Formes de celebrar la Nit de Sant Joan als Països Catalans

Al País Valencià,a Alacant preparen les fogueres amb monuments satírics i burlescos per celebrar la Festa Major.A València, destaca la revetlla de la platja de Malva-rosa, se segueix la tradició de mullar-se els peus al mar o bé fan un bany de nit. *A les Illes Balears, la festa amb més renom és la de la població menorquina de Ciutadella, on els protagonistes són els rituals i els jocs amb els cavalls. A Mallorca hi ha festa grossa a tots els pobles, i de manera especial a Deià, Mancor de la Vall, Muro i Son Servera, on els actes duren uns quants dies, perquè sant Joan n’és el patró. *La Flama del Canigó està dipositada al Castellet de Perpinyà i des d’allà s’escampa el dia 23 de juny per totes les terres de parla catalana. Va ser Francesc Pujades, veí d’Arles de Tec (Vallespir), qui va iniciar aquesta tradició. Pujades es va inspirar en el poema ‘Canigó’ de mossèn Cinto Verdaguer i va encendre una flama la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó, i des d’allà la va repartir per totes les terres de parla catalana, com a símbol d’una identitat comuna. *La forma més atàvica de celebrar la Nit de Sant Joan té lloc als Pirineus. A la Val d’Aran, a Lés, planten la tarda de la diada de Sant Pere un tronc d’una dotzena de metres, asclat, tatxonat de falques i coronat amb flors. Aquest tronc anomenat ‘haro’ resta plantat fins a la Nit de Sant Joan de l’any següent i a la revetlla, enmig de danses i de jocs amb foc, es crema. *A l’Alta Ribagorça, les falles , van esdevenir la festa comarcal per excel·lència. Les baixades de falles comencen el cap de setmana abans de Sant Joan a Durro i acaben el tercer cap de setmana de juliol a Taüll. Baixen falles a la major part de poblacions i la majoria es concentra la Nit de Sant Joan. Destaquen les de Boí o el ‘mai’, com s’anomena el tronc plantat a Senet. *Al Pallars Sobirà festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat. Un mes abans es preparen les falles, que són troncs de pi negre d’un metre i mig, asclats i tatxonats de falques per una punta, que es planten drets per assecar la part asclada. La Nit de Sant Joan, just quan es fa fosc, s’encén la falla gran a la plaça d’Isil, un tronc de 8 o 10 metres, també preparat amb tascons. *La gent que celebra Sant Joan les manté de forma inconscient, motivats pel sentit de festa lliure i pel costum. La nit del solstici és lúdica per si mateixa i els costums són d’alliberament o de desig, de manera que hi ha una simbiosi entre el concepte tradicional i el concepte lúdic, la qual cosa fa difícil destriar on comença l’un i on acaba l’altre.