Francesc Flos i Calcat,mestre de Masnou (1898)

És el fundador de l’ “Agrupació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC)” i El creador del -Col.legi Sant Jordi-, primera Escola Catalana o la Catalanització escolar,en un moment que el moviment cultural obrerista s’orientava vers els Ateneus i els Instituts Obrers-. *La Vila de Sitges ,sempre emblemática,no va quedar al marge ni de l’experiència europea i americana en Escola Nova ni de l’experiència de La Protectora,tant durant la Mancomunitat de Catalunya sota la presidencia de les Joventuts Nacionalistes de Sitges,d’en Salvador Soler i Forment com durant la República Catalana,no amb un Col.legi propi ,sinó entre la població infantil en edat escolar que abastava tant l’escola pública com l’escola privada i fins i tot entre els mateixos mestres,bo i fomentant a través dels Concursos de la Protectora - un cop l’any- sobre ortografia,narracions breus i Història de Catalunya-. En Froilan Franco,àlies El Mestre és estudiós de La Protectora a la Vila Sitges i a l’Illa de Cuba-.Extracte d’un volum de recerca inèdit,les fonts del qual són l’Arxiu Històric Municipal i Biblioteca Popular Santiago Rusiñol-. Any 1920 *A l’Illa de Cuba,a la ciutat de Bayamo,es va constituir una nova Delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC)-.Amb la finalitat de conservar entre els catalans cubans la unitat tant en la llengua com en els coneixements-.Els membres que van formar la Protectora van ser els següents: *President:en Josep Hill i Oliver-.*Secretari: en Joan Llopis i Selva. *Tressorer:en Josep Mitjans i Mitjans-. *Vocals:en Bartomeu Selva i Junyent,en Llorens Garcia i Cusell-.No cal dir-ne que la Mancomunitat de Catalunya,un cop informat va recolzar-la amb l’ajut que calgui-.I,com que a Cuba existia el Blok Nacionalista “Catalònia”,serà la promotora de la unitat catalana a través de la Protectora,per això tot seguit... *A Guantànamo es va crear una altra Delegació de l’APEC Serà President en Miquel Ribas i Mestre,sots-president en Josep Font.Comptable en Joan Figueres i Fontanals;Secretari 1r,en Vicenç Raventós i Coral i Secretari 2n,en Ramon Esclasans.Bibliotecari,en Pere Clave Ferrer; el senyor Sugranyès molt rellevant en La Protectora-.A Guantànamo:Albert Bartés,Josep Mirabent,Lluís Mirabent i Plana (el pare de la Dolors Mirabent i Muntaner,Bibliotecària a Sitges de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol i muller d’en David Jou i Andreu),Sebastià Ferrer,Francesc Ferret,Lluís Magrans,Josep Mirabent,Marià Mirabent,Núria Mirabent i Puig,Pere Olivella,Isidre Panyella,lluís Rosés,Lluïsa Puig de Mirabent,etc,etc. Vocals:en Julià Bruna,en Josep Mestre i Mitjans,en Francesc Forment,en Josep Serra i Pedrisa.Apareixen inscrits a les llistes de l’Associació amb aquest nombre de consocis-. *A Bayamo (Illa de Cuba)Joan Llopis i Selva-.Bartomeu Selva i Junyent.Maria-Cinta Selva-. *A Cupey:Josep Gener-.*A Santiago de Cuba:Agustí Balcells,Francesc Bartés,Josep Sabater i Camps,Josep Sabater i Carbonell-. *Arran de la “Conferència Nacional Catalana”,convocada per les Joventuts Nacionalistes de la Lliga es va crear l’entitat Acció Catalana-.La Conferència Nacional de Catalunya es presentava com una alternativa més radical a la Lliga Regionalista,amb caràcter no separatista-.El seu òrgan de premsa va ser La Publicitat-.L’antoni Rovira i Virgili era un dels dirigents-.D’aquesta manera el Catalanisme esquerrà queda condicionat pel pes de la Lliga,tant en l’ideològic,l’econòmic com en l’ectoral i el polític-.I,com que no tenia base popular,els obrers s’abstenien-. A Santiago de Cuba es van reunir a l’estatge d’en Salvador Carbonell i Puig els compatricis sitgetans (1921) *L’Associació Protectora d’Ensenyança Catalana va fer força gestions encaminaders a obtenir que a Catalunya,l’Escola Baixeres no fos lliurada a l’Estat,cosa que promou una tempesta,fruit de la mala consciència d’Acció Catalana amb en Nicolàs d’Olwer dirigent de Cultura de l’Ajuntament barceloní-.Mentrestant passa això a Barcelona,uns excel.lents sitgetans, com ara en Galileu Miró i Rosés,en Lluís Soler i Duran,Joan Comas i Plana,es reuneixen a Cal Salvador Carbonell i Puig, amb la finalitat de tornar a constituir l’entitat de caràcter purament sitgetà de la dissolta “Acoblament”,llavor de socis de La Protectora a l’Illa de Cuba,tot modificant els estatus anteriors-.