Teologia de l'Alliberament als Països Catalans

Fa molts segles que, sense adonar-se’n, l’Església Catòlica pateix aquell Principi Bàsic que va donar validesa a la Teologia de l’Alliberament.-Mutatis mutandis-un cas més actual i proper, té i ha tingut un doble raser en les relacions dona-home. *Pocs teòlegs o capellans segueixin mantenint que el -Vincle de la parella és indissoluble- quan existeix violència física comprovada per part d’un dels membres. Convivència forçada. Però també podreu comptar amb els dits d’una mà els que són partidaris del divorci. *Del trencament civilitzat fruit d’un desencís de la relació de parella. Amb els mateixos efectes i resultats que la primera situació, però sense l’aplicació de cap estratègia violenta o limitant-la a l’àmbit psicològic, econòmic o social. Igualment violenta però que no deixa ferides aparents. *Perquè significa que els països, pobles, nacions, colles, grups, ètnies, moviments, etc... de l’anomenat “Primer Món”, no tenen dret a reclamar la Independència, la Defensa de la pròpia Cultura o el Reconeixement de la pròpia condició sexual. *Nosaltres, en tant que catòlics, ens hem de reprimir.Com Catalunya,el poble català, en tant que històric, s’ha de resignar a seguir sota la bota –no violenta segons el Papa Francesc- del Poder Central que, també segons Ell, no va provocar cap annexió forçada. *Hom diu que el Papa Francesc ha de recordar que Iugoslàvia va sorgir de -l’Annexió acordada pel Senyor Tito- damunt uns territoris que l’Imperi Austro-hongarès i el Turc havien anat configurant, no a través de la Conquesta però si a través de la Migració, evidentment forçada, d’ètnies senceres. *Catalunya, ara fa 300 anys, va veure culminat un procés de partició i repartició que ja feia segles que durava. A través d’unes converses de pau on els catalans no tenien ni veu ni vot. Per tant, que els hi foren imposades. *El Papa Francesc d’Assís ha considerat que la “Secessió d'una nació” que no tingui un antecedent d'unitat forçosa "cal prendre-la amb moltes pinces i analitzar-la cas per cas", ja que, segons la seva opinió, hi ha casos que poden ser justos i altres que no. Preguntat per les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, ha distingit entre la Independència per Emancipació --com les americanes que es van emancipar dels Estats europeus—i la Independècia per Secessió, de la qual ha posat com a exemple l'antiga Iugoslàvia. *Assenyala el Summe Pontífex.El cas iugoslau és molt clar, però jo em pregunto si és tan clar en altres casos, en altres pobles que fins ara han estat junts".Per aquesta raó, i després d'alertar que tota divisió el preocupa, ha demanat analitzar aquestes situacions cas per cas: "Cal estudiar cas per cas. Escòcia, Padània, i Catalunya”. "No sóc cap il•luminat", assegura el Pontífex.