengua i Literatura catalanes va haver de fer-se des de la clandestinitat.A la casa de l'Escriptor català Folch i Torres, es van realitzar les primeres classes de català.Hi havia,prer un altre costat el Mecenatge de Vicens Vives i l'Abat Esquerré del Monestir de Montserrat.
A partir dels anys 1960, viu i reviu intensament l'interès pel català i la seua recuperació social i cultural. Sorgeix el fenomen de la Nova cançó, que portaria el català a places i carrers amb concerts memorables, com a mostra palpable que nosaltres no èrem d'eixe món, Raimon dixit. Van publicar-se l'històric Diccionari català-castellà de Santiago Albertí, l'usat pels escolars durant anys i panys. També van aparèixer llibres de pes com Els altres catalans, de Paco Candel, i Llengua i cultura als PPCC d'Antoni Maria Badia i Margarit.
Poc després s'endegava la gegantesca Història de la literatura catalana de Martí de Riquer. El 1965 es crea la càtedra de llengua i literatura catalanes a la Universitat Central de Barcelona, i el 1966 es funda l'Escola de Mestres Rosa Sensat. El 1968, seria novament clau amb el començament de la redacció de la Gran enciclopèdia catalana i l'aparició de Salvat Català, la Primera Enciclopèdia en la Llengua de la terra.
A partir de l'empenta d'Òmnium cultural, fundat el 1961, s'accelera l'Ensenyament del català. Es crea la Junta Assessora per als Estudis de Català per acord de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Es pretenia crear un cos de mestres i professors de català, controlar i organitzar cursos de futurs mestres i professors de català. Es tira endavant el 1969 la campanya “Català a l'Escola”.La Llei General d'educació de 1970 permet una certa tolerància a l'ensenyament del català.Els franquistes havien deixat ben palés el seu odi anticatalà durant dècades. El 20 N de 1975, amb la mort al llit del Generalíssim, passaven a la història “les llargues vacances del silenci”, frase cèlebre de l'intel•lectual Joan Cid i Mulet.
Situant-nos a les Terres del Garraf, ens trobem a finals dels 1960 amb l'empresonament de professors com l'escriptor Manuel Pérez i Bonfill i Frederic Mauri (un dels millors exlibristes dels Països Catalans), vinculats a l'Ensenyament clandestí del català als Centres d’Educació Secundària. Un altre exemple del tarannà dels franquistes el trobem amb un fet ben singular. L'històric intel•lectual gandesà, Mn. Baptista Manyà, va publicar el 1995 el seu llibre Per una nova teologia, el qual va enviar com a regal al polític tortosí Joaquín Bau Nolla, president del Consejo del reino, número 3 del règim franquista. Bau li contesta agraint-li la tramesa, i afegeix una frase ben il•lustrativa: “lástima que esté escrito en catalán”.
En canvi, l'esmentat Joan Cid i Mulet (1907-1982), organitzador de cursos de català durant la República i posteriorment durant els 40 anys d'exili a Mèxic, en la seua segona visita a Catalunya el 1969 va demanar per carta al propi Mn. Manyà que li fes una missa en català!!! Als 1980 el claustre de professorat de l'institut tortosí va voler canviar el nom del centre i posar-li el de Mn. Manyà, antic professor. L'alcalde convergent de Tortosa va impedir-ho lamentablement, com també CiU vota contràriament a totes les peticions a l'ajuntament sobre el canvi de nom de l'institut. La persecució contra la llengua catalana continua sent premiada per suposats membres del catalanisme polític.
diumenge, 11 de desembre del 2011
Del "Calaix de Sastre" a tota la "Calaixera"
El portal "Memòria Personal" és un Catàleg de les tribulacions ciutadanes als Països Catalans.
*El seu fons hi inclou el Relat d'una religiosa perseguida per la Inquisició.Un dels textos narra els estralls de les febres del segle XVII. El notari Pasqual relata com Perpinyà va sobreviure al setge del 1641 menjant carn humana i de rata La història menuda de Barcelona té un referent conegut, des de fa molts anys, en el baró de Maldà, Rafel Amat i de Cortada, que entre els anys 1769 i 1819 va escriure els 52 volums del seu Calaix de sastre. Com no podia ser d'una altra manera, aquest conegudíssim dietari forma part del fons documental de Memòria personal. Però el baró no ha estat l'única persona que es va dedicar a aixecar acta de la quotidianitat del país, i al costat del Calaix de sastre el portal exhibeix molts altres volums que amaguen relats i històries personals de gran interès. Ben bé es pot dir que ara el calaix s'ha ampliat a una calaixera sencera i en cada compartiment que s'obre apareix una història interessant.
Per exemple la d'Anna Domenge, fundadora del convent de les dominiques de Perpinyà, que va ser perseguida i detinguda per la inquisició, empresonada i processada per ser sospitosa de “pacte i Illution del dimoni”. La religiosa va deixar escrit un dietari en què relata la vida monàstica de la seva congregació i la seva experiència a la presó de Barcelona, on va ser conduïda i tancada pel tribunal eclesiàstic. Domenge va escriure en un volum de 167 folis que, segons la fitxa de Memòria personal, ha arribat fins als nostres dies en un estat de conservació precari.
Més ben conservat està el manuscrit de Miquel Parets, un menestral barceloní del segle XVII que va deixar constància dels estralls que la pesta va fer a la ciutat emportant-se, fins i tot, els membres de la seva família. El manuscrit de Parets ja és conegut entre els historiadors que han investigat el període de la guerra dels Segadors, i recentment l'editorial Barcino ha editat un primer volum de la Crònica.
Entre els documents ja coneguts que també incorpora aquest arxiu virtual hi ha el dietari que va escriure Jaume Safont. Aquest notari va viure la segona meitat del segle XV i durant unes dècades va ser l'encarregat d'emplenar el dietari de la Generalitat. Al costat d'anotacions de to polític i administratiu, Safont també va deixar constància d'esdeveniments singulars, com ara el pas del cometa Halley i l'aparició de balenes a les platges del litoral barceloní.
La guerra vista per aquells que la van patir és un tema que apareix amb molta freqüència en els dietaris inventariats. En aquest sentit, un dels més interessants és el del notari de Perpinyà, Pere Pasqual, que relata el setge que la capital rossellonenca va patir el 1641 per part de les tropes franceses. És un dels episodis de la guerra dels Segadors, i Pasqual relata com la desesperació de la població, defensada per tropes castellanes, els va obligar a menjar carn humana i rates per sobreviure.Tant d'impacte va causar la guerra en el notari Pasqual que va deixar escrit el consell que va transmetre als seus fills, que va convidar a marxar de Perpinyà i a instal•lar-se en un altre punt perquè en aquella terra de pas el perill que es reproduís una guerra sempre seria present.
*El seu fons hi inclou el Relat d'una religiosa perseguida per la Inquisició.Un dels textos narra els estralls de les febres del segle XVII. El notari Pasqual relata com Perpinyà va sobreviure al setge del 1641 menjant carn humana i de rata La història menuda de Barcelona té un referent conegut, des de fa molts anys, en el baró de Maldà, Rafel Amat i de Cortada, que entre els anys 1769 i 1819 va escriure els 52 volums del seu Calaix de sastre. Com no podia ser d'una altra manera, aquest conegudíssim dietari forma part del fons documental de Memòria personal. Però el baró no ha estat l'única persona que es va dedicar a aixecar acta de la quotidianitat del país, i al costat del Calaix de sastre el portal exhibeix molts altres volums que amaguen relats i històries personals de gran interès. Ben bé es pot dir que ara el calaix s'ha ampliat a una calaixera sencera i en cada compartiment que s'obre apareix una història interessant.
Per exemple la d'Anna Domenge, fundadora del convent de les dominiques de Perpinyà, que va ser perseguida i detinguda per la inquisició, empresonada i processada per ser sospitosa de “pacte i Illution del dimoni”. La religiosa va deixar escrit un dietari en què relata la vida monàstica de la seva congregació i la seva experiència a la presó de Barcelona, on va ser conduïda i tancada pel tribunal eclesiàstic. Domenge va escriure en un volum de 167 folis que, segons la fitxa de Memòria personal, ha arribat fins als nostres dies en un estat de conservació precari.
Més ben conservat està el manuscrit de Miquel Parets, un menestral barceloní del segle XVII que va deixar constància dels estralls que la pesta va fer a la ciutat emportant-se, fins i tot, els membres de la seva família. El manuscrit de Parets ja és conegut entre els historiadors que han investigat el període de la guerra dels Segadors, i recentment l'editorial Barcino ha editat un primer volum de la Crònica.
Entre els documents ja coneguts que també incorpora aquest arxiu virtual hi ha el dietari que va escriure Jaume Safont. Aquest notari va viure la segona meitat del segle XV i durant unes dècades va ser l'encarregat d'emplenar el dietari de la Generalitat. Al costat d'anotacions de to polític i administratiu, Safont també va deixar constància d'esdeveniments singulars, com ara el pas del cometa Halley i l'aparició de balenes a les platges del litoral barceloní.
La guerra vista per aquells que la van patir és un tema que apareix amb molta freqüència en els dietaris inventariats. En aquest sentit, un dels més interessants és el del notari de Perpinyà, Pere Pasqual, que relata el setge que la capital rossellonenca va patir el 1641 per part de les tropes franceses. És un dels episodis de la guerra dels Segadors, i Pasqual relata com la desesperació de la població, defensada per tropes castellanes, els va obligar a menjar carn humana i rates per sobreviure.Tant d'impacte va causar la guerra en el notari Pasqual que va deixar escrit el consell que va transmetre als seus fills, que va convidar a marxar de Perpinyà i a instal•lar-se en un altre punt perquè en aquella terra de pas el perill que es reproduís una guerra sempre seria present.
dissabte, 10 de desembre del 2011
L'Aire Racista que Bufa
Els partits racistes i xenòfobs estan proliferant per tota Europa, i en alguns països, molt coneguts per la seva modernitat i pel seu benestar econòmic, de manera ben bé imparable.
*Aquesta és una constatació veritablement lamentable,però tanmateix una realitat política que costa d'assimilar, atès que la lluita per la democràcia i per la dignitat de l'èsser humà ha estat una constant al llarg dels segles, tot i que darrerament sembla que s'hagi posat la marxa enrere en alguns països europeus.
*Si a França el "fenomen Le Pen" va esclatar i espantar a finals dels 1980, al segle XXI o Àustria o Holanda, dos països força desenvolupats, hi viuen immersos en aquest terratrèmol polític-social que busca "l'odi contra l'Estranger com a únic Ideari". De fet, un dels eslògans d'un dels líders racistes catalans és:"ell no és racista, sinó realista".El missatge racista està penetrant entre el jovent.
*És molt fàcil,és la demagògica barata i crua, que entra entre els més joves que s'arriben a creure que tot el mal prové dels immigants.I és molt preocupant (sic i resic" pel Problema Social que pot crear, però també per l'Ideari que els joves van conreant.Hi vivim en una Societat Multicultural,com n`´es Catalunya, on cal aquest esforç d'integració i de convivència de tots plegats.
La Societat catalana del futur.
*Aquest Ideari Racista implica tota mena de valors negatius,molt negatius amb els quals han de conviure els més joves,els qui formaran la societat del futur.A la Vila de Sitges gairebé tots els immigrants parlen català i conviuen sense problema amb la resta.Això no és la norma,però no vull ser utòpic en aquest tema.No hi ha molta delinqüència, on alguns nouvinguts no accepten les normes de convivència i provoquen un daltabaix social.
*Va de debò que no plantejo en cap moment un Ideari Idíl·lic,no, perquè la convivència mai no n'és.No fa gaire en una reunió un membre d'un Grup Alternatiu criticava qe es parlès dels deures dels Immigrants, com si aquests no n'haguessin de tenir.Això tampoc no és tocar de peus a terra.Com tampoc no n'és alguns comportaments que tenim a les escoles, ni la idea de viure de la subvenció, tot i que molts em negarien aquest fet, és una trista realitat.
*Tot això no en treu, però, que haguem de seguir lluitant per una Societat sitgetana on imperin els valors humans i humanitzants, on es deixen de costat totalment Idearis aliens a la decència humana, on els joves cresquin sabent que tots hem de saber conviure.
Els crits racistes als camps de futbol són una lacra contra la dignitat humana.
*No és gaire diferent al que està passant a la resta d'Europa, però ens posa en estat d'alerta. Al Parlament de Catalunya ja hi ha un partit amb un ideari únic: antillengua catalana. Aquest Racisme Lingüístic és recolzat per més de cent mil ciutadans d'aquesta terra catalana.Racisme lingüístic i racisme genètic o racial forma part d'un mateix tot.
*Esperem que els polítics plantin cara al Racisme i no en permetin que s'hi difongui un Ideari tan degradant contra l'èsser humà ni contra la Cultura Catalana.Fa por, el seu missatge. Fa por pensar que atrauen tants joves. I fa por la simple idea que el seu Ideari pot tenir una aplicació futura...als Països Catalans de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
*Aquesta és una constatació veritablement lamentable,però tanmateix una realitat política que costa d'assimilar, atès que la lluita per la democràcia i per la dignitat de l'èsser humà ha estat una constant al llarg dels segles, tot i que darrerament sembla que s'hagi posat la marxa enrere en alguns països europeus.
*Si a França el "fenomen Le Pen" va esclatar i espantar a finals dels 1980, al segle XXI o Àustria o Holanda, dos països força desenvolupats, hi viuen immersos en aquest terratrèmol polític-social que busca "l'odi contra l'Estranger com a únic Ideari". De fet, un dels eslògans d'un dels líders racistes catalans és:"ell no és racista, sinó realista".El missatge racista està penetrant entre el jovent.
*És molt fàcil,és la demagògica barata i crua, que entra entre els més joves que s'arriben a creure que tot el mal prové dels immigants.I és molt preocupant (sic i resic" pel Problema Social que pot crear, però també per l'Ideari que els joves van conreant.Hi vivim en una Societat Multicultural,com n`´es Catalunya, on cal aquest esforç d'integració i de convivència de tots plegats.
La Societat catalana del futur.
*Aquest Ideari Racista implica tota mena de valors negatius,molt negatius amb els quals han de conviure els més joves,els qui formaran la societat del futur.A la Vila de Sitges gairebé tots els immigrants parlen català i conviuen sense problema amb la resta.Això no és la norma,però no vull ser utòpic en aquest tema.No hi ha molta delinqüència, on alguns nouvinguts no accepten les normes de convivència i provoquen un daltabaix social.
*Va de debò que no plantejo en cap moment un Ideari Idíl·lic,no, perquè la convivència mai no n'és.No fa gaire en una reunió un membre d'un Grup Alternatiu criticava qe es parlès dels deures dels Immigrants, com si aquests no n'haguessin de tenir.Això tampoc no és tocar de peus a terra.Com tampoc no n'és alguns comportaments que tenim a les escoles, ni la idea de viure de la subvenció, tot i que molts em negarien aquest fet, és una trista realitat.
*Tot això no en treu, però, que haguem de seguir lluitant per una Societat sitgetana on imperin els valors humans i humanitzants, on es deixen de costat totalment Idearis aliens a la decència humana, on els joves cresquin sabent que tots hem de saber conviure.
Els crits racistes als camps de futbol són una lacra contra la dignitat humana.
*No és gaire diferent al que està passant a la resta d'Europa, però ens posa en estat d'alerta. Al Parlament de Catalunya ja hi ha un partit amb un ideari únic: antillengua catalana. Aquest Racisme Lingüístic és recolzat per més de cent mil ciutadans d'aquesta terra catalana.Racisme lingüístic i racisme genètic o racial forma part d'un mateix tot.
*Esperem que els polítics plantin cara al Racisme i no en permetin que s'hi difongui un Ideari tan degradant contra l'èsser humà ni contra la Cultura Catalana.Fa por, el seu missatge. Fa por pensar que atrauen tants joves. I fa por la simple idea que el seu Ideari pot tenir una aplicació futura...als Països Catalans de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
dijous, 8 de desembre del 2011
Abu Bakr al Turtuixí:Filòsof,Teòleg i Poeta,un alarab a Catalunya.
L'Abu Bakr al Tuirtuixí,és un Alarab que arribar a ésser un dels màxims representants de la Cultura existent a la Catalunya sarraïna.El seu nom sencer era el d'Albubequer Mohamed, fill d'Algualid, fill de Mohamed, fill de Jalfa, fill de Suleiman, fill d'Ayub, el Coraxí, el Fihrí, el de Tortosa, l'Alfaquí malequí, l'Asceta,i conegut com a fill d'Aburrandaca.
*L'Historiador sarraí Al-Maqqari,va descriure el Gran Imam com un home alt, espigat, prim, amb faccions de la cara molt pronunciades i el color torrat de la pell.Tenia el cabell arrisssat i fosc, el tapava el Turban blanc que li cobria bona part del cap, una frondosa barba ocupava la resta de la cara. Era calmat i tranquil, caminava a poc a poc i de forma majestuosa.S'hi considerava un Alarab pur i dur (manera poètica de definir els àrabs).
*Pertanyia a un dels primers Llinatges àrabs que van assentar-se a Catalunya al perìode 715-717. Va nèixer l'any 451 de l'Hégira (1059 d. de C.). Vivia al barri dels Remolins de Tortosa a la casa dels seus avantpassats,on era conegut com Ibn Abí Randaga,freqüentava els Banys públics, el Soc i la Mesquita, on es debatien els problemes polítics i socials del Govern del Califat de Còrdova.De molt jove va aprendre a desxifrar l'Alcorà, va estudiar Poesia, Gramàtica Àrab, Dret Musulmà, Jurídica i Càlcul.
*Abulgualid el Betxí, a Saragossa, li va insinistrar en els debats i en les controvèrsies,tot i va obtenint el Títol de Llicenciat en les matèries estudiades amb aquest gran mestre.Va estudiar,també, la Ciència de la Partició d'Herències (CPH) i les Matemàtiques i, a la ciutat de Sevilla,va estudiar Humanitats.De Sevilla va marxar a Orient,tot i fent-ne el Pelegrinatge a la Meca;va visitar Bagdad i Basora (ciutats castigades el segle XXI en la Guerra dels EUA contra l'IraQ).
*Tot seguit,visitaria Egipte,on es va dedicar a l'Ensenyament.Els darrers anys de la seva vida els va passar a Alexandria, on va tenir deixebles molt coneguts com ara el Predicador de la Mesquita de València,Alí Ibn Ahmad Ibn Muhammad Haira, a qui ensenyaria amb molt de profit les Lectures Alcoràniques.
*L'arabista espanyol l'Alarcon ha estat un dels grans estudiosos i a més traductor de la seva obra musulmana.En la traducció de "La llumanera dels Prínceps" ens hi demostra uns grans dots com a Poeta I un enamorat de la Poesia, amb Sentències divulgades com:"Sofrir una pena amb resignació enalteix el dolor de la pena" i "L'esforç realitzat per a suportar-la resignadament".
*Posa en veu d'un admirat poeta aquesta expressió:“La persona de bon sentit es considera com si estigués sota el pes de la desgràcia, fins i tot abans que ocorri". I si apareix inopinadament i no li causa espant,és perquè hi havia en ell alguna cosa semblant. Si bé es considera que totes les coses tenen el seu termini, fes tu com si la fi de les desgràcies s'hi trobés en el punt de començar.
*Com a filòsof diu:“A qui preveu, que no l'agafin desprevingut,i qui està previngut que no temi res, penrquè espera que li ocorri quelcom inesperat”.
*L’Abú Bakhr ens va deixar una trentena d'obres de diverses matèries, preferentment Alcoràniques, de Moral i de Controvèrsia, també de Dret i política o jurídica, un tractat sobre “La Pietat Filial” i un Llibre,on critica la “corrupció del Cant dels Sufís”: aquests adornaven els joves amb joies i elegants vestits a fi que la contemplació de la seva bellesa indiqués “la Beutat del Creador”.
*Ens hi quedem amb els versos que posa en la veu d'un Beduí:”Consola't que la Resignació és un ornat de l'home bo i contra les vicisituds del temps no caben lamentacions,tot i que de quelcom servís que l'home exterioritzés la seva pena per causa de la Desgràcia, o de quelcom que aprofités el despreniment, seria consolar-se davant de qualsevol infortuni”.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*L'Historiador sarraí Al-Maqqari,va descriure el Gran Imam com un home alt, espigat, prim, amb faccions de la cara molt pronunciades i el color torrat de la pell.Tenia el cabell arrisssat i fosc, el tapava el Turban blanc que li cobria bona part del cap, una frondosa barba ocupava la resta de la cara. Era calmat i tranquil, caminava a poc a poc i de forma majestuosa.S'hi considerava un Alarab pur i dur (manera poètica de definir els àrabs).
*Pertanyia a un dels primers Llinatges àrabs que van assentar-se a Catalunya al perìode 715-717. Va nèixer l'any 451 de l'Hégira (1059 d. de C.). Vivia al barri dels Remolins de Tortosa a la casa dels seus avantpassats,on era conegut com Ibn Abí Randaga,freqüentava els Banys públics, el Soc i la Mesquita, on es debatien els problemes polítics i socials del Govern del Califat de Còrdova.De molt jove va aprendre a desxifrar l'Alcorà, va estudiar Poesia, Gramàtica Àrab, Dret Musulmà, Jurídica i Càlcul.
*Abulgualid el Betxí, a Saragossa, li va insinistrar en els debats i en les controvèrsies,tot i va obtenint el Títol de Llicenciat en les matèries estudiades amb aquest gran mestre.Va estudiar,també, la Ciència de la Partició d'Herències (CPH) i les Matemàtiques i, a la ciutat de Sevilla,va estudiar Humanitats.De Sevilla va marxar a Orient,tot i fent-ne el Pelegrinatge a la Meca;va visitar Bagdad i Basora (ciutats castigades el segle XXI en la Guerra dels EUA contra l'IraQ).
*Tot seguit,visitaria Egipte,on es va dedicar a l'Ensenyament.Els darrers anys de la seva vida els va passar a Alexandria, on va tenir deixebles molt coneguts com ara el Predicador de la Mesquita de València,Alí Ibn Ahmad Ibn Muhammad Haira, a qui ensenyaria amb molt de profit les Lectures Alcoràniques.
*L'arabista espanyol l'Alarcon ha estat un dels grans estudiosos i a més traductor de la seva obra musulmana.En la traducció de "La llumanera dels Prínceps" ens hi demostra uns grans dots com a Poeta I un enamorat de la Poesia, amb Sentències divulgades com:"Sofrir una pena amb resignació enalteix el dolor de la pena" i "L'esforç realitzat per a suportar-la resignadament".
*Posa en veu d'un admirat poeta aquesta expressió:“La persona de bon sentit es considera com si estigués sota el pes de la desgràcia, fins i tot abans que ocorri". I si apareix inopinadament i no li causa espant,és perquè hi havia en ell alguna cosa semblant. Si bé es considera que totes les coses tenen el seu termini, fes tu com si la fi de les desgràcies s'hi trobés en el punt de començar.
*Com a filòsof diu:“A qui preveu, que no l'agafin desprevingut,i qui està previngut que no temi res, penrquè espera que li ocorri quelcom inesperat”.
*L’Abú Bakhr ens va deixar una trentena d'obres de diverses matèries, preferentment Alcoràniques, de Moral i de Controvèrsia, també de Dret i política o jurídica, un tractat sobre “La Pietat Filial” i un Llibre,on critica la “corrupció del Cant dels Sufís”: aquests adornaven els joves amb joies i elegants vestits a fi que la contemplació de la seva bellesa indiqués “la Beutat del Creador”.
*Ens hi quedem amb els versos que posa en la veu d'un Beduí:”Consola't que la Resignació és un ornat de l'home bo i contra les vicisituds del temps no caben lamentacions,tot i que de quelcom servís que l'home exterioritzés la seva pena per causa de la Desgràcia, o de quelcom que aprofités el despreniment, seria consolar-se davant de qualsevol infortuni”.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimecres, 7 de desembre del 2011
Costums catalans medievals versus les Cartes de Poblament
En tenen l'origen en les “Cartes de Poblament”
*Les "Cartes de Poblament" (manera d'organitzar un poble i per tant no "Cartes de Població)eren donades a les ciutats pel Rei de la Monarquia Catalana,en Ramon Berenguer IV durant els anys 1148 i 1149, que van establir un Estatut Primari, basat en el Dret català llavors vigent a Catalunya i en les Pràctiques Curials del Comtat de Barcelona.
*La seva aplicació toparia amb la disconformitat de les Senyories,com ara la de la Casa de Motcada i, també, des de l’any 1181, de la Senyoria de l'Orde del Temple; les discòrdies,sotmeses normalment a l'Arbitratge dels Bisbes catalans,qui s’hi prounciaven publicant una Sentència,on declaraven com a vigents els Usatges de Barcelona i com a Supletoris els Costums de la ciutat,que haurien de regir com a Dret principal i que en el seu defecte hom aplicaria els Usatges de Barcelona, i com a Supletori, el Dret comú.
*La redacció,sempre en llengua catalana,duta a terme pels Notaris de Catalunya, rebutjada en general per les Senyories,després de l'arbitratge dels bisbes catalans o els Ardiaques de les Seus catedralícies.La recopilació va ser editada amb un títol com ara “Llibre dels costums generals escries de la insigne ciutat” i reeditada amb la traducció castellana-.Van resultar uns “Textos de Dret Consuetudinari Escrit” i distribuïts seguint les Summes del Codi de Justinià, més influïts pel Dret comú, inspirat en els Furs de València, però molt més desenvolupat.
*Una explanació a més, en bona part, d'uns Costums creats pel mateix Dret Constituït, hom hi troba també la influència del Dret General del Principat de Catalunya, dels Usatges no Feudals, del Dret Privat de Barcelona i fins i tot del Llibre del consolat de mar(sic).
*Els costums, regien en tota la jurisdicció territorial de cada ciutat, des de les valls i muntanyes fins a la mar.El Rei Pere III de Catalunya-Aragó confirmaria l’any 1364, a més dels Privilegis donats a les ciutats, tots els usos i costums, escrits i no escrits, pels quals es regien els pobles i per una Pragmàtica del 1380 declarava, a més, l'Ordre de Prelació de les Fonts de Dret: costums, en en el seu defecte les “Constitucions de Catalunya”, i en darrer terme, els Drets Romà i Canònic (dret comú), derogats pel Decret de Nova Planta, fins a la Compilació del Dret Civil Especial de Catalunya (1960), per la qual les fonts legals ciutadanes només tenen aplicació directa en la part recollida per aquesta i segons la seva redacció.
*En els altres casos hom aplica la Compilació, supletòriament el Codi Civil Espanyol i, en darrer terme, en defecte d'aquest, els Costums de cada ciutat catalana, com a simple costum de lloc.Els costums locals!
*Les "Cartes de Poblament" (manera d'organitzar un poble i per tant no "Cartes de Població)eren donades a les ciutats pel Rei de la Monarquia Catalana,en Ramon Berenguer IV durant els anys 1148 i 1149, que van establir un Estatut Primari, basat en el Dret català llavors vigent a Catalunya i en les Pràctiques Curials del Comtat de Barcelona.
*La seva aplicació toparia amb la disconformitat de les Senyories,com ara la de la Casa de Motcada i, també, des de l’any 1181, de la Senyoria de l'Orde del Temple; les discòrdies,sotmeses normalment a l'Arbitratge dels Bisbes catalans,qui s’hi prounciaven publicant una Sentència,on declaraven com a vigents els Usatges de Barcelona i com a Supletoris els Costums de la ciutat,que haurien de regir com a Dret principal i que en el seu defecte hom aplicaria els Usatges de Barcelona, i com a Supletori, el Dret comú.
*La redacció,sempre en llengua catalana,duta a terme pels Notaris de Catalunya, rebutjada en general per les Senyories,després de l'arbitratge dels bisbes catalans o els Ardiaques de les Seus catedralícies.La recopilació va ser editada amb un títol com ara “Llibre dels costums generals escries de la insigne ciutat” i reeditada amb la traducció castellana-.Van resultar uns “Textos de Dret Consuetudinari Escrit” i distribuïts seguint les Summes del Codi de Justinià, més influïts pel Dret comú, inspirat en els Furs de València, però molt més desenvolupat.
*Una explanació a més, en bona part, d'uns Costums creats pel mateix Dret Constituït, hom hi troba també la influència del Dret General del Principat de Catalunya, dels Usatges no Feudals, del Dret Privat de Barcelona i fins i tot del Llibre del consolat de mar(sic).
*Els costums, regien en tota la jurisdicció territorial de cada ciutat, des de les valls i muntanyes fins a la mar.El Rei Pere III de Catalunya-Aragó confirmaria l’any 1364, a més dels Privilegis donats a les ciutats, tots els usos i costums, escrits i no escrits, pels quals es regien els pobles i per una Pragmàtica del 1380 declarava, a més, l'Ordre de Prelació de les Fonts de Dret: costums, en en el seu defecte les “Constitucions de Catalunya”, i en darrer terme, els Drets Romà i Canònic (dret comú), derogats pel Decret de Nova Planta, fins a la Compilació del Dret Civil Especial de Catalunya (1960), per la qual les fonts legals ciutadanes només tenen aplicació directa en la part recollida per aquesta i segons la seva redacció.
*En els altres casos hom aplica la Compilació, supletòriament el Codi Civil Espanyol i, en darrer terme, en defecte d'aquest, els Costums de cada ciutat catalana, com a simple costum de lloc.Els costums locals!
dimarts, 6 de desembre del 2011
El Sant Grial versus el Sant Sopar
El Sant Calze,àlies el Sant Grial,és la copa que la Tradiciò senyala que va utlitzar Jesús en el Sant Sopar.Al segle XXI són diverses les Ciutats que es disputen guardar aquesta Sagrada Relíquia,un veritable motiu de veneracio i de cult, com ara el Calze d’Antioquia o el Sacro Catino de Genova, entre moltes atres.
També el Sant Grial ha generat tribulacions entre personatges que han desitjat la seva possessió,bo i pensant que li’n comportaria trobar-s’hi amb major Poder.
*El Sant Calze del Sant Sopar,igualment ha estat un central motiu de la Literatura feta novel.la des de l’Edat Mitjana –la novela artùrica per exemple- fins als nostres dies, i fins i tot una peça referent en Obres d’Art que representen el Sant Sopar, especialment de l’Escola d’Art valenciana que arrenca amb Joan de Joanes, fins l’impressionant San Sopar d’en Francesc Ribalta que precidix l’Altar Major de l’Església del Reial Col.legi del Corpus Christi de la ciutat de València.
*La recerca i l’estudi que se remonten a l’any 1736 (segle XVIII) han fet que sobre el Sant Calze,àlies Sant Grial, hi hagi tota una Documentacio recopilada, estudiada i contrastada que facilita la Credulitat sobre l’Autenticitat de la peça sagrada.Prou concluents resulten els Estudis dels Catedratics i Professors en Josep Sanchis Sivera (1914), en Joan Angel Oñate Ojeda (1952), el del Catedratic d’Arqueologia de Saragossa, l’Antoni Beltrán (1960) que en els seus estudis va confirmar que el Sant Calze era peça datable en l’epoca en què hi va viure Jesucrist.
*No han faltat estudis posteriors i d’especialistes estrangers, com ara el de l’alemany Michael Hessman, o els de la nortamericana Janice Bennett que no hi troben arguments per a “Desmentir l’autenticitat de la peça sagrada” i “Que aquesta Copa,àlies el Sant Grial fos feta servir per Jesucrist”.
*La Reliquia sagrada es venera en la Capella de la Catedral de València, coneguda com del Sant Grial,a l’antiga Aula Capitular de la Catedral valenciana. En el centre d’un extraordinari Retaule esculpit en Alabastre, procedent del que era l’entrada a l’antic Cor Catedralici i obra d’Antoni Dalmau i de Giuliano Poggibosni (Julià el Florenti), en Escultures també d’en Joan de Sagrera,en Joan de Sogorb i l’Arnau de Brusel.les, s’expon a la veneració el Sant Calze,àlies el Sant Grial.
*El Pelegrinatge del Sant Grial o Sant Calze,una copa de pedra d’agata carolina d’uns 9 cm. de diametre per uns 5,5 de profunditat ha estat molt llarg i la conclusió és que el Rei Alfons el Magnanim va fer donacio del Sant Grial a la Seu de València, tal com hi reflecteix un Document de 17 de març de 1437 (segle XV).
*L’itinerari d’aquest Pelegrinatge i les seves vicissituts són perfectament descrites i argumentades en diverses publicacions, que narren des de la seva arribada a Roma, com va sortir d’allà enviat pel Diacon Sant Llorenç, a la Terra natal dels seus pares,a Osca, encara que –sembla ser que ell neix en Valencia- en una època en què la sea Familia es va traslladar a aquesta ciutat.
*A la ciutat d'Osca romandria ben guardat el Sant Grial fins a l’any 711 (segle VIIIè) en l’Església de Sant Pere el Vell-.Després durant la Invasió Àrab,des de la Catedral d’Osca es fa Itinerant de nou i en aquesta itinerància, viatja també el Sant Grial,com a sagrada Relíquia,cosa la qual explica la seva localització l’any 1045 (segle 10) en la Catedral de Jaca i des de l’any 1071 al Monasteri de Sant Joan de la Penya fins al 1399 (segle XIV) –en aquesta epoca “es quan s’inicia tota la Literatura Medieval vinculada al Sant Grial”-.
*L’any 1399 (segle XIV) el Rei català Marti l’Huma solicita tenir el Sant Grial o el Sant Calze en l’Oratori del seu Palau de Saragossa,des d’on viajaria en companyia del Rei a la seva Residència de Barcelona,capital de Catalunya. En possessió de la Familia Reial, serà l’Alfons el Magnànim qui el portarà a Valencia, en traslladar la Cort Catalana a aquesta ciutat, i el Sant Calze,àlies el Sant Grial hi quedarà dipositat definitivament en la Catedral de València.Les vicissituts han fet que en mes d’una ocasió hagi estat, per raons de seguretat, canviat d’emplaçament i fins i tot hagi sortit de la Seu valenciana.
*L’esdeveniment més proper és el de la Guerra Civil espanyola, que va obligar a amagar el Sant Grial, i per tot un seguit de diverses circumstàncies a ésser custodiat per una familia en la localitat riberenca de Carlet.Tots els creients cristians poden admirar i orar davant d’una Copa Sagrada,el Sant Calze,àlies el Sant Grial,que tenir Jesucrist a les seves mans en els moments més trascendentals de la seva Vida Terrenal, i per tant de l’instrument que aprofitaria per a establir una Aliança que regeneraria l’amor entre els éssers humans. Per als no creients contemplar la magnifica Copa de l’últim Sopar, montada sobre un artistic suport treballat en or i guarnit amb pedres precioses, junt al marc a on s’expon pot ser, com a minim, motiu d’Enriquiment Cultural i de poder fruir d’un emplaçament artistic digne de visitar.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
També el Sant Grial ha generat tribulacions entre personatges que han desitjat la seva possessió,bo i pensant que li’n comportaria trobar-s’hi amb major Poder.
*El Sant Calze del Sant Sopar,igualment ha estat un central motiu de la Literatura feta novel.la des de l’Edat Mitjana –la novela artùrica per exemple- fins als nostres dies, i fins i tot una peça referent en Obres d’Art que representen el Sant Sopar, especialment de l’Escola d’Art valenciana que arrenca amb Joan de Joanes, fins l’impressionant San Sopar d’en Francesc Ribalta que precidix l’Altar Major de l’Església del Reial Col.legi del Corpus Christi de la ciutat de València.
*La recerca i l’estudi que se remonten a l’any 1736 (segle XVIII) han fet que sobre el Sant Calze,àlies Sant Grial, hi hagi tota una Documentacio recopilada, estudiada i contrastada que facilita la Credulitat sobre l’Autenticitat de la peça sagrada.Prou concluents resulten els Estudis dels Catedratics i Professors en Josep Sanchis Sivera (1914), en Joan Angel Oñate Ojeda (1952), el del Catedratic d’Arqueologia de Saragossa, l’Antoni Beltrán (1960) que en els seus estudis va confirmar que el Sant Calze era peça datable en l’epoca en què hi va viure Jesucrist.
*No han faltat estudis posteriors i d’especialistes estrangers, com ara el de l’alemany Michael Hessman, o els de la nortamericana Janice Bennett que no hi troben arguments per a “Desmentir l’autenticitat de la peça sagrada” i “Que aquesta Copa,àlies el Sant Grial fos feta servir per Jesucrist”.
*La Reliquia sagrada es venera en la Capella de la Catedral de València, coneguda com del Sant Grial,a l’antiga Aula Capitular de la Catedral valenciana. En el centre d’un extraordinari Retaule esculpit en Alabastre, procedent del que era l’entrada a l’antic Cor Catedralici i obra d’Antoni Dalmau i de Giuliano Poggibosni (Julià el Florenti), en Escultures també d’en Joan de Sagrera,en Joan de Sogorb i l’Arnau de Brusel.les, s’expon a la veneració el Sant Calze,àlies el Sant Grial.
*El Pelegrinatge del Sant Grial o Sant Calze,una copa de pedra d’agata carolina d’uns 9 cm. de diametre per uns 5,5 de profunditat ha estat molt llarg i la conclusió és que el Rei Alfons el Magnanim va fer donacio del Sant Grial a la Seu de València, tal com hi reflecteix un Document de 17 de març de 1437 (segle XV).
*L’itinerari d’aquest Pelegrinatge i les seves vicissituts són perfectament descrites i argumentades en diverses publicacions, que narren des de la seva arribada a Roma, com va sortir d’allà enviat pel Diacon Sant Llorenç, a la Terra natal dels seus pares,a Osca, encara que –sembla ser que ell neix en Valencia- en una època en què la sea Familia es va traslladar a aquesta ciutat.
*A la ciutat d'Osca romandria ben guardat el Sant Grial fins a l’any 711 (segle VIIIè) en l’Església de Sant Pere el Vell-.Després durant la Invasió Àrab,des de la Catedral d’Osca es fa Itinerant de nou i en aquesta itinerància, viatja també el Sant Grial,com a sagrada Relíquia,cosa la qual explica la seva localització l’any 1045 (segle 10) en la Catedral de Jaca i des de l’any 1071 al Monasteri de Sant Joan de la Penya fins al 1399 (segle XIV) –en aquesta epoca “es quan s’inicia tota la Literatura Medieval vinculada al Sant Grial”-.
*L’any 1399 (segle XIV) el Rei català Marti l’Huma solicita tenir el Sant Grial o el Sant Calze en l’Oratori del seu Palau de Saragossa,des d’on viajaria en companyia del Rei a la seva Residència de Barcelona,capital de Catalunya. En possessió de la Familia Reial, serà l’Alfons el Magnànim qui el portarà a Valencia, en traslladar la Cort Catalana a aquesta ciutat, i el Sant Calze,àlies el Sant Grial hi quedarà dipositat definitivament en la Catedral de València.Les vicissituts han fet que en mes d’una ocasió hagi estat, per raons de seguretat, canviat d’emplaçament i fins i tot hagi sortit de la Seu valenciana.
*L’esdeveniment més proper és el de la Guerra Civil espanyola, que va obligar a amagar el Sant Grial, i per tot un seguit de diverses circumstàncies a ésser custodiat per una familia en la localitat riberenca de Carlet.Tots els creients cristians poden admirar i orar davant d’una Copa Sagrada,el Sant Calze,àlies el Sant Grial,que tenir Jesucrist a les seves mans en els moments més trascendentals de la seva Vida Terrenal, i per tant de l’instrument que aprofitaria per a establir una Aliança que regeneraria l’amor entre els éssers humans. Per als no creients contemplar la magnifica Copa de l’últim Sopar, montada sobre un artistic suport treballat en or i guarnit amb pedres precioses, junt al marc a on s’expon pot ser, com a minim, motiu d’Enriquiment Cultural i de poder fruir d’un emplaçament artistic digne de visitar.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
El primer català escrit apareix en l'àmbit eclesiàstic (s.XI-XII)
Hi apareix a través de la predicació en les Homilies.
*Es tracta d'unes Homilies des de la Trona en llengua vulgar que eren traduccions de la llengua llatina. Segons l'estudiós Josep Moran, a la seva obra L'ús de la llengua vulgar per a fins religiosos i catequètics en els orígens”,fins abans del s.XII només es coneix un esborrany de sermó escrit en una barreja de francés i llatí en un Manuscrit del s.X i també possiblement "Las Glosas Emilianenses (s.XI)". Aquests sermons de l'anomenada Reforma Gregoriana segueixen la tradició del llatí.
Als Països Catalans es conserven les anomenades Homilies d'Organyà i les Homilies de Tortosa.
*Les Homilies d'Organyà (llengua catalana), provenen de la parròquia d'Organyà, a l'alt Urgell, que als ss. XI-XII era un Priorat Canolical Augustinià ( de frares augustinians). Es conserva actualment de forma incompleta (6 sermons complets i 2 incomplets). També és discutible el valor estètic (si és el primer text escrit en català) perquè són sermons escrits i tenen un caràcter molt elemental (no literari).
*El Priorat d'Organyà era una Canònica Regular Augustiniana, igual que a Tortosa. És a dir, segons el model de la canònica que hem vist s'anaven distribuint als sermonaris, a les diferents seus canòniques a Catalunya. A Tortosa no es va traduir i a Organyà sí (traducció d'una homilia en occità)
Les Homilies de Tortosa (en llengua occitana).
*Estan en un Manuscrit de finals del s. XI-XII, es conserven a la Catedral de Tortosa, escrits en occità però presenta alguns catalanismes atribuïts al copista. Com s'explica que a Tortosa hi haja sermons en occità? La finalitat era millorar el nivell pastoral dels clergues. Com hem dit la Reforma Gregoriana prové de la Gàl·lia francesa.
*Una Canònica és una Comunitat de clergues que es regeixen per una regla (clergat regular). La canònica regular augustiniana de Sant Ruf d'Avinyó, aquests són els que varen aplicar a Catalunya la reforma canonical gregoriana. És a dir, aquests homes varen fer aplecs de sermons en occità i els anaren distribuint per Catalunya (finals del XII i principis del XIII). Així, un va arribar a Tortosa i l'altre a Organyà.
*Queda descartada l'opinió d'alguns estudiosos que diuen que aquests textos no tenen un heterodox sinó ortodox, situats dins la tradició augustiniana.
*Hi havia més Homilies, però al no ser uns sermons cultes i literaris com els llatins, sinó més bé vulgars, no en tenim perquè els seus manuscrits caigueren en desús. En aquella època els parlants ja tenien la consciència que català i occità eren llengües diferents,però bessones.
*El prímer estudi se consagra a «Loriginalitat i el suposat origen augustinià de les Homilies d'Organyá».Es tracta d'un conjunt d'Homilies escrites en català, amb occitanismes, molt semblant a les de les homilies de Tortosa, conservadat al ms. 106 d'aquesta catedral. D'aquestes Homilies no se conservan més que vuit folis, que fan referència a un homiliari més ampli, amb sis de completes i amb les línees d'altres dos és suficient per a connectar aquesta col·lecció amb elHomiliario de Angers, tant pel recorregut com pel tema i l'estructura de les prediques que inclouen.
*Mitjançant un ampli estructura textual, es demostra l'existència de programes de predicació, definits com a canònics regulars, que varen servir-se de materials aliens als que procuraren donar un nou ús, la qual cosa no significa que aquestes homilies llatines arribessin a ser eficaces per a complir la seua funció de propaganda religiosa, sobretot en allò que respecta a les necessitats espirituals del poble.
*Es tracta de col·leccions de textos, en qualsevol cas, que tenen un caràcter plural i obert, per la qual cosa podrien ser utilitzades per diferents ordes religioses que compartissin un ideal ascètic.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Es tracta d'unes Homilies des de la Trona en llengua vulgar que eren traduccions de la llengua llatina. Segons l'estudiós Josep Moran, a la seva obra L'ús de la llengua vulgar per a fins religiosos i catequètics en els orígens”,fins abans del s.XII només es coneix un esborrany de sermó escrit en una barreja de francés i llatí en un Manuscrit del s.X i també possiblement "Las Glosas Emilianenses (s.XI)". Aquests sermons de l'anomenada Reforma Gregoriana segueixen la tradició del llatí.
Als Països Catalans es conserven les anomenades Homilies d'Organyà i les Homilies de Tortosa.
*Les Homilies d'Organyà (llengua catalana), provenen de la parròquia d'Organyà, a l'alt Urgell, que als ss. XI-XII era un Priorat Canolical Augustinià ( de frares augustinians). Es conserva actualment de forma incompleta (6 sermons complets i 2 incomplets). També és discutible el valor estètic (si és el primer text escrit en català) perquè són sermons escrits i tenen un caràcter molt elemental (no literari).
*El Priorat d'Organyà era una Canònica Regular Augustiniana, igual que a Tortosa. És a dir, segons el model de la canònica que hem vist s'anaven distribuint als sermonaris, a les diferents seus canòniques a Catalunya. A Tortosa no es va traduir i a Organyà sí (traducció d'una homilia en occità)
Les Homilies de Tortosa (en llengua occitana).
*Estan en un Manuscrit de finals del s. XI-XII, es conserven a la Catedral de Tortosa, escrits en occità però presenta alguns catalanismes atribuïts al copista. Com s'explica que a Tortosa hi haja sermons en occità? La finalitat era millorar el nivell pastoral dels clergues. Com hem dit la Reforma Gregoriana prové de la Gàl·lia francesa.
*Una Canònica és una Comunitat de clergues que es regeixen per una regla (clergat regular). La canònica regular augustiniana de Sant Ruf d'Avinyó, aquests són els que varen aplicar a Catalunya la reforma canonical gregoriana. És a dir, aquests homes varen fer aplecs de sermons en occità i els anaren distribuint per Catalunya (finals del XII i principis del XIII). Així, un va arribar a Tortosa i l'altre a Organyà.
*Queda descartada l'opinió d'alguns estudiosos que diuen que aquests textos no tenen un heterodox sinó ortodox, situats dins la tradició augustiniana.
*Hi havia més Homilies, però al no ser uns sermons cultes i literaris com els llatins, sinó més bé vulgars, no en tenim perquè els seus manuscrits caigueren en desús. En aquella època els parlants ja tenien la consciència que català i occità eren llengües diferents,però bessones.
*El prímer estudi se consagra a «Loriginalitat i el suposat origen augustinià de les Homilies d'Organyá».Es tracta d'un conjunt d'Homilies escrites en català, amb occitanismes, molt semblant a les de les homilies de Tortosa, conservadat al ms. 106 d'aquesta catedral. D'aquestes Homilies no se conservan més que vuit folis, que fan referència a un homiliari més ampli, amb sis de completes i amb les línees d'altres dos és suficient per a connectar aquesta col·lecció amb elHomiliario de Angers, tant pel recorregut com pel tema i l'estructura de les prediques que inclouen.
*Mitjançant un ampli estructura textual, es demostra l'existència de programes de predicació, definits com a canònics regulars, que varen servir-se de materials aliens als que procuraren donar un nou ús, la qual cosa no significa que aquestes homilies llatines arribessin a ser eficaces per a complir la seua funció de propaganda religiosa, sobretot en allò que respecta a les necessitats espirituals del poble.
*Es tracta de col·leccions de textos, en qualsevol cas, que tenen un caràcter plural i obert, per la qual cosa podrien ser utilitzades per diferents ordes religioses que compartissin un ideal ascètic.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dissabte, 3 de desembre del 2011
Aprendre a estimar les Matemàtiques
Estimar les matemàtiques no ha de ser el resultat de conèixer aquesta ciència, sinó el pas previ per entrar-hi.S’hi fa veure que això és possible i necessari i s’hi donen recomanacions sobre com cal fer-lo.
*Un objectiu no sempre explícit de l’Educació Infantil i de l'Educació Primària ha de ser aprendre a “estimar” les matemàtiques. Els nens i les nenes estan oberts, sense prejudicis, a descobrir i gaudir de tot allò que els sembla atraient i divertit. En conseqüència, semblaria raonable esperar que la seva aproximació al món de les matemàtiques fos engrescadora. L’experiència, però, demostra que, malauradament, molt aviat en massa infants l’encanteri matemàtic inicial aviat dóna pas a una actitud més avorrida que no pas motivada. On fallem?
*La tesi que volem defensar en aquest article és que el primer objectiu matemàtic que ens hem de plantejar a l’escola és facilitar l’estimació, l’interès, la curiositat, la intriga i el goig per fer matemàtiques, i que sols des d’aquesta “afició” podrem aconseguir vèncer el desencant generalitzat vers una disciplina indispensable per a la formació i per a la vida.
Ara ja fa vint-i-cinc anys, el nostre gran matemàtic Lluís A. Santaló deia, referint-se a primària:
L’ensenyament formatiu es dóna la mà amb l’ensenyament actiu.
*L’alumne ha de participar en l’aprenentatge, ha de mostrar-se motivat pels problemes […] Els coneixements no han de ser embotits a pressió, sinó adquirits a través de la curiositat de l’infant, el qual, afortunadament, té sempre curiositat per qualsevol cosa que li sigui presentada adequadament.Aquest procés clau de “curiositat versus coneixements” segueix essent avui el repte que cal assolir, i fer-ho és possible.
Uns exemples que colpeixen
*En els darrers anys he tingut el plaer de veure com en molts llocs estan fent experiències interessantíssimes en aquest camp de la motivació matemàtica a l’escola.
Al Matemagnum de Barcelona de 1999 vàrem veure propostes brillants sobre com es poden barrejar matemàtiques amb anglès (Escola Vila Olímpica de Barcelona) o fer màgia i càlcul mental o aprofitar Colònies escolarsper fer matemàtiques…!
*Al C.E.M. 2000 es presentaren experiències de contes i matemàtiques (Tana Serra), exposicions d’atractius materials, el bonic treball de Carme Alemany (CEIP Roure Gros, de Santa Eulàlia de Riuprimer) amb gegantines caixes on, des de dintre, els nens i les nenes poden veure l’efecte fotogràfic, treballs d’art i geometria de P-3 a sisè (Escola Bellaterra), propostes sobre geometria i artistes (Teresa Claramunt), etc.
*A la Fira Matemàtica d’Igualada fou emocionant veure molts nens i nenes ensenyant a uns altres els seus tallers de figures, de botigues, d’euros, de laberints… I a les Jornades de Vic i de Girona vam poder apreciar el bon treball del Grup Perímetre i les exposicions de materials inventats per centres i les fires fetes al carrer…
*Fins i tot a ICME-9, al Japó, es presentaven taules plenes de nens i nenes fent jocs de papiroflèxia (origami), usant materials interactius, aprenent nombres i al mateix temps l’escriptura del japonès… (el que l’Associació AMI japonesa en diu “claus divertides” i que es basen en la idea que, pedagògicament, l’aspecte emocional i actitudinal de les classes és el primer parany que cal resoldre…).
*Quan et mous per aquest món de Jornades, Fires i Congressos visualitzes en clau de realitat possible tot el que es pot arribar a fer i experimentar per tal de seduir els infants cap a les matemàtiques. Però queda sempre l’angoixa de fins a quin punt els milers de mestres i centres “no participants” en aquests esdeveniments es faran ressò del que s’està realitzant.
Una lectura més que recomanable...!
*Un nou llibre de M. Antònia Canals: Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys (Rosa Sensat. Barcelona, 2000). La meva admiració per la trajectòria pedagògica de la M. Antònia Canals treu imparcialitat al que ara comentaré, però crec, objectivament, que en aquest llibre l’autora ha encertat, com mai, a oferir un camí clar i precís als mestres i a les mestres que treballen en aquest nivell.
*La M. Antònia Canals ens convida a “acompanyar els nens i nenes en el creixement del seu saber matemàtic” i ens anima a fer-ho fent “viure la matemàtica”, aprenent “a mirar matemàticament”, convertint els parvularis en observatoris de mestres i infants… “el repte d’anar-nos fent el nostre propi mètode, no d’ensenyar sinó de fer possible que els nens i nenes aprenguin de veritat”. I fer això mirant l’entorn, jugant, tocant, cantant, fent contes, dramatitzacions, descobrint l’espai, els nombres, les mesures…
Una recepta màgica.
*Si hem vist que tanta gent fa tantes coses, és hora que ens proposem, entre tots i totes, estendre aquestes idees de renovació i canvi a molts centres i a moltes aules. M’atreviria, doncs, a donar una recepta per millorar la nostra manera de fer estimar les matemàtiques. La recepta sols té dos ingredients:
*Primer ingredient (si escau): Que l’ensenyant estimi les matemàtiques.
Per començar, cal que les mestres i els mestres deixin de banda els seus possibles records negatius sobre la reina de les ciències i procurin, si és el cas, sentir-se segurs sobre el que s’ha d’ensenyar i com cal fer-ho. El que fa patir dels trapezistes no és l’altura del trapezi, sinó que es comportin de manera nerviosa abans de fer el salt.
*No sempre la formació inicial en didàctica de les matemàtiques pot haver assegurat aquesta confiança personal sobre la disciplina i, per tant, caldrà moure’s i cercar remeis. Hi ha molt bons llibres on es puguin trobar orientacions precises i consells pragmàtics…, i avui dia també hi ha una bona oferta d’activitats formatives i jornades que ajudaran a compartir idees.I,suposant, doncs, que ja tenim unes mestres i uns mestres engrescats amb les matemàtiques.
*Segon ingredient: La manera “com” cal fer matemàtiques és tan important o més que “què” fem.Ben senzill. Ens preocuparem “a la vegada” dels temes, els conceptes, els procediments, etc. que volem que aprenguin els nens i nenes i del propi procés per fer-ho possible, tot posant-hi, això sí, imaginació i creativitat. En particular, això ens farà despreciar “el treball amb fitxes” d’editorials al parvulari i ens motivarà per buscar dinàmiques amb músiques, contes, danses, etc.
Un darrer consell sobre la Recepta.
*L’estimació vers les matemàtiques és fàcil de descobrir en els nens i nenes. Si la recepta d’engrescament ha funcionat, ho notarem de seguida: en voldran més i més. I també convindrà dir-ho a les famílies. Els infants que estimen les matemàtiques perquè hi juguen, en fan i s’hi diverteixen, també en podran fer més a casa, i als caps de setmana i a les vacances i arreu. És possible que els fills i les filles no s’avorreixin tant a l’escola com ho varen fer els seus pares i mares…
*I els diferents ritmes de les criatures no han de neguitejar en aquestes etapes. Si algú s’atreveix a dir allò que “altres veïnets ja resten portant o divideixen”, caldrà que preguntem immediatament: “I badallen mentre ho fan?”.Nosaltres no preparem pobres calculadores manuals inferiors a una màquina de dos euros. Nosaltres preparem nens i nenes que aprendran coses que estimen.
*Arribats en aquest punt, la ràdio emet una cançó clàssica de soul afroamericà. El cantant va enumerant una sèrie de mancances personals “no en sé gaire de geografia, no en sé gaire de trigonometria, no en sé gaire del llibre de ciències…”, però finalment aclarareix: “el que sé és que t’estimo i si tu m’estimessis una mica… aquest món seria meravellós”. Per al soul del segle xxi seria desitjable que “saber” i “estimar” anessin sempre de la mà.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Un objectiu no sempre explícit de l’Educació Infantil i de l'Educació Primària ha de ser aprendre a “estimar” les matemàtiques. Els nens i les nenes estan oberts, sense prejudicis, a descobrir i gaudir de tot allò que els sembla atraient i divertit. En conseqüència, semblaria raonable esperar que la seva aproximació al món de les matemàtiques fos engrescadora. L’experiència, però, demostra que, malauradament, molt aviat en massa infants l’encanteri matemàtic inicial aviat dóna pas a una actitud més avorrida que no pas motivada. On fallem?
*La tesi que volem defensar en aquest article és que el primer objectiu matemàtic que ens hem de plantejar a l’escola és facilitar l’estimació, l’interès, la curiositat, la intriga i el goig per fer matemàtiques, i que sols des d’aquesta “afició” podrem aconseguir vèncer el desencant generalitzat vers una disciplina indispensable per a la formació i per a la vida.
Ara ja fa vint-i-cinc anys, el nostre gran matemàtic Lluís A. Santaló deia, referint-se a primària:
L’ensenyament formatiu es dóna la mà amb l’ensenyament actiu.
*L’alumne ha de participar en l’aprenentatge, ha de mostrar-se motivat pels problemes […] Els coneixements no han de ser embotits a pressió, sinó adquirits a través de la curiositat de l’infant, el qual, afortunadament, té sempre curiositat per qualsevol cosa que li sigui presentada adequadament.Aquest procés clau de “curiositat versus coneixements” segueix essent avui el repte que cal assolir, i fer-ho és possible.
Uns exemples que colpeixen
*En els darrers anys he tingut el plaer de veure com en molts llocs estan fent experiències interessantíssimes en aquest camp de la motivació matemàtica a l’escola.
Al Matemagnum de Barcelona de 1999 vàrem veure propostes brillants sobre com es poden barrejar matemàtiques amb anglès (Escola Vila Olímpica de Barcelona) o fer màgia i càlcul mental o aprofitar Colònies escolarsper fer matemàtiques…!
*Al C.E.M. 2000 es presentaren experiències de contes i matemàtiques (Tana Serra), exposicions d’atractius materials, el bonic treball de Carme Alemany (CEIP Roure Gros, de Santa Eulàlia de Riuprimer) amb gegantines caixes on, des de dintre, els nens i les nenes poden veure l’efecte fotogràfic, treballs d’art i geometria de P-3 a sisè (Escola Bellaterra), propostes sobre geometria i artistes (Teresa Claramunt), etc.
*A la Fira Matemàtica d’Igualada fou emocionant veure molts nens i nenes ensenyant a uns altres els seus tallers de figures, de botigues, d’euros, de laberints… I a les Jornades de Vic i de Girona vam poder apreciar el bon treball del Grup Perímetre i les exposicions de materials inventats per centres i les fires fetes al carrer…
*Fins i tot a ICME-9, al Japó, es presentaven taules plenes de nens i nenes fent jocs de papiroflèxia (origami), usant materials interactius, aprenent nombres i al mateix temps l’escriptura del japonès… (el que l’Associació AMI japonesa en diu “claus divertides” i que es basen en la idea que, pedagògicament, l’aspecte emocional i actitudinal de les classes és el primer parany que cal resoldre…).
*Quan et mous per aquest món de Jornades, Fires i Congressos visualitzes en clau de realitat possible tot el que es pot arribar a fer i experimentar per tal de seduir els infants cap a les matemàtiques. Però queda sempre l’angoixa de fins a quin punt els milers de mestres i centres “no participants” en aquests esdeveniments es faran ressò del que s’està realitzant.
Una lectura més que recomanable...!
*Un nou llibre de M. Antònia Canals: Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys (Rosa Sensat. Barcelona, 2000). La meva admiració per la trajectòria pedagògica de la M. Antònia Canals treu imparcialitat al que ara comentaré, però crec, objectivament, que en aquest llibre l’autora ha encertat, com mai, a oferir un camí clar i precís als mestres i a les mestres que treballen en aquest nivell.
*La M. Antònia Canals ens convida a “acompanyar els nens i nenes en el creixement del seu saber matemàtic” i ens anima a fer-ho fent “viure la matemàtica”, aprenent “a mirar matemàticament”, convertint els parvularis en observatoris de mestres i infants… “el repte d’anar-nos fent el nostre propi mètode, no d’ensenyar sinó de fer possible que els nens i nenes aprenguin de veritat”. I fer això mirant l’entorn, jugant, tocant, cantant, fent contes, dramatitzacions, descobrint l’espai, els nombres, les mesures…
Una recepta màgica.
*Si hem vist que tanta gent fa tantes coses, és hora que ens proposem, entre tots i totes, estendre aquestes idees de renovació i canvi a molts centres i a moltes aules. M’atreviria, doncs, a donar una recepta per millorar la nostra manera de fer estimar les matemàtiques. La recepta sols té dos ingredients:
*Primer ingredient (si escau): Que l’ensenyant estimi les matemàtiques.
Per començar, cal que les mestres i els mestres deixin de banda els seus possibles records negatius sobre la reina de les ciències i procurin, si és el cas, sentir-se segurs sobre el que s’ha d’ensenyar i com cal fer-ho. El que fa patir dels trapezistes no és l’altura del trapezi, sinó que es comportin de manera nerviosa abans de fer el salt.
*No sempre la formació inicial en didàctica de les matemàtiques pot haver assegurat aquesta confiança personal sobre la disciplina i, per tant, caldrà moure’s i cercar remeis. Hi ha molt bons llibres on es puguin trobar orientacions precises i consells pragmàtics…, i avui dia també hi ha una bona oferta d’activitats formatives i jornades que ajudaran a compartir idees.I,suposant, doncs, que ja tenim unes mestres i uns mestres engrescats amb les matemàtiques.
*Segon ingredient: La manera “com” cal fer matemàtiques és tan important o més que “què” fem.Ben senzill. Ens preocuparem “a la vegada” dels temes, els conceptes, els procediments, etc. que volem que aprenguin els nens i nenes i del propi procés per fer-ho possible, tot posant-hi, això sí, imaginació i creativitat. En particular, això ens farà despreciar “el treball amb fitxes” d’editorials al parvulari i ens motivarà per buscar dinàmiques amb músiques, contes, danses, etc.
Un darrer consell sobre la Recepta.
*L’estimació vers les matemàtiques és fàcil de descobrir en els nens i nenes. Si la recepta d’engrescament ha funcionat, ho notarem de seguida: en voldran més i més. I també convindrà dir-ho a les famílies. Els infants que estimen les matemàtiques perquè hi juguen, en fan i s’hi diverteixen, també en podran fer més a casa, i als caps de setmana i a les vacances i arreu. És possible que els fills i les filles no s’avorreixin tant a l’escola com ho varen fer els seus pares i mares…
*I els diferents ritmes de les criatures no han de neguitejar en aquestes etapes. Si algú s’atreveix a dir allò que “altres veïnets ja resten portant o divideixen”, caldrà que preguntem immediatament: “I badallen mentre ho fan?”.Nosaltres no preparem pobres calculadores manuals inferiors a una màquina de dos euros. Nosaltres preparem nens i nenes que aprendran coses que estimen.
*Arribats en aquest punt, la ràdio emet una cançó clàssica de soul afroamericà. El cantant va enumerant una sèrie de mancances personals “no en sé gaire de geografia, no en sé gaire de trigonometria, no en sé gaire del llibre de ciències…”, però finalment aclarareix: “el que sé és que t’estimo i si tu m’estimessis una mica… aquest món seria meravellós”. Per al soul del segle xxi seria desitjable que “saber” i “estimar” anessin sempre de la mà.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)