“Corona d’Aragó” era aplicada a l’ens polític compost originàriament pel Comtat de Barcelona i el Regne d’Aragó i més endavant per aquests dos Estats i d’altres adquirits pels seus Sobirans.Insisteixo que la locució “Corona d’Aragó” és ben bé bàrbara i si voleu estulta.Per tant la seva anàlisi ja n’hi hauria prou per demostrar la seva impropietat. *Tanmateix,atès que aquella designació a un “Ens polític determinat”,l’estudi del Títol,que erradament hom li posa,ens mena de Dret a l’examen de la seva constitució.Clar i català,el que podrem veure com el nom d’Aragó,”a Dreta Llei no li pertoca”,perquè els seus Trets Nacionals no són aragonesos (sic),sinó predominantment Catalans (resic) i en l’aspecte jurídic i polític,és a dir,en el Pla Institucional,era de Soca-rel força català.
*Ara bé,en què consistia aquell Estat,aquella “Corona”.Era una Unió Personal,era una Unió Real,era una Confederació.Tot és opinable.Els autors aragonesos, en la seva recruada d’ofensiva aragonesista, i potser com a reacció a un millor coneixement de la Història de la “Corona” per part dels actuals historiadors estrangers,que han esbandit diversos “entelaments de visió” i “bandejat molts judicis erronis”, han emprès un combat adreçat a restablir els tòpics, fomentats per la Historiografia Política Espanyola, d’un regne d’Aragó en general, superior, de caràcter i de Nació Aragonesa i de Sobirania general.
*Aquesta concepció anti-històrica,acollida complaentment pels historiadors poc exigents i menys rigorosos, “ha trobat els seus cridadors” en alguns Historiadors Contemporanis com ara J. Ramos Loscertales, J.M. Lacarra i L. González Antón.Aquest darrer comença el Pròleg de l’Obra Col•lectiva “La Corona de Aragón” amb l’afirmació ben certa: “que el terme de Corona d’Aragó és d’ús molt tardà” i que no té altre significat que aquell que li presta la simple conveniència,que l’han dotada els mateixos Historiadors.Aquesta afirmació va en la línia de denunciar la dita denominació “Corona”, titllant-la de bàrbara i tardana.
*Ara bé, González Antón qüestiona la locució “Corona d’Aragó”, no pas per motius intrínsecs d’impropietat, sinó perquè la considera lesiva envers el seu país. Per ell, la unió d’Aragó i de Barcelona -que posa a tort a l’any 1162 (segle XII) és, en la successió d’Alfons I d’Aragó, i pervinguda, la Peronella i no pas del seu pare, el comte Ramon Berenguer IV, és a dir, que “va una mica més enllà d’una mera Unió Personal del Regne d’Aragó i Comtats,sota el govern d’un sol monarca” afegint-hi que tal “unió” no es va reduir a una mera juxtaposició de territoris”.
*Sobre aquesta idea de configurar un Regne únic i sobirà arran de la Unió,sí que hi escau l’opinió de l’Historiador Frederic Udina:”La tan peculiar característica de la Corona d’Aragó que constitueix la seva Unió Personal, és una de les singularitats que la diferencien d’altres Corones, no solament d’Espanya, sinó d’Europa en general”. “Es va arribar a la Unió i el Títol, al Comte de Barcelona, i el seu titular va juxtaposar,no pas sumar, al Comtat de Barcelona el Regne d’Aragó, una característica molt destacada i singular, no prou remarcada”
*Com a docent,per la meva banda,també afirmo i confirmo la realitat política d’una Unió Personal entre Aragó i Barcelona,però el faig no pas amb la idea de mantenir la subsistència històrica de la Nació Catalana i del seu Poder Estatal durant aquells segles medievals,sinó perquè aquella Unió Personal va ésser una innegable realitat.Hi defenso la teoria de la Unió Personal,per explicar la subsistència del Regne d’Aragó,després de l’efectuació d’aquells països.
*I contràriament,si hi va haver un Regne General Superior,aquest Regne és un nou Estat,que no era pas el Regne d’Aragó,al contrari,era una continuació i un desenvolupament del Comtat de Barcelona.A l’aula vaig reafirmar-me en l’opinió del Historiador Dr Udina,és a dir,en la realitat palesa de la Unió Personal,personalíssima dels dos Estats,impel•lits per la mateixa Monarquia i Estaments catalans,lligams que reblaven la seva indivisibilitat.Aquell Estat era diferent d’una Confederació,perquè aquesta segons el Dret i la pràctica història guarda la Sobirania i el propi Sobirà de cadascun dels Estats Confederats que continuen la seva personalitat internacional,cosa que no es va produir al nostre Estat dual i per tant “l’ens polític que anomenem Corona d’Aragó va resultar ésser, al capdavall, una construcció un xic original en el seu temps, molt afectada per unes indefinicions estructurals d’origen que són al fons de molts problemes característics del seu desenvolupament”. Solament que tals indefinicions han estat aprofitades a bastament i a consciència al llarg dels segles per bastir una “Teoria errònia d’aquell Estat dual”, que ha gaudit d’influència pràctica damunt el Decurs històric, i van ésser originades ja als inicis amb sospitosos intents de subversió de la legalitat.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada