Rosa Sensat i Vilà,pedagoga catalana universal.

Rosa Sensat i Vilà, una de les pedagogues catalanes més importants del segle XX, publicà el 1923 un llibre singular i innovador, "Les Ciències en la vida de la llar", en què en el pròleg recordava breument el paper que la dona havia tingut en altres èpoques i continuava exposant els avanços femenins en el moment actual, que no sempre eren compresos o compartits per tota la societat. *El gruix de la introducció, però, el reservava a l'exposició del paper que la dona havia de tenir en els temps moderns i, en conseqüència, al tipus d'educació que necessitava. La lectura d'uns quants fragments ens aclarirà els principals arguments i conclusions. *La dona ha lluitat, i lluita encara coratjosament, tenaç i ardida, per les seves reivindicacions. Fa bé. És digne i lloable defensar i reclamar els drets que hom creu tenir. Tal volta la inferioritat en què tants segles ha viscut, ha portat a la lluita com a reacció consegüent a tota opressió i esclavatge, estridències i exageracions lamentables. *No pas per elles, sinó perquè és de justícia, un dia l'un, un dia l'altre, aniran conquerint tots els seus drets. Actualment la dona ha tingut ocasió de demostrar amb fets la seva aptitud per a totes les professions i el tremp del seu caràcter; i això li ha valgut un gran avenç en el camí de les concessions. *Té accés a les carreres lliberals; pot lluir la toga de doctor; practica la Medicina; la Universitat i les Acadèmies li obren les portes oferint-li llocs en lliure concurrència amb l'home. En la majoria dels pobles se li ha concedit el vot, i pot assolir els escons de la Representació del País. *En aquest punt les coses, sociòlegs i estatistes resten consirosos i perplexos. ¿Pot una societat basada en la justícia negar a la dona la igualtat que reclama com a membre de la gran família humana? Per altra part ¿no contribuirà aquesta concessió a allunyar-la de la seva llar? I ¿pot consentir, una societat conservadora i curosa del seu perfeccionament, la destrucció de la família, primera cèl•lula social? *Aquest dilema invita a la reflexió i a cercar els mitjans de prevenir un estat de coses perillós per a les societats, sense necessitat de tancar en estret cercle l'esperit femení i posar obstacles a la seva potencialitat contra tota justícia.