Antoni Briva i Mirabent,sitgetà i Bisbe d'Astorga

Monsenyor Antoni Briva i Mirabent,bisbe d’Astorga,va morir sobtadament,víctima d’un fulminant cobriment de cor,a dos quarts de deu del matí,dilluns dia 20 Juny 1967,quan es disposava a desdejunar-.El Dr Briva Mirabent està enterrat a la capella de la Mare de Déu de la Majestat,de la Catedral d’Astorga-. La Santa Seu designaria el seu successor el gallec Monsenyor Camilo Lorenzo Iglesias,Rector del Seminari Major d’Ourense,que l’any 2007 també celebra el Quarentè Aniversari del primer bisbe de la història de la nostra Vila de Sitges-.Un cop clausurat l’Any Rusiñol el 13 juny,el dia 20 és l’homenatge i el respecte a un sitgetà universal,el bisbe Dr Briva Mirabent-. El gran historiador català en Vicenç Vives deia que el català és un hom de de seny i de rampell-.Els bercians de la Mare de Déu de l’Enzina,Patrona de Ponferrada i del Bierzo Alto y Bajo (la comarca més extensa de l’Estat espanyol) van poder experimentar aquesta veritat en la persona del bisbe sitgetà, monsenyor Antoni Briva i Mirabent-. Com a fidels d’una diòcesi asturicense i com a cristians de sentiment i acció,vam observar que quan el seny del nostre quart bisbe català s’hi imposava,tot era com un vas d’oli, bo i guanyant-s’hi enllà totes les millors simpaties-.En la Diada de la Mare de Déu de l’Enzina, dia 8 Setembre de cada any,és a dir,la Diada del Bierzo ,any rere any,s’hi feia present al costat de les autoritats provincials i municipals ,i així,el tot Ponferrada volia ésser ben a prop del primer bisbe de la història de la Vila de Sitges-. Home i bisbe de seny i rauxa,hom diu que “quan li bufava la rauxa catalano-sitgetana”,sembla ser que li era molt més difícil l’entesa amb els capellans i els laics,responsables en els diferents càrrecs eclesials-.Durant vint-i-set anys,sempre a la Diòcesi d’Astorga,pel que sempre vaig sentir entre els meus familiars i amics (qui subscric era mestre públic a Munguia i Sitges,respectivament) va ser,que “el seu comentari més constant era l’aconseguir,pastoralment, un esdevenidor asturicense força equilibrat entre l’humà i el cristià de la diòcesi”-.En penso,per tant,que els 27 anys del primer bisbe sitgetà,sempre i per sempre a la Diòcesi asturicennse,va ser un signe molt positiu i molt favorable,que com a bisbe ,també s’estava realitzant i perfeccionant fora de Catalunya en aquestes dues vessants-. Ara bé,malgrat ésser una Diòcesi la d’Atorga,sembla ser que força complicada,on tres bisbes van morir amb tota normalitat d’un cobriment de cor,el primer bisbe sitgetà,Dr Briva Mirabent,va tenir la gran sort de venir a raure al Palau Episcopal de l’Arquitecte de Déu,el català Antoni Gaudí i Cornet,que malgrat no hi va viure mai...!,l’esperit de Catalunya i d’un altre bisbe català de Reus,molt amic d’en Gaudí,el bisbe Dr Grau,protagonista al 100%,seria la seva il.lusió el convertir-lo en Museu dels Camins de Sant Jaume per inhabitable i pel seu incomparable estil gòtic-modernista-. Astorga,maragata i lleonesa,és veritat que no tenia l’airet del mar ni el blauet i la llum de la bella subur,que el va veure-hi nèixer-.Vint-i-set, allunyat de la “Mar blava,mar verda,mar escumejant” d’en Maragall,que va acompanyar-lo des de la seva infantesa-.La Mar de Sitges suau i embolcallant de la seva joventut,durant aquells anys i panys,hores d’ara respiraria l’aire fred i ferèstec de la muntanya del Teleno....que el resulta força enfortidor-. Astorga no l’oblidarà mai,tant en la blancor de la neu de la muntanya d’el Teleno,on hi trobava Déu,com a la Catedral de la Verge Blanca,on descansa eternament-. Qui hi subscriu,enllà pel novembre de l’any 1990,en ocasió de la seva arribada a Sitges a les noces d’argent del casament de la seva neboda gran,com tots els sitgetans van poder observar-lo i admirar-lo-. Hom el va veure saludant el nou Rector mossèn Josep Nicolau i visitant el temple parroquial i singularment contemplant la Mar de Sitges....la mar sempre viscuda en l’enyor-.No cal dir-ne de la seva visita al Santuari de la Mare de Déu del Vinyet,i els seus sentiments vers la Patrona de la Comarca del Garraf !-. Els seus 27 llargs anys a Astorga van ser,segons totes les opinions a favor i en contra,dues dècades i mitja de benestar social i de fidelitat episcopal,tal com raja-.Va ser tota una institució com a bisbe catalano-sitgetà,feta de força treball i d’un molt sentit de superació sacerdotal-.En penso com en pensen els ciutadans asturicenes que la Divina Providència va concedir força perseverància en la seva nobilíssima i cristiana actitud episcopal-. Sempre ens imaginem que el nostre bisbe català,que hi feia el número quatre de bisbes catalans,no recordava amb recanç el seu temps de canonge,de professor i de rector del seminari a Barcelona,és a dir,allò dels especialistes en Dret dient-ne: “Distingue tempora et concordabis jure”-. Acabo amb una gratíssima expressió del Dr Briva en un escrit a un altre meu de felicitació del Nadal 1987,bo i expressant-li els meus sentiments sitgetans a més dels meus familiars poferrandins: “Eres maestro en mi pueblo y por tus clases pasa mis resobrinos y los hijos o nietos de mis amigos-.Yo sigo bregando en estas austeras y sobrias tierras leonesas,que a veces tienen unas pizcas de dureza y de crueldad-. Llevo 20 años en Astorga y aunque el tiempo pasa volando,las heridas dejan cicatrices en el viejo guerrero”-.”I,ara unes paraules en català: veig que ja parles el català del poble,que si bé és menys rebuscat,és més espontani i graciós-.En aquests últims temps hi ha hagut un excessiu afay de la nomenada purificació del llenguatge-.Cal fer-ho,però amb mesura”-.Un “Silenci d’Or” Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges