La Nació catalana versus la Nació cultural.

Com les altres Nacions europees, la Nació catalana és també una Nació cultural, amb una mateixa Llengua i uns referents Socioculturals comuns, si bé no n’és, com els altres països europeus,una Nació política. *El Mercat Cultural Català (MCC), probablement, no existeix com a tal, si més no com altres mercats a Europa d'un pes demogràfic similar al de la Comunitat Lingüística Catalana (CLC), i,per tant ja és més que evident que el -fraccionament polític, administratiu i legal- només ha jugat en contra de Catalunya i els Països Catalans. *Des del segle XVII,concretament des de l'any 1659 ençà, va fer i encara dura la seva funció i l'estructuració del Regne d'Espanya en disset Comunitats Autònomes ha reforçat i també accelerat el procés interior català divergent.Si a això hi afegim el –Barceloninocentrisme-, ja no es pot dir que els elements hagin jugat gaire a favor de la idea catalana, sinó més aviat tot a l'inrevés. *Llevat dels terrenys de la Literatura i la Música,tant el País Valencià, les Illes Balears com la part de Catalunya emplaçada al Nord de l'Albera,tampoc no existeixen per a la majoria de catalans del Principat de Catalunya, els seus partits polítics i les seves institucions catalanes, amb totes les conseqüències negatives que això comporta. *Tot plegat, ve a tomb per la decisió de la CCMA d'eliminar les corresponsalies de TV3 a l'Ebre, els Pirineus-Andorra i la Catalunya Nord.Com a docent,en crec que és una autèntica barbaritat i un desastre i no tan sols un simple error, sobretot si tenim en compte el Cost Econòmic Real (CER) que en comportava el manteniment, comparant-lo amb la generositat amb què es continuen premiant, via subvenció multimilionària, iniciatives comunicatives privades que ben poc tenen a veure amb una vertadera i certa idea de país. *Dissortadament, entre els Sectors Dirigents de Catalunya (SDC), a gairebé tots els àmbits no existeix una Visió Nacional del Territori (VNT), no ja a nivell dels Països Catalans, sinó del mateix espai situat entre la Jonquera i Alcanar,dos confins dels Països Catalans.Molt sovint, fa tot l'efecte -que Catalunya s'acaba a Sitges- i -que la Catalunya Nova ja és una altra cosa-, singularment les Terres de l'Ebre,enllà on,justa la fusta, s'acaba la gratuïta Autovia i la doble via que hauria de fer més fluid el trànsit ferroviari entre el nord i el sud del Riu Sénia. *El Riu Ebre,un altre confí dels Països Catalans -massa lluny de Barcelona-, com també n'és i se'n senten al Pirineu. Però, en aquest cas, més enllà de la realitat de les Comarques Pirinenques, hi és Andorra,un Estat català independent i membre de l'ONU, amb el català com a única llengua oficial. *N’hi ha encara la Catalunya Nord,enllà on la Generalitat de Catalunya fa alguns anys que hi manté una Delegació ben bé cèntrica,la Vila de Perpinyà amb carrers bilingües i que es presenta com a “Perpinyà, la catalana”, enllà on des de l’any 1969 s’hi celebra la -Universitat Catalana d'Estiu (UCE)”-, amb un Salses on hi ha la Porta dels Països Catalans, una Prada on és enterrat Pompeu Fabra i un Portús on reposa Rovira i Virgili, i Cotlliure i Banyuls i Argelers i Port-Vendres i Sallagosa, i Ceret i Cuixà, i -paisatges força emocionals que són “La carn de la carn catalana”. I,no oblidem pas en Pere Codonyan, és a dir,la veu i el rostre que havia aconseguit fer molt familiar la Catalunya Nord i la Catalunya Sud.