La Historiadora de l'Art,Beli Artigas escriu el següent:
Cada un té les seves “neures”, i les meves les coneixeu tots. Desprès d’un cap de setmana intentant anar amunt i avall per Sitges, millor que no en parli gaire, ja que les darreres obres que s’estan realitzant al centre del poble no ens posen les coses gens fàcils….. no us podeu ni imaginar que difícil és fer passar una cadireta de nen per sobre dels carrers de pedretes….. callo!
*Seguint amb el meu buidatge de diaris antic (tranquils que ja em queda poc), aquest dies he pensat molt en Froilan Franco,mestre de l'Escola Pública Esteve Barrachina a Sitges. A les pàgines del Baluard de Sitges de la dècada dels anys trenta del segle passat, constantment apareixen notícies que fan referència al clamor popular que en aquells anys 20 i 30 hi havia al poble reclamant la fundació i construcció d’unes Escoles Graduades a Sitges,és a dir,el primer Grup Escolar Estatal de Sitges. No m’hi posaré més a fons en el tema, ja que si voleu saber-ne més, només cal dirigir-se al Blog del Mestre Froilan Franco, on hi podeu llegir tota mena d’informacions…!!
Doncs aquest matí, just quan llegia un text de l’1 de febrer de 1931 en el que es parla de l’Escola Graduada construïda a Sant Pere de Ribes “amb el qual dóna una lliçó contundent a la Vila de Sitges, que encara té per resoldre aquest afer”, justament he rebut un missatge del mestre Froilan Franco-.Deixant de banda la seva “neura” escolar, el Mestre públic en Froilan Franco, em recomanava una interessant notícia publicada a la revista sitgetana “ On “, sobre una de les tradicions més significatives del nostre poble,el Xató i el guanyador Valentí Mongay,el seu alumne per excel.lència.
Evidentment aquí us poso el link de la notícia, però en aquest moments en que es posa tant en dubte la política educativa del país, així com la relació entre alumnes-mestres-pares, m’ha agradat moltíssim el veritable rerefons del missatge que m’ha enviat el Mestre públic en Froilan Franco. Les seves paraules, que espero no li molesti que les hagi publicat aquí, em mostren "un professor orgullós dels seus alumnes i que tot i els anys passats, mai els hi perd el camí i desitja els millors èxits i propòsits".
Benvolguda amiga Beli:“Tu que t’interesses per tot allò que olori a sitgetà,t’adjunto l’homenatge al meu deixeble en Valentí Mongay perquè facis algun comentari sobre ell. És una persona que jo me l’estimo por dos conceptes sitgetans:és un personatge autodidacta que s’ha fet a ell mateix i un cavaller de la paraula. El curs 1976-1977 va ésser alumne meu a l’Escola Miquel Utrillo i no vegis l’interès i la humilitat d’aquest simpàtic i entranyable noi. No faria carrera superior,però sempre l’he catalogat amb un futur obert,com l’està demostrant al segle XXI.
Hom diu que “Els premis no són ètics”,però en dic i amb força que en Valentí Mongay mereix quelcom més que un premi d’aquests dels “Premis Sitges”.Evidentment en cap moment he dubtat en parlar de Valentí Mongay en el meu blog, guanyador del XXIII premi Jofre Vilà de Folklore de Sitges 2009, guardó que li va ser entregat el passat dissabte durant la Nit de Premis Sitges, ja que ell també és una persona que des de la seva cuina i des dels arxius treballa per la conservació del patrimoni sitgetà, tant sigui gastronòmic com cultural.
Jo no puc dir que conegui molt el Valentí Mongay, ja que tot i que hem estat tota la vida veïns del carrer Sant Pau, els pocs anys que ens separen no ens han permès coincidir en altres llocs. Se que li diuen Valen, que és un gran cuiner i també un obsessionat per la recerca sobre la cultura tradicional i impulsor de la renovació dels balls populars a Sitges. Segueixo i conservo articles seus publicats en diverses revistes locals i nacionals, però, tot i que ara ja no em passa tant, durant els primers anys del seu Restaurant “La Salseta”, en un primer moment sempre em venia al cap la imatge dels seus pares i la barberia… ara, passats els anys, al passar per davant ja se m’obre la gana.
Així doncs que, des del meu blog m’afegeixo a les felicitacions a Valentí Mongay pel seu premi, i seguint l’estela del Mestre públic en Froilan Franco, desitjo que aquest sigui el primer reconeixement de molts ciutadans sitgetans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada