La Lírica trobadoresca a les Corts d'Occitània

Trobem els seus orígens a les Corts occitanes dels segle XII, però el seu Model poètic va sobreviure durant els segles XII i XIII fins a Ausiàs March. Va representar una gran innovació per a l’època, ja que fins aleshores s’havia estat utilitzant el llatí en el context literari, dificultant l’accessibilitat a la majoria de la població. La lírica trobadoresca va ser la primera manifestació en llengua vulgar que proposava una expressió culta i regulada del sentiment amorós. El poeta, anomenat Trobador, componia la lletra i la música de les diverses peces que després eren divulgades pel Cant dels joglars. Es destaquen diversos gèneres, diferenciats pel seu contingut: -Poesia trobadoresca amorosa (la cançó; l’alba, que descriu l’enuig dels enamorats al separar-se; la pastorel•la, diàleg amorós entre un cavaller i una pastora) -Poesia trobadoresca no amorosa (el sirventès, que servia per expressar la ira, la polèmica; el planh o lament fúnebre per una persona estimada; els debats) La convenció literària principal que aporta la Literatura Trobadoresca és la de la fin’amors, verai’amors o bon’amors, un Codi de Galanteria i de Cortesia, que de fet pot ésser llegit com una complexa transposició de les relacions de vassallatge de la societat feudal a la relació amorosa entre el trobador i la seva estimada, l’amor cortès. L’enamorat ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadi d’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut (’amant’), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (’premi’, ‘guardó’). La dona a la qual el poeta s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, esdevé adulterí. L’enamorat compta amb dos enemics, el marit, el gilós (’gelós’), i el lausengièr, l’adulador del marit, que pot denunciar-lo a aquest. Per tant, ha d’ésser discret, i en els seus versos amaga el nom de l’estimada sota un senhal, mot o frase que serveix per a designar-la. Alguns dels autors més importants de l’època van ser: Ramon Vidal de Besalú que va escriure el primer tractat poètic en llengua romànica, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Berguedà. També van haver molts reis de la dinastia catalana amb gran afecció per l’art trobadoresc com Alfons I, Pere el Gran, Jaume II i Frederic de Sicília.