Fernando Tarrida i del Màrmol,sitgetà i anarquista

L’any 2011,massa oblidat de desmemoriats sitgetans –i particularment de catalans–, descansa en una tomba del cementiri de Ladywell, prop de Lewisham, als afores de Londres.Hom va fer esculpir a la seva làpida el sentit ple de la seva existència: “For liberty and the cause of the humbled he gave all he had”, és a dir: “Per la llibertat i la causa dels humils va donar tot el que tenia”...!

*L’any 2011,ara fa 150 anys,neixia a Santiago de Cuba,fill de l’Enginyer Joan Tarrida i Ferratges i la cubana Margarita del Marmol i Mayagüez i,ben bé desconegut per la majoria de les actuals sitgetans.Com a persona d’ideologia anarquista hi participa en els debats ideològics de finals del segle XIX i, sobretot, en la campanya internacional contra l'anomenat “Procés de Montjuïc”.

*Va tornar a Sitges amb els seus quatre fills,tot i coincidint amb el Sexenni Democràtic -.A la Vila es dedica a la industria del calçat,bo i donant treball a més de quatre-cents treballadors i hi fabricant diàriament 2.000 parells de sabates.Ara bé el Fernando Tarrida del Màrmol,es va desentendre ben aviat del negoci i de la fortuna familiar i, es gradua Enginyer Industrial,i tamateix dedicant-se a la Docència-.Abraça i accepta les Idees republicanes de la Primerea República i no trigant gaire les idees anarquistes i s’integra en els cenacles tan Racionalistes com Lliurepensadors.Déu n’hi dó…!

*Col•labora en publicacions i desplega una destacada Oratòria en Tribunes,tot i elaborant un vertader Cos Doctrinal al servei de l'entesa i la conciliació dels diversos corrents llibertaris.A ell,li correspon, per exemple, la Formulació de l'anomenat “Anarquisme sense Adjectius”, una síntesi real i objectiva que va contribuir a posar terme, a finals de la Dècada de 1880, a la llarga i encesa Disputa Doctrinal que s'havia produït entre els col•lectivistes sitgetans i catalans i els anarcocomunistes en general.

*En plena efervescència dels Atemptats Anarquistes del final del segle XIX, quan va explotar l'artefacte del carrer dels Canvis Nous, durant la processó de l'Octava de Corpus Cristi de Santa Maria del Mar de l’any 1896, en Fernando Tarrida i del Màrmol no se sostreu pas a les conseqüències de la terrible i indiscriminada Repressió que van engegar les Autoritats governatives i Militars de Barcelona i que va afectar molts més dels quatre-cents anarquistes que habitualment se solen assenyalar.
Dirigent del Moviment Llibertari i com tots els altres dirigents principals ,tots ells van ésser empresonats al Castell de Montjuïc a Barcelona, però a diferència dels altres va aconseguir sortir-ne al cap de trenta-vuit diez,mercès als contactes de la seva familia amb les autoritats barcelonines.Va deixar l'Acadèmia Politècnica que dirigia a Barcelona –i on formaven els futurs enginyers– i se'n va anar a la citat de París. Allà,publicava articles d’opinió a La revue blanche –articles reproduïts a la Premsa de tot Europa,

*Organitza la “Campanya de Denúncia contra l'Arbitrarietat de la nova Inquisició espanyola”, que no només havia clausurat tots els centres obrers i detingut qualsevol persona suspecta d'Anarquisme, sinó que també havia practicat amb crueltat la tortura i acabaria afusellant cinc homes innocents el 4 de maig de 1897, acusats per un Atemptat d'Autoria incerta. La campanya d’en Fernando Tarrida i del Màrmol va tenir un extraordinari ressò,cosa que va generar “Centenars d'Articles i de Mítings no només a tot Europa ,sinó també als Estats Units-.Tant a França com a Anglaterra, on ell mateix es va haver d'acabar exiliant i on acabaria adquirint, al final de la seva vida, la “Naturalització Britànica”.

*A Londres,un cop ja s'havia assolit un indult per als presos de Montjuïc l’any 1900 i per tant ja minvant els efectes de la campanya,el Fernando Tarrida del Mármol va dedicar-se molt preferentment a una intensa activitat com a corresponsal de diversos periòdics europeus i sud-americans, alhora que continuava activíssim en tota mena d'activitats vinculades a l'Anarquisme, el Lliurepensament, el Pacifisme i la defensa de la Democràcia.

*També,va formar d'un il•lustre nucli d'exiliats on hi havia gent tan significada com el príncep Kropotkin, Errico Malatesta, Gustav Landauer o Louise Michel, alhora que establia lligams estrets d'amistat amb els dirigents principals de l'aleshores incipient Laborisme Anglès, entre els quals el futur premier britànic Ramsay MacDonald. Precisament en aquells anys finals de la seva vida, i sense abjurar del seu Pensament Llibertari, l'Enginyer català en Fernando Tarrida i del Màrmol es va anar decantant a col•laborar estretament amb els Grups i Moviments que,tot i confluint de diverses Tradicions, van fer possible el Labour Party.

*En Fernando Tarrida i del Mármol va morir molt jove, als 54 anys, concretament el dia 15 de març de 1915, víctima d'un vessament cerebral. I,casat amb una vídua anglesa, la Bessie George, amb qui va tenir tres fills i amb qui, a desgrat de l'intens treball periodístic que va dur a terme fins al darrer moment, va menar una vida tranquil•la i certament modesta. La seva mort prematura va causar una profunda commoció en amplíssims cercles d'amics, coneguts i coreligionaris que, fins i tot més enllà de les idees progressistes, n'apreciaven sobretot la generositat, la lleialtat, el profund magnetisme i la bondat natural.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges