La vella Espanya ha reaparegut al segle XXI

Si la vella Espanya ha reaparegut al segle XXI,els Països Catalans hauran de trobar una resposta: "Més classes de castellà als Països Catalans...?" A banda de les accions contra el català,els governs estatals també han promogut normatives perquè el castellà sigui més que una assignatura de llengua.L'any 2003, s'impulsa la "Campanya del català a l'escola",amb la finalitat d'aturar els Decrets que desenvolupen la Llei de Qualitat de l'Educació, que preveu un augment de les hores de castellà a les aules. La legislació del PP no s'arriba a aplicar a causa del canvi de govern a Madrid. La victòria del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero, però, no es tradueix en un període de tranquil•litat per a la Immersió Lingüística.A finals del 2006, l'Executiu estatal emet un Decret que imposa una hora més de castellà a l'Educació Primària. La resposta catalana és deixar en mans dels centres escolars l'aplicació de la tercera hora.El TSJC avala la normativa de la Generalitat, tot i que dóna un toc d'atenció perquè tots els centres compleixin amb el nombre d'hores fixat per Madrid. Contra la llei del cinema Després d'anys d'una presència anecdòtica del català als cinemes, el 1998 el Govern de CiU –Joan Maria Pujals era el conseller de Cultura– va promoure una Llei que proposava "quotes a l'exhibició"; l'oposició radical de "les majors de Hollywood" va fer que el Govern català acabés retirant el Decret i el substituís per una política de pactes. El resultat va donar només un 3 % de presència del català als cinemes. Per corregir el desequilibri, el segon govern tripartit –amb Joan Manuel Tresserras com a Conseller de Cultura– va impulsar una Llei del Cinema que estableix que la meitat de les còpies que s'exhibeixin estiguin doblades o subtitulades en català, si la versió original no és en català o en castellà (els films europeus amb menys de setze còpies en queden exempts). La Llei es va aprovar al Parlament català amb 117 vots a favor i 17 en contra, però ja des que era un projecte es va trobar amb l'oposició frontal d'exhibidors i distribuïdors: els primers van tancar un dia les sales en senyal de protesta i van projectar espots alarmistes als cinemes per denunciar la llei, mentre que els segons van reduir encara més els pocs films doblats al català i van amenaçar d'estrenar menys pel•lícules a Catalunya, i fins i tot fer-ho directament en versió original. L'actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reconstruït els ponts trencats amb les majors –que han tornat a doblar alguns títols al català–, però ha anunciat: “Si la llei no es pot aplicar la canviarem.” Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges