Una fita a l’Arquitectura catalana,a més d’una reivindicació de la Mediterraneïtat,és el que representa l’Arquitecte en Josep-Antoni Coderch i Sentmenat a Sitges,autor dels plànols,la memòria descriptiva i el plec de condicions del tercer projecte (va haver-hi cinc) de Grup Escolar Estatal o l’actual CEIP “Esteve Barrachina” a la vila de Sitges,sent alcaldes en Joan Llauradó i Planas (1946) i en Juli Martínez i Àvila (1947-1952),un edific escolar estatal que mai no es realitzarà,com sempre, a causa de la mesquinesa econòmica municipal versus l’escola pública sitgetana-.
*En Josep-Antoni Coderch i Sentmenat va desenvolupar a Sitges una singular concepció del treball d’Arquitectura,presidit per una fèrria autoexigència i compromís ètic,així com pel desenvolupament de l’ofici,heretat de la Tradició catalana.Inicia el seu treball l’any 1940 en acabar la carrera d’arquitecte.Es trasllada a Madrid a la Direcció General d’Arquitectura, en ple franquisme,tot i col.laborant-hi al despatx d’en Secundino Zuazo,en una època en què la Cultura està presidida pels Tints Oficialistes amb trets monumentals i folclòrics.
*L’Arquitectura d’en Corderch i Sentmenat,però,es veu totalment exempta de les càrregues ideològiques prèvies,bo i responent a les seves pròpies motivacions catalanes.Tot i inserit en aquest clar context uneix els seus propis esforços als d’altres Arquitectes Catalans com en Moragues,en Sostres,en Martorell,en Bohigas,en la formació del “Grup R” amb els objectius de reivindicar el nivell estètic com a especificitat de l’Arquitectura Moderna per a Catalunya.
*Però,les divergències sorgides al si del “Grup R” a causa de la manera d’entendre aquests objectius,com a font d’estímuls d’acció individual o com a millorament de les condicions professiomals a través d’una acció didàctica,porten en Josep-Antoni Coderch al definitiu abandonament del “Grup R” l’any 1953,bo i iniciant-hi una nova etapa,però d’aïllament que el conduiria a emprendre la lenta i continuada creació en el seu "Propi i actiu llenguatge arquitectural".
*La Vila de Sitges és un viu testimoni del nou viratge de l’Arquitecte en Coderch i Sentmenat amb les obres dels "Vestidors al Camp de futbol d’Aiguadolç",l’edifici de Nivell 10,així com el generós Projecte de Grup Escolar Estatal,amb façana al C/ Rafael Llopart,un edifici escolar amb capacitat per a 200 alumnes, en tres pabellons de planta baixa i una primera planta amb un pati anterior als terrenys comprats per la República als Hereters d’en Rafael Llopart i Ferret.Però,que el pressupost no passés de 1.400.000 ptes,segons Ordres de l’Alcalde de Sitges,en Juli Martínez i Àvila.
*Una Comissió Gestora,formada per en Francesc Carreró,en Pedrol, l’Antoni Cartró, l’Enric Hill,en Samuel Barrachina i el Secretari municipal en Josep-Maria Farrerons i Tarragó crearan les bases segons les quals es farà la contracta per a l’establiment del nou i primer edifici escolar per a l’Ensenyament públic a Sitges.
*Un Grup Escolar,nou de trinca,amb una planta amb 5 aules de nois i 5 de noies,conforme el projecte redactat per l’Arquitecte Municipal,en Josep Coderch i Sentmenat,amb un Pressupost d’ 1.369’125 ptes,amb la col.laboració municipal del 20% del cost total del pressupost indicat,que puja a 237.825 ptes,a reserva d’aplicar el percentatge de rebaixa que aparegui a raó del definitiu remat de la Subhasta a celebrar per a l’adjudicació de les obres,tot basant aquest acord en l’escala d’aportacions municipals,senyalada per a les poblacions de 2000 fins a 10.000 habitants,en el grup de les quals resulta integrat Sitges,conforme l’article 12 del Decret del 15/Juny/1934,en relació amb els articles concordants de la Llei d’Ensenyament Primari-.
*En Josep-Antoni Coderch i Sentmenat presenta el seu Projecte Arquitectònic Escolar amb el pressupost d’ 1.369.125’02 pts a l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament de Sitges per fer l’Edifici escolar a través d’uns plànols on ubica la porta d’entrada amb un Porxo al C/ Rafael Llopart,a dreta i esquerra un pabelló de planta baixa amb 5 Aules cadascú,al mig un pati interior tancat per darrera,paral.lelament al C/ Isabel Julià per una mena de magatzem-.Sitges,amb projecte escolar edificat hauria estat l’admiració de Catalunya,en plena mediocritat franquista-
*L’Edifici Escolar Estatal,segons consta a l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament de Sitges haurà de ser la definitiva solució a la manca de locals adequats a l’Escola pública a Sitges,després de seixanta anys somiant en un Grup escolar per a les escoles públiques en règim graduat.En Coderch i Sentmenat va tenir en compte l’orientació més favorable per a les aules,en la localització el migdia,la circulació independent de nois i de noies,la supressió d’escales,el fàcil accès als lavabos des de les aules i camps de joc,les dependències dels mestres així com l’habitatge per al Conserge,segons consta als plànols i memòria descriptiva del projecte escolar,conservat a l’AHMS,on dorm també el somni dels justos,tot legat amb el Projecte Modernista d'en GAietà Buhigas i Monrabà (1883).
*L’Ajuntament de Sitges,presidit per en Juli Martinez i Àvila aprova per unanimitat el Projecte del Grup Escolar confeccionat per l’Arquitectre per Josep Coderch i Sentmenat,"l’estiu de l’any 1948",tot i autoritzant l’alcalde perquè gestioni davant el MEC la seva ràpida construcció així com la consecució d’una subvenció estatal-.El prresupost confirmat per l’Arquitecte municipal és de 1.369.125 ptes-.
*Va fer-hi,també, la casa Garriga Nogués l’any 1947,un habitatge unifamiliar,la casa Catasús l’any 1956,en disposició octogonal.La supressió del pati interior és una notable aportació així com la col.locació de les finestres a la cantonada per tal de trencar la monotonia de les vistes frontals,per exemple la casa de Modolell-Raset l’any 1967.
*L’obra d’en Coderch i Sentmenat tant a Sitges com a Catalunya es caractertitza per la seva Pròpia Concepció Artesanal de l’Arquitectura,pel seu Sentit mediterrani,pel respecte a les Preexistències ambientals,pel recórrer a allò que és Popular,tot anteposant-lo a la tradició històrica.L’Arquitecte en Coderch,entén el popular com a una solució racional a unes necessitats sitgetanes i catalanes i no pas com una simple cobertura formal-.Va ser membre del CIAM (Congrès Internacional d’Arquitectura Moderna) fins la seva dissolució l’any 1960,bo i ingressant,de nou, al “TEAM X”,on al seu discurs de presentació manifesta el següent:”No són genis el que hores d’ara necessitem...”
*Professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona -durant els anys 1965-1968- es veu obligat a abandonar-la per la inoperància (sic) de l’Estructura Universitària Franquista,tot deixant ben clara " La trajectòria de la seva evolució conceptual al respecte".
*A cavall entre la Tradició i la Modernitat sap moure’s,sobresurtint-hi entre els anys 1940-1964. A la Vila de Sitges iniciava una mena de "Laboratori de Formes que desenvoluparia després en les seves millores realitzacions".En Coderch i Sentmenat,com a Arquitecte,fa referències ,mai no confessades dels assoliments del GATCPAC o Col.legi d’Arquitectes (sic i resic).
*El tema dels habitatges,per exemple, li porta al convenciment de la validesa de la seva metodologia així com la sistemàtica desconfiança envers les avantguardes culturals,bo i iniciant-hi una progressiva investigació.Tanmateix,amb la complicitat de l’italià en Gio Ponti i la desconfiança del govern franquista,en Coderch va muntar el "Pabelló Espanyol de la Triennal de Milà".
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada