dijous, 5 de juny del 2014
La Pàsqua de Pentecosta:Festa de l'Esperit Sant
Dia 8 de Juny de l'Any 2014
Senyor Esperit Sant,veniu, sabeu del flacament que us tinc i salvant la distància entre l'Infinit que sou Vós i la micarella de Petitesa que sóc jo.
*Goso explicar-vos-en una que esverarà més d'un esperit pietós.Com sabeu prou bé, entre aquesta -quitxalla juganera- que són els Savis, n'ha sortit un amb una -Equació ben boja-,en resulta que “el món és com un gat tancat en una capsa del qual poc podem saber-ne”.
*Agafant-me-les per aquesta i sense faltar-vos el Respecte, -Perquè som amics-, en la Fe Cristiana us hi veiem com un Colom que més d'un us voldria tancar a la gàbia, talment el Savi hi tancava el mixo.Això passa massa sovint i es resumeix en una paraula, el "Fanatisme que es creu posseir la Veritat" quan qualsevol creient, i hi fico el Papa Francesc d’Assís, no és altra cosa que un -posseït per la veritat.
*Entre d'altres, Vós mai no sereu un justificant del Poder, sinó la “Plenitud de l'entranyable amor en el Si de Déu que vessa en nosaltres".Però en la vostra Diada de de la Pentecosta,no sereu un Colom, -sereu el Vent i el Foc-,Éssers gairebé Immaterials que ningú no podrà engabiar mai.
*En aquesta Diada de la Pentecosta,Vós Esperit Sant vau ser una -Ventada i una Foguerada-.No heu tornat mai a ser-ne i,tot Respectant la Llibertat dels homes, heu permès que arribés a Pontífex aquell de -Cal Borja, que ja sabeu com era-.Esperit Sant quant va de la nostra Llibertat,en teniu una -Infinita Paciència- tanta que no l'entenem (sic), més d'un cop us hem demanat un Papa escaient i no ha sortit...!
*Beneït sigueu sempre i per sempre,Esperit Sant pel "Papa Sant Joan XXIII" i també per aquest gran Amic de Déu que ha pres el nom i les maneres de Sant Francesc d'Assís.
Us el dic ben clar:la més bella de les vostres escaiences és que sou humil per excel.lència.
*És la Humilitat de la vostra constant Presència en el -Si de cada home , que no sou Foc i Vent,que sou Caliu que ens escalfa les fredors i Marinada divina que respirem, tant que ni ens en fem cabal, mig amagat en la solitud dels grans Temples i en el Misteri dels Sants,força palès en la -vella que prega- i en una -Ermita penjada en els Cims catalans-.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada