L'Abu Bakr al Tuirtuixí,és un Alarab que arribar a ésser un dels màxims representants de la Cultura existent a la Catalunya sarraïna.El seu nom sencer era el d'Albubequer Mohamed, fill d'Algualid, fill de Mohamed, fill de Jalfa, fill de Suleiman, fill d'Ayub, el Coraxí, el Fihrí, el de Tortosa, l'Alfaquí malequí, l'Asceta,i conegut com a fill d'Aburrandaca.
*L'Historiador sarraí Al-Maqqari,va descriure el Gran Imam com un home alt, espigat, prim, amb faccions de la cara molt pronunciades i el color torrat de la pell.Tenia el cabell arrisssat i fosc, el tapava el Turban blanc que li cobria bona part del cap, una frondosa barba ocupava la resta de la cara. Era calmat i tranquil, caminava a poc a poc i de forma majestuosa.S'hi considerava un Alarab pur i dur (manera poètica de definir els àrabs).
*Pertanyia a un dels primers Llinatges àrabs que van assentar-se a Catalunya al perìode 715-717. Va nèixer l'any 451 de l'Hégira (1059 d. de C.). Vivia al barri dels Remolins de Tortosa a la casa dels seus avantpassats,on era conegut com Ibn Abí Randaga,freqüentava els Banys públics, el Soc i la Mesquita, on es debatien els problemes polítics i socials del Govern del Califat de Còrdova.De molt jove va aprendre a desxifrar l'Alcorà, va estudiar Poesia, Gramàtica Àrab, Dret Musulmà, Jurídica i Càlcul.
*Abulgualid el Betxí, a Saragossa, li va insinistrar en els debats i en les controvèrsies,tot i va obtenint el Títol de Llicenciat en les matèries estudiades amb aquest gran mestre.Va estudiar,també, la Ciència de la Partició d'Herències (CPH) i les Matemàtiques i, a la ciutat de Sevilla,va estudiar Humanitats.De Sevilla va marxar a Orient,tot i fent-ne el Pelegrinatge a la Meca;va visitar Bagdad i Basora (ciutats castigades el segle XXI en la Guerra dels EUA contra l'IraQ).
*Tot seguit,visitaria Egipte,on es va dedicar a l'Ensenyament.Els darrers anys de la seva vida els va passar a Alexandria, on va tenir deixebles molt coneguts com ara el Predicador de la Mesquita de València,Alí Ibn Ahmad Ibn Muhammad Haira, a qui ensenyaria amb molt de profit les Lectures Alcoràniques.
*L'arabista espanyol l'Alarcon ha estat un dels grans estudiosos i a més traductor de la seva obra musulmana.En la traducció de "La llumanera dels Prínceps" ens hi demostra uns grans dots com a Poeta I un enamorat de la Poesia, amb Sentències divulgades com:"Sofrir una pena amb resignació enalteix el dolor de la pena" i "L'esforç realitzat per a suportar-la resignadament".
*Posa en veu d'un admirat poeta aquesta expressió:“La persona de bon sentit es considera com si estigués sota el pes de la desgràcia, fins i tot abans que ocorri". I si apareix inopinadament i no li causa espant,és perquè hi havia en ell alguna cosa semblant. Si bé es considera que totes les coses tenen el seu termini, fes tu com si la fi de les desgràcies s'hi trobés en el punt de començar.
*Com a filòsof diu:“A qui preveu, que no l'agafin desprevingut,i qui està previngut que no temi res, penrquè espera que li ocorri quelcom inesperat”.
*L’Abú Bakhr ens va deixar una trentena d'obres de diverses matèries, preferentment Alcoràniques, de Moral i de Controvèrsia, també de Dret i política o jurídica, un tractat sobre “La Pietat Filial” i un Llibre,on critica la “corrupció del Cant dels Sufís”: aquests adornaven els joves amb joies i elegants vestits a fi que la contemplació de la seva bellesa indiqués “la Beutat del Creador”.
*Ens hi quedem amb els versos que posa en la veu d'un Beduí:”Consola't que la Resignació és un ornat de l'home bo i contra les vicisituds del temps no caben lamentacions,tot i que de quelcom servís que l'home exterioritzés la seva pena per causa de la Desgràcia, o de quelcom que aprofités el despreniment, seria consolar-se davant de qualsevol infortuni”.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada