Sueca és situada a la Comarca de la Ribera Baixa,de la que és Capital,de la Comunitat Valenciana.El seu origen va arrelar a l’Alqueria Andalusí.La ciutat de Sueca, tot i atenent a l’etimologia del topònim,a més de l’origen andalusí,els seus vestigis humans,trobats al su terme muncipal se’n remonten al Paleolític Superior.El nom Sueca procedeix de l’àrab Suwayqa,pronunciat col.loquialment “Sweqa”,el signifacat del qual és “Mercadillo”,diminutiu de “Süq” en àrab,és a dir “soco o mercado”. Des de l’any 1961 alberga el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana.
El seu Terme municipal forma part del Parc Natural de l’Albufera.El seu relleu és constituït per una inmensa Planícia formada pels carreteigs del Riu Júquer en recents èpoques i que a la part més Septentrional s’hi confonen amb les aigües de l’Albufera tot i formant uns terrenys força pantanosos;al bell mig d’aquesta Planícia un tossal de dolomies,la “Montanyeta dels Sants”,declarada l’any 2005 Microreserva,ja que és lúnica afloració rocosa del Terme municipal de Sueca en terra ferma.
El clima del gran Term municipal de Sueca és d’una transició entre el tìpic mediterrani,amb la particularitat de trobar-s’hi a la Franja,que el fa més irregular en les anuals precipitacions que a les Zones circundants,a més d’acumular-ne uns 100 mm més de preciptació a l’extrem-Sud,a causa de la retnció nubosa de la Serralada de Corbera i en part a què les danes o gota freda hi tenen més presencia i més intensitat al Sud de València i el Nord d’Alacant,no és difícil veure que plou al Casc Urbà,mentre que al Perelló no el fa,inclusivament hi faci sol en episodis del Gregal.És un rara avis que hi hagi destacables precipitacions amb el vent de Ponent.
La ciutat de Sueca va ser feta en donació pel Comte Ramon Berenguer IV a l’Orde dels Hospitalaris,tot i quedant així integrada a la Civilització Cristiana Occidental al segle XII,atorgada la Carta Pobla al segle XIII per Jaume I d’Aragó i l’Orde de l’Hospital.L’Albufera va qudar incorporada al Patrimoni Reial pel Monarca fins al segle XIX,on hi ha la caça d’Aus aquàtiques des del mandat del Martí l’Humà. La ciutat de Sueca,es va convertir en Ducat als inicis del segle XIX,tot i essent-ne el Primer Duc en Manuel Godoy,un valid de Carles IV d’Esapanya.
Es van construir les seves Muralles i declarada “Ciutat” en iniciar-se el segle XIX.Per un altre costat,l’economia suecana es fonamenta sobre dos grans Blocs:un primer bloc és l’arrós,la collita del qual puja sempre a més de 40.000 Tm.i,un segon Bloc,però en menor mesura,les hortalisses i les taronges. Le taronges i les hortalisses hi ocupen les dues Zones més solides,és a dir, a l’entorn de la ciutat i als marenys costers, als quals els camperols resguarden els seus camps de les fortes ventades i de la sorra mitjançant “Setos de cipreses, cañas y adelfas”.
Apart desarrolla la seva funció de Centre Comarcal vers les poblacions de les márgens del Riu Júcar: Poliñá de Júcar, Riola, Albalat, Fortaleny, etc, així com respecte a Sollana. *L’Església de la Mare de Déu de Sales (segle XVII),Es un emblemàtic element del municipi ja que és el Santuari de la Patrona de la ciudat,l’Aquitecte del qual va ser Frai Francesc Cabezas.La seva volta revestida de ceràmica destacam, clarament, en el paisatge suecà.Conegut popularment com "El Convent". Retaule Altar Major, frescos, pintura de Juan de Juanes, cúpula cerámica vidriada, sagristía, escalinata, camarí octogonal de la Mare de Déu, talla de la Verge i Museu.
*L’Antic Convent dels PP Franciscans.Església de Sant Pere (segle XVIII).Església Parroquial de Sueca.Consta d’una Nau Central amb dos laterals en planta de creu.Declarada "Bien de Interés Cultural" por Resolució de 16 de juliol de 1999 de la Direcció General de Patrimoni. *Ermita de la montanyeta dels Sants de la Pedra (any 1613). Vista panorámica del Parc Natural de l’Albufera. Escala d’accés a l’Ermita: façana i atri Ojival primitiu "de Reconquesta" (segle XI), altar neoclàssic i sagristía.La Llar dels Vells,monument d’estil hispanomudéjar,construí l’any 1919,l’Arquitecte del qual va ser en Buenaventura Ferrando.És un edifici benéfico habilitat per les Germanes dels Vells Desamparats i dedicat a l’atenció i cura dels més grans.L’encomiable i esforçada Labor d’aquestes Religioses a Sueca s’hi refleteix al Libre Lección de soledad, de J. V. Yago.
Froilan Franco,àlies El Mestre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada