Catalònia Sacra i la Vegueria del Penedès (1014)

Catalonia Sacra és un Projecte de Dinamització Cultural impulsat pels 10 Bisbats amb seu a Catalunya, que vol acostar al públic l’extens Patrimoni Arquitectònic de l’Església Catòlica. *Clar i català,la Catalonia Sacra mostra el Patrimoni Religiós de la Vegueria del Penedès en tres Rutes Arquitectòniques. Al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat,al que pertany Sitges s’hi han dissenyat inicialment Cinc Itineraris, que porten els títols “El castell i l’Hospital”, “El Llobregat”, “la Costa del Garraf”, “Monestir i esglésies, del romànic al gòtic” i “Montserrat”. Tres d’aquestes rutes ressegueixen les Singularitats Patrimonials Sacres de l’Alt Penedès i el Garraf. *El 15 de febrer de 2014 s’ha programat la primera ruta guiada de -Catalonia Sacra- al Bisbat de Sant Feliu,la descoberta “Esglésies entre vinyes; l’Arxiprestat de Vilafranca”, inclosa dins de la ruta “Monestir i Esglésies, del romànic al gòtic”. La ruta passarà per la basílica de Santa Maria (d’una sola nau, amb cripta renaixentista inclosa) i l’església de Sant Francesc de Vilafranca (església del convent de Sant Francesc, amb nombroses sepultures esculpides i un retaule gòtic dedicat a Sant Jordi i la Mare de Déu, obra de Lluís Borrassà), el Monestir de Sant Martí Sarroca (que conserva antics retaules i elements escultòrics d’interès) i l’església Prioral de Sant Sebastià dels Gorgs (en destaquen el campanar, el claustre i la portalada). *En el marc de la ruta “Monestir i esglésies, del romànic al gòtic” també es poden visitar l’església de Sant Cugat i Sant Jaume, de Moja, on destaquen la portalada romànica, l’absis romànic i el campanar sobre el cimbori, i l’església de Sant Marçal, de Torrelavit, un edifici romànic amb decoració simple, d’una sola nau rematada amb tres absis semicirculars en forma de creu, que presenta gran harmonia. *La segona de les rutes, “El castell i l’hospital”, té tres parades: una primera a l’església de Santa Maria de Mediona, ubicada al recinte del castell, de la qual en destaquen una talla de fusta del segle XVII dedicada al Sant Crist de Mediona, la llegenda de la imatge trobada, la mà de l’escut de Mediona i l’església romànica i gòtica acaba al segle XVIII; una segona parada a l’Hospital de Cervelló, d’Olesa de Bonesvalls, que és un dels hospitals medievals més ben conservats de Catalunya, destacant-hi l’església i la torre de defensa; i en tercer lloc, el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, del castell de Subirats, destacant-ne la roca mil•lenària sedimentada de la Via Augusta (molt pròxima), el presbiteri (probablement relacionat amb els temps ibèrics), la naveta del Castell i el Columbari d’en Pasteres. *Finalment, el tercer itinerari pel patrimoni històric eclesiàstic, “La Costa del Garraf”, fa parada als sitgetans Santuari de la Mare de Déu del Vinyet i església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, i en dues esglésies vilanovines: l’església barroca de Sant Antoni Abat, de la qual es destaquen la capella de Sant Sebastià amb el Sagrari fet per Jujol, la façana neoclàssica, l’escultura de Sant Antoni, els frescos de Navarro Rodón, la marqueteria del cadiram del presbiteri i els vitralls i l’altar del Sagrat Cor de Jujol; i l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, on a banda de la seva bona sonoritat, els visitants podran gaudir el retaule barroc policromat dedicat a l’Assumpció de Maria del taller de Tramulles (de 1643) i el rossetó principal de la façana del segle XIX. *A banda de les rutes, el Bisbat de Sant Feliu també suggereix dins el Catalonia Sacra dues activitats culturals d’interès, com són els pessebres vivents de les Gunyoles i de Corbera de Llobregat, els propers mesos de desembre i gener. Finalment, entre les activitats plantejades per difondre el seu patrimoni religiós, també hi ha xerrades com la que divendres passa es va fer a l’església de Sant Francesc de Vilafranca, davant d'una seixantena de persones, amb la presència del bisbe Agustí Cortés. Cèsar Favà va parlar-hi sobre el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de la capella de Sant Francesc, obra del mestre Lluís Borras.