De com Catalunya,de sempre ha estat la Nació europea,a més de bona recaudadora,també la més pagadora d’impostos, a través de la història, als seus governants,voluntàriament i obligatòria-.Ben val la pena ésser un bon afeccionat a la Història de Catalunya per tal de saber la seva trajectòria com a Nació a Europa i com Estat Medieval per tal que tothom,singularment els polítics en tinguin tot el prestigi social que la societat catalana els hi reclama en aquest segle XXI i any 2009.
El Bovatge,segons en Ferran Soldevila, era una taxa en moneda, exigida a l’Edat Mitjana pels Reis Catalano-aragonesos sobre les seves parelles de bous i sobre el seu bestiar en general-.Va ser un impost reclamat a la pagesia al principi de cada regnat,però n’estaven exempts, per les Constitucions de 1283 i de 1301,les persones i villes reials que s’havien adquirit el dret-.A Catalunya,al segle XV, es va començar a deixar de cobrar; mentre que a l’Aragó encara es demanava durant tot el segle XVI-.
El Bovatge,que era un dels fonaments de la Potència Reial,també va ser un tribut, d'origen consuetudinari, amb vigència limitada i de caràcter ocasional.El Rei Jaume I, acostumava a cobrar-lo a l’inici del seu Regnat,i també el tornava a cobrar cada cop que havia d'empendre expedicions militars-.Així en va rebre un bovatge abans de la Conquesta de Mallorca, un altre per a la de València i encara una altre per a la de Múrcia-.Per tant era un tribut que venia a ésser voluntari aprovat per les Corts Catalanes i,com a tal es pot assimilar com un dels donatius pròpiament dits concedits per aquelles Corts-.
El Rei Jaume I va intentar, endebades ,de cobrar-ne un altre bovatge al Regne d'Aragó, abans de la conquesta de Múrcia, però els aragonesos sempre s’hi van negar,com de forma indirecta l’explica l’Historiador en Zurita: "porque todos los de las Cortes se habian alterado que quisiera introducir nuevas maneras de vexar al pueblo i desaforar los ricos-hombres y caballeros con la sola razón de alegar que le era concedido en Catalunya, que era tres doblada tierra"-.
Ara bé,els donatius acordats per les Corts Catalanes, comparats amb els subsidis concedits pels altres Regnes o Estats,hem de fer memòria dels processos de les Corts de Montsó, les Corts Generals dels tres Estats dençà del Mar Mediterrani i veurem que esl donatius del Principat de Catalunya ,sempre excedia de molt els acorriments o llocs per a ajudar, de qualsevol dels altres Regnes-
L’exemple més clar és el de les Corts Generals de Montsó de l’any 1362, publicat en el procés d’aquestes Corts en el qual hi podem saber el següent: “En cas que la Cort acordi de donar a la defensa de la Cosa publica uns comptes de moneda, a més de les Generalitats...,sota el consentiment del Rei Jaume I,aquests comptes se deien partir en aquesta forma:a l’Aragó LX milia lliures,a València LIII milia lliures,a Catalunya CXXII milia lliures i a Mallorca XV milia lliures.
A les Corts Generals de Montsó,l’any 1388, s’hi produeix una repartició semblant entre els diferents Estats-.I,les Corts Catalanes celebrades durant el llarg regnat d'Alfons el Magnànim, la gran aportació catalana a les empreses del Sobirà és per astorar-s’hi-.El Principat de Catalunya,com sempre,solidària i bona pagadora d’impostos.Sobre la cooperació econòmica i humana, s’hi escau de reproduir el que les Corts de Barcelona de l’any 1433 van informar el Rei així: "...item senyor molt excel·lent,és notori que de la Conquesta de la Illa de Sardenya a ençà,el sosteniment de la dita illa, costa innumerables pecuníes al Principat de Catalunya, a més de les irreparables pèrdues de les persones i escampament de sang dels catalans,per això vulgarment de l’Illa de Sardenya és anomenada el -Fossar dels Catalans- arreu del món".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada