Tronava el Maciej Marian Gyertich,des de la seva Tribuna del Parlament Europeu,a Estrasburg,i ens pretenia convèncer de les seves opinions sobre el General en Franco i el seu règim franquista.Ens deia “que el pobre en Franco només va reaccionar davant la barbàrie comunista: milers de capellans assassinats,esglésies cremades arreu...!"
És el cas d'un periodista vilanoví,qui ens diu “Sentint aquesta cantarella,li va venir a la ment la imatge de la seva àvia,el nom de la qual era Càndida".Ell mateix manifesta “que un cop vaig pensar en ella”,una extremenya resolta i molt pràctica,s’imagina ara fa 70 anys pels volts de l’Agost de l’any 1936,vagant perduda pel seu poble amb tres criatures,els seus germans,al voltant seu,després que el seu pare fos segrestat i assassinat pel simple fet de ser regidor socialista.
Al petit poble extremeny de la seva àvia i del seu besavi no havia mort ningú violentament abans que arribessin les tropes d’en Franco-.No havia mort ningú,perquè l’esquerra,segons el Maciej,assassina es va quadrar i no va permetre cap acte de barbàrie-.De res li va servir a aquell camperol socialista ser persona de bé. Se’l van endur i l’any 2006,set dècdes després,encara no saben on paren els seus ossos.
És cert que van morir molts capellans,és cert que es van assassinar molta gent per la seva condició de propietaris o persones conservadores.El saben prou que hi va haver bogeria,venjança i odi-.Que es pensa que hi ha algú que se senti orgullós d’això,pregunta al Maciej.Per què creu que van decidir ja fa anys tirar endavant i perdonar,uns i altres,les barbaritats comeses?-Sense oblidar-les,és clar.Sense oblidar que el General ,l’heroi dels conservadors,es va aixecar contra un govern democràticament escollit,i,que va practicar la repressió i l’extermini planificat dels seus adversaris polítics.
Ja fa més de 30 anys que un músic català,en Lluís Llach,cantava:
“Qui va vèncer?-.Qui dels ferros forjats per les bombes va fer un poble nou ?-.Qui va vèncer ?-.Qui damunt de tants cossos aixafats va aixecar aquella casa per a tothom?Qui va vèncer-.Qui del llit s’aixeca amb el dret d’anar pel carrer sense sentir por ?.Pots dir-m’ho tu ?-.Saps que ningú-.Tots hem perdut-.Tots som vençuts-.
I,encara ens comminava: però amic,més que buscar respostes cal adreçar el foc,la llar,hem de guanyar tots aquests anys que estan cridant.Catalunya i els catalans han patit,encara estan patint,la nostra història.Què sap vostè dels catalans?.Vostè forma part d’un passat negre,que volem superar i que superarem,però que recordarem i condemnarem sempre.
Froilan Franco,àlies El Mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada