Diuen que de Nadal a Carnistoltes, set setmanes desimboltes. O, si voleu, que entre Nadal i Carnaval s'escau un temps festiu de disbauxa, de provocació, de costums que comporten inversió o canvi de papers socials. El cicle festiu de l'hivern, de Nadal a Carnaval, és efectivament ple de celebracions -per Sant Antoni, Sant Sebastià, Sant Blai o Santa Àgueda, entre altres diades- que s'ajusten a aquesta tipologia. Entre aquestes, els Innocents, n'és un cas ben evident.
*Tot i que recorda uns fets que s'inscriuen en la Història del Nadal -la matança dels infants, per ordre del Rei Herodes-, el seu costumari la situa plenament en la tradició de festes hivernals de caire carnavalesc.
*En l'actualitat,encara l'any 2011, el Costumari de la Festa dels Sant Innocents s'associa bàsicament a les llufes -ninots de paper retallat que els nois i les noies intenten penjar a l'esquena dels adults distrets- i a les enganyifes que hom intenta encolomar a qui es despista i no recorda quin dia és. Els Mitjans de Comunicació contribueixen activament a la vigència d'aquesta pràctica amb la publicació de falses notícies que, en un món en el qual moltes vegades la realitat supera a la ficció, a vegades costa de detectar.
*Antigament però, per Sant Esteve i pels Innocents s’inciciaven les Festes basades en l’Autoritat Carnavalesca dels joves. A Reus, al segle XVI, sabem que existia un rei moixo, triat pels fadrins, que, segons sembla, era l’encarregat d’organitzar les festes de Carnaval. Aquest personatge perdurà fins a començaments del segle XIX i començava la seva actuació pels Innocents.
*Més recents en el temps són les Confraries de Fadrins, que tenien cura d'organitzar els Actes de la Diada. Per exemple, els joves de Riudecols (Baix Camp) es dedicaven a recollir aquest dia els "Aguinaldos de Nostre Senyor" per les cases del poble.
En altres viles els fadrins escollien el seu propi Ajuntament, que es dedicava a dictar les disposicions més estrafolàries i a fixar impostos a la gent, a benefici de la confraria.
*A Vinyols (Baix Camp) joves constituïen un Ajuntament nou que era l'amo del poble durant tot el dia. Els fadrins es posaven a les cantonades d'alguns carrers per fer pagar penyora, i a qui no volia pagar, el culaven. Això volia dir que l'agafaven i li posaven el cul en remull a la font o al rentador. També a Colldejou, ja de bon matí ningú podia sortir del poble sense pagar. S'ajuntaven tots els joves i es posaven a cada sortida del poble per fer pagarals qui volien passar.
*Les dones que anaven a buscar aigua a la font i al rentador, havien de pagar. Si no ho volien fer, no les deixaven. Amb els diners que recollien feien una menjada. A Capafonts els fadrins anaven de casa en casa recaptant menjar i diners per fer un gran àpat al qual convidaven totes les noies del poble. Pel carnaval, les fadrines els tornaven el convit.
*Al Masroig (Priorat) els joves empaitaven a les xiques i, quan n'enxapaven una, li feien una creu a la cara, amb una banya bruta de sutge. Els fadrins també passejaven, en una cadira portada a les espatlles, a qualsevol persona. Habitualment es pagava no perquè el portessin a un mateix, sinó per fer passejar un altra...
*La major part d'aquestes pràctiques festives han desaparegut. Vegem, doncs, tres exemples de festes pròpies de la diada que celebren actualment a les comarques del Baix Camp i el Priorat.
Froilan,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada