No fa gaire l' "Associació Memòria i Història de Manresa" (Bages) va fer públic un Document inèdit, que revela diversos fets relacionats amb la mort del President de la Generalitat Republicana,àlies "L'Avi".
*El Bisbe de Barcelona,mosenyor Manuel Irurita,quan va morir el President de la Generalitat Francesc Macià i Llussà,el 25 de desembre de 1933,es va negar en un primer moment a enviar Capellans a la Vetlla i va ser l'Arquebisbe de la Tarraconense,monsenyor Francesc Vidal i Barraquer, qui li va exigir que el fes.
*Aquesta revelació s'inclou en un Document, fins ara inèdit, que ha fet públic
l'any 2011 l'Associació Memòria i Història de Manresa (Bages), que en permet consultar a Internet,tot i coincidint amb la Commemoració del 78è aniversari de la mort d'en Macià "L'AVI".
*El Document és un escrit d'en Jaume Creus,que va escriure l'any 1970 al biògraf del Cardenal Vidal i Barraquer,en Ramon Muntanyola, per aclarir-li alguns detalls de la mort i el funeral del President de la Generalitat Republicana.
*En el seu article, explica com el Cardenal Vidal i Barraquer va obligar el Bisbe Irurita de Barcelona a atendre les peticions de la família del Sr Macià d'enviar capellans a la Vetlla del President de la Generalitat, ja que aquest era creient.
*Explica,també que “a Barcelona, en aquell moment,tenien un mal bisbe, un enemic de Catalunya, que es deia Irurita.Es negava a enviar capellans, que els demanava la família del president, per anar a cantar o resar, abans de lliurar el seu cos al govern de Catalunya per al seu embalsamament”.
“El bisbe –afegeix l'article– posava com a condició que també hi havien d'anar capellans a l'enterrament. La família contestava que no era ella qui feia l'enterrament, sinó el govern de Catalunya, segons les lleis establertes."Doncs llavors no hi ha Capellans', deia el Bisbe”.
*Jaume Creus indica que es va haver d'enviar una carta en cotxe al Cardenal Vidal i Barraquer per informar-lo d'aquests fets i que aquest, immediatament, va telefonar el Bisbat de Barcelona.“En demanar pel bisbe, li van dir –a Vidal i Barraquer– que se n'havia anat al llit. Amb energia va comminar perquè s'aixequés i li va donar l'ordre taxativa que enviés de seguida a casa del president el que demanava la família i que es donés el compliment degut als seus desitjos. Es va fer així”.
*La citada Associació també dóna a conèixer l'any 2011 un altre Document històric relacionat amb la mort de Macià, que és la crònica que Joan Alavedra, secretari personal de Macià, va fer a Ràdio Barcelona dos anys després de la mort del president, conegut popularment com l'Avi.
*A la crònica,parla de l'acceptació de la mort per part de Macià: “A la seva habitació, resistia a la mort. Lluitava. No volia morir. Faltava tanta feina...!. No volia morir.Però quan el va comprendre, la va acceptar, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida”.
*També explica com es va viure la matinada angoixant de la mort de Macià i quan finalment Ventura Gassol, que va ocupar diversos càrrecs al govern català, el va telefonar i li va dir “Veniu...!, correu...!, s'acaba...!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada