En tenen l'origen en les “Cartes de Poblament”
*Les "Cartes de Poblament" (manera d'organitzar un poble i per tant no "Cartes de Població)eren donades a les ciutats pel Rei de la Monarquia Catalana,en Ramon Berenguer IV durant els anys 1148 i 1149, que van establir un Estatut Primari, basat en el Dret català llavors vigent a Catalunya i en les Pràctiques Curials del Comtat de Barcelona.
*La seva aplicació toparia amb la disconformitat de les Senyories,com ara la de la Casa de Motcada i, també, des de l’any 1181, de la Senyoria de l'Orde del Temple; les discòrdies,sotmeses normalment a l'Arbitratge dels Bisbes catalans,qui s’hi prounciaven publicant una Sentència,on declaraven com a vigents els Usatges de Barcelona i com a Supletoris els Costums de la ciutat,que haurien de regir com a Dret principal i que en el seu defecte hom aplicaria els Usatges de Barcelona, i com a Supletori, el Dret comú.
*La redacció,sempre en llengua catalana,duta a terme pels Notaris de Catalunya, rebutjada en general per les Senyories,després de l'arbitratge dels bisbes catalans o els Ardiaques de les Seus catedralícies.La recopilació va ser editada amb un títol com ara “Llibre dels costums generals escries de la insigne ciutat” i reeditada amb la traducció castellana-.Van resultar uns “Textos de Dret Consuetudinari Escrit” i distribuïts seguint les Summes del Codi de Justinià, més influïts pel Dret comú, inspirat en els Furs de València, però molt més desenvolupat.
*Una explanació a més, en bona part, d'uns Costums creats pel mateix Dret Constituït, hom hi troba també la influència del Dret General del Principat de Catalunya, dels Usatges no Feudals, del Dret Privat de Barcelona i fins i tot del Llibre del consolat de mar(sic).
*Els costums, regien en tota la jurisdicció territorial de cada ciutat, des de les valls i muntanyes fins a la mar.El Rei Pere III de Catalunya-Aragó confirmaria l’any 1364, a més dels Privilegis donats a les ciutats, tots els usos i costums, escrits i no escrits, pels quals es regien els pobles i per una Pragmàtica del 1380 declarava, a més, l'Ordre de Prelació de les Fonts de Dret: costums, en en el seu defecte les “Constitucions de Catalunya”, i en darrer terme, els Drets Romà i Canònic (dret comú), derogats pel Decret de Nova Planta, fins a la Compilació del Dret Civil Especial de Catalunya (1960), per la qual les fonts legals ciutadanes només tenen aplicació directa en la part recollida per aquesta i segons la seva redacció.
*En els altres casos hom aplica la Compilació, supletòriament el Codi Civil Espanyol i, en darrer terme, en defecte d'aquest, els Costums de cada ciutat catalana, com a simple costum de lloc.Els costums locals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada