La Fi de la Història...!!

A mitjans dels anys vint del segle XX un jove emigrat rus, Alexandre Kojève, es va enamorar a Berlin de Cécile Shoutak, una dona casada de bona família que tenia dotze anys més que ell.

*Per intentar posar sordina a l'escàndol, el germà del marit de Cécile, Alexandre Koyré, va visitar Kojève. No va trigar gaire a adonar-se que valia molt més que el seu germà. En acabar la visita va convidar la parella a traslladar-se a París. Koyré va col·locar Kojève a l' "École Pratique des Hautes Études", on aviat començà a impartir un Seminari sobre "La fenomenologia de l'esperit",de Hegel.

*La tesi central de Kojève era que la "Fenomenologia de l'Esperit" de Hegel es concloïa amb l'anunci de la "Fi de la Història". Per bé d'entendre el que volia dir, ens hem de remuntar fins a la Batalla de Jena, perquè sota el mateix cel que va donar la victòria als canons de Napoleó, Hegel estava redactant les darreres pàgines de "La Fenomenologia de l'Esperit".Hom diu que hi va posar el punt final,quan l'Emperador entrava victoriós a la ciutat.

*Si la seva obra relatava la veritat de la història, aquell era el capítol que definia el futur. Tot el que quedava per fer era expandir les idees de Napoleó, "el gran professor de dret constitucional amb càtedra a París".Molt sovint Hegel rememorava en les seves classes la famosa resposta que l'Emperador va donar a Goethe quan li va preguntar si encara era possible escriure una tragèdia al voltant de la idea de destí.

*Per què volem ara el destí? La política és el nostre destí!". Kojève va creure, però, que Hegel s'havia equivocat d'un segle i mig.La fi efectiva de la història no l'havia imposat Napoleó, encara que havia obert el seu darrer moviment dialèctic. La fi té lloc "amb el triomf definitiu de l'Economia sobre la Política o, el que és el mateix, de les demandes de confort sobre les preocupacions metafísiques.

*En aquest sentit, Stalin era l'autèntica figura final per la seva decisió de conduir Rússia amb mà de ferro fins als estàndards de vida dels Estats Units. El Capitalisme Nord-americà era el futur del Comunisme. Els russos de Stalin i els xinesos de Mao no eren res més que "americans pobres" corrent desesperadament per assolir els nivells de vida del seu model. En la seva essència, els Estats Units i la Unió Soviètica eren el mateix. L'únic gran marxista del segle XX era Henry Ford.

*L'any 1945, convençut que la Història estava escrivint el seu darrer paràgraf, Kojève va canviar les classes de filosofia per una feina de funcionari al ministeri d'Economia i Finances. Desitjava conèixer de primera mà el desenllaç. Com que despatxava amb freqüència amb Pierre Mendès-France, Jean Monnet i Robert Schuman, va ser un testimoni privilegiat del naixement de la "Comunitat Econòmica Europea" (CEE). Va morir d'un infart de miocardi,en el transcurs d'una reunió del Mercat Comú,el 4 de juny del 1969.

*Al meu parer, Kojève també es va precipitar en aixecar l'Acta de Defunció de la Història.Perquè si n'hi ha final, no està representat ni per l'Emperador Napoleó ni pel Dictador Stalin, sinó per les grans Hordes de Turistes que recorren la Rambla desafiant la metafísica climatològica, convençudes que, "si podem fer turisme, també podem portar impunement tot el que som a qualsevol racó del món".

*El 1950 Kojève li confessava per carta al seu amic Leo Strauss: "Potser en l'estat final no hi hagi ja éssers humans en el nostre sentit històric de ser humà".L'autòmat està satisfet amb els esports,l'erotisme,l'art, etc.I el malalt està tancat".Però 9 anys després d'aquesta carta, va viatjar al Japó i, contra tot pronòstic, va conèixer un temps que semblava indemne a l'Erosió Històrica, el de la Cerimònia del te, l'ikebana, els bonsais, el teatre nô i, sense adonar-se'n, es va enamorar d'una geisha molt jove.

*Llavors va escriure: "L'amor es caracteritza pel fet d'atribuir sense raó un valor positiu a l'ésser amat". Va morir, doncs, amb la mateixa "Gana d'Història" i la mateixa "Desraó que tenia a Berlín".