dissabte, 27 d’agost del 2011

Occitània,nació bessona de Catalunya (2011)

S’hi apropa la Diada Nacional de Catalunya i també d’Occitània.A l’Ostal d’Occitània,per primer cop se celebra a Tolosa de Llenguadoc.Les Calandretes,escoles occitanes el confirmen a través de missatges.Gràcies

*Dia 11 de setembre 2011,el grup polític nacionalista occità,anomenat ”Convergència” el clebra dins l’Ostal d’Occitània,hi festejarà per primer cop la Diada de Catalunya i la Diada d’Occitània.Clar i occità,en ocasió de la Diada en paral.lel,se celebra una “granda Eesta Federatritz Catalana per Convergència Occitana en partenariat amb el Casal Català de Tolosa de Llenguadoc.
Els Cadres Catalans de Tolosa ens hi conviden a tots els admiradors a pasar un aprèp miègjorn e cultural a l’Ostal d’Occitània,bessona de Catalunya,al carriera Malcosinat.

*Convergència Occitana hi presentarà e hi oferirà gratuïtament “Mini-concerts de Música i Cant Occitano-Catalan”,una peça de teatre originala,coralas,la participación de nombroses convidats i artistas famoses que traparètz lo detalh dins qualques jorns sul site de l’Ostal d’Occitània,bessona de Catalunya e per Mejans de Comunicación.

*Aquesta manifestación festiva será tanben lo momento de nos remembrar nòstres amics Anna Mauri Graells e Lugan Bedel que nos tragicament lo tres de julhet passat.Lor será dedicada per vivificar lo simbol en eles l’amistat seculària re Catalans e Occitans.Mercé de notar aquesta data e d’estre massivament presents lo 11 setembre,la Diada Occitana.

*Personalment haig de manifestar aquesta invitació a la Diada Occitana,a través d'Internet,que s’hi organitza per primer cop a Tolosa Llenguadoc en paral.lel amb la Diada Catalana,no en deixa absent,sinó que com a part activa,convidat per l'Ajuntament de Sitges,aquesta és la meva memoria histórica occitana-catalana:

”En ocasió del Centenari del Naixement de l’escriptor i intel.lectual sitgetà en Josep Carbonell i Gener (1897-1979) hi sóc convidat a formar part en la Comissió Executiva,presidida per l’Alcalde en Pere Junyent, per a les Activitats Escolars,tot plegat amb en Manuel Alquèzar,l’Andreu Bosch,tot i representant el Col.legi Públic Mixt Esteve Barrachina.

*El nostre objectiu era l’organització del Concurs Carbonell i Gener per trobar referents entre escolars sitgetans sobre la vida i obra d’en Josep Carbonell i Gener.Hi era l’Any Carbonell i Gener i l’inici de la Commemoració de l’any 1898.
M’agrada transcriure-hi la Circular d’en Pere Junyent i Dolcet adreçada a la meva persona el 22 de setembre de l’any 1997: “Benvolgut amic:Des que el passat 24 de març 1997 va arrencar la commemoració de l’Any Carbonell i Gener,s’han succeït diversos actes que tenien com a objectiu ressaltar la faceta d’aquest intel.lectual sitgetà i,canalitzar una Programació Cultural que tingués com a element central el seu llegat (l’Art d’avantguardes,la dinamització cultural,l’Occitanisme i la historia local entre d’altres.Amb l’entrada del nou curs 1997-1998,els actes de l’Any Carbonell i Gener adquireixen un nou protagonisme.

*La Nit Occitana de Sitges i l’Exposició Josep Carbonell i Gener,com a membre de la Comissió Pedagògica Executiva per a les activitats escolars,amb l’entrega de Premis del Concurs Commememoratiu del Centenari del naixement d’en Josep Carbonell i Gener al Saló d’Or del Palau Maricel,va quedar imprès tant els flaixos d’una vida d’un sitgetà com l’existència de la Nació Occitana i l’Occità,cosa que any rere any me n’assabento dels Encontres Occitans,especialmente a Provença a les Escoles Occitanes d’Estiu.

*Durant aquests anys aprenc de memoria el llistat de regions de l’Occitània,com ara,Lemotges,Bordéu,Clarmont,Valença,Niça,Acs,Tolon,Tolosa,Nimes,Marselha,Montpelhier i Vielha.Sí,també Vielha i la seva llengua i literatura,rica de mil anys d’història i un important patrimoni textual,l’occità és un cas ben remarcable de tradició que ha aconseguit de constituir-se com a resultat de múltiples represes,dels trobadors als autors barrocs i de Mistral a les darreres generacions,malgrat la discontinuïtat,la marginalitat i els severs condicionants socioculturals que afeixuguen Vielha i el seu idioma occità de l’Edat Mitjana ençà i encara al segle XXI.

Tant Pompeu Fabra o Josep-Sebastià Pons i d’altres,hi van exercir un estimulant mestratge,o van col.laborar en el seu procés de modernització,com va fer l’intel.lectual i escriptor sitgetà en Josep Carbonell i Gener.Ara bé,malgrat la migradesa de plataformes i iniciatives o el desconeixement públic,l’interès renovat entre els catalans i la mateixa Generalitat monárquica per aquella tradició germana-bessona i la seva llengua occitana,oficial a Catalunya i més que propia a l’Aran,és una baula més d’una llarga cadena en l’Occitanisme cultural de Vielha.

*N’hi ha un afebliment de la consciencia lingüística dels Occitans d’Aran,que se senten també estrictament gascons,provençals,llemosins o llenguadocians,ressò de la crisi linguïstica a Occitània,on la fragmentació d’aquestes identitats a un nivel local,com és el cas del “Mondin” a Tolosa.

*Al segle XIX es constitueix el “Felibritge com a Associació”,que integra lletraferits joves d’Avinyó i Arles,Frederic Mistral i Teodór Aubanèl,el projecte del qual és forjar una Llengua literaria que s’alliberés del “patés”,tot i adoptant una grafia els hàbits lectors,alfabetitzats en francés.Tant a Provença com a Llenguadoc,fa feia anys que s’interessaven per la llengua d’Occitània,conforme a la tradició trovadoresca.El Felibritge no va trigar en imposar-se,tot i obtenint a París un Excel.lent acolliment.

*En penso que Sitges no deuria mai cedir a no celebrar-hi la "Nit Occitana",doncs ha estat una exaltació tant d'Occitània,germana bessona de Catalunya com del nostre Josep Carbonell i Gener,potser l'intel.lectual sitgetà més internacional així com a escriptor.Per tant "Volem La Nit d'Occitània" amb la presència occitana de Vielha,en aquest moment de crisi lingüística imposada des de l'Estat espanyol.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Membre de la Comissió Pedagògica del Centenari d'en Josep Carbonell i Gener

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada