Els Nou Barons de la Fama i la Nació Catalana

Els Nou Barons de la Fama:

l'engendrament mític de la Nació Catalana

Podria començar el present article dient que totes les llegendes tenen una base de realitat, malgrat que ens hagin arribat deformades, manipulades, tergiversades, en quatre, cinc, sis, set o més versions diferents, a través dels segles i fins al segle XXI. Més enllà de la tradició de Guifré el Pilós, de la seva consideració oficial com a "Pare de la Pàtria", de la importància de la fundació del Monestir de Ripoll, i de la presumpta donació de l`Escut de les Quatre Barres (sang i or) per part del Rei i Emperador franc Carles el Calb com a senyal identificador, als Països Catalans n’hi ha un mite que fa referència a una gestació anterior i gènesi de la Nació Catalana.

Un mite que, pel que he pogut comprovar personalment a l’hora de fer Colònies Escolars al Santuari de Ntra Sra de Montgrony, no coneix, ni en té la mínima referència, la gran part de gent que conforme els Països Catalans on vivim. És, doncs, encara al segle XXI, una "Llegenda catalana amagada".Hem de reviure-la, per a aquells que ja la coneixeu, tot advertint-vos que el camí no serà gens planer. Seguim, per tant, l`assenyada reflexió que Jaume Vicens i Vives exposava al principi del seu llibre "Notícia de Catalunya"(1954): "Hem de saber qui hem estat i qui som si volem construir un edifici acceptable dins el gran marc de la societat occidental a la qual pertanyem per filiació directa des dels temps carolingis".Aquest assaig d’en Jaume Vicens i Vives no es va publicar un any abans (1953) amb el títol original "Nosaltres, els catalans", a causa de la censura del règim dictatorial  franquista,,una anècdota que recuperaria i estimularía en Joan Fuster a escriure i publicar, ara sí, el seu llibre "Nosaltres, els valencians" (1962).

En els tres anys que vam fer Colònies Escolars els meus deixebles de 5è A,un curs-pilot en català (sic),curs rere curs sentíem la Llegenda dels Nou Barons de la Fama, directament vinclada als temps carolingis,segons ens hi informava l’Esteve Busquets i Molas,autor del llibre “Monygroy entre la Història i la Llegenda”. Els textos més antics que en fan referència –l`un escrit el 1418 i conservat a la Biblioteca Universitària de València, i l`altre escrit el 1413, i guardat a la Bibliothèque Nationale de París– divergeixen força en detalls, cosa que dificulta l`explicació lineal dels fets i la investigació històrica.

Tanmateix,opino,com apuntava el ja traspassat historiador en Miquel Coll i Alentorn a "La llegenda d`Otger Cataló i els Nou Barons" (1946) que "el problema dels propis orígens ha preocupat sempre als pobles. Mites, llegendes populars, hipòtesis erudites, fantasies pseudo-històriques, han estat ideades sovint per a resoldre`l-.Clar i català les més belles Faules i les més absurdes Teories han sorgit del desig d`aclarir el lloc i l’espai que va veure la naixença d`un poble, els episodis que la van voltar i la nissaga d`on va davallar".

A Montgrony (5.000 metres sobre el nivel del mar) ens explicaven la “Llegenda dels Nou Barons de la Fama”  i del primer Escut de Catalunya amb un gos gánguil de l’Otger Cataló a la Covadonga Catalana (Catalunya…és el cognom Cataló), unes informacions del llibre "Historia y leyenda de la Catalunya medieval” d’en Ricard Echene i d’altres com ara "El mite sexual del comte Arnau" de Josep Maria Armengou; i la "Gran Enciclopèdia Catalana"-.La realitat i el mite es mesclen i es confonen en una història tan catalana, però tan colpejada,a partir del Compromís de Casp (1412), i pel Tractat dels Pirineus, 1659.que l`han anorreada ben bé-.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges