Vegueria de Vilafranca del Penedès (2011)

La Generalitat de Catalunya inicia el tràmit de l'àmbit Penedès.El Decret permetrà la Redacció del Pla Territorial.

*El DOGC va publicar el dia 23 Desembre 2011 el Projecte de Decret que ha de permetre la delimitació i el desplegament de l'àmbit de planificació territorial del Penedès, que abastarà l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i els municipis de l'Anoia no adscrits a les comarques centrals.

Ara, les quatre comarques estan distribuïdes entre l'àmbit metropolità del Camp de Tarragona i de les comarques centrals. L'alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull,va ser el primer Alcalde del Territori que va atribuir “a la forta demanda social del territori”. El territori vol que l'àmbit sigui un pas cap a la vegueria.

Història de l’Entitat Penedesenca.

*La vegueria de Vilafranca fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, entre el segle XIII i 1716, amb capital a Vilafranca del Penedès. Va ser coneguda també com a la Vegueria del Penedès i, més modernament, la Vegueria de Vilafranca del Penedès per distingir-la de la Vegueria de Vilafranca de Conflent.Actualment les vegueries estan en periode de recuperació per part de la Generalitat de Catalunya.

*l'antiga Vegueria de Vilafranca restaria inclosa en altres vegueries, com ja ho fou en les Regions de la Generalitat Republicana, i per aquesta raó hi ha hagut Moviments que demanen la creació de la Vegueria del Penedès.Geografia del Gran Penedès: El seu territori està delimitat a l'Est, al Nord i a l'Oest per les Serralades litoral i prelitoral. És un territori homogeni i relativament planer en la franja litoral i la depressió penedesenca, situada entre les conques del Riu de Foix i del Riu Anoia.

*Formada per territoris de l'antiga Olèrdola romana posteriorment aquest territori va formar la Vegueria de Vilafranca. La primera delimitació coneguda és del 1304. Comprenia tot el Penedès, l'est del Camp de Tarragona fins el riu Gaià, i bona part de l'Anoia. Incloïa la sots-vegueria d'Igualada fins que, el 1381 va passar a dependre de la Vegueria de Barcelona. Limitava a l'Est amb la Vegueria de Barcelona, al Nord amb la Vegueria de Manresa i la Vegueria de Cervera, i a l'Oest amb la Vegueria de Tarragona i la Vegueria de Montblanc.La divisió eclesiàstica incloïa les Vegueries de Barcelona i Vilafranca del Penedès en el Bisbat de Barcelona.

*Amb els Decrets de Nova Planta (1716),la Vegueria va passar a ser Corregiment de Vilafranca, incorporant l'antiga sots-vegueria d'Igualada. Durant el segle XVIII es van produir algunes rectificacions. El 1718 van passar al Corregiment de Tarragona els municipis litorals entre Vilanova i la Geltrú i la Riera de Gaià. El 1743 el van fer Bellprat i Santa Maria de Miralles. Per contra, el Pont d'Armentera i Selmella, del Corregiment de Montblanc, van passar a Vilafranca.En la divisió napoleònica del 1812, el Corregiment de Vilafranca passava a ser un dels Districtes del Departament de Montserrat, modificant el límit est fins el Riu Llobregat.

*Sitges reclamava la pertinença de Barcelona,i l'Ajuntament de Barcelona demanava que el límit Sud fos desplaçat fins a la Riera de Cubelles. D'altra banda, Vilafranca del Penedès i els municipis del seu voltant havien subscrit la capitalitat de Reus en la seva pugna amb Tarragona.En el projecte provincial pactat el 1822, tot el Penedès,és a dir,les quatre comarques era inclòs en la província de Tarragona.El Decret de Javier de Burgos, del 1833, va partir el Penedès entre les dues províncies.La República regionalitza el 1936.I el Penedès es tornava a unificar en la Regió III de Tarragona, a canvi de dividir el Camp de Tarragona amb la regió de Reus.

*La creació de la Vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya,pretèn resoldre la fragmentació "provincial" imposada per l'Estat des del 1833 i reblada per la Dictadura franquista l'any 1938,que comprenia els municipis de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf i els municipis de l'Anoia.La Vegueria del Penedès tindria la intenció de desenvolupar els valors comuns d'aquests territoris sense haver d'assumir les insuficiències i excedents d'altres territoris metropolitans”.