“L’avi”, un President de la Generalitat molt popular.Visca la república!
*Després de 7 anys de dictadura del General Primo de Rivera (1923- 1930) el descrèdit de la monarquia ha arribat al fons... En les eleccions municipals del 1931 guanyen a les principals ciutats espanyoles els candidats republicans. El rei Alfons XIII, entenent que aquestes eleccions municipals s’han convertit en un autèntic plebiscit contra la monarquia, abandona el país i es proclama la república.
*A Catalunya s’han reagrupat les forces republicanes. Macià proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica, que els ministres catalans republicans –enviats pel govern espanyol- es veuen obligats, com a mal menor, a canviar per una fórmula de més lligam a la República espanyola: la Generalitat de Catalunya. Macià és el primer President d’aquesta Generalitat recreada.
*Francesc Macià i Llussà portava molt temps lluitant per la llibertat de Catalunya. Va fer la carrera militar a la que va dedicar 30 anys de la seva vida. Destinat a Lleida com a capità d’enginyers, participa en la construcció dels ferrocarrils de la Noguera Pallaresa. S’ha de dir que l’exèrcit en aquella època tenia un cert prestigi i era força progressista. Però durant aquests anys canvia. L’assalt a la revista el “Cu-cut!”, una revista satírica que havia publicat un acudit antimilitar, i al diari”La Veu de Catalunya”seguit de la Llei de Jurisdiccions (que deixa en mans militars els judicis per suposats insults a l’exèrcit) enfronta els militars amb el catalanisme. Macià s’oposa a aquesta llei i acaba abandonant la carrera militar: era en aquell moment tinent coronel. Es presenta, aleshores, com a candidat de les Borges Blanques per la Solidaritat Catalana i abandona definitivament l’exèrcit.
*El 1906 comença la seva llarga carrera com a diputat (16 anys) guanyant-se justa fama de defensor de Catalunya. Les seves idees són cada vegada més clares: Catalunya ha de ser lliure dins d’una federació de països ibèrics. El 1919 crea el partit Estat Català. L’11 de setembre del 1923 es constitueix Galeuzca (entesa política entre Galícia, Euskadi i Catalunya) per coordinar accions comunes. A les 48 hores el General Primo de Rivera proclama la dictadura.
*En Francesc Macià s’exilia a França durant 8 anys. Busca mitjans a Moscou i desprès entre els catalans americans. Aquests últims l’ajuden. Gràcies a això, el 1927 protagonitza un fet que cridà l’atenció d’Europa sobre Catalunya.: organitza una incursió armada a Catallunya entrant per Prats de Molló. Avisada la policia francesa, els detenen i empresonen. Són jutjats a París. En el procés Macià va dir: «Som ciutadans d’un poble que ha estat lliure i vol tornar a ser- ho». Les seves actuacions i preses de posició li donen un gran prestigi a tot Catalunya.
*A començaments de 1931 torna a Catalunya per constituir Esquerra Republicana de Catalunya que guanya amplament les eleccions i Macià esdevé president. El 14 d’abril Macià proclama la República Catalana. Tres ministres venen des de Madrid i l’obliguen a rectificar. En comptes de república Catalana,el nou govern català republicà serà Generalitat de Catalunya i s’haurà de redactar un estatut que així ho legisli. Es proclama l’oficialitat de la bandera catalana de les quatre barres i de l’himne de Els Segadors.L’Estatut redactat a Núria és plebiscitat pels catalans amb el 99% dels vots a favor però té moltes dificultats a les Corts espanyoles on tarda més d’un any en ser aprovat i sofreix retallades importants.
*Com a president de la Generalitat Macià és molt estimat pel poble. Ell també es preocupa per la gent.”La caseta i l’hortet”és un eslogan que fa fortuna...Malauradament Macià no viu gaire més.Quan mor Macià el dia de Nadal del 1933, el succeeix en la Presidència Lluís Companys.
El bisbe Irurita es va negar a enviar capellans a la vetlla de Francesc Macià
ResponEliminaL'arquebisbe Vidal i Barraquer el va obligar a fer-ho
L'Associació Memòria i Història de Manresa fa públic un document inèdit que revela diversos fets relacionats amb la mort de ‘L'Avi'
25/12/11.
Barcelona Manresa Manuel Irurita, bisbe de Barcelona quan va morir el president de la Generalitat Francesc Macià, el 25 de desembre de 1933, es va negar en un primer moment a enviar capellans a la vetlla i va ser l'arquebisbe de la Tarraconense, Francesc Vidal i Barraquer, qui li va exigir que ho fes.
Aquesta revelació s'inclou en un document fins ara inèdit que ha fet avui públic l'Associació Memòria i Història de Manresa (Bages), que permet consultar-ho al seu portal a internet coincidint amb la commemoració del 78è aniversari de la mort de Macià.
El document és una carta de Jaume Creus, amic íntim de Macià, que va escriure l'any 1970 al biògraf del cardenal Vidal i Barraquer, Ramon Muntanyola, per aclarir-li alguns detalls de la mort i el funeral del president.
Creus va viure molt directament les circumstàncies de la mort de Macià i va cuidar-se del seu embalsamament.
En la seva carta, explica com el cardenal Vidal i Barraquer va obligar el bisbe Irurita a atendre les peticions de la família de Macià d'enviar capellans a la vetlla del president de la Generalitat, ja que aquest era creient.
La carta de Creus explica que “a Barcelona, en aquell moment, teníem un mal bisbe, un gran enemic de Catalunya, que es deia Irurita. Estalviem la paraula senyor perquè no ho era. Es negava a enviar capellans, que els demanava la família del president, per anar a cantar o resar, abans de lliurar el seu cos al govern de Catalunya per al seu embalsamament”.
“El bisbe –afegeix la carta– posava com a condició que també hi havien d'anar capellans a l'enterrament. La família contestava que no era ella qui feia l'enterrament, sinó el govern de Catalunya, segons les lleis establertes. ‘Doncs llavors no hi ha capellans', deia el bisbe”.
Jaume Creus indica que es va haver d'enviar una carta en cotxe al cardenal Vidal i Barraquer per informar-lo d'aquests fets i que aquest, immediatament, va telefonar el bisbat de Barcelona.
“En demanar pel bisbe, li van dir –a Vidal i Barraquer– que se n'havia anat al llit. Amb energia va comminar perquè s'aixequés i li va donar l'ordre taxativa que enviés de seguida a casa del president el que demanava la família i que es donés el compliment degut als seus desitjos. Es va fer així”.
La citada Associació també dóna a conèixer avui un altre document històric relacionat amb la mort de Macià, que és la crònica que Joan Alavedra, secretari personal de Macià, va fer a Ràdio Barcelona dos anys després de la mort del president, conegut popularment com l'Avi.
A la crònica, Alavedra parla de l'acceptació de la mort per part de Macià: “A la seva habitació, resistia a la mort. Lluitava. No volia morir. Faltava tanta feina...!. No volia morir. No ho creia. Va ser més tard, això. Però quan ho va comprendre, la va acceptar, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida”.
També explica com es va viure la matinada angoixant de la mort de Macià i quan finalment Ventura Gassol, que va ocupar diversos càrrecs al govern català, el va telefonar i li va dir “Veniu...!, correu...!, s'acaba...!”.