L'Acoblament Sitgetà a Santiago de Cuba.

PROGRAMA DE REINAUGURACIÓ...! En iniciar-se l’acte,la Teresa Marquès canta al piano l’Himne Nacional Cubà,l’Enric Morera toca la sardana “Festa Major”,que recorda força la Matinal de la Festa Major de Sitges,frenèticament aplaudida per tots els sitgetans. *Tot seguit,el President de l’Acoblament Sitgetà,en Salvador Carbonell i Puig va fer un parlament adreçat a la vila de Sitges tot recordant els deures i els drets del bon sitgetà amb la vila de Sitges,perquè deixant aquell trànsit de terra catalana han deixat la seva ànima i,que des de Cuba cada sitgetà deu ajudar Sitges per tal d’enfortir-lo. *Seguidament el violinista en Carles S.Miranda toca el Minuetto de Beethoven,dansa espanyola de Moszkonski-.En Josep Carbonell va recitar el poema d’en S.Borrut i Soler,intitulat “Sitges”-.En Narcís Güell,també llegeix la poesia “Paisatge de la terra” del poeta sitgetà en Trinitat Catasús i Catasús,la teresa Font G.de Peralta toca al piano el “Rondó capritxós” d’en Mendelshon havent estat premiada amb un bonic pomell de roses vermelles-.També en Ramir Carbonell i Ros llegeix la narració “Visió”,que traspua una entranyable vista envers la vila de Sitges-. *Al bell mig de l’acte i abans de començar la segona part,la Comissió de Festes va obsequiar els presents a l’acte literari cultural en català amb dolços i malvasia de Sitges-.Un cop iniciada la segona part,sona la música del sitgetà Antoni Català en la “Processó de Sant Bartomeu a més de la cançó de R.de Palau intitulada “Voreta la Mar” per en Josep Manuel Mampel-.Un altre participant és en Joan Ciré amb el seu treball “Recordances”,sobre la vila de Sitges-. *No podria faltar-hi la presència de la Srta C.Renau cantant l’Ombrel.la a més de la Pubilleta,dues cançons populars de Catalunya,i la Srta Teresa Marquès torna a tocar al piano la “Marxa militar de Seluiber” així com en Joaquim Miró,que sentimentalment canta “Lluny de ma Terra” d’en Magí Carbonell a més de la Traviata. *En R.Alayon recita el poema d’En Barbauen intitulat “Sitges”,tot finalitzant la segona part d’aquesta inauguració de l’Acoblament Sitgetà el mestre E.Soto que acompanyava tots els actes al piano-.I,així amb la reinauguració de l’entitat citada,també l’APEC àlias la Protectora hi restava força reconeguda davant els sitgetans tant socis com amics d’una entitat universal catalana

L'Acoblament Sitgetà a l'Illa de Cuba (1922)

El 25 de juliol de 1922 l'Alcalde en Josep Robert i Planas inscrivia l'Ajuntament de la Vila com a Soci Col.lectiu de l’APEC amb la quota de 40 ptes l’any. *I,a l’Illa de Cuba s'hi reunia el Consell Directiu de l' "Acoblament Sitgetà" -entitat que agrupava els immigrants de Sitges,amb l'objectiu de tractar sobre la celebració de la Festa Major de Sant Bartomeu-una festa reglamentària a l’any- a Santiago de Cuba entre els sitgetans.El President,en Salvador Carbonell i Puig,que convoca els membres de la Junta Directiva a casa seva,amb ells acorda la preparació del Programa de la Festa Major tant de Sant Bartomeu com la Diada de la Mare de Déu del Vinyet en homenatge d’en Pere Nicolau,promotor d’aquesta Diada que ofereix la imatge de la Verge del Vinyet que ell conserva-. *Un cop aprovat el Programa de les celebracions es creen les diferents Comissions encarregades d’organitzar el dia 20 d’Agost al matí els solemnes Oficis a la Parròquia de Sant Francesc de Santiago de Cuba així com la Vetllada Literària Musical,a la tarda,als salons de la seu de “Catalunya Grup Nacionalista Radical”. *La Jornada serà al mati i a la tarda-.Al matí sonen les campanes anunciant-hi l’acostament de la Mare de Dèu del Vinyet al Temple Parroquial-.Una munió de gent caminava carretera avall com si anessin de debó al Santuari del Vinyet de Sitges-. La Moreneta,col.locada a dalt d’un Monumental Altar rodejat de pomells de flors naturals,tot formant un arc,així com també -Vergues de cep amb penjolls de raïms amb més d’un miler de llums-. *El Temple és ple de gom a gom amb nombroses famílies cubanes.La celebració eucarística és acompanyada d’Orquestra i Cor de l’Abat Perosi sota la direcció del Mestre E.Soto.La Trona és ocupada pel Mossén català Pare Mainer en llengua catalana,bo i manifestant amb rotunditat: “Santiago de Cuba i Sitges som tots una mateixa família” *N’és força simptomàtic que la -Colònia Cubana,celebra la festa de la Mare de Déu del Cobre,ja durant 10 anys i que la Colònia Sitgetana,a Santiago de Cuba,celebra la Mare de Déu del Vinyet.L’acte matinal acaba amb dolços i vins de Sitges,però tornant a la tarda per ésser present a la Vetllada Literària Sitgetana,acompanyats uns amb la família,altres amb els seus companys i uns altres acompanyats per elegants senyoretes sitgetanes o cubanes,-Tot pujant l’escalinata de marbre del Casal del Grop Nacionalista Radical,entre dues fileres de palmeres-. *Dalt de l’escenari una Comissió de Joves Sitgetanes entregava una rosa vermella a totes les dames-.Una gentada de sitgetans i cubans omplia el saló,on els homes a peu dret per tal de cedir els seients a les dames resistien amablement-.Aixecat el teló apareix un Casal Blanc amb parets amb vistes de la vila de Sitges d’en Joan Miró.Al fons un Monument sobre una muntanya de flors naturals formen la composició de les dues banderes catalana i cubana entrellaçades i en el centre el Castell de Sitges i l’Escut del municipi,llegint-s’hi:“Acoblament Sitgetà”,l’entitat cívica sitgetana que precisament es re-inaugura avui dia 20 agost de 1922 a Santiago de Cuba.

El Ministre d'Ensenyament Wert envaeix l'Escola (2014)

Tota la informació sobre l'abast de la LOMQE,àlies la Llei Wert:Com afectarà la Immersió Lingüística? I els continguts curriculars? Qui pagarà l'escolarització en castellà als pares que el demanin? La Consellera d’Ensenyament Rigau respon: *La LOMQE és una ferida enorme a l'autogovern".La consellera d'Ensenyament respon així a l'aprovació del projecte de llei de la LOMQE. Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. *La “Llei Wert” és una llei "predemocràtica", que "segresta el currículum i l'avaluació dels alumnes", segonsla Consellera Irene Rigau, ja que trenca amb el Model Educatiu Català establert l'any 1981 per un Reial Decret. "Aquesta llei no és pedagògica, sinó que pretén un Canvi de Model d'Estat -en matèria educativa-. És una llei recentralitzadora i un atac frontal a l'Estatut, a la LEC i al model lingüístic avalat pel TC", ha assegurat la Consellera Irene Rigau. *El text "vol donar una única visió d'Espanya" i ensenyar un sol referent humanístic i cultural als alumnes, segons la consellera. Rigau ha expressat que vol que els alumnes coneguin tan bé Lope de Vega com Maragall i Verdaguer, però que si les proves externes les elabora l'Estat, només s'estudiarà la cultura espanyola. *Respecte les diverses versions del projecte de llei que s'han presentat, la consellera ha mostrat que sempre hi ha hagut un intent de trencar amb el model català. "Nosaltres hem tingut finalment l'aval dels tribunals. En canvi, ells trenquen amb les recomanacions del Consell d'Estat", ha declarat, en referència a la poca consideració que s'ha tingut en el projecte aprovat dels canvis que proposava el Consell, en la seva opinió. *La Consellera Irene Rigau, que ha dubtat que aquest projecte de llei millori els resultats educatius tenint en compte que no ho ha fet en les comunitats autònomes on sí que té competències, s'ha mostrat convençuda que el seu compliment a Catalunya és impossible. "Nosaltres continuarem lluitant perquè no s'aprovi perquè no és un tema de govern, sinó de país. Si es demostra que no es pot complir, el ministeri l'haurà de revisar". *Respecte al pagament de l'escola en castellà per part de l'Estat, que es restarà després del finançament autonòmic, la consellera ha reconegut que "és una ferida enorme a l'autogovern de Catalunya i al seu finançament autonòmic". "Continuarem oposant-nos al projecte perquè no arribi a llei, i si hi arriba, continuarem defensant la LEC,àlies la llei de Catalunya", ha expressat Rigau, que ha reconegut que la LEC va ser aprovada amb molt més consens del que preveu que tingui la LOMQE.

Francesc Flos i Calcat,mestre de Masnou (1898)

És el fundador de l’ “Agrupació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC)” i El creador del -Col.legi Sant Jordi-, primera Escola Catalana o la Catalanització escolar,en un moment que el moviment cultural obrerista s’orientava vers els Ateneus i els Instituts Obrers-. *La Vila de Sitges ,sempre emblemática,no va quedar al marge ni de l’experiència europea i americana en Escola Nova ni de l’experiència de La Protectora,tant durant la Mancomunitat de Catalunya sota la presidencia de les Joventuts Nacionalistes de Sitges,d’en Salvador Soler i Forment com durant la República Catalana,no amb un Col.legi propi ,sinó entre la població infantil en edat escolar que abastava tant l’escola pública com l’escola privada i fins i tot entre els mateixos mestres,bo i fomentant a través dels Concursos de la Protectora - un cop l’any- sobre ortografia,narracions breus i Història de Catalunya-. En Froilan Franco,àlies El Mestre és estudiós de La Protectora a la Vila Sitges i a l’Illa de Cuba-.Extracte d’un volum de recerca inèdit,les fonts del qual són l’Arxiu Històric Municipal i Biblioteca Popular Santiago Rusiñol-. Any 1920 *A l’Illa de Cuba,a la ciutat de Bayamo,es va constituir una nova Delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC)-.Amb la finalitat de conservar entre els catalans cubans la unitat tant en la llengua com en els coneixements-.Els membres que van formar la Protectora van ser els següents: *President:en Josep Hill i Oliver-.*Secretari: en Joan Llopis i Selva. *Tressorer:en Josep Mitjans i Mitjans-. *Vocals:en Bartomeu Selva i Junyent,en Llorens Garcia i Cusell-.No cal dir-ne que la Mancomunitat de Catalunya,un cop informat va recolzar-la amb l’ajut que calgui-.I,com que a Cuba existia el Blok Nacionalista “Catalònia”,serà la promotora de la unitat catalana a través de la Protectora,per això tot seguit... *A Guantànamo es va crear una altra Delegació de l’APEC Serà President en Miquel Ribas i Mestre,sots-president en Josep Font.Comptable en Joan Figueres i Fontanals;Secretari 1r,en Vicenç Raventós i Coral i Secretari 2n,en Ramon Esclasans.Bibliotecari,en Pere Clave Ferrer; el senyor Sugranyès molt rellevant en La Protectora-.A Guantànamo:Albert Bartés,Josep Mirabent,Lluís Mirabent i Plana (el pare de la Dolors Mirabent i Muntaner,Bibliotecària a Sitges de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol i muller d’en David Jou i Andreu),Sebastià Ferrer,Francesc Ferret,Lluís Magrans,Josep Mirabent,Marià Mirabent,Núria Mirabent i Puig,Pere Olivella,Isidre Panyella,lluís Rosés,Lluïsa Puig de Mirabent,etc,etc. Vocals:en Julià Bruna,en Josep Mestre i Mitjans,en Francesc Forment,en Josep Serra i Pedrisa.Apareixen inscrits a les llistes de l’Associació amb aquest nombre de consocis-. *A Bayamo (Illa de Cuba)Joan Llopis i Selva-.Bartomeu Selva i Junyent.Maria-Cinta Selva-. *A Cupey:Josep Gener-.*A Santiago de Cuba:Agustí Balcells,Francesc Bartés,Josep Sabater i Camps,Josep Sabater i Carbonell-. *Arran de la “Conferència Nacional Catalana”,convocada per les Joventuts Nacionalistes de la Lliga es va crear l’entitat Acció Catalana-.La Conferència Nacional de Catalunya es presentava com una alternativa més radical a la Lliga Regionalista,amb caràcter no separatista-.El seu òrgan de premsa va ser La Publicitat-.L’antoni Rovira i Virgili era un dels dirigents-.D’aquesta manera el Catalanisme esquerrà queda condicionat pel pes de la Lliga,tant en l’ideològic,l’econòmic com en l’ectoral i el polític-.I,com que no tenia base popular,els obrers s’abstenien-. A Santiago de Cuba es van reunir a l’estatge d’en Salvador Carbonell i Puig els compatricis sitgetans (1921) *L’Associació Protectora d’Ensenyança Catalana va fer força gestions encaminaders a obtenir que a Catalunya,l’Escola Baixeres no fos lliurada a l’Estat,cosa que promou una tempesta,fruit de la mala consciència d’Acció Catalana amb en Nicolàs d’Olwer dirigent de Cultura de l’Ajuntament barceloní-.Mentrestant passa això a Barcelona,uns excel.lents sitgetans, com ara en Galileu Miró i Rosés,en Lluís Soler i Duran,Joan Comas i Plana,es reuneixen a Cal Salvador Carbonell i Puig, amb la finalitat de tornar a constituir l’entitat de caràcter purament sitgetà de la dissolta “Acoblament”,llavor de socis de La Protectora a l’Illa de Cuba,tot modificant els estatus anteriors-.

Associació Catalanista d'Excursions Científiques (ACEC)

En Josep Fiter,primer President de l’ACEC,va ser també el primer President de l’APEC, defensant l’Educació dels infants en llengua catalana. *De la relació entre l’Excursionisme i l’Escola Catalana ,en destaca la importància de l’Excursionisme en la formació i expansió de la Ideologia catalanista..En canvi,ben poc ha estat divulgat que els orígens de l’Escola Catalana,està molt vinculat al fet de l’Excursionisme-.Ben bé és així veient que les persones que més reivindiquen la llengua catalana com a pròpia amb continguts catalans van ser membres del Moviment Excursionista de Catalunya,uns més destacats que els altres-. *Uns altres excursionistes de renom: en Joan-Lluís Marfany,en Sebastià Farnés,el mestre Ignasi Ferrer,en Norbert Font,l’Eusebi Güell,en Francesc Flos i Calcat,tots catalanistestenien una estricta relació entre el Moviment Excursionista i el de Renovació Pedagògica i Catalanització escolar.Aquesta relació no s’atura a la fi del segle XIX sinó que va anar augmentant durant el primer terç del segle XX,com passaria en el lligam molt fort de l’Excursionisme i l’Escoltisme del militar anglès Robert Baden Powell l’any 1909,així com el del sitgetà mossén Antoni Batlle i Gené , amb la Renovació Pedagògica pel Català en forma i continguts escolars,relació que,com tantes altres iniciatives,la Guerra Civil Espanyola va escapçar totalment. *S’ha dit que el Canvi Educatiu a Catalunya es va produir a Catalunya a la fi del segle XIX i durant el primer terç del segle XX i va estar marcat per dues tendències diferenciades:una primera en la Catalanització de l’Escola Pública i una segona en el Vessant Pedagògic. A Sitges el “Foment Sitgetà” ser un col.legi fundat pel Centre Catalanista que,a més de la renovació que suposà el canvi de llengua,va innovar en l’àmbit metodològic. *Mossèn Antoni Batlle i Català,nascut el 31 juliol de 1888,fundador de l’Escoltisme catòlic a Catalunya per la Llengua Catalana entre el jovent,s’interessava moltíssim per la vila de Sitges-.Amb els nois,els joves sortia al camp-.La seva casa estava plena de cantimplores,de fotografies de campaments,de partitures,d’algunes tendes de campanya, d’impermeables...-.Les excursions eren l’objectiu pedagògic de crear un entorn català per Sitges i per Catalunya-. *Va fundar l’ “Agrupament Mare de Dèu de Montserrat”,tot i fent néixer en el cor dels seus Minyons de Muntanya un profund amor per la llengua catalana i per la terra catalana,en contraposició al Frente de Juventudes falangista ,l’any 1945. *Els joves que varen tenir la sort de formar en els Minyons de Muntanya,sabien de les virtuts d’aquest capellà sitgetà-.Incomprensiblement va ésser poc o gens compresa la seva tasca i no va tenir el reconeixement oficial-.Dies abans de lliurar la seva ànima a Dèu,mossèn Batlle va tenir la satisfacció de saber que oficialment fos reconeguda la seva profitosa tasca en pro de l’Escoltisme-.Va morir l’any 1955.

L'APEC va editar els següents volums entre d'altres.

l'APEC edita altres volums entre els quals hi havia el Cartipàs català d'en Pau Romeva,també amb dibuixos de Josep Obiols. *Un Curs de Comptabilitat de Ferran Boter;la Història de Catalunya de Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila;un Llibret de Poesies per a Infants a cura d'Ignasi Iglésias que es titulava -Infants i Flors-; el Manual d'Història Crítica de la Literatura Catalana, escrit per Manuel de Montoliu. *També va editar les següents Biografies de Ramon Llull, Manuel Milà i Fontanals, Francesc Pi i Margall, Pau Claris, Jaume I, Jacint Verdaguer..., escrites respectivament per Llorenç Riber, A. Rubió i Lluch, J. Roca i Roca, A. Rovira i Virgili, Manuel de Montoliu i Valeri Serra i Boldú... *A destacar la Gramàtica Catalana d'en Pompeu Fabra, que en l'"Advertiment" desenvolupava sobretot dos Consells:En primer lloc, que els Mestres que impartissin la matèria havien de tenir en compte -la varietat dialectal dels seus alumnes- i havien de permetre i recordar les característiques pròpies de la modalitat lingüística de cada territori.Tanmateix que els Mestres i els Professors i d'altres Docents havien de recomanar "les formes preferides pel llenguatge literari". *I,per una altra banda,Pompeu Fabra escrivia que el seu Llibre no era un Manual per apendre de memòria, sinó que el correcte aprenentatge de la Gramàtica Catalana depenia fonamentalment de les explicacions dels Mestres i dels Professors, i que el Manual tenia la funció -de recordatori i de fixació de les prèvies aplicacions-, i també de - Fixació d'un Lèxic adequat més precís i concret-.

L' IAB (Institute of the Arts Barcelona) a Stges

L’IAB (L'Institute of the Arts Barcelona) va començar a caminar l’Estiu-2013 amb Cursos d'Estiu adreçats als infants. *El Centre d'Arts Escèniques a Sitges va ser una realitat després que l’Ajuntament de Sitges i l’Institute of the Arts Barcelona signessin un bon Acord el mes de febrer de l'any 2013,que va permetre la ubicació a la Vila de Sitges del Primer Centre d’Estudis Superiors d’Arts Escèniques a l’Europa continental(sic i resic) *L'Institute of the Arts Barcelona (L'IAB) té com a objectiu posicionar-se com un Centre Internacional per a la Indústria de les Arts Escèniques,tot i proporcionant en un futur un important Impacte Econòmic en els Sectors relacionats amb la Cultura i les Arts. *El Centre ofereix Títols de Grau i Postgrau en disciplines relacionades amb les Arts Escèniques, validats per la -Norwich University of the Arts-. *Amb el recolzament del "Liverpool Institute of Perfoming Arts (LIPA)", l'IAB integra Habilitats tècniques, la Innovació creativa i Esperit emprenedor com a Pilars de la seva formació. *El passat mes de Juliol-2013 van començar els Cursos Intensius per a majors de 16 anys, amb Professorat d'Alt nivell i amb Alumnat internacional. Ara,l'any 2014, amb les Actuacions de Graduació es podrà veure el resultat del Treball realitzat en aquest primer curs i any de vida. *En aquest primer any de vida, els Alumnes de l’IAB han sortit del seu Centre d'Arts Escèniques per tal de participar en diferents Activitats rellevants de la Vila de Sitges com ara la "Nit de Premis Sitges o la Celebració del Dia Internacional de la Dona".

Coordenades ideològiques de l'A.P.E.C.(1923)

Per la -Història de Catalunya- d'en Ferran Soldevila,publicada l'Any 1923 del segle XX vam saber en quines "Coordenades Ideològiques" es movia l'Associació Protectora d'Ensenyança Catalana (APEC) *Es tracta de tres Textos del Curs Mitjà: -una nota de l'Editorial, -el Prefaci de l'autor i -un dels Capítols finals del llibre.La nota destaca especialment les aportacions americanes que van permetre la publicació de l'obra. *També la implicació de dues Institucions públiques que assíduament van col.laborar amb l'A.P.E.C.A la publicació de la Història de Catalunya han estat aplicats els donatius extraordinaris següents rebuts l'any 1923, procedents de la República Argentina: 500 pessetes de la Comissió Delegada de Buenos Aires.500 pessetes de la Comissió Delegada de Mendoza.853 pessetes de la Comissió Delegada de Córdoba.1000 pessetes de la Comissió Delegada de Rosario de Santa Fé. *La resta de les Despeses ha estat coberta amb la part de les Subvencions de la Mancomunitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona corresponents a l'any 1923. Clar i català que la -Prosperitat material i espiritual patriòtica- dels catalans absents de Catalunya van augmentar força per a utilitzar el seu generós Concurs a profit de l'obra transcendental de la -Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC-. *En Ferran Soldevila deia: "Allò que importa no és el coneixement dels detalls,sinó estimular -suàviter et fòrtiter- els alumnes catalans a interessar-se per la Història de la Nació Catalana. L'alumnes catalans, interessats i coneixedors dels fonamentals Eixos de la Història de Catalunya,ens cal suposar-ne que continuaran l'Estudi dels detalls...!! *Els Concursos d'Història a Catalunya -també se'n van fer de Llengua catalana i de Geografia de Catalunya en diferents localitats com ara a la Vila de Sitges,on van iniciar-se l'any 1914 els Concursos de català i Història- i es premiaven en un solemne acte al Consistori amb Diplomes,tant els alumnes sitgetans més destacats en Coneixements d'Història segons les bases establertes, com els Mestres que havien demostrat més preparació en la Formació dels seus alumnes.

El Funcionament democràtic de les Escoles variarà.

Les noves Lleis d’Educació, la de l’Estat espanyol, coneguda per la LOMQE o Llei Wert,i també en part la de Catalunya ,la L.E.C. treuen capacitat de decisió en aquells temes transcendents sobre l’Escola als Consells Escolars del Centres Educatius. *Els Consells Escolars de Centre, cal dir-ne eren una “rara avis” en el conglomerat de l’Administració educativa, un òrgan participat per tots el sectors implicats en els processos educatius, des de l’Administració fins el Personal no Docent, inclosos els alumnes, si bé aquests, amb alguna restricció. Algú s’imagina un Consell Escolar de Centre,decisori participat pels integrants del sector en temes de Sanitat?, hi entenc que no fos sobre les Prescripcions facultatives –en Educació també n’ès en els línies generals- però sí sobre l’Organització per exemple. *Fins ara el Consell Escolar de cada Escola decidia en aspectes tants estructurants com en l’Aprovació del Projecte Educatiu de Centre (PEC),és a dir, la Carta d’Identitat de l’Escola; a partir d’ara el només serà un òrgan consultiu, que ja és important, però -perd la capacitat clau en qualsevol funcionament democràtic-, el “decidir” que tant bé coneixen i reclamen i reivindiquen els catalans. *La nova Legislació –LOMQE i LEC- deixa només capacitat decisòria en el tema del Pressupost, però ni en el PEC (projecte educatiu de centre) que passa ser responsabilitat dels Directors i per tant trenca la línia de que el PEC era un element participat i decidit per tots els estaments, com així mateix impedeix la Moció de censura i Revocació sobre l’Equip Directiu que fins ara era possible i en el cas de l’Escola Privada Concertada s’elimina el Representant Municipal, per tant l’Administració Pública perd la possibilitat de conèixer com es gestionen els diners públics. *A Catalunya,clar i català, ja és va treure -la capacitat de decisió d’elecció del Director- que ara passa per altres paràmetres més vinculats a l’Administració catalana que no pas a la Voluntat Col•lectiva de l’Escola. Aquesta decisió ja ha estat contestada des de diversos Sectors Educatius per tal d’evitar que es pugui caure en l’amiguisme i en no fer prevaldre altres mèrits davant altres factors. *La mesura vol garantir -a priori- els equips sòlids i consolidats i també una certa cohesió en l’aplicació del Projecte Educatiu de Centre (PEC). Serà això així...?. No n’hi ha encara ni experiència ni prou casuística per avaluar-ne, però d’aquí uns anys en parlarem, d’això n’estic més que segur.Els Consells Escolars tal i com han vingut funcionant han estat raonablement positius ja que han permès per una banda estimular la participació de les famílies en la construcció del PEC a on els seus fills es formen i per altra banda aquesta participació creiem que ha trencar l‘històric corporativisme que el professorat seguia mantenint en algunes escoles. Al principi costava activar la participació de les famílies però, ara per ara, ja són moltes les famílies que ja hi participen com a representants del seus sector en la presa de decisions a nivell d’escola i això ha esdevingut molt important. *I per altra banda -la participació dels Representants dels Ajuntaments ha portat a l’Administració de proximitat com són els Ajuntaments a saber de primera mà quin són els problemes que les afecten i poden actuar i també el funcionament, voluntats i realitat de l’escola de la ciutat i com poden actuar encara més en l’entorn social.Les decisions preses col•lectivament tenien un major legitimitat i aconseguien que l’activitat de els famílies fos molt més reconegudes en tant que la implicació del centre era molta. *Clar i català,deixar als Consells Escolars amb la funció “d’avalar la programació general del centre, sense perjudici de les competències del Claustre de Professors, i conèixer les Candidatures a la Direcció escolar, dels projectes de direcció presentats pels candidats...” és ,creiem-ne “Un retrocés que debilitarà l’escola i difuminarà el paper que fins ara han tingut en els gran decisions de les escoles que per ser col•lectives tenien una legitimitat inqüestionable” (sic). *Acabarà aquesta crisi escolar – si és que algun dia s’acaba- n’hi hauran deixat l‘escola als nivells que tenia als anys setanta. *Entre les Retallades Econòmiques que afecten els Serveis Educatius de manera ja constatable ,hores d’ara ens decapiten els -Òrgans de Decisió que fins ara han funcionat correctament- però,clar i català es tracta de -Jerarquitzar el Sistema. i de treure-li la capacitat transformadora, simplement sembla que vulguin que sigui corretja transmissora del sistema més que una escola qüestionadora i per tant que avanci i que formi l’alumnat com a veritables ciutadans, amb els canvis i les retallades altre cop volen súbdits. *Fem passos enrere.Sembla que tornem als temps de la Transició. La lluita doncs per recuperar el que es tenia serà llarga un altre cop.

Rosa Sensat i Vilà,pedagoga catalana universal.

Rosa Sensat i Vilà, una de les pedagogues catalanes més importants del segle XX, publicà el 1923 un llibre singular i innovador, "Les Ciències en la vida de la llar", en què en el pròleg recordava breument el paper que la dona havia tingut en altres èpoques i continuava exposant els avanços femenins en el moment actual, que no sempre eren compresos o compartits per tota la societat. *El gruix de la introducció, però, el reservava a l'exposició del paper que la dona havia de tenir en els temps moderns i, en conseqüència, al tipus d'educació que necessitava. La lectura d'uns quants fragments ens aclarirà els principals arguments i conclusions. *La dona ha lluitat, i lluita encara coratjosament, tenaç i ardida, per les seves reivindicacions. Fa bé. És digne i lloable defensar i reclamar els drets que hom creu tenir. Tal volta la inferioritat en què tants segles ha viscut, ha portat a la lluita com a reacció consegüent a tota opressió i esclavatge, estridències i exageracions lamentables. *No pas per elles, sinó perquè és de justícia, un dia l'un, un dia l'altre, aniran conquerint tots els seus drets. Actualment la dona ha tingut ocasió de demostrar amb fets la seva aptitud per a totes les professions i el tremp del seu caràcter; i això li ha valgut un gran avenç en el camí de les concessions. *Té accés a les carreres lliberals; pot lluir la toga de doctor; practica la Medicina; la Universitat i les Acadèmies li obren les portes oferint-li llocs en lliure concurrència amb l'home. En la majoria dels pobles se li ha concedit el vot, i pot assolir els escons de la Representació del País. *En aquest punt les coses, sociòlegs i estatistes resten consirosos i perplexos. ¿Pot una societat basada en la justícia negar a la dona la igualtat que reclama com a membre de la gran família humana? Per altra part ¿no contribuirà aquesta concessió a allunyar-la de la seva llar? I ¿pot consentir, una societat conservadora i curosa del seu perfeccionament, la destrucció de la família, primera cèl•lula social? *Aquest dilema invita a la reflexió i a cercar els mitjans de prevenir un estat de coses perillós per a les societats, sense necessitat de tancar en estret cercle l'esperit femení i posar obstacles a la seva potencialitat contra tota justícia.

Finals de l'any 1898,es va crear l'A.P.E.C.

A finals de l'any 1898 es va crear l'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC) en un acte en què els que participaven acordaren: "Constituir una Agrupació protectora de l'ensenyança catalana, adoptant la reglamentació que apropiadament brinda la "Unió Catalanista" i a la qual entitat s'adhereix aquesta Agrupació per a coadjuvar als seus fins en general. *Tot seguit fou acordat també, a proposta del senyor Ciurana, fossen tres no més los càrrecs de la Junta Directiva, resultant elegits los següents: president, En Josep Fiter i Inglès; tresorer, Francisco Figueras; secretari, Enric Ciurana". L'any 1902, l'AgPED es va transformar en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC). *L'Associació, que nasqué lligada a la Unió Catalanista, ben aviat mostrà que els seus objectius tenien poca relació amb les opcions polítiques concretes i que el que pretenia era crear una escola catalana, amb tot el que això comportava, amb la qual se sentís implicada la societat catalana, tant des de les institucions públiques i privades, com des dels individus. Escoles, mestres, cursos d'estiu, concursos de llengua i d'història, llibres..., el moviment va anar creixent de forma important sobretot a partir de 1916, quan cal destacar les aportacions dels socis americans. A principis dels anys 20 es produí el moment de màxima esplendor de l'APEC, que sobrepassà els 10.000 socis i comptava amb l'adhesió de la Mancumunitat, ajuntaments i altres institucions. *L'any 1923, però, la Dictadura de Primo de Ribera va suposar una davallada notable de la seva expansió, encara que va continuar les diverses tasques en què es trobava implicada, que, inevitablement, van acabar l'any 1939 amb la fi de la guerra civil. Aquesta pàgina no es proposa recordar la història de l'APEC, qui vulgui resseguir la seva trajectòria i les vinculacions que tingué amb altres institucions pot consultar Pàtria i escola. L'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana de Lluís Duran, de l'editorial afers. *Des d'aquí únicament podreu entreveure la importantíssima tasca que l'Associació va fer en el camp de la renovació pedagògica a través dels textos d'algunes de les obres que va anar publicant per a ús d'infants i de joves de parla catalana. Es tracta de llibres innovadors escrits per professionals de prestigi, que encara avui se'ns presenten com a models a tenir en compte, sobretot en el seu vessant didàctic, i que, amb freqüència, marcaren un abans i un després en la història de l'ensenyament en el nostre país.

Primera Ruta de "Catalònia Sacra" al Bisbat de Sitges

El 15 de febrer de 2014 s'ha programat la primera ruta guiada de “Catalonia Sacra” al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat,al qual pertany Sitges. *La descoberta “Esglésies entre vinyes; l'Arxiprestat de Vilafranca”, inclosa dins de la ruta més extensa “Monestir i esglésies, del romànic al gòtic”, passarà per la Basílica de Santa Maria de Vilafranca, l'Església de Sant Francesc de Vilafranca, el Monestir de Sant Martí Sarroca, l'Església Prioral de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès. *L’Arxiprestat de Vilafranca, fa d’enllaç entre el què s’han anomenat, històricament, les dues Catalunyes: la Catalunya Vella, nord amunt, i la Catalunya Nova, en direcció al Riu Ebre.En aquesta franja fronterera, lloc d’expansió del Comtat de Barcelona des del segle X, hi senyoregen bells conjunts romànics tals com Sant Sebastià dels Gorgs –amb uns notables campanar, claustre i portalada– i Santa Maria de Sant Martí Sarroca, la qual conserva antics retaules i elements escultòrics molt interessants. *Però també hi trobem l’esplendor urbà del Gòtic: en la ciutat de Vilafranca del Penedès s’aixeca la imponent Església Parroquial de Santa Maria, una Basílica d’una sola nau, del segle XV, amb una Cripta Renaixentista, i hi podem admirar també l’església del Convent de Sant Francesc, amb sorprenents i nombroses sepultures esculpides, que es fan companyia amb el magnífic retaule gòtic dedicat a Sant Jordi i la Mare de Déu, obra de Lluís Borrassà. *El Romànic tardà i el Gòtic ple es donen la mà en aquesta ruta que transcorre entre vinyes.Seguiran les activitats programades el 27 d'abril de 2014, amb un recorregut guiat per la Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. Les visites a les catedrals proposades per Catalonia Sacra són singulars, perquè es fa incidència tant en el valor i la singularitat artística com el sentit original del temple, la seva raó de ser i la seva lògica al servei de la comunitat cristiana.

39ena Edició del Premi Trinitat Catasús a Sitges

El cuiner sitgetà del Restaurant La Salseta,en Valentí Mongay, ha estat mereixedor del reconeixement que cada any atorguen el col•lectiu de Periodistes Sitgetans o vinculats al Municipi, després de valorar la seva trajectòria i la difusió de Sitges més enllà de la Vila. *El jurat, per unanimitat, estima que el Valentí Mongay “ha sabut portar fins a la nostra Vila un Moviment Gastronòmic Internacional, Slow Food” i afegeix que “des de Sitges ha liderat l’expansió d’aquest corrent tant a la comarca Garraf com a Catalunya”. -Slow Food és una filosofia gastronòmica i culinària- *Que aposta pels productes de temporada, de proximitat i respectuosos amb el seu entorn. De la mà d'en Valentí Mongay, Sitges ha introduït la -Malvasia de Sitges- dins dels grups de productes "els Baluards" que protegeix aquest Organisme Internacional. *A més, el guanyador del "Premi Trinitat Catasús" ha contribuït decisivament a la revaloració de productes autòctons, com ara els espigalls i els brotons.Slow Food aposta per la Biodiversitat i, en aquest sentit,en Valentí Mongay posa sobre la taula -el fet de poder donar valor a les produccions locals- tant de captures pesqueres, com de treballs del camp i l’horta, els vins de la zona o els ramaders artesanals del país. *La feina d’Activista dins d’aquest Moviment i el fet de disposar d’un Restaurant -La Salseta- amb visites de comensals d’arreu del món li permet fer una difusió d’aquest Ideari tant a nivell local, com nacional i internacional.Des de Sitges, s’ha esforçat diàriament per fer conèixer al món els productes autòctons i de proximitat, dotant-los d’un prestigi entre cuiners de renom.

Som un país que ens agrada escenificar -Pactes-

Quan el fem presumim d'unitat i després de les signatures i celebracions tothom continua actuant com abans, molt sovint la lletra del pacte es petrifica sense aconseguir arribar a l'acció. Pura escenografia, doncs. *El món de l'Educació no ha estat pas una excepció en aquest entreteniment nacional. Celebràrem la Conferència Nacional d'Educació (2000-2002) de la qual es derivaren un bon grapat de proposicions reformistes. Posteriorment el Pacte Nacional per a l'Educació (2006) marcà una sèrie d'accions que, només en part, es traduïren en el cos legislatiu de la LEC (2009). *Més tard han vingut diversos manifestos procedents de la societat civil demanant un esforç per a garantir un millor sistema educatiu, assegurar el model escolar d'immersió lingüística, etc. Tot molt lloable i acompanyat per un bon reguitzell de propostes de canvi molt ben intencionades. Ara bé, quantes d'aquestes iniciatives s'han convertit finalment en línies d'acció de la política educativa? Quines han estat assumides en la pràctica de les nostres aules i centres? *Els temps actuals ens exigeixen consensuar, sense tacticismes, mesures urgents i de calat estratègic per a poder encarar-nos a un fenomen tan complex i multidimensional com és el fracàs escolar. Ens cal un pla de xoc decidit i profund que pugui actuar sobre alguns dels indicadors clau d'aquest fracàs, tant en el terreny de les polítiques socials, econòmiques, d'habitatge, de família, dels joves... així com més estrictament de les educatives: formació dels mestres i professors, organització dels centres, aspectes curriculars i didàctics, de l'avaluació, de la relació amb les famílies, del tractament de l'excel•lència... *Cal avançar en cadascun d'aquests fronts i fer-ho de forma coordinada.Per això es fa del tot necessari un gran acord polític, social i educatiu que requereix àmplies dosis de generositat, patriotisme i intel•ligència. Que no sigui un pla o un manifest més que consolidi la retòrica i esdevingui inoperant. *Per contra, que es basi a saber escoltar molt i molt els mestres i professors, directors i inspectors, famílies i alumnes, ajuntaments, sindicats, agrupacions empresarials... És hora que endeguem un pla de xoc contra el fracàs escolar i de promoció de l'èxit que es basi en un conjunt de mesures concretes i plasmades en l'acció. Un pla que contingui un calendari precís i un pressupost suficient, que faci propostes específiques basades en la confiança envers els centres i els professionals. Aquest pla requereix d'una administració educativa que prengui decisions basades en estudis amplis, rigorosos, multidisciplinaris i que, davant el conjunt de dades contrastades, sigui capaç de rectificar o reorientar accions i programes quan aquestes dades posin en qüestió els pressupòsits establerts. *En uns temps en què els recursos s'han d'optimitzar no ens podem permetre actuar a les palpentes o bé esperar al final per saber si un projecte ha culminat amb èxit o no. Aquest tipus de polítiques no són sostenibles. Per contra, la seva alternativa suposa encertar les estratègies més adequades, afinar els objectius més estratègics, dissenyar els programes més adients per a adreçar-se als factors clau per a la millora. Aquests factors han d'haver estat identificats per estudis i recerques específiques sobre l'èxit i el fracàs escolar a casa nostra. *Un pla de xoc contra el fracàs escolar i de promoció de l'excel•lència no és incompatible amb el conjunt de mesures a més llarg termini que hauran d'abastar els factors més estructurals que determinen els resultats del sistema i, així, poder-los revertir. Però mentrestant ens cal programar accions concretes i variades en aquells aspectes que ja sabem correlacionen directament amb els índexs de fracàs. Hem d'actuar avui per a demà, però també avui per a avui. Fem-ho!

Memòria Històrica de la Bibliotecària sitgetana.

M. Dolors Mirabent va néixer el 3 d'abril del 1926 a Guantánamo (Cuba). L'any 1936, ella i la seva família van arribar a Sitges, el mateix any en que s'inaugurava la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. La Lolita, com es coneixia a la vila, va començar treballar a la Biblioteca al 1939 com a ajudant, quan hi havia un fons bibliogràfic de 4.000 llibres i sota la direcció de Maria Lluïsa Ganzemüller. Al 1951 va ser nomenada directora i fins l'any 1991 va dedicar la seva vida a la biblioteca. Tal com ha manifestat la regidora de Cultura, Mireia Rossell, “Lolita Mirabent ha esdevingut un referent indiscutible per a moltes generacions de sitgetans i sitgetanes. En l'àmbit personal no puc la recordo pacient quan de marrecs veiem la Biblioteca com un paradís de possibilitats. Estimava Sitges, el saber i les persones”. Durant aquests 51 anys dedicats a la Biblioteca, la Lolita va organitzar les primeres conferències d'escriptors com Josep Pla, Joan Fuster, Ramon Planes o J.V. Foix. També es van començar a fer classes de català i exposicions, entre les que ella recordava especialment hi figura la dels 50 anys de la mort de Santiago Rusiñol (1981). L'any 1983 va impulsar la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Josep Roig i Raventós. Al llarg de la seva vida ha estat reconeguda amb nombroses distincions. El 1989 va rebre el Premi Trinitat Catasús, el 1995 se li va dedicar una sala de la biblioteca amb el seu nom, el 2006 va ser guardonada amb el Premi Especial per l'entrega desinteressada a millorar la cultura del seu poble i al 2008 va recollir la Medalla d'Honor de l'Institut d'Estudis Penedesencs. El funeral de Dolors Mirabent se celebrarà aquest dimarts a les 17h a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges.

Montgrony,la capital de la Covadonga Catalana

El nom Montgrony,vé de “mont” i “grony”,al.ludint les puntes de roca o grenys;si de “mont” i “gruny” per la remor del vent que sembla grunyir per aquelles Afraus;de “mont” i “crono” o muntanya del temps;de “mugró” pensant en l’advocació d’Alletadora que té la Mare de Déu de Montgrony,tan venerada,ja que encara l’any 2014 hi ha catalans i catalanes que en diuen “Mugrony”. *Montgrony és una de les entitats de població que conformen el municipi de la Vila de Gombrèn, a la Comarca del Ripollès.En aquest indret s'hi troba el Castell de Montgrony, de gran importància per a la Comarca i amb nombroses referències al mite del Comte Arnau. L’any 2014 s'hi conserven la Capella de Santa Maria de Montgrony i l'Església de Sant Pere de Montgrony. *Els primers pobladors serien celtes o fenicis.Documentalment és l’Època Carolingia.Aleshores,quan diem la Senyoria de Montgroy,hi pertanyia al Comtat d’Osona.Al segle VIII ja hi consta un important nucli de vida humana,és a dir,un Senyoriu que tenia per Capdill a “Quintilianos senioris de Macronio”,un nucli humà constituït per cristians refugiats a la Ripollès o Covadonga Catalana. *Quan els sarraïns extenen els seus dominis,els cristian es refugiaven més enllà dels Pirineus.Arriben fins a Aquitània,no sense posar abans,a bon recapte la Imatge de la Mare de Dèu de Montgrony i una campana.En general,els sarraïns es limitaven a rodejar les muntanyes. *La Reconquesta catalana,àlies la Covadonga Catalana s’iniciaria l’any 754 (segle vuitè).Segons la Tradició a Catalunya,hi serien els Nou Barons de la Fama,els grans Artífexs de la Covadonga Catalana a la comarca del Ripollès.Són els seus noms:Dapifer de Montcada,Hug de Mataplana,Ramon de Cervelló,,Guerau de Pinós,Guillem de Cervera,Pere d’Alemany,Ramon d’Anglesola,Gispert de Ribelles i Rotger d’Erill. *La Llegenda barrejada amb la Història vol que aquests Nou Barons de la Fama encalcin la Morisma per la Vall d’Aran,els Pallars,part Alta de Girona fins a Besalú,on ja els sarraïns ofereixen prou resistència,la qual cosa obliga a Instal.lar-hi una Línia de Forces,que retaria a les Ordres de Dapifer de Montcada,en tant que els altres tornarien alsses respectius Feus. *Aquí és on sorgeix la Llegenda d’Otger Cataló,que era el Capdill dels Nou Barons de la Fama.Amb ells s’inicia a Montgrony la Reconquesta o la Covadonga catalana,es va organitzar la lluita,que coincideix amb l’època del domini de Quintilià l’any 736 (segle VIII).És a dir,la mateixa Gesta que el Pelagi iniciava a Astúries-Covadonga. Hom ha dit que Montgrony és la Covadonga catalana com els catalans podrien dir que Covadonga és el Montgrony asturià. *L’Any 801 (segle IX),Lluís el Pietós entra a Catalunya,conquesta Barcelona i constitueix la Marca Hispànica,nomenant Governador a Berà i finalment Guifré el Pilós aconsegueix la Independència de Catalunya l’any 874 abans morir l’any 902 (segle X).Per Dret de Conquesta repobla la Comarca del Ripollès i entrega a les seves Hosts el caserius o Masies de Montgrony,Camdevànol i d’altres.Clar i sitgetà,encara quedarien segles abans que Jaume I acabés de conquerir tot el Regne.ës a dir,iniciada la Reconquesta,que completaria Guifré el Pilós a la Catalunya Vella,i molt més tard,com queda dit l’Alt Rei en Jaume I. La Senyoria de Montgrony *A finals del segle X hi existia una comunitat rural,àlies dita Gomesindus en l’àmbit de Montgroy.La Senyoria comprenia les Esglésies de l’Aranyonet,Campdevànol,Santa Llúcia de Puigmal,Can Gossacs i d’altres.El Castell de Montgrony va ser comprat pel Comte Guifré i la seva muller Guinedilda al Bisbe intrús d’Urgell,l’Esclua,el poble de Gombrén en resta sotmès.El va donar al Monestir de Sant Joan de les Abadesses.Ara bé,segons un Plet entre Montgroy i Sant Joan de les Abadesses,pel Delme dels grans de Can Camps i pertenències,s’estableixen els límits de Montgroy. La Mare de Déu de Montgroy

Catalònia Sacra i la Vegueria del Penedès (1014)

Catalonia Sacra és un Projecte de Dinamització Cultural impulsat pels 10 Bisbats amb seu a Catalunya, que vol acostar al públic l’extens Patrimoni Arquitectònic de l’Església Catòlica. *Clar i català,la Catalonia Sacra mostra el Patrimoni Religiós de la Vegueria del Penedès en tres Rutes Arquitectòniques. Al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat,al que pertany Sitges s’hi han dissenyat inicialment Cinc Itineraris, que porten els títols “El castell i l’Hospital”, “El Llobregat”, “la Costa del Garraf”, “Monestir i esglésies, del romànic al gòtic” i “Montserrat”. Tres d’aquestes rutes ressegueixen les Singularitats Patrimonials Sacres de l’Alt Penedès i el Garraf. *El 15 de febrer de 2014 s’ha programat la primera ruta guiada de -Catalonia Sacra- al Bisbat de Sant Feliu,la descoberta “Esglésies entre vinyes; l’Arxiprestat de Vilafranca”, inclosa dins de la ruta “Monestir i Esglésies, del romànic al gòtic”. La ruta passarà per la basílica de Santa Maria (d’una sola nau, amb cripta renaixentista inclosa) i l’església de Sant Francesc de Vilafranca (església del convent de Sant Francesc, amb nombroses sepultures esculpides i un retaule gòtic dedicat a Sant Jordi i la Mare de Déu, obra de Lluís Borrassà), el Monestir de Sant Martí Sarroca (que conserva antics retaules i elements escultòrics d’interès) i l’església Prioral de Sant Sebastià dels Gorgs (en destaquen el campanar, el claustre i la portalada). *En el marc de la ruta “Monestir i esglésies, del romànic al gòtic” també es poden visitar l’església de Sant Cugat i Sant Jaume, de Moja, on destaquen la portalada romànica, l’absis romànic i el campanar sobre el cimbori, i l’església de Sant Marçal, de Torrelavit, un edifici romànic amb decoració simple, d’una sola nau rematada amb tres absis semicirculars en forma de creu, que presenta gran harmonia. *La segona de les rutes, “El castell i l’hospital”, té tres parades: una primera a l’església de Santa Maria de Mediona, ubicada al recinte del castell, de la qual en destaquen una talla de fusta del segle XVII dedicada al Sant Crist de Mediona, la llegenda de la imatge trobada, la mà de l’escut de Mediona i l’església romànica i gòtica acaba al segle XVIII; una segona parada a l’Hospital de Cervelló, d’Olesa de Bonesvalls, que és un dels hospitals medievals més ben conservats de Catalunya, destacant-hi l’església i la torre de defensa; i en tercer lloc, el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, del castell de Subirats, destacant-ne la roca mil•lenària sedimentada de la Via Augusta (molt pròxima), el presbiteri (probablement relacionat amb els temps ibèrics), la naveta del Castell i el Columbari d’en Pasteres. *Finalment, el tercer itinerari pel patrimoni històric eclesiàstic, “La Costa del Garraf”, fa parada als sitgetans Santuari de la Mare de Déu del Vinyet i església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, i en dues esglésies vilanovines: l’església barroca de Sant Antoni Abat, de la qual es destaquen la capella de Sant Sebastià amb el Sagrari fet per Jujol, la façana neoclàssica, l’escultura de Sant Antoni, els frescos de Navarro Rodón, la marqueteria del cadiram del presbiteri i els vitralls i l’altar del Sagrat Cor de Jujol; i l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, on a banda de la seva bona sonoritat, els visitants podran gaudir el retaule barroc policromat dedicat a l’Assumpció de Maria del taller de Tramulles (de 1643) i el rossetó principal de la façana del segle XIX. *A banda de les rutes, el Bisbat de Sant Feliu també suggereix dins el Catalonia Sacra dues activitats culturals d’interès, com són els pessebres vivents de les Gunyoles i de Corbera de Llobregat, els propers mesos de desembre i gener. Finalment, entre les activitats plantejades per difondre el seu patrimoni religiós, també hi ha xerrades com la que divendres passa es va fer a l’església de Sant Francesc de Vilafranca, davant d'una seixantena de persones, amb la presència del bisbe Agustí Cortés. Cèsar Favà va parlar-hi sobre el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de la capella de Sant Francesc, obra del mestre Lluís Borras.

La reflexió ens aïlla i l'aïllament no ens fa reflexió

Quan expliques el que t'agradaria ser, estàs confessant el que no ets.Creure que els altres ens estimen ens fa més fàcil estimar-los.No cal que dissimulis la teva hipocresia, la coneix tothom.Accepta't tal com ets i podràs dir amb seguretat que, com a mínim, hi ha algú que t'accepta.Que les coses no vagin bé, en tenim la culpa tots. Uns més que altres, és cert, però perquè volem o perquè ho permetem. Ergo, la diferència no és tanta. *Si algú diu que no pensa en si mateix, senyal que no pensa en res.Els que no tenen res a dir no hi ha manera de fer-los callar.Les actes martirials no certifiquen la veritat de la fe professada, sinó la fermesa de la fe professada pel creient i la veritat de la seva mort. *Els petits favors els agraïm a l'instant; els mitjans, tardem una mica més, i els grossos, quan s'escaigui.És més difícil d'extirpar l'enveja que l'odi, perquè l'enveja és un foc fred, que no s'apaga, mentre que l'odi, després de flamejar, s'extingeix. *Vivim en un moment en el qual els grans dogmes han perdut valor, generant una incertesa moral que en molts casos no ens dóna la resposta necessària a certes actuacions o situacions. Ja no tenim respostes basades en ideals o en conceptes totalitaris. Aquest fet ens obliga a replantejar-nos totes les accions, a aplicar un pensament crític i a generar discursos i discussions. *D’aquesta manera l’actuació dels professionals de l’àmbit educatiu i social s’ha vist immersa en un canvi ètic on s’han replantejat tots els paradigmes metodològics establerts.Un problema ètic que considero rellevant d’aquesta nova etapa va relacionat amb l’alteritat. Tots els serveis socials van destinats a treballar per i amb l’altre, per tant, la posició del professional esdevé un element clau per entendre la persona ajudada. *Als serveis s’hi generen una gran quantitat de qüestions ètiques relacionades amb els usuaris i usuàries, ens preguntem conceptes com des de quina posició actuen els professionals? Entenc que des de la d’ajuda a l’altre, però com es decideix qui i com necessita ajuda? Penso que el professional esta en una situació de domini i de poder, però en un poder necessari que igual que el biopoder de Foucault, gestiona i ordena la vida d’altres persones. *En aquest sentit penso que sempre s’entra en la dualitat del bé i del mal. Un professional ha de recolzar-se en l’alteritat i en molts casos jutjar els actes d’una persona per decidir si són bons o dolents, si són comportaments acceptables o si s’han de modificar o eliminar. Les normes socials, la moralitat particular de cada ésser i sobretot el mantenir el reconeixement dels altres ens fa modificar la nostra percepció sobre el bé i el mal. D’aquesta manera s’obra un gran dilema ètic, sobretot en la figura de l’educador social, què és, quan i com hem d’actuar?

Catalunya guardona amb el XXVI Premi Internacional

La Generalitat de Catalunya atorga a l'Arquebisbe Sud-africà i Nobel de la Pau,Monsenyor Desmond Tutu, -El XXVI Premi Internacional Catalunya-.El gran Teòleg i Lluitador Antiapartheid recollirà el Guardó en un Acte que tindrà lloc a Barcelona el pròxim 3 de juny 2014. *Monsenyor Desmond Tutu,fill d’Aletha MAtlhare,empleada doméstica i el Mestre Zachariah Tutu va nèixer l’any 1931 a la població sudafricana de Klerksdorp.El seu pare era director d’una Escola Missionera en la qual Desmond Tutu va ser educat.Va ser batejat com a Metodista, però toda la seva família es va convertir per influencia de la seva germana Silvia a l’Església Episcopal Metodista Africanas,tot i emigrant la seva famíñia a Johannesburgo. *Malgrat que volia ésser-ne Metge,va orientar la seva Educació a l’Ensenyament,a causa que la seva família no podia pagar-li uns Estudis més costosos, perquè va aconseguir-ne entrar en la Universitat, però,dissortadament no li van atorgar la beca sol.licitada.L’any 1953 va ser rebut com a Mestre al Col.legi Normal Bantú de Pretoria. i per tant iniciaría el treball a la mateisa Escola,en la que el seu pare era Director del centre escolar. *L’any 1955 va obtener el seu bachelor degree a l’Universidad de Sudáfrica (UNISA). Tot seguit va contraure Matrimoni amb la Nomalizo Leah Shenxane, amb qui va tenir quatre: Trevor Thamsanqa, Theresa Thandeka, Naomi Nontombi i Mpho Andrea.Fins l’any 1958 va ser Professor d’Educació Secundària a l’Institut Bantú de Johannesburgo. *I,entre els anys 1958 i 1960 va estudiar al St. Peters Theological College de Rosettenville a Johannesburgo,on va Llicenciar-se en Teología L’any 1972 se’n tornaria a Londres ,on va ser designat Vicedirector del Fons Teològic d’Educació del Consejo Mundial de Iglesias. En 1975 va tornar a Sudáfrica ,tot i essent-ne ordenat fue ordenat com al primer Bisbe Negre de l’Església de la Provincia d’Àfrica Meridional en Sudáfrica. En 1986 va ser nomenat Arquebisbe de Ciudad del Cabo. *En roda de premsa en la Generalitat, el Conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el President Delegat de Guardó, Xavier Rubert de Ventós, han proclamat el guanyador, per la seva “vigorosa i constant lluita per la justícia social i la millora de les condicions dels oprimits, des d'una integritat, un coratge i una capacitat excepcionals”. *Monsenyor Tutu va ser una de les persones clau en la Reconciliació a Sud-àfrica i ha estat mediador en diversos conflictes internacionals.El Guardó, dotat amb 80. 000 euros i una escultura d'Antoni Tàpies

Adolfo Suàrez Illana amb càncer de gola,serà operat.

Adolfo Suárez Illana serà ingressat aquest dijous a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid on aquest mateix dia serà sotmès a una intervenció quirúrgica per extirpar-li els ganglis del coll, prèvia a una altra, que es realitzarà a l'Hospital Universitari Rei Joan Carles de Madrid, quan s'hagi recuperat de la primera, per treure-li un tumor localitzat al coll. *Fonts pròximes a la família,informen que l'ingrés hospitalari de la primera intervenció en la Jiménez Díaz s'estima en una setmana. En aquest centre està sent atès pel doctor Jesús García-Foncillas del càncer que té localitzat al coll i serà intervingut quirúrgicament, a la tarda, per realitzar-li una "linfademectomia regional cervical". *Després d'uns dies de recuperació, es procedirà a la cirurgia del tumor primari a través d'un "abordatge robotitzat" amb l'objectiu de realitzar-li una "resecció tumoral". Aquesta segona intervenció es portarà a terme a l'Hospital Universitari Rei Joan Carles de Madrid. *Al final de cadascuna de les intervencions es realitzaran els estudis dels ganglis obtinguts i del tumor extirpat per valorar la conveniència d'aplicar un tractament complementari posterior amb radioteràpia i quimioteràpia. *Adolfo Suárez Illana va fer pública aquest dilluns la seva malaltia, que també han patit la seva mare i les seves tres germanes. Una d'elles, Marian, la primogènita, va morir a conseqüència d'un càncer de mama.

Les ales d' Ícar del procés català...!

De petit tenia un -Llibre de relats- i me'n recordo que el que més cridava la meva atenció era el d'Ícar, un jove que, amb les seves ànsies de volar alt, s'apropava tant al Sol que la calor fonia la cera amb la qual Dèdal, el seu pare, havia enganxat les plomes de les ales que havia construït per poder escapar del laberint en què els havia tancat el rei Minos. Un seriós advertiment pels qui es deixen portar pels excessos d'ambició i desoeixen els consells paterns. *En els últims temps he recordat molt sovint aquesta història davant la insistència dels secessionistes a donar a conèixer la seva causa internacionalment, primer en un fracassat intent diplomàtic i després amb la seva aparició en la premsa. *Sortir en els Mitjans i tenir Notorietat pública no és un bé per se i la sensació que tinc és que, durant molt de temps, la majoria de la gent que està en contra d'aquesta secessió feia una mica la vista grossa amb el tema, ja saben, això de què no es parla, no existeix. Aquesta actitud ja no ha estat possible després de l'evident visibilització del "conflicte" i les respostes no han estat precisament favorables per als artífexs d'aquesta campanya. *D'entrada, semblaven haver aconseguit el suport de Letònia i Lituània i encara que no són precisament països que comptin massa en l'ordre internacional -i vagi per davant tot el meu respecte a aquests països tan bells.

Situació de la llengua als Països Catalans

Hi ha més de nou milions i mig de catalanoparlants als territoris dels Països Catalans, segons les últimes estimacions de la Plataforma per la Llengua. *Però no tots tenen accés a la mateixa pluralitat de mitjans en català, ja siguin publicacions de premsa, setmanaris, diaris o revistes, televisions, ràdios o mitjans a internet. *A Catalunya operen, entre públics i privats, segons les dades que recull el Laboratori de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un total de 1.016 mitjans en paper, 278 ràdios, 87 televisions i 1.151 webs. *Els últims anys ha augmentat l'oferta de mitjans en català, sobretot en paper i d'àmbit nacional, i en quant a audiència, tant en ràdio com en televisió, ha crescut el consum en català. *En l'actual context, quina és la realitat a la resta de territoris dels Països Catalans? Quina és la radiografia de la comunicació en català a la Catalunya del Nord, la Franja, les Illes, l'Alguer, el País Valencià i el principat d'Andorra? *Una sèrie de reportatges que explicaran quina és la situació de la llengua en els mitjans, ja siguin televisions, ràdios, premsa escrita o webs de cadascun dels territoris de parla catalana. Així, a la Catalunya del Nord, el primer que encetarà la sèrie, s'abordarà, entre altres, el cas de Ràdio Arrels. *Pel que fa la Franja, s'explicarà si hi ha algun mitjà que utilitzi el català. En el cas del País Valencià, si n'hi ha més iniciatives més enllà de Canal 9 i El Temps. En el cas de les Illes, com està la situació després del tancament de RTV Mallorca i les noves polítiques d'IB3. També hi haurà un apunt sobre l'Alguer.

Jaume I,el Conqueridor,al segle XIII

Jaume I, dit el Conqueridor, fill de Pere I "el catòlic" i de Maria de Montpeller, Comte de Barcelona, Senyor de Montpeller, i Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, el més famós i lloat de la Història dels Països Catalans,sembla ser “que no controlava les passions amoroses més que qualsevol altre governant del segle XIII”.Als tretze anys, el varen casar amb la infanta Elionor de Castella, amb la qual va tenir el primogènit Alfons. *Mai no desaprofitava cap ocasió per guanyar-se els favors de les senyoretes més pulcres de tots els territoris que anava conquerint, quan es desplaçava triomfador terra avall al llarg de l'estreta Costa Mediterrània.En un dels seus històrics viatges, amunt i avall de la façada marítima, mentre preparava el fallit “Setge de Peníscola l'any 1225”, a l'alçada de la fortalesa que defensava la noble vila de Tortosa, va conèixer la Cinta, que era la filla gran del Baró de la Font de Quinto, amo i senyor de tot el Reialme que avui en dia ocupa el delta del riu amb més cabal de la península. *El Baró de la Font de Quinto,era un home absolutista i de caràcter alterable, mai no deixava que la seva filla Cinta s'apropés a cap home, ja que volia que arribés pura al matrimoni per tal de poder celebrar les noces més sonades dels Països Catalans. A més, que donades les seves riqueses i el Prestigi Social que disposava, no creia que cap dels homes del contorn tingués prou categoria per esposar-la. Però el Rei Jaume sempre se'n sortia amb la seva. *Va comunicar al Baró de la Font de Quinto que s'havia de dirigir a les Illes Balears, ja que tindria l'honor de ser el Cap de l'Expedició que sortiria del Port de Salou i havia de desembarcar a Santa Ponça. Malgrat la victoriosa batalla de Portopí, el Setge de Palma va durar tres mesos, atès que els Sarraïns van vendre cara la seva Capitulació davant les Hostes del Rei.

Documental -Sitges,Sentiments de Festa 2014-

El documental -Sitges, sentiments de Festa-,va ser produït per l'Agrupació de Balls Populars i dirigit per en Víctor Bregante, Jordi Aumatell i Xavi Trilla. *Es va estrenar el 26 d'abril al Cinema Retiro de Sitges.La sessió inaugural es va oferir a més de 500 persones convidades per l'Agrupació, entre les que hi havia Mecenes del Projecte, autoritats, representants dels balls i dels grallers i col•laboradors en la realització del documental. *L'estrena va començar amb els parlaments de la Presidenta d'El Retiro,l’Elena Ferré, del President de l'ABPS, en Xavier Salmeron, i dels Directors del treball. Els minuts previs al passi van estar amenitzats per “Les Veïnes”, que amb el seu humor i sàtira, van treure la pols als tòpics més populars de la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla de la Vila de Sitges.L'Acte va cloure amb els parlaments d’en Lluís Puig, Director General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, i d’en Miquel Forns i Fusté,Alcalde de Sitges. *El DVD de l'Audiovisual que incorpora subtítols en català, castellà i anglès, ja està a la venda i es pot adquirir a la Llibreria ‘Malvasia de Llibres', a la Copisteria ‘El Pati', al Quiosc ‘Llapis', al bar de l'Ateneu Popular de Sitges, a l'Oficina de Turisme de la Plaça Eduard Maristany. *El Documental -Sitges, Sentiments de Festa- mostra a l'espectador com es viuen les 36 hores més intenses de l'any pels sitgetans i les sitgetanes. Per a la seva realització, s'han enregistrat imatges amb tècniques i punts de vista inèdits i s'ha utilitzat un llenguatge viu i proper, fugint del to periodístic i narratiu