Els Columbrets i les colobres (2012)

Els Columbrets van ser coneguts pels Grecs amb el nom d'Ophiüsai pels Romans com a Colubrària. Denominacions responien a la gran quantitat de Colobres que hi vivien i que van ser eliminades totalment pels pobladors a finals del segle XIX,quan hom va incendiar l'Illa per eliminar la gran quantitat de Serps que hi habitaven llavors. Els Columbrets,també coneguts com les Illes Columbretes són un Arxipèlag que constitueix una Reserva natural del País Valencià.Els illots que el conformen estan situats a 56 km del Cap d'Orpesa, a la costa de la Plana.Està format per una sèrie d'Illots d'origen Volcànic reunits en quatre grups, anomenats: L’Illa Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot. Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14 de les quals a l'Illa Grossa.Els Columbrets tenen un clima més sec que el peninsular,amb uns 300 litres de pluja l'any, i més càlid. Presenten nombrosos Cràters i Xemeneies Volcàniques. Actualment,l’any 2012, estan deshabitats, amb l'excepció de l' Illa Grossa, que compta amb un servei de vigilància de la reserva natural; des de mitjan segle XIX fins 1975 havia estat habitada de manera permanent. L' Illa Grossa compta amb un Far situat en un turó que, amb 67 metres d'altitud, és el punt més alt de l'Arxipèlag. Els Columbrets van servir com a Camp de Tir Militar fins a la seva protecció oficial.A partir de 1987 s'hi va instal•lar Personal de Vigilància de la Generalitat Valenciana.Va ser en gran part destruïda pels pobladors per a fer llenya i destruir les serps. A més, es van introduir animals domèstics com conills, cabres i porcs, que també van eliminar gran part de la vegetació. A l'illa Grossa hi ha restes de margalló , llentiscle i arítjol , que abans cobrien tot l'illot. A les àrees més pròximes al Mar Mediterrani hi ha fonoll marí i pastanaga marina i, a les parts altes, la sosa fina ,l’alfals arbori i els caps blancs endèmics “Lobularia maritima columbretensis”. Els Columbrets van ser declarats Parc Natural pel Decret 15/1988, de 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, i reserva marina de 4.400 hectàrees per Ordre de 19 d'abril de 1990, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.Van ésser-ne requalificats com a Reserva Natural per Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana.Només es permet la visita a l'Illa Grossa i, entre altres mesures de protecció, no se'n poden collir ni minerals, ni plantes ni animals. Prop de les costes de Castelló, a 28 milles del Cap d’Orpesa emergeixen, desafiant la mar, les antigues Illes de les Serps,àlies les Columbretes, d’'origen volcànic a mig camí entre la Península Ibèrica i les Illes Balears. Entre els visitants que les van frecuentar destaquen els grecs i els romans, sent els “Faroners i els seus familiars” els únics habitants des de mitjan del S. XIX.. Aquest Arxipèleg ocupa un total de 20 Hectàrees emergides amb una màxima logitud de 5 milles. S’assenta sobre una plataforma marina a 80 metres de profunditad.La presència humana sempre va ser devastadora tant per a la Flora com per a la Fauna originals,A l’aigua é son s’hi troven les seves grans riqueses:la seva força complicada Topografia és un veritable Santuari per a tantes espècies sobreexplotades,amb singularitats com ara el Corall vermell i l’Alga laminària rodriguezi. Les seves coves i Balmes sempre van ser els refugis tant dels contrabandistes com dels pirates, fins al segle XIX,en què s’gonstrueix el Far.Fins l’any 1975 (segle XX) hi va haver una estable població .També l’Arxipèleg va ser utilitzat com a Cap de Tir per a les Forces Armades,cosa la qual, que unit a la pesca furtiva i les incontrolades visites van produir un enorme deteriorament de l’entorn i la desaparició d’algunes espècies endèmiques,com la “Víbora de Columbretes”,que els romans les anomenaven Colubrària per la seva abundor. Els Columbrets tenen un clima més sec que el peninsular, amb uns 300 litres de pluja l'any, i més càlid. Presenten nombrosos cràters i xemeneies volcàniques.Actualment estan deshabitats, amb l'excepció de l'illa Grossa, que compta amb un servei de vigilància de la reserva natural; des de mitjan segle XIX fins 1975 havia estat habitada de manera permanent. L'Illa Grossa compta amb un far situat en un turó que, amb 67 metres d'altitud, és el punt més alt de l'arxipèlag. Els Columbrets van ser coneguts pels grecs amb el nom d'Ophiüsa i pels romans com a Colubrària. Aquestes denominacions responien a la gran quantitat de colobres que hi vivien i que van ser eliminades totalment pels pobladors a finals del segle XIX, en hom incendiar l'illa per eliminar la gran quantitat de serps que hi habitaven llavors. Els Columbrets foren declarats parc natural pel Decret 15/1988, de 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, i reserva marina de 4.400 hectàrees per Ordre de 19 d'abril de 1990, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Foren requalificats com a reserva natural per llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana. El Far i el seu Aljub Davant del far, ens hi trobem amb un element Arquitectònic interessant: l’aljub del far, construït l’any 1856.Aquest Aljub,està format per dos vasos d’uns 60.000 litres cadascun. Si sotgem per la tanca del nord-oest d'aquest mirador, en eixir del far a l'esquerra, podem distingir a la llunyania, en els dies clars, la línia de costa: al sud-oest, el perfil de les muntanyes del Parc Natural de la Serra d'Espadà, més pròxim es troba el Paratge Natural del Desert de les Palmes ,darrere del qual es distingeiix la bella silueta del Penyagolosa, que, amb els seus 1.814 m constituïei un dels punts més alts de la Comunitat Valenciana. Més al nord el Parc Natural de la Serra d'Irta. De vegades, els dies més clars, s'arriben a veure la Serra del Montsià, a Tarragona, i el Parc Natural del Montgó cap al sud. Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges