En parteixo del principi que el “Bilingüisme Social” és de debò, completament impossible, perquè no existeix com s’ha demostrat sobradament a qualsevol territori de l’Estat espanyol que tenen dues llengües oficials, la pròpia i la de l’Estat, i el bilingüisme individual al 50% tampoc no existeix.
*Clar i català no hi ha cap persona que “simultàniament i durant tot el dia parli les dues llengües”, ni tampoc el fa alternadament, de tal manera que es pugui dir que l’ ha fet al 50%-.Per tant, una persona “ja és bilingüe” quan és capaç d’entendre perfectament dues llengües, si és capaç de parlar-les serà més bilingüe, i si les llegeix i les escriu serà bilingüe complet, però prescindint del 50%.
*En canvi,les societats,són monolingües (sic i resic). Quan a qualsevol poble una llengua dominant vol desplaçar i substituir la llengua pròpia i històrica del lloc, sempre es produeixen moltes situacions de Bilingüisme, que podria ésser el ”Bilingüisme Social”, però,justament, com que aquest és impossible, la “situació aparent de bilingüisme” és quelcom més que transitòria,perquè sempre es camina cap al monolingüisme.
*Sabem molt bé que fan els espanyols,que la seva pretensió de “bilingüisme” és per avançar cap al monolingüisme espanyol. En el territori, purament espanyol, la societat és monolingüe en espanyol i, en canvi, hi viuen moltes persones bilingües i multilingües i la societat catalana és monolingüe en català, encara que massa vegades, individu a individu, siguin obligats (a vegades es pensen que el fan perquè escullen la llengua, però,la realitat pura i dura,el fan pels segles d’opressió) a expressar-se en espanyol.
*El que ocorre, és que en el Territori Català,és a dir,als Països Catalans hi ha un gran nombre de Grups Lingüístics,on el grup més nombrós és l’espanyol, ja que els catalans formam l’única comunitat lingüística existent i l’objectiu de l’Estat espanyol és destruir aquesta comunitat lingüística, per a posar-hi en el seu lloc la comunitat lingüística espanyola, i, per això, en temps de Dictadura el fan amb Lleis, Normes, Prohibicions, Insults, Multes i tota casta d’elements repressors i en temps de democràcia, utilitzen el recurs del bilingüisme, per anar retallant l’ús de la llengua catalana allà on es produeix, per això, estic completament d’acord amb els meus amics sitgetans, quan parlen que defensen el bilingüisme els partits que advoquen per l’hegemonia de l’espanyol. Personalment n’estic completament d’acord amb el fet que la Immersió Lingüística no soluciona el problema de l’ús del català (sic), perquè la Immersió Lingüística mai no es fa al 100% als centres escolars catalans.
Una anàlisi de la llengua, realment utilitzada, en quina llengua parla el Mestre i el Professor, en quina llengua escrivia, en quina llengua parlaven els alumnes amb el Mestre i el Professor, quina llengua utilitzaven dins la classe per comunicar-se, com escrivien, en quina llengua estaven escrits els cartells de les parets, etc. Si als centres escolars catalans hi afegissim la llengua d’ús als passadissos, als rebedors i als patis, segurament arribessin a un ús de la llengua catalana d’un 25% aproximadament.
*Alguna cosa d’aquestes crec que ocorre a les escoles que fan immersió lingüística, on l’ús real de la llengua catalana, difícilment crec que pugui arribar al 50%.Passar l’Escola i l’IES a fer de manera oficial el 50% de les assignatures en català i el 50% en castellà com es fa a les Illes Balears, és condemnar el català a un ús aproximat del 20%, i no fa més que allargar la vida del condemnat a mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada