Amunt els "Màrtirs de Xicago" i "L'Eco de Sitges (1886)"

Si l'any 2011 fa 125 anys que el nostre Setmanari L'Eco de Sitges (1886-2011)va fer la Memòria Històrica d'una emblemàtica Vila catalana el mes de març,no podem oblidar-nos-en que serà el mes de maig-1886,que es declarava Milwaukee, ciutat propera a Xicago i cor del Moviment Obrer Estadounidense, una Vaga secundada per 100.000 obrers manifestant-se per tal de reivindicar la “Jornada de Vuit Hores”.

*Els diversos Sindicats Federats dels EUA i de Canadà convocants de la Vaga General eren d'identitat anarquista.És a dir anarquistes...!.La policia va carregar contra la Marxa dels Vaguistes i mataria 9 Treballadors.

*Noves manifestacions de la "Fàbrica McCormik" que havien estat acomiadats van atacar els -vulgo dicto- “esquirols”,tot i trencant totes les vidrieres de la Fàbrica McCormik.La direcció de l'Empresa va avisar la policia,bo i presentant-se uns 200 efectius.El resultat va ésser un obrer mort i molts més ferits de bala.

El 4 de maig es convocaria a Haymarket (Xicago) una Concentració amb la fi de retre’n un homenatge a les víctimes.

*Un cop acabava l'orador el sei miting,hi van aparèixer uns 100 policies més i algú, que mai ha estat identificat, en llençaria una bomba “amb cartutxos de dinamita matant un policia a l'acte”, i sis més, dies després conseqüència de les ferides. La policia obria foc immediatament ferint diversos concentrats.

*Pocs dies després la policia,bo i aprofitant el pretext hi detenia 30 persones, “els caps de turc”, dels quals 8 van ser portats a Judici. Justa la fusta,aquests 8 eren els Líders Sindicals més destacats, sis d'ells alemanys, que van ser condemnats a morir a la Forca, i els tres restants a penes de presó.

*El diari New York Times havia posat el seu granet de sorra manifestant obertament la seva esperança que els encausats fossin condemnats a mort.Cap d'ells va ésser-ne acusat de llençar la bomba, sinó de complot i complicitat per assassinar. Seria evident judici polític,on “no se'ls jutjava pels seus Actes sinó per les seves Idees”. Un dels condemnats es va suïcidar a la cel.la i la resta van ser penjats l'11de novembre de 1887. Passaven a la Història Universal com “Els Màrtirs de Xicago".

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges