dissabte, 3 de maig del 2014
Situació de la llengua als Països Catalans
Hi ha més de nou milions i mig de catalanoparlants als territoris dels Països Catalans, segons les últimes estimacions de la Plataforma per la Llengua.
*Però no tots tenen accés a la mateixa pluralitat de mitjans en català, ja siguin publicacions de premsa, setmanaris, diaris o revistes, televisions, ràdios o mitjans a internet.
*A Catalunya operen, entre públics i privats, segons les dades que recull el Laboratori de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un total de 1.016 mitjans en paper, 278 ràdios, 87 televisions i 1.151 webs.
*Els últims anys ha augmentat l'oferta de mitjans en català, sobretot en paper i d'àmbit nacional, i en quant a audiència, tant en ràdio com en televisió, ha crescut el consum en català.
*En l'actual context, quina és la realitat a la resta de territoris dels Països Catalans? Quina és la radiografia de la comunicació en català a la Catalunya del Nord, la Franja, les Illes, l'Alguer, el País Valencià i el principat d'Andorra?
*Una sèrie de reportatges que explicaran quina és la situació de la llengua en els mitjans, ja siguin televisions, ràdios, premsa escrita o webs de cadascun dels territoris de parla catalana. Així, a la Catalunya del Nord, el primer que encetarà la sèrie, s'abordarà, entre altres, el cas de Ràdio Arrels.
*Pel que fa la Franja, s'explicarà si hi ha algun mitjà que utilitzi el català. En el cas del País Valencià, si n'hi ha més iniciatives més enllà de Canal 9 i El Temps. En el cas de les Illes, com està la situació després del tancament de RTV Mallorca i les noves polítiques d'IB3. També hi haurà un apunt sobre l'Alguer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mentre al País Valencià es carreguen més de 120 línies educatives en català, i es neguen a atendre la demanda de 80.000 que voldrien l'educació dels seus fills en la llengua vernàcula, al Principat juguen en foc contra un sistema educatiu que ha funcionat i que ha aconseguit coses exemplars.
ResponEliminaAssassins de raons de llengües, que no tingueu compasió mai i que per sempre us segueixen les nostres memòries, parafresant Lluís Llach i jugant amb la metàfora de la vida de les llengües.
“El català a la Franja té risc de convertir-se en residual”
ResponEliminaEl govern d'Aragó s'ha trobat molt sol i no s'esperava una reacció tan contundent Nascut al Matarranya el 1980, Sorolla investiga la situació del català a la Franja i adverteix que pot entrar en declivi. Va ser qui primer va usar les sigles LAPAO per resumir el circumloqui amb què el Govern d'Aragó nomena la llengua catalana.
Fa temps que el tema de la llengua
ResponEliminaés un camp de batalla.
Polititzat per determinats sectors -molt minoritaris- de la societat catalana, sectors que tenen poc coneixement de la realitat de les nostres escoles i que semblen viure en una realitat diferent a la de la majoria del país. La llengua no ha esta mai un problema a l’escola. Els criteris professionals que s’han aplicat, en el marc d’un sistema d’èxit reconegut internacionalment com és el de la Immersió Lingüística, sempre han garantit que l’alumnat aprengués el que cal, tant sobre la mateixa llengua com en les altres matèries.Però sempre hi ha hagut una insistència que va lligada a la voluntat uniformitzadora i centralitzadora de burxar en els aspectes lingüístics que són aspectes sensibles i que formen part dels referents de la nostra societat. La llengua tal i com s’està treballant avui a les escoles no és cap impediment per la realització de la personalitat de ningú, la llengua i els percentatges de la seva utilització a l’escola sempre s’han aplicat amb criteris pedagògics, d’entorn, d’oportunitat i de necessitat. Ara els jutges es creuen amb capacitat de fixar percentatges. Bé, doncs estaria bé que els consells escolars amb justa correspondència, es dediquessin també a mesurar el grau d’aplicació d’algunes sentències, o a dirimir percentatges de culpabilitat. I tot plegat és realment sorprenent. Perquè el 25% i no el 18, o el 32 o el 76%?. Qui garanteix que aquest percentatge sigui el criteri pedagògic i curricular més adequat ? Un mestre? No. Un expert? No. Qui doncs? Un jutge. Ah! i es dóna la paradoxa que en un del sectors professionals on el català encara està en condicions de precarietat és precisament en el món judicial. Hi té alguna cosa a veure?.