L'Orde Militar Lleonesa de Sant Julià de Pereiro (segle XII)

Alcántara, un poble a la vora del Riu Tajo (a la cruïlla d'un pont - cantés, d'aquí el seu nom), està situat a la plana d'Extremadura, un gran camp de conflicte entre els musulmans i cristians d'Espanya durant el segle XII.

*Presa primer pel Rei de Lleó el 1167, Ferran II, Alcántara va caure de nou (el 1172) a les mans del ferotge Yusuf, el tercer dels almohades africans, no va ser recuperada sinó fins el 1214 quan va ser presa per Alonso de León, el fill de Fernando. Per poder defensar aquesta Conquesta en una frontera exposada a molts assalts, el Rei de Lleó va recórrer a les Ordes Militars.

*L'Edat Mitjana no coneixia els Exèrcits permanents ni les Guarnicions, una mancança que les Ordes Militars abastien,tot i combinant com elvan fer l'Entrenament militar amb l'Enteresa monàstica.El poble d'Alcántara va ser encomanada primer (1214) a la cura dels Cavallers Castellanos de Calatrava, que havien donat moltes proves de la seva valentia en la famosa batalla de Las Navas de Tolosa contra els almohades (1212).

*El Rei de Lleó l'Alonso desitjava fundar en Alcántara una branca especial d'aquesta famosa Orde per al seu Regne de Lleó. Però quatre anys més tard aquests Cavallers Castellans de Calatrava van sentir que el lloc estava massa lluny de les seves Casernes castellans.Renunciar a l'esquema i transferir el Castell, amb el permís del Rei, a una peculiar "Orde Lleonesa" encara en un estat de formació, coneguda com "Els Cavallers de Sant Julià de Pereiro".

*Sant Julià de Pereiro va ser un Ermità de Salamanca on, sota el seu consell, alguns Reis van construir un Castell a la vora del Tajo per oposar-se als musulmans. Són esmentats en 1176, en una concessió del Rei Ferran de Lleó, però sense eludir al seu caràcter militar. Són coneguts per primera vegada com Orde Militar per un Privilegi del Papa Celestí III el 1197.

*A través del seu pacte amb els Cavallers Castellan de Calatrava, van acceptar la Regla cistercenca i l'hàbit,un mantell blanc amb una Creu Escarlata, i es van sotmetre al dret d'introspecció i correcció del Mestre de Calatrava. Aquesta unió no va durar molt. Els Cavallers de Alcántara, sota el seu nou nom, van adquirir molts Castells i Estats, gran part d'ells a compte dels Musulmans. Amassat una gran fortuna dels botins durant la guerra i per donacions pietoses.

*Va ser un gir en les seves carreres. No obstant això, l'ambició i les disputes es van incrementar entre ells. El càrrec de Gran Mestre es va convertir en la meta d'aspirants rivals. Van emprar l'espasa uns contra els altres, tot i el vot de fer-ho únicament en guerra contra els infidels.El 1318, el castell d'Alcántara presentava el lamentable espectacle del Gran Maestre, Ruy Vaz, sent assetjat pels seus propis Cavallers, recolzats pel Gran Mestre de Calatrava. Aquesta divisió, en conjunt, mostrava no menys de tres grans mestres en contesa, recolzats respectivament pels Cavallers, els Cistercencs i pel Rei.

*Aquests exemples mostraven clarament en el que s'havia convertit l'Esperit monàstic. Tot el que es pot dir per atenuar aquest escàndol és que les Ordes Militars van perdre el principal objectiu de la seva vocació quan els moros van ser expulsats de la seva última posició a Espanya.Alguns autors assignen com a causes de la seva desintegració la reducció dels claustres a causa de la Pesta Negra al segle catorze, i la laxitud amb què els reclutaven dels subjectes més pobrament qualificats.

*Finalment, hi va haver una revolució a la guerra, quan el creixement de l'artilleria moderna i la infanteria van superar la cavalleria armada dels temps feudals;les Ordes Militars encara es cenyien a la seva manera obsoleta de lluitar. Les Ordes, però, per les seves riqueses i nombrosos vassalls, van romandre tremendament poderoses en el Regne, i en poc temps es van veure embolicades en profundes agitacions polítiques.

*Durant el Cisma fatal entre Pere el Cruel i el seu germà, Enric el Bastard, el qual dividir mitja Europa, els Cavallers de Alcántara van ser dividits al seu torn en dues faccions que van lluitar una contra l'altra.Els reis, per la seva banda, no van dubtar a prendre part activa en l'elecció del Gran Mestre, que podria donar-li un valuós suport a l'autoritat reial.

*El 1409, el Regent de Castilla va triomfar a l'aconseguir que el seu fill, Sanç, un nen de vuit anys, es convertís en el Gran Mestre d'Alcántara.Aquestes intrigues van continuar fins a 1492, quan el papa Alexandre VI va investir al Rei Catòlic, Ferran d'Aragó, amb la gran mestratge d'Alcántara de per vida.Adrià VI va anar més lluny, a favor del seu Pupil, Carles V, ja que el 1522 li va atorgar les tres màsters d'Espanya a la Corona, i encara li va permetre que fossin heretades a través de la línia femenina. Els Cavallers de Alcántara van ser alliberats del vot de celibat per la Santa Seu el 1540, i els vincles de vida en comú van ser separats.

*L'Orde va ser reduïda a un sistema de dots a disposició del rei, de les quals es va aprofitar ell mateix per recompensar als seus nobles. Hi havia no menys de trenta-set "Encomiendas", amb 53 castells o poblats.

*Sota el domini francès les rendes d'Alcántara van ser confiscades, el 1808, i van ser retornades només en part el 1814, després de la restauració de Ferran VII. Les Encomiendas desaparèixer finalment durant les subsegüents revolucions espanyoles i des de 1875 l'Orde d'Alcántara és només una condecoració personal, conferida pel Rei per Serveis militars.