La sortida d’un possible atzucac del “Sitgetanisme Reduccionista” és el raonament que la via de sortida és en primer terme, moral i cultural,d’ací la seva dificultat,si bé la seva concreció final,lógicament és política.El Sitgetanisme ha de reconstruir “Béns Constitutius”,és a dir,aquells amb capacitat de vertebrar un ordre social específic de Sitges-.Són béns que arrenquen d’una “Concepció de la Persona,que és capaç de lligar la Dimensió individual amb la col.lectiva,,i, així fer front al problema que fa inviable el sitgetanisme: el d’una societat formada per homes i dones desvinculats de tota dimensió col.lectiva-.
*Aquesta “Concepció de la Persona” necessita la trascendència que uneix la invidualitat amb el sentit col.lectiu de pertinença vilatana,sense el qual Sitges és inviable-.La família,la vila,la solidaritat,la justícia només són possibles si hom surt d’un mateix i es retroba amb els altres-.Això és la trascendència-.La seva dimensió transhistòrica és el sentit religiós,la relació amb Déu-.La Religió Catòlica,forma part de la nostra arrel moral i fonament cultural,però no limita ni exclou d’altres confessions servidores del sentit religiós,ni de les concepcions que limiten la tracendència a la relació humana i prou-.
*Ella és principi d’identitat,de pertinença,generadora de nissaga i per tant de sentit de continuïtat històrica,de reconeixement de l’altre-.Reconstruir el sentit de pertinença vilatana és vital,per tant,cal lluitar contra la ideologia i la cultura del “jo” desvinculat perquè significa la condemna a mort del sitgetanisme-.El sentit de pertinença necessita emocionalment del mite i de la simbologia,però també de les condicions de vida reals de les persones-.El sitgetanisme necessita avui un factor de diferenciació i afirmació que en les coordenades socials i històriques de Sitges només pot ser l’excel.lència-.Ella ha de ser la vida i l’exercici del poder-.
*Ara bé,la Cultura i l’Ensenyament,entesos com a millora personal i col.lectiva han de ser concebuts en termes de construcció de l’excel.lència en cada sitgetà-.És des d’aquesta perspectiva que hom pot concebre el Sitgetanisme que reconegui i actualitzi els Drets de Sitges,perduts fins ara-.És des d’aquests fonaments que podem pensar en termes reals com el nou Sitges,que es construeix ens serà acollidor,en lloc de passar-nos literalment per sobre-.
Però,què volem que sigui Sitges?.
*Potser sóc un agosarat en manifestar aquesta necessitat per a un poble amb una tradició cultural de primer ordre,encara que en l’actualitat sembla ser no gaire explicitada,tot limitant-se a conrear una Cultureta (sic i resic),mesurada pel nombre d’entrades als museus i d’altres entitats-.Quan s’ha d’emprendre un viatge,el primer que cal fer és escollir el destí,així com aplegar prou informació sobre el lloc que es vol visitar,així com seleccionar la ruta més idònia per tal d’arribar-hi.
*També,segons la disponibilitat de cadascú.fixar els dies destinats al periple,calcular els necessaris diners i preparar un equipatge que pot ser el més útil-.Tot plegat és prou obvi,i aquest senzill procediment és el que s’hauria de seguir en l’àmbit de la Cultura a Sitges-.Actualment,me’n pregunto: sabem tots/totes com hem d’actuar o de quines coses disposem ?-.
*Dels meus 35 anys a Sitges,ja fa uns anys que des de les Administracions públiques l’esforç,sempre insuficient,s’ha canalitzat envers la creació d’Equipaments culturals així com la recuperació del Patrimoni monumental-.A hores d’ara,ja es comença a constatar la consolidació d’algunes infraestructures culturals: els Museus,l’Arxiu Històric,les Biblioteques públiques,l’Eco de Sitges amb més força que mai amb la Creu de Sant Jordi,la Sardana,els Castellers,el Cinema,el Teatre...!.
*D’altra banda, bona part de l’Oferta Cultural de Sitges s’ha centrat ,durant massa temps, en els espectacles de consum de masses,espectacles molt costosos que ja vénen precedits per l’éxit,o bé,en un altre sentit,en la hipervaloració de les manifestacions de la cultura tradicional-.
*Altrament,la Iniciativa privada o les Associacions culturals,lluny de la vitalitat mitificada que s’observa en el discurs recurrent dels estaments polítics,presenta algunes activitats força interessants: un petit desenvolupament d’una indústria editorial-.L’Eco de Sitges,S.L., Papers Terramar,el Pati Blau,una programació estable de música contemporània per Joventuts Musicals i de projecció de pel.lícules en versió original-.La publicació de la Xarmada,l’any 2011 no sabem res sobre ella,a més de revistes d’entitats i poquets llibres de divulgació i de recerca-.
*Justa la fusta,el panorama cultural sitgetà no és desolador,ni Sitges és un desert cultural. Tanmateix,cal recórrer encara un llarg i penós camí-.Perquè,mentre que l’Administració pública “desconeix bona part de les inciatives del sector privat i associatiu”,les Entitats culturals tampoc no s’esforcen o no volen o no saben vendre per “criteris restrictius i sitgetanisme reduccionista” alguns projectes i es conformen a rebre les imprescindibles subvencions de l’administració pública-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada